Sorginak

http://dbpedia.org/resource/Sorginak an entity of type: Person

Sorgina quiere decir bruja en euskera. Las leyendas las sitúan como asistentes de la diosa Mari en su lucha por hacer pagar cara la mentira. Como personajes históricos, las "sorginak" se reunían las noches de los viernes en una campa llamada frecuentemente "akelarre" (campo del macho cabrío) o "eperlanda" (prado de la perdiz) para celebrar rituales mágico-eróticos, que han pasado a la historia debido especialmente al proceso de las Brujas de Zugarramurdi. No hay que confundir este término con el de adivino/a, que recibe el nombre de a rdf:langString

Le Sorginak sono le assistenti della dea Mari nella mitologia basca. Il nome indica anche le streghe e le sacerdotesse pagane, rendendo ancora oggi difficile ogni tentativo di capire quali siano figure leggendarie e quali no. Le sorginak sono confuse a volte con le lamiak (simili alle ninfe). Assieme ai Jentilak, le sorginak sarebbero le autrici dei megaliti. Come le streghe europee, le sorginak si riuniscono in Sabba (in basco akelarre) locali. Si dice che ciò avvenga nei venerdì notte, quando Mari e Sugaar si incontrano in caverne sacre e provocano tempeste. rdf:langString

Sorgina és el nom basc per a la bruixa. La mitologia basca situa les "sorginak" com a assistents de la deessa Mari en la seua lluita per fer pagar cara la mentida. Com a personatges històrics, les sorginak es reunien les nits dels divendres en un prat anomenat en basc akelarre ("prat del boc") o eperlanda ("camp de la perdiu") per a celebrar rituals magico-eròtics hui foscos, que han passat tristament a la història a causa de la cruel persecució amb què la Inquisició cristiana va sotmetre els seus participants. Cal no confondre la sorgina (bruixa) amb l'azti (mag o endeví). rdf:langString

Sorgin hitzak, euskal mitologian, izatez bere baitan bi izaki desberdin bereganatzen ditu. Alde batetik Mariren borondatearen gauzatzaileak diren sorginak, izaki miragarri bezain mitikoak. Bestalde sorgintzat jo zituzten emakumeak gauetan akelarre izeneko bileretara hurbiltzeaz salatuak izan zirenak. Zuberoan Belagile edo Sorsain izena hartzen dute. rdf:langString

Sorginak (root form: sorgin, absolutive case (singular): sorgina) are the assistants of the goddess Mari in Basque mythology. It is also the Basque name for witches, priests and priestesses, making it difficult to distinguish between the mythological and real ones. Sometimes sorginak are confused with lamiak (similar to nymphs). Along with them, and specially with Jentilak, sorginak are said often to have built the local megaliths. rdf:langString

Sorgina est le mot basque désignant le sorcier ou plus spécifiquement la sorcière. Les légendes en font les assistantes (ce sont très fréquemment des femmes) de la déesse mère Mari dans sa lutte pour donner un visage au mensonge. rdf:langString

rdfs:label

rdf:langString Sorgina

rdf:langString Sorgin

rdf:langString Sorginak

dbpedia-owl:wikiPageID

xsd:integer 4240946

dbpedia-owl:wikiPageRevisionID

xsd:integer 1104086881

dbpedia-owl:abstract

rdf:langString Sorgina és el nom basc per a la bruixa. La mitologia basca situa les "sorginak" com a assistents de la deessa Mari en la seua lluita per fer pagar cara la mentida. Com a personatges històrics, les sorginak es reunien les nits dels divendres en un prat anomenat en basc akelarre ("prat del boc") o eperlanda ("camp de la perdiu") per a celebrar rituals magico-eròtics hui foscos, que han passat tristament a la història a causa de la cruel persecució amb què la Inquisició cristiana va sotmetre els seus participants. Cal no confondre la sorgina (bruixa) amb l'azti (mag o endeví). Pel que fa a l'etimologia, Joxemiel Barandiaran proposa que deriva de sorte + -gin, significant per tant "llançadora de sorts". No obstant és més probable que derive de sor- + -gin: creador(a). També es pot interpretar com la comare actual.

rdf:langString Sorgina quiere decir bruja en euskera. Las leyendas las sitúan como asistentes de la diosa Mari en su lucha por hacer pagar cara la mentira. Como personajes históricos, las "sorginak" se reunían las noches de los viernes en una campa llamada frecuentemente "akelarre" (campo del macho cabrío) o "eperlanda" (prado de la perdiz) para celebrar rituales mágico-eróticos, que han pasado a la historia debido especialmente al proceso de las Brujas de Zugarramurdi. No hay que confundir este término con el de adivino/a, que recibe el nombre de a

rdf:langString Sorgin hitzak, euskal mitologian, izatez bere baitan bi izaki desberdin bereganatzen ditu. Alde batetik Mariren borondatearen gauzatzaileak diren sorginak, izaki miragarri bezain mitikoak. Bestalde sorgintzat jo zituzten emakumeak gauetan akelarre izeneko bileretara hurbiltzeaz salatuak izan zirenak. Zuberoan Belagile edo Sorsain izena hartzen dute. Batzuetan, sorginak laminekin nahasten dira, nahiz eta izaki bera ez izan. Haiekin eta batez ere jentilekin batera, historiaurreko monumentu megalitikoak eraiki izana egozten zaie tokiko usadioen arabera, hau da, trikuharri, harrespil eta zutarriak.

rdf:langString Sorgina est le mot basque désignant le sorcier ou plus spécifiquement la sorcière. Les légendes en font les assistantes (ce sont très fréquemment des femmes) de la déesse mère Mari dans sa lutte pour donner un visage au mensonge. Les sorciers et sorcières se réunissent la nuit du vendredi dans un lieu souvent appelé Akelarre, dans un Sorginzelaia (terrain de sorcière), Eperlanda (pré de la perdrix) pour célébrer des rites magico-érotiques. Ces « orgies » sont restées dans l'histoire à cause de la persécution de l'Inquisition catholique à l'égard des participants (voir le très fameux procès des sorcières de Zugarramurdi à Logroño en 1610).

rdf:langString Sorginak (root form: sorgin, absolutive case (singular): sorgina) are the assistants of the goddess Mari in Basque mythology. It is also the Basque name for witches, priests and priestesses, making it difficult to distinguish between the mythological and real ones. Sometimes sorginak are confused with lamiak (similar to nymphs). Along with them, and specially with Jentilak, sorginak are said often to have built the local megaliths. Sorginak used to participate in Akelarre. These mysteries happened on Friday nights, when Mari and Sugaar are said to meet in the locally sacred cave to engender storms.

rdf:langString Le Sorginak sono le assistenti della dea Mari nella mitologia basca. Il nome indica anche le streghe e le sacerdotesse pagane, rendendo ancora oggi difficile ogni tentativo di capire quali siano figure leggendarie e quali no. Le sorginak sono confuse a volte con le lamiak (simili alle ninfe). Assieme ai Jentilak, le sorginak sarebbero le autrici dei megaliti. Come le streghe europee, le sorginak si riuniscono in Sabba (in basco akelarre) locali. Si dice che ciò avvenga nei venerdì notte, quando Mari e Sugaar si incontrano in caverne sacre e provocano tempeste.

data from the linked data cloud