Sonata da camera

http://dbpedia.org/resource/Sonata_da_camera an entity of type: Thing

Una sonata da camera (en idioma italiano, significa sonata de cámara) es una forma musical que se empleaba como acompañamiento en la música secular. Es una obra del período Barroco, en tres o más movimientos estilizados de danza (a veces con un movimiento en forma de prólogo), compuesto para uno o más instrumentos melódicos más un bajo continuo. Los opus 2 y 4 de Arcangelo Corelli incluyen ejemplos típicos de sonatas da camera. Alrededor del año 1700 el género se fue superponiendo de manera progresiva con la sonata da chiesa y sólo sobrevivió el título para describir la iglesia o el tipo fusionado, tales como los títulos partita, suite o el orden que sirva para describir colecciones de movimientos de danza. rdf:langString
실내 소나타(sonata da camera)는 교회 소나타에 대립되는 말이며, 현재는 바로크 시대의 모음곡과 같은 뜻으로 쓰는 경우가 많다. 그러나 특히 실내악적인 편성으로 한 것을 말하는 것이 보통이다. 본래 귀족들의 사실(私室)에서 연주하기 위한 곡종으로서, 이탈리아에서 발생하였으며, 춤곡 또는 그와 비슷한 것을 연속시킨 형태를 취한다. 이 문서에는 다음커뮤니케이션(현 카카오)에서 GFDL 또는 CC-SA 라이선스로 배포한 글로벌 세계대백과사전의 "실내 소나타" 항목을 기초로 작성된 글이 포함되어 있습니다. rdf:langString
La sonata da camera è un tipo di destinata a un'esecuzione secolare, ossia non in ambito religioso. È una forma strumentale del periodo barocco, in tre o più movimenti che ricalcano strutturalmente il modello della danza (talvolta con un movimento introduttivo), composto per uno o più strumenti melodici e basso continuo. Le op. 2 e 4 di Arcangelo Corelli (1653-1713) contengono tipici esempi di questa forma musicale. Dopo il 1700 circa questo genere converse progressivamente con la sonata da chiesa e il titolo sopravvisse solamente per indicare la tipologia da chiesa e generi combinati, così come titoli come partita o suite servivano a descrivere una raccolta di movimenti di danze. rdf:langString
La sonata da camera (terme italià que significa "sonata de cambra") aparegué en l'època barroca al costat de la sonata da chiesa; ambdues modalitats van ser essencials per a l'evolució de la forma sonata. La sonata da camera, menys construïda que la sonata da chiesa, és sovint una lliure successió de diferents moviments de dansa; influí en la formació de la suite. (?·pàg.) rdf:langString
Die Sonata da camera (ital. sonata, suonata, von suonare „klingen, erklingen lassen“/ ital. camera „Zimmer“, „Kammer“) ist ein mehrsätziges Instrumentalstück. Die Sonata da camera wurde im 17. Jahrhundert in Italien entwickelt. Die zumeist instrumental vorgetragenen Tanzsätze vermischen sich mit anderen. Langsames und schnelles Tempo der Sätze wechseln aneinander ab, wobei die Satzfolge nicht festgelegt ist. Der italienische Komponist und Violinist Arcangelo Corelli (1653–1713) setzt der Sonata da camera ein Präludium vorweg. Darüber hinaus bildet jede einzelne Sonate einen Zyklus, der durch das Beibehalten einer Tonart zusammengehalten wird. Zudem sind die Sätze untereinander durch motivische Verwandtschaft verbunden. rdf:langString
Une sonata da camera (sonate de chambre) est une œuvre instrumentale, comportant trois ou quatre mouvements - voire plus, en usage aux XVIIe et XVIIIe siècles. C'est l'une des formes importantes de la période dite « baroque » de la musique. Son nom la distingue de la sonata da chiesa (sonate d'église) : leurs caractères musicaux respectifs les destinaient à une exécution dans des lieux et pour des circonstances différentes, même si les formes présentent des similitudes certaines. * Portail de la musique classique rdf:langString
Sonata da camera is a 17th-century genre of musical composition for one or more melody instruments and basso continuo. It generally comprises a suite of several small pieces in the same mode or key that are suitable for dancing. A significant number of such works were produced during the mid- to late- 17th century by composers in Germany, including Heinrich Biber, Dietrich Becker, and Johannes Schenk. But the term sonata da camera came into use in Italy during the late 17th century, when the works of composers such as Arcangelo Corelli contributed to the popularity of both the sonata da camera and sonata da chiesa. rdf:langString
Sonata da camera – włoskie określenie sonaty kameralnej, typ sonaty triowej, stworzonej do świeckich przedstawień. Jest to instrumentalny utwór okresu barokowego o budowie włoskiej suity, złożony z trzech lub więcej stylizowanych części tanecznych (czasem z częścią wstępową). Był komponowany na jeden lub kilka instrumentów i basso continuo. rdf:langString
rdf:langString Sonata da camera
rdf:langString Sonata da camera
rdf:langString Sonata da camera
rdf:langString Sonata da camera
rdf:langString Sonata da camera
rdf:langString 실내 소나타
rdf:langString Sonata da camera
rdf:langString Sonata da camera
xsd:integer 2879422
xsd:integer 1094427347
rdf:langString La sonata da camera (terme italià que significa "sonata de cambra") aparegué en l'època barroca al costat de la sonata da chiesa; ambdues modalitats van ser essencials per a l'evolució de la forma sonata. La sonata da camera, menys construïda que la sonata da chiesa, és sovint una lliure successió de diferents moviments de dansa; influí en la formació de la suite. La sonata da camera és un tipus de composició instrumental destinada a l'actuació secular. És una obra instrumental, amb tres o més moviments de dansa (a vegades amb un moviment previ), marcat per a un o més instruments melòdics i el baix continu. Les obres d'Arcangelo Corelli, les opus 2 i 4, contenen exemples típics. Després del 1700 el gènere es fusionà cada vegada més amb la sonata da chiesa; també apareixerien títols com partita o suite per a descriure una sèrie de moviments de dansa. (?·pàg.)
rdf:langString Die Sonata da camera (ital. sonata, suonata, von suonare „klingen, erklingen lassen“/ ital. camera „Zimmer“, „Kammer“) ist ein mehrsätziges Instrumentalstück. Die Sonata da camera wurde im 17. Jahrhundert in Italien entwickelt. Die zumeist instrumental vorgetragenen Tanzsätze vermischen sich mit anderen. Langsames und schnelles Tempo der Sätze wechseln aneinander ab, wobei die Satzfolge nicht festgelegt ist. Der italienische Komponist und Violinist Arcangelo Corelli (1653–1713) setzt der Sonata da camera ein Präludium vorweg. Darüber hinaus bildet jede einzelne Sonate einen Zyklus, der durch das Beibehalten einer Tonart zusammengehalten wird. Zudem sind die Sätze untereinander durch motivische Verwandtschaft verbunden. Neben der Sonata da camera standardisierte Corelli gegen Ende des 17. Jahrhunderts auch die Sonata da chiesa.
rdf:langString Une sonata da camera (sonate de chambre) est une œuvre instrumentale, comportant trois ou quatre mouvements - voire plus, en usage aux XVIIe et XVIIIe siècles. C'est l'une des formes importantes de la période dite « baroque » de la musique. Son nom la distingue de la sonata da chiesa (sonate d'église) : leurs caractères musicaux respectifs les destinaient à une exécution dans des lieux et pour des circonstances différentes, même si les formes présentent des similitudes certaines. La sonata da camera est en fait une suite sous la forme de sonate en trio, les différents mouvements portant généralement les noms italiens de allemanda, corrente, sarabanda et giga. Un des principaux compositeurs de sonata da camera est Arcangelo Corelli, car c'est lui qui donne définitivement la forme. Parmi ses œuvres de cette forme figurent les six dernières sonates de l'opus 5. Le genre a été aussi illustré par Antonio Vivaldi (opus 1, 2 et 5). * Portail de la musique classique
rdf:langString Una sonata da camera (en idioma italiano, significa sonata de cámara) es una forma musical que se empleaba como acompañamiento en la música secular. Es una obra del período Barroco, en tres o más movimientos estilizados de danza (a veces con un movimiento en forma de prólogo), compuesto para uno o más instrumentos melódicos más un bajo continuo. Los opus 2 y 4 de Arcangelo Corelli incluyen ejemplos típicos de sonatas da camera. Alrededor del año 1700 el género se fue superponiendo de manera progresiva con la sonata da chiesa y sólo sobrevivió el título para describir la iglesia o el tipo fusionado, tales como los títulos partita, suite o el orden que sirva para describir colecciones de movimientos de danza.
rdf:langString Sonata da camera is a 17th-century genre of musical composition for one or more melody instruments and basso continuo. It generally comprises a suite of several small pieces in the same mode or key that are suitable for dancing. A significant number of such works were produced during the mid- to late- 17th century by composers in Germany, including Heinrich Biber, Dietrich Becker, and Johannes Schenk. But the term sonata da camera came into use in Italy during the late 17th century, when the works of composers such as Arcangelo Corelli contributed to the popularity of both the sonata da camera and sonata da chiesa. The term sonata da camera was originally used in its literal meaning of “chamber music” but later came to be used figuratively to contrast this genre of composition with the sonata da chiesa, which literally meant “church music” but generally comprised a suite of four movements with tempos following a largo–allegro–largo–allegro pattern. In the Oxford History of Western Music, Richard Taruskin describes a sonata da camera as "... essentially a dance suite, which Corelli adapted to the prevailing four-movement format (a preludio and three dances or connecting movements)." The movements either were given tempo indications or names that indicated the style of dance, e.g., corrente, sarabande, or gigue. Nevertheless, there is great variation in the form of music that was called sonata da camera, including works such as Legrenzi’s op. 4 of 1656, which are single movements in binary form, and Bononcini’s op. 3 of 1669, which are also single movements, rather than a dance suite. After 1700, composers tended to merge the sonata da camera with the sonata da chiesa, and works comprising dance movements came to be called a variety of other names, such as partita, suite, ordre, ouverture, or air. Sonata da camera were frequently composed for two violins and basso continuo. This three-part combination was also known as a trio sonata, but such works were often performed with a cellist or other instrument doubling the bass. Recent scholarship has revealed that the instruments used for to play basso continuo in Corelli's milieu were quite diverse, including theorbo, guitar, and organ. Ambiguities on the title pages of Corelli's works have led many to conclude that the continuo might have been either a harpsichord or a cello, rather than both, as was previously assumed.
rdf:langString 실내 소나타(sonata da camera)는 교회 소나타에 대립되는 말이며, 현재는 바로크 시대의 모음곡과 같은 뜻으로 쓰는 경우가 많다. 그러나 특히 실내악적인 편성으로 한 것을 말하는 것이 보통이다. 본래 귀족들의 사실(私室)에서 연주하기 위한 곡종으로서, 이탈리아에서 발생하였으며, 춤곡 또는 그와 비슷한 것을 연속시킨 형태를 취한다. 이 문서에는 다음커뮤니케이션(현 카카오)에서 GFDL 또는 CC-SA 라이선스로 배포한 글로벌 세계대백과사전의 "실내 소나타" 항목을 기초로 작성된 글이 포함되어 있습니다.
rdf:langString La sonata da camera è un tipo di destinata a un'esecuzione secolare, ossia non in ambito religioso. È una forma strumentale del periodo barocco, in tre o più movimenti che ricalcano strutturalmente il modello della danza (talvolta con un movimento introduttivo), composto per uno o più strumenti melodici e basso continuo. Le op. 2 e 4 di Arcangelo Corelli (1653-1713) contengono tipici esempi di questa forma musicale. Dopo il 1700 circa questo genere converse progressivamente con la sonata da chiesa e il titolo sopravvisse solamente per indicare la tipologia da chiesa e generi combinati, così come titoli come partita o suite servivano a descrivere una raccolta di movimenti di danze.
rdf:langString Sonata da camera – włoskie określenie sonaty kameralnej, typ sonaty triowej, stworzonej do świeckich przedstawień. Jest to instrumentalny utwór okresu barokowego o budowie włoskiej suity, złożony z trzech lub więcej stylizowanych części tanecznych (czasem z częścią wstępową). Był komponowany na jeden lub kilka instrumentów i basso continuo. Sonata da camera, w swojej najbardziej reprezentacyjnej postaci w twórczości Arcangelo Corellego (1653–1713) była układem dość płynnym z tego powodu, że obydwa rodzaje ówczesnej sonaty, a więc również sonata da chiesa, oddziaływały na siebie nawzajem. Ten obopólny wpływ przejawia się również u kompozytorów niemieckich, zwłaszcza u Georga Friedricha Händla.
xsd:nonNegativeInteger 3378

data from the linked data cloud