Stadion (running race)
http://dbpedia.org/resource/Stadion_(running_race) an entity of type: WikicatAncientOlympicGames
Το Στάδιο (αρχαία ελληνικά: Στάδιον) ήταν αρχαίο αγώνισμα δρόμου, και αποτελούσε μέρος των Ολυμπιακών αγώνων καθώς και των άλλων πανελλήνιων αγώνων στην αρχαιότητα. Ήταν επίσης ένα από τα πέντε κύρια αγωνίσματα που αποτελούσαν το πένταθλο, και το κορυφαίο γεγονός του γυμνικού αγώνα. Από τα έτη 776–724 π.Χ., το στάδιο ήταν το μοναδικό άθλημα που λάμβανε χώρα στους Ολυμπιακούς Αγώνες και ο νικητής (που ονομαζόταν επίσης και σταδιονίκης) έδινε το όνομά του σε ολόκληρη την τετραετία γνωστή ως Ολυμπιάδα. Αυτό επιτρέπει στους επιστήμονες να γνωρίζουν τα ονόματα σχεδόν όλων των αρχαίων νικητών στο Ολυμπιακό στάδιο.
rdf:langString
Stadion or stade (Ancient Greek: στάδιον) was an ancient running event, part of the Ancient Olympic Games and the other Panhellenic Games. It was one of the five major Pentathlon events. It was the premier event of the gymnikos agon (γυμνικὸς ἀγών "nude competition").
rdf:langString
Lo stadion (o stadio) era un'antica gara di corsa, parte dei Giochi Olimpici e dei Giochi panellenici.
rdf:langString
Stadion (gr. στάδιον) – dyscyplina sportowa uprawiana w starożytnej Grecji, bieg krótki rozgrywany na dystansie jednego stadionu. Jedyna konkurencja igrzysk olimpijskich w latach 776–724 p.n.e.
rdf:langString
Estádio (em latim: Stadium; em grego: Σταδίων; romaniz.: Stadion) era a principal competição esportiva nos Jogos Olímpicos da Antiguidade. Era a única competição desde a primeira olimpíada até a décima terceira; na décima quarta olimpíada foi introduzida a corrida dupla. O vencedor da primeira corrida foi . A distância percorrida pelos corredores era marcada por duas pedras, distantes entre si de 192,27 metros; esta distância tornou-se o padrão, no mundo grego, de medir distâncias, o estádio. Nas corridas de mulheres em Olímpia, na Heraia, a distância percorrida era reduzida em cerca de .
rdf:langString
L'stadion o estadi (del grec στάδιον) era una antiga carrera a peu que formava part del programa dels antics Jocs Olímpics i els altres Jocs Panhelènics. Va prendre el seu nom de l'edifici on es duia a terme, que també es deia stadion, que al seu torn, va passar a ser stadium en llatí i d'on deriva estadi, en català. Va ser la competició més important del gymnikos agon (competidors nus). Entre els anys 776 aC i 724 aC, l'stadion va ser l'única competició que va tenir lloc en els Jocs Olímpics. Va haver-hi altres tipus de carreres més endavant, però l'estadi va ser la més prestigiosa, sent el vencedor, sovint, considerat com el guanyador "absolut" dels Jocs i, durant segles, els Jocs Olímpics van prendre el nom del guanyador d'aquesta carrera, que havia d'encendre, al seu torn, el foc dels
rdf:langString
Běh na jedno stadium (od starořecky σταδιόδρομος, στάδιον–stadiodromos, stadion) byla soutěžní běžecká disciplína v starověkém Řecku. Běh na jedno stadion, t. j. na vzdálenost 192,27 metru, (600 olympijských stop) byl na olympijských hrách jedinou soutěžní disciplínou od založení her v roce 776 před Kr. do roku 724 před Kr., kdy se na hrách zavedl dvojitý běh čili . (Běh na dvě stádia). Antický stadion v Nemei
rdf:langString
Der Stadionlauf war eine der fünf Disziplinen des Pentathlons, wurde aber auch als Einzeldisziplin durchgeführt. Ein stadion war in der Antike ein griechisches Längenmaß, (= 600 olympische Fuß), das sind umgerechnet 192 Meter. Den ersten Stadionlauf gewann 776 v. Chr. Koroibos, der damit als erster Olympiasieger gilt.
rdf:langString
El stadion o estadio (del griego στάδιον) era una antigua carrera a pie que formaba parte del programa de los antiguos Juegos Olímpicos y los demás Juegos Panhelénicos. Tomó su nombre del edificio donde se llevaba a cabo, que también se llamaba stadion, que a su vez, pasó a ser stadium en latín y de donde deriva estadio, en español. Fue la competición más importante del gymnikos agon (competidores desnudos). Entre los años 776 a. C. y 724 a. C., el estadio fue la única competición que tuvo lugar en los Juegos Olímpicos. Hubo otros tipos de carreras más adelante, pero el estadio fue la más prestigiosa, siendo el vencedor, a menudo, considerado como el ganador "absoluto" de los Juegos y, durante siglos, los Juegos Olímpicos tomaron el nombre del ganador de esta carrera, que debía encender,
rdf:langString
Le stadion (grec ancien : στάδιον) était une course à pied faisant partie des épreuves au programme des concours sportifs et religieux de la Grèce antique, dont les Jeux olympiques antiques. Cette épreuve pédestre se courait sur toute la longueur d'un stade, soit 600 pieds. Or, cette unité de mesure variait d'une cité à l'autre. Aussi, la piste (le dromos) n'avait pas toujours la même longueur : la plus courte se trouvait à Corinthe (165 mètres) tandis que celle d'Olympie était, à l'époque classique, la plus longue, mesurant 192 mètres.
rdf:langString
スタディオン走(スタディオンそう、英語:stade race)は古代ギリシアで行われた陸上競技の1つで短距離走をいう。古代オリンピックにおいては第1回大会(紀元前776年)から実施された種目であり、また第14回大会(紀元前724年)においてディアウロス走が導入されるまでは大会唯一の種目であったと言われる。独立した種目として行われた一方、五種競技にも含まれていた。 フィロストラトスによると、祭壇に供物を捧げる際に行われた競走が起源で、祭壇までの1スタディオン(約192m(地域による))を最も速く走った者に、供物に点火する名誉が与えられたという。スタディオン走の名前はこの距離単位にちなみ、同時に競技場を意味したスタディオン(スタジアム)に由来する。 競技では当初は褌のようなものを着用していたが、のちに全裸で行うようになった。出場できるのは男子選手のみだった。抽選でスタート位置を決めたのち、ラッパや掛け声などを合図にスタートした。多くの場合、選手たちはスタートラインに敷かれた石のスターティングブロックの2つの溝に両足のつま先をかけ、腕を前に伸ばした形のスタンディングスタートで位置についた。 フライングをした選手には鞭打ちのペナルティが与えられた。
rdf:langString
Een stadion was een voor sport in het oude Griekenland, alsook een lengtemaat die de lengte van zo'n stadion beduidde. De gebruikelijke lengte van zo'n looppiste was 600 Griekse voet (ca. 185 m), een maat die Herakles, volgens de mythe, voor het stadion in Olympia had ingesteld. Vervolgens werd dit de normale eenheid voor het meten van afstanden. Aan de beide lange zijden van het stadion waren natuurlijke of kunstmatige verhogingen met rijen zitplaatsen voor de toeschouwers. Aan het ene einde was er meestal een halfcirkelvormige ruimte, die voornamelijk bedoeld was voor worstelen en dit was eveneens de plaats voor de scheidsrechters. Nabij dit punt was de zuil die het einddoel markeerde.
rdf:langString
Stadionlopp var en antik löpgren, den ingick i Olympiska spelen och de andra Panhellenska spelen. Den döptes efter byggnaden som den utfördes i, även den kallad stadion. Ordet blev stadium på Latin, vilket sedan blev det engelska ordet stadium. Det fanns andra löpgrenar men stadion var den mest prestigefyllda; vinnaren ansågs många gånger vara vinnaren av hela Spelen. Stadion ingick även som en gren i Antik femkamp. Vinnaren av stadionloppet vid de första Olympiska spelen hette . Tävlingen gav namn åt längdenheten ; se .
rdf:langString
rdf:langString
Stadion
rdf:langString
Běh na jedno stadium
rdf:langString
Stadionlauf
rdf:langString
Στάδιο (άθλημα)
rdf:langString
Estadio (carrera)
rdf:langString
Stadion (lomba lari)
rdf:langString
Stadion (course à pied)
rdf:langString
Stadion (gara di corsa)
rdf:langString
Oud-Grieks stadion
rdf:langString
スタディオン走
rdf:langString
Stadion (bieg)
rdf:langString
Stadion (running race)
rdf:langString
Estádio (competição)
rdf:langString
Stadionlopp
xsd:integer
264911
xsd:integer
1123909664
rdf:langString
L'stadion o estadi (del grec στάδιον) era una antiga carrera a peu que formava part del programa dels antics Jocs Olímpics i els altres Jocs Panhelènics. Va prendre el seu nom de l'edifici on es duia a terme, que també es deia stadion, que al seu torn, va passar a ser stadium en llatí i d'on deriva estadi, en català. Va ser la competició més important del gymnikos agon (competidors nus). Entre els anys 776 aC i 724 aC, l'stadion va ser l'única competició que va tenir lloc en els Jocs Olímpics. Va haver-hi altres tipus de carreres més endavant, però l'estadi va ser la més prestigiosa, sent el vencedor, sovint, considerat com el guanyador "absolut" dels Jocs i, durant segles, els Jocs Olímpics van prendre el nom del guanyador d'aquesta carrera, que havia d'encendre, al seu torn, el foc dels jocs següents. Això ha permès als estudiosos conèixer els noms de gairebé tots els guanyadors d'aquestes carreres. Com a competició separada, l'estadi va formar també part de l'antic pentatló. En els Jocs Olímpics, l'estadi (edifici) era prou gran com perquè poguessin competir-hi fins a vint corredors, en una distància al voltant de 183 m. En puritat, segons la mitologia, hauria de mesurar 600 vegades la longitud del peu d'Hèrcules però hi havia diferents mesures a les diferents seus dels jocs ja que la pista original de l'estadi d'Olímpia mesurava aproximadament 192 m de llarg per 29 m d'ample, les de Nemea i Delfos eren de 178 m i la més llarga, la de Pèrgam, tenia 210 m. Els encarregats (organitzadors anomenats agonothetai, ἀγωνοθέται i els jutges, denominats els hel·lanòdics) se situaven en una tribuna, mentre els espectadors prenien plaça en els talusos per poder seguir l'acció de prop. La carrera començava a toc de trompetes per silenciar la multitud i els heralds anunciaven al públic el nom dels atletes i el nom del seu pare i la seva ciutat natal. Al començament de cada carrera, els funcionaris es posicionaven en la graella de sortida per assegurar-se que no hagués sortides en fals i un dels jutges, donava als corredors l'ordre de prendre les seves posicions: en grec πόδα παρὰ πόδα, literalment "peu amb peu", és a dir, "Als seus llocs!"). La pista era de terra piconada. La línia de sortida denominada afesis, es va senyalitzar a partir del segle V mitjançant una pedra calcària blanca (Grec antic βαλβίς), balbís) lleugerament elevada i es cavaven dues escletxes (separades entre 10 a 12 cm) per subjectar les puntes dels peus. També hi havia jutges al final de la pista per decidir qui era el guanyador i per assegurar-se que ningú els enganyava. Si les autoritats decidien que hi havia hagut un empat, la carrera tornava a començar. Els corredors, nus, començaven la carrera des d'una posició dempeus, amb les cames lleugerament flexionades, amb el tors avançat, probablement amb els seus braços estesos al davant, per sobre del dispositiu de partida (ὕσπληγξ, hýsplex, com una corda), en lloc de començar ajupits, com els corredors moderns. El jutge de sortida, cridava, ἔτοιμοι ("Llestos!"), i després, ἅπιτε ("Ja!") i es baixava la barrera. A Olimpia es corria en línia recta cap al Temple de Zeus fins a aconseguir la línia de meta anomenada Terma. En la carreres de dones, en els Jocs Hereus, la distància recorreguda era reduïda en prop d'un sisè. El guanyador de l'estadi durant els primers Jocs Olímpics de l'Antiguitat registrats, celebrats l'any 776 aC va ser Corebos d'Èlide. La carrera va donar el seu nom a la unitat de longitud denominada també estadi.
rdf:langString
Běh na jedno stadium (od starořecky σταδιόδρομος, στάδιον–stadiodromos, stadion) byla soutěžní běžecká disciplína v starověkém Řecku. Běh na jedno stadion, t. j. na vzdálenost 192,27 metru, (600 olympijských stop) byl na olympijských hrách jedinou soutěžní disciplínou od založení her v roce 776 před Kr. do roku 724 před Kr., kdy se na hrách zavedl dvojitý běh čili . (Běh na dvě stádia). Od založení her v Olympii a i později se běh na jedno stadion považoval za hlavní závod. Jménem vítěze těchto závodů se označovala celá olympiáda. Na olympijských hrách se v této disciplíně soutěžilo až do ukončení her v roce , kdy hry zakázal zvláštním ediktem římský císař Theodosius I. Běhal se podobně jako současný sprint. Běžci se během běhu značně nakláněli dopředu a dlouhými vysokými kroky, pomáhajíce si přitom rytmickými švihy paží až do výšky hlavy se s otevřenými dlaněmi řítili do cíle.. Antický stadion v Nemei Na konci šestého století před Kr. olympijští závodníci začínali slavnostním nástupem. Hellanodikové pak vložili do amfory nebo přilby tabulky se jmény soutěžících a vylosovali pořadí jejich míst na startovní čáře. Když byli už běžci připraveni, ozval se signál trubače a hlasatel přečetl jména závodníků a jejich domovských měst. Po novém signálu trubače se závody začaly. Hellanodikové následně po závodě vyhlásili jméno vítěze a jeho domovské město prostřednictvím hlasatele na čtyři strany světa. Odměnou olympijského vítěze byl věnec (kotinos) z posvátné olivy, zvané Kallistefanos, ("Co dává krásné věnce") nacházející se u Diova chrámu. Věnec byl podle tradice upletený z jediné větvičky, ustřižené zlatými nůžkami. Vítěze korunoval před Diovým chrámem nejstarší z hellanodiků tzv. athlothetés. Podle antického autora Thukydida, běžci na nejstarších olympijských hrách závodili s páskou kolem ohanbí a později nazí. Připomíná, že někteří barbaři, především Asiaté, při zápasení a boxu mají takové pásky ještě i za jeho časů a také to, že staří Řekové měli kdysi mnoho společného s barbary. Starověký autor Pausanias, který v druhém století navštívil Olympii, uvádí, že stadion byl vybudován na umělé terase z nanosené země, na níž měli také sedadla pořadatelé her. Oproti hellanodikům stál oltář z bílého mramoru, při kterém seděla kněžka bohyně Démétér. Byla to jediná žena, která se mohla na olympijskou soutěž dívat. Svobodným dívkám se v tom nebránilo.
rdf:langString
Der Stadionlauf war eine der fünf Disziplinen des Pentathlons, wurde aber auch als Einzeldisziplin durchgeführt. Ein stadion war in der Antike ein griechisches Längenmaß, (= 600 olympische Fuß), das sind umgerechnet 192 Meter. Die Läufer mussten im Stadion die Strecke einmal zurücklegen. Allerdings war die Distanz je nach Austragungsort unterschiedlich und reichte von 167 Metern (Delos) bis 192,24 Metern (Olympia). Laut Hippias von Elis war von 776 v. Chr. bis 728 v. Chr. der Stadionlauf der einzige Wettkampf bei den Olympischen Spielen, die einzelnen Olympiaden wurden üblicherweise nach den Stadionsiegern benannt. Entsprechend groß waren die Teilnehmerzahlen, weshalb schon damals Vorläufe erforderlich waren. Die Startplätze wurden vorher ausgelost. Die Athleten stellten ihre Zehen in eine steinerne Rille, streckten die Arme in Schulterhöhe waagerecht vor sich aus und hielten den Körper leicht nach vorne gebeugt. Auf manchen Anlagen gab es sogar richtiggehende Startmaschinen, bei denen durch Ziehen an einer Schnur ein Querholz vor den Läufern gesenkt und so Fehlstarts verhindert wurden. Von anderen Orten, wo eine solche Einrichtung fehlte, wird aber auch berichtet, dass Frühstarter vom Schiedsrichter mit Rutenschlägen bestraft wurden. Den ersten Stadionlauf gewann 776 v. Chr. Koroibos, der damit als erster Olympiasieger gilt.
rdf:langString
Το Στάδιο (αρχαία ελληνικά: Στάδιον) ήταν αρχαίο αγώνισμα δρόμου, και αποτελούσε μέρος των Ολυμπιακών αγώνων καθώς και των άλλων πανελλήνιων αγώνων στην αρχαιότητα. Ήταν επίσης ένα από τα πέντε κύρια αγωνίσματα που αποτελούσαν το πένταθλο, και το κορυφαίο γεγονός του γυμνικού αγώνα. Από τα έτη 776–724 π.Χ., το στάδιο ήταν το μοναδικό άθλημα που λάμβανε χώρα στους Ολυμπιακούς Αγώνες και ο νικητής (που ονομαζόταν επίσης και σταδιονίκης) έδινε το όνομά του σε ολόκληρη την τετραετία γνωστή ως Ολυμπιάδα. Αυτό επιτρέπει στους επιστήμονες να γνωρίζουν τα ονόματα σχεδόν όλων των αρχαίων νικητών στο Ολυμπιακό στάδιο.
rdf:langString
Le stadion (grec ancien : στάδιον) était une course à pied faisant partie des épreuves au programme des concours sportifs et religieux de la Grèce antique, dont les Jeux olympiques antiques. Cette épreuve pédestre se courait sur toute la longueur d'un stade, soit 600 pieds. Or, cette unité de mesure variait d'une cité à l'autre. Aussi, la piste (le dromos) n'avait pas toujours la même longueur : la plus courte se trouvait à Corinthe (165 mètres) tandis que celle d'Olympie était, à l'époque classique, la plus longue, mesurant 192 mètres. Le stadion était la plus prestigieuse épreuve des Jeux panhelléniques. De 776 à 724 av. J.-C., c'était même l'unique épreuve aux Jeux olympiques. Le nom de son vainqueur fut rapidement utilisé pour désigner l'olympiade — la période de quatre ans entre deux jeux olympiques — et fut un des éléments constitutifs du calendrier grec. Aux Jeux panathénaïques à Athènes, le stadion était l'épreuve la mieux récompensée avec cent amphores d'huile d'olive. Un coureur de stadion était idéalement grand et mince, avec un buste court, pas trop musclé pour ne pas être ralenti par son poids mais avec de grands bras. Au départ, les concurrents s'alignaient sur une bande de pierre, la balbis, où des « couloirs » (entre sept et vingt-deux en fonction de la taille du stade) étaient matérialisés, par des lettres à l'origine puis de plus en plus, à partir du VIe siècle av. J.-C., par l’hýsplex, un dispositif de départ fait de cordes tendues relâchées par un juge-arbitre, dispositif conçu pour éviter tout départ prématuré. La position de départ réglementaire semble avoir été debout, les bras vers l'avant, le pied gauche un peu avancé et les orteils accrochés dans des rainures creusées dans la balbis. L'arrivée du sprint, six cents pieds plus loin, était elle aussi matérialisée par une balbis.
rdf:langString
El stadion o estadio (del griego στάδιον) era una antigua carrera a pie que formaba parte del programa de los antiguos Juegos Olímpicos y los demás Juegos Panhelénicos. Tomó su nombre del edificio donde se llevaba a cabo, que también se llamaba stadion, que a su vez, pasó a ser stadium en latín y de donde deriva estadio, en español. Fue la competición más importante del gymnikos agon (competidores desnudos). Entre los años 776 a. C. y 724 a. C., el estadio fue la única competición que tuvo lugar en los Juegos Olímpicos. Hubo otros tipos de carreras más adelante, pero el estadio fue la más prestigiosa, siendo el vencedor, a menudo, considerado como el ganador "absoluto" de los Juegos y, durante siglos, los Juegos Olímpicos tomaron el nombre del ganador de esta carrera, que debía encender, a su vez, el fuego de los juegos siguientes. Esto ha permitido a los estudiosos conocer los nombres de casi todos los ganadores de estas carreras. Como competición separada, el estadio formó también parte del antiguo pentatlón. En los Juegos Olímpicos, el estadio (edificio) era lo suficientemente grande como para que pudiesen competir hasta veinte corredores, en una distancia de alrededor de 183 m. En puridad, según la mitología, debería medir 600 veces la longitud del pie de Hércules pero había diferentes medidas en las distintas sedes de los juegos puesto que la pista original del estadio de Olimpia medía aproximadamente 192 m de largo por 29 m de ancho, las de Nemea y Delfos eran de 178 m y la más larga, la de Pérgamo, tenía 210 m. Los encargados (organizadores llamados agonothetai, ἀγωνοθέται y los jueces, denominados los helanódicas) se situaban en una tribuna, mientras los espectadores tomaban plaza en los taludes para poder seguir la acción de cerca. La carrera comenzaba a toque de trompetas para silenciar a la multitud y los heraldos anunciaban al público el nombre de los atletas y el nombre de su padre y su ciudad natal. Al comienzo de cada carrera, los funcionarios se posicionaban en la parrilla de salida para asegurarse de que no hubiera y uno de los jueces, daba a los corredores la orden de tomar sus posiciones: en griego πόδα παρὰ πόδα, literalmente "pie con pie", es decir, "¡A sus puestos!"). La pista era de tierra apisonada. La línea de salida denominada afesis, se señalizó a partir del siglo V mediante una piedra caliza blanca (Griego antiguo βαλβίς), balbís) ligeramente elevada y se cavaban dos hendiduras ( separadas entre 10 a 12 cm) para sujetar las puntas de los pies. También había jueces al final de la pista para decidir quién era el ganador y para asegurarse de que nadie les engañaba. Si las autoridades decidían que había habido un empate, la carrera volvía a comenzar. Los corredores, desnudos, comenzaban la carrera desde una posición de pie, con las piernas ligeramente flexionadas, con el torso adelantado, probablemente con sus brazos extendidos al frente, por encima del dispositivo de partida (ὕσπληγξ, hýsplex, como una cuerda), en lugar de comenzar agachados, como los corredores modernos. El juez de salida, gritaba, ἔτοιμοι ("¡Listos!"), y luego, ἅπιτε ("¡Ya!") y se bajaba la barrera. En Olimpia se corría en línea recta hacia el Templo de Zeus hasta alcanzar la línea de meta llamada Terma. En la carreras de mujeres, en los Juegos Hereos, la distancia recorrida era reducida en cerca de un sexto. El ganador del estadio durante los primeros Juegos Olímpicos de la Antigüedad registrados, celebrados en el año 776 a. C., fue Corebo de Élide. La carrera dio su nombre a la unidad de longitud denominada también estadio.
rdf:langString
Stadion or stade (Ancient Greek: στάδιον) was an ancient running event, part of the Ancient Olympic Games and the other Panhellenic Games. It was one of the five major Pentathlon events. It was the premier event of the gymnikos agon (γυμνικὸς ἀγών "nude competition").
rdf:langString
スタディオン走(スタディオンそう、英語:stade race)は古代ギリシアで行われた陸上競技の1つで短距離走をいう。古代オリンピックにおいては第1回大会(紀元前776年)から実施された種目であり、また第14回大会(紀元前724年)においてディアウロス走が導入されるまでは大会唯一の種目であったと言われる。独立した種目として行われた一方、五種競技にも含まれていた。 フィロストラトスによると、祭壇に供物を捧げる際に行われた競走が起源で、祭壇までの1スタディオン(約192m(地域による))を最も速く走った者に、供物に点火する名誉が与えられたという。スタディオン走の名前はこの距離単位にちなみ、同時に競技場を意味したスタディオン(スタジアム)に由来する。 競技では当初は褌のようなものを着用していたが、のちに全裸で行うようになった。出場できるのは男子選手のみだった。抽選でスタート位置を決めたのち、ラッパや掛け声などを合図にスタートした。多くの場合、選手たちはスタートラインに敷かれた石のスターティングブロックの2つの溝に両足のつま先をかけ、腕を前に伸ばした形のスタンディングスタートで位置についた。 フライングをした選手には鞭打ちのペナルティが与えられた。 選手たちは1スタディオンの直線コースを太ももを高く上げ、両腕を大きく振りながら走った。コリントの信徒への手紙で聖パウロが書いているように、競技会で賞を手にすることができるのは優勝した選手のみであった。 古代オリンピックでは、スタディオン走の優勝者にはその名前が大会全体の呼び名として用いられるという格別の栄誉が与えられ、例えばコロイボスがスタディオン走で優勝した古代オリンピックの第1回大会は、コロイボス・オリンピックと呼ばれた。 勝つために競走相手をつかむ、転倒させる、走路妨害をする、といった不正もあったという。 成年男子に合わせて実施された少年の部や、女性が出場できた一部の競技会でも短距離走は行われたが、少年は成年男子の2分の1、女性は6分の5の距離というように、いずれも1スタディオンより短い距離だったとされている。
rdf:langString
Lo stadion (o stadio) era un'antica gara di corsa, parte dei Giochi Olimpici e dei Giochi panellenici.
rdf:langString
Een stadion was een voor sport in het oude Griekenland, alsook een lengtemaat die de lengte van zo'n stadion beduidde. De gebruikelijke lengte van zo'n looppiste was 600 Griekse voet (ca. 185 m), een maat die Herakles, volgens de mythe, voor het stadion in Olympia had ingesteld. Vervolgens werd dit de normale eenheid voor het meten van afstanden. Aan de beide lange zijden van het stadion waren natuurlijke of kunstmatige verhogingen met rijen zitplaatsen voor de toeschouwers. Aan het ene einde was er meestal een halfcirkelvormige ruimte, die voornamelijk bedoeld was voor worstelen en dit was eveneens de plaats voor de scheidsrechters. Nabij dit punt was de zuil die het einddoel markeerde. Het startpunt werd ook (soms) aangeduid door een zuil aan het andere einde, dat oorspronkelijk recht was en in latere tijden boog zoals het uiteinde bij de eindstreep. Met de stadion bedoelt men de afstand die gelopen werd. Later werd er een gebouw omheen gebouwd; dat noemt men het stadion.
rdf:langString
Stadion (gr. στάδιον) – dyscyplina sportowa uprawiana w starożytnej Grecji, bieg krótki rozgrywany na dystansie jednego stadionu. Jedyna konkurencja igrzysk olimpijskich w latach 776–724 p.n.e.
rdf:langString
Estádio (em latim: Stadium; em grego: Σταδίων; romaniz.: Stadion) era a principal competição esportiva nos Jogos Olímpicos da Antiguidade. Era a única competição desde a primeira olimpíada até a décima terceira; na décima quarta olimpíada foi introduzida a corrida dupla. O vencedor da primeira corrida foi . A distância percorrida pelos corredores era marcada por duas pedras, distantes entre si de 192,27 metros; esta distância tornou-se o padrão, no mundo grego, de medir distâncias, o estádio. Nas corridas de mulheres em Olímpia, na Heraia, a distância percorrida era reduzida em cerca de .
rdf:langString
Stadionlopp var en antik löpgren, den ingick i Olympiska spelen och de andra Panhellenska spelen. Den döptes efter byggnaden som den utfördes i, även den kallad stadion. Ordet blev stadium på Latin, vilket sedan blev det engelska ordet stadium. Det fanns andra löpgrenar men stadion var den mest prestigefyllda; vinnaren ansågs många gånger vara vinnaren av hela Spelen. Stadion ingick även som en gren i Antik femkamp. Vid de Olympiska spelen var Stadion (byggnaden) tillräckligt stor för att tjugo tävlande skulle kunna delta, loppet var på 180 meter. Loppet startade med en trumpetstöt, med funktionärer (agonothetai) vid starten för att se till att ingen tjuvstartade. Det fanns även funktionärer vid målgången för att avgöra vem som vann och att se till att fusk inte förekom (om funktionärerna bestämde att loppet var oavgjort sprang man om det). Löparna startade stående, antagligen med armarna utsträckta rakt fram, inte som dagens löpare som kryper ihop vid starten. De sprang nakna på en bana av packad jord. Vinnaren av stadionloppet vid de första Olympiska spelen hette . Tävlingen gav namn åt längdenheten ; se .
xsd:nonNegativeInteger
3437