Sokolluzade Lala Mehmed Pasha
http://dbpedia.org/resource/Sokolluzade_Lala_Mehmed_Pasha an entity of type: Thing
Sokolluzade Lala Mehmed Paša (16. století? - 21. června 1606 Istanbul) byl osmanský státník pocházející z Bosny. Byl nejspíše bratrancem Mehmeda Paši Sokoloviće a sloužil jako vychovatel prince, který byl následníkem trůnu. V letech 1604-06 byl velkovezírem Osmanské říše.
rdf:langString
صقللي زاده محمد باشا (بالتركية: Sokolluzade Lala Mehmed Paşa) كان الصدر الأعظم للدولة العثمانية في الفترة ما بين 21 يونيو 1606 حتى 9 ديسمبر 1606. تُوفي في 21 يونيو 1606 بمدينة إسطنبول.
rdf:langString
Sokolluzade Lala Mehmed Pacha Estergon Fatihi (« le Conquérant d'Esztergom »), mort le 21 juin 1606 à Constantinople (Empire ottoman) est un militaire et homme politique ottoman, personnage clé de la Longue Guerre. Il est issu d'une famille serbe apparentée au grand vizir Mehmed Pacha Sokolović. Il est nommé grand vizir à son tour lors de l'été 1604. Il reconnait Étienne II Bocskai Prince de Transylvanie et le fait couronner le 20 octobre 1605. Le 25 mai ou le 21 juin 1606, il meurt subitement d'un AVC, probablement causé par un empoisonnement son futur successeur Boşnak Dervish Mehmed Pacha.
rdf:langString
Sokolluzade Lala Mehmed Pasha (died 21 June 1606) was an Ottoman statesman from Serbian origin. He may have been a cousin of Sokollu Mehmed Pasha and served as tutor (lala) to a royal prince. He was the grand vizier between 1604 and 1606.
rdf:langString
Sokolluzade Lala Mehmed Paixà (+ 1606) fou gran visir otomà, nebot del gran visir Sokollu Mehmet Paşa (1565-1579) i com aquest d'origen bosnià. Va rebre instrucció a palau i va tenir algun un càrrec menor, i beglerbegi de Karaman i d'Anadolu, sent nomenat agha dels geníssers el 1595 i va participar en la guerra contra Àustria com a governador de Buda; era comandant a Esztergom (Usturghon) quan aquesta població es va rendir als austríacs (Pierre Ernest comte de Manfeld) el setembre de 1595. Va seguir al camp d'operacions encara un temps. Després va arribar al rang de visir i fou diverses vegades serasker d'Hongria. El 1598 fou beglerbegi de Rumèlia i va participar en el setge de Gros Wardein (Oradea Mare, en turc Warad) de l'1 d'octubre al 3 de novembre de 1598. El 1599 va servir a l'exèrci
rdf:langString
Sokolluzade Lala Mehmed Pascià (... – İstanbul, 21 giugno 1606) è stato un politico e militare ottomano.Fu un gran visir ottomano, nipote del gran visir Sokollu Mehmet Pascià (1565-1579) e come lui di origine bosniaca e fu un tutore (lala) a un principe reale.
rdf:langString
rdf:langString
صقللي زاده محمد باشا
rdf:langString
Sokolluzade Lala Mehmed Paixà
rdf:langString
Sokolluzade Lala Mehmed Paša
rdf:langString
Sokolluzade Lala Mehmed Pascià
rdf:langString
Sokolluzade Lala Mehmed Pacha
rdf:langString
Sokolluzade Lala Mehmed Pasha
rdf:langString
Mehmed
xsd:integer
28902295
xsd:integer
1122273902
xsd:date
1606-06-21
rdf:langString
Hatice Sultan
xsd:date
1606-06-21
xsd:date
1604-08-05
xsd:gMonthDay
--08-05
rdf:langString
Origins
rdf:langString
Sokolluzade Lala Mehmed Paixà (+ 1606) fou gran visir otomà, nebot del gran visir Sokollu Mehmet Paşa (1565-1579) i com aquest d'origen bosnià. Va rebre instrucció a palau i va tenir algun un càrrec menor, i beglerbegi de Karaman i d'Anadolu, sent nomenat agha dels geníssers el 1595 i va participar en la guerra contra Àustria com a governador de Buda; era comandant a Esztergom (Usturghon) quan aquesta població es va rendir als austríacs (Pierre Ernest comte de Manfeld) el setembre de 1595. Va seguir al camp d'operacions encara un temps. Després va arribar al rang de visir i fou diverses vegades serasker d'Hongria. El 1598 fou beglerbegi de Rumèlia i va participar en el setge de Gros Wardein (Oradea Mare, en turc Warad) de l'1 d'octubre al 3 de novembre de 1598. El 1599 va servir a l'exèrcit del gran visir Damat İbrahim Pasha i el 1600 era davant Kanisza (Nagy); l'agost de 1601 fou altre cop comandant de les forces de Rumèlia i governador de Buda i va assetjar durant 34 dies Stuhlweissenburg que va capturar el 6 d'agost de 1602. El novembre de 1602, amb 2000 geníssers, va ajudar a Buda contra un atac imperiali encara que els otomans foren derrotats a Pest (14 de juliol de 1603) va aconseguir triomfar al nord de Buda forçant la retirada imperial. Per això for elevat a tercer visir. Com a tal va organitzar la defensa de Buda amb Murad Pasha (beglerbegi de Rumèlia) i Djelali Deli Hasan Pasha (beglerbegi de Bòsnia), passant l'hivern del 1603 a 1604 a Belgrad. El 1604, després de la mort del gran visir el dia 26 de juliol a Belgrad, quan Mehmed Pasha anava al campa de batalla a Hongria va ser nomenat gran visir al seu lloc, rebent de camí el segell imperial; les converses de pau no van reeixir i el gran visir va recuperar Pest i va ocupar Hatran i (turc Waç) però va assetjar Esztergom (18 d'octubre) sense èxit (es va retirar al desembre); va tornar a aquesta ciutat a la campanya de l'any següent i després de reconèixer a Esteve Bocskai com a rei d'Hongria, va conquerir Párkány (Sturovo, en turc Cigerdelen) el 20 d'agost i el 8 de setembre. Esztergom aquesta vegada fou conquerida (29 de setembre de 1605, però es va rendir amb condicions i no van sortir els defensors fins al 3 d'octubre). El 20 d'octubre Mehmed Pasha va coronar a l'hongarès Bocksay com a rei d'Hongria (exclosos els territoris sota administració otomana directa) i Transsilvània a Rakos. Van seguir altres places de la rodalia d'Esztergom : Veszprém, Palota, Neuhäusel (20 de novembre). Va fer una incursió a Estíria i Croàcia manada pel seu nebot Sarhosh Ibrahim Pasha, beglerbegi de Kanisza. El mateix 1605 l'exèrcit otomà oriental manat per Çighale Pasha, fou derrotat pels perses i les forces enviades a Anatòlia per reprimir una revolta foren derrotades també a Bulwadin. Mehmed Pasha va tornar al final d'any a Istanbul i es va decidir que el 1606 restaria a la capital dirigint a distància les operacions sobre els dos fronts i seguir negociant per mirar d'aconseguir la pau amb Àustria. Però el kapudan pasha, Derviş Pasha, també bosnià, va intrigar contra el gran visir i va fer canviar de parer al sultà que va enviar al gran visir a agafar el comandament de l'exèrcit contra Pèrsia. Estava a Üsküdar preparant-se quan, segons es diu del disgut, va tenir una apoplexia el dia 20 de maig de 1606 i va morir tres dies després (23 de maig de 1606. El va succeir el kapudan pasha Derviş Pasha o Dervish Mehmed Pasha. Mehmed fou enterrat prop de la türbe del seu oncle Sokollu Mehmed Pasha.
rdf:langString
Sokolluzade Lala Mehmed Paša (16. století? - 21. června 1606 Istanbul) byl osmanský státník pocházející z Bosny. Byl nejspíše bratrancem Mehmeda Paši Sokoloviće a sloužil jako vychovatel prince, který byl následníkem trůnu. V letech 1604-06 byl velkovezírem Osmanské říše.
rdf:langString
صقللي زاده محمد باشا (بالتركية: Sokolluzade Lala Mehmed Paşa) كان الصدر الأعظم للدولة العثمانية في الفترة ما بين 21 يونيو 1606 حتى 9 ديسمبر 1606. تُوفي في 21 يونيو 1606 بمدينة إسطنبول.
rdf:langString
Sokolluzade Lala Mehmed Pacha Estergon Fatihi (« le Conquérant d'Esztergom »), mort le 21 juin 1606 à Constantinople (Empire ottoman) est un militaire et homme politique ottoman, personnage clé de la Longue Guerre. Il est issu d'une famille serbe apparentée au grand vizir Mehmed Pacha Sokolović. Il est nommé grand vizir à son tour lors de l'été 1604. Il reconnait Étienne II Bocskai Prince de Transylvanie et le fait couronner le 20 octobre 1605. Le 25 mai ou le 21 juin 1606, il meurt subitement d'un AVC, probablement causé par un empoisonnement son futur successeur Boşnak Dervish Mehmed Pacha.
rdf:langString
Sokolluzade Lala Mehmed Pasha (died 21 June 1606) was an Ottoman statesman from Serbian origin. He may have been a cousin of Sokollu Mehmed Pasha and served as tutor (lala) to a royal prince. He was the grand vizier between 1604 and 1606.
rdf:langString
Sokolluzade Lala Mehmed Pascià (... – İstanbul, 21 giugno 1606) è stato un politico e militare ottomano.Fu un gran visir ottomano, nipote del gran visir Sokollu Mehmet Pascià (1565-1579) e come lui di origine bosniaca e fu un tutore (lala) a un principe reale. Fu istruito nella scuola di palazzo e ricoprì qualche incarico minore, per poi diventare beilerbei di Karaman e di Anatolia, e successivamente agha dei giannizzeri nel 1595; con questo incarico prese parte alla guerra contro l'Austria come governatore di Buda; fu comandante a Esztergom quando questa popolazione si arrese agli austriaci (Ernst von Mansfeld) nel settembre del 1595. Ha poi ottenuto il grado di visir ed è stato più volte serraschiere d'Ungheria. Nel 1598 fu beglerbegi di beilerbei e prese parte all'assedio di Großwardein, (oggi conosciuta come Oradea Mare, in turco: Varäd) dal 1 ottobre al 3 novembre 1598. Nel 1599 prestò servizio nell'esercito del Gran Visir Damat İbrahim Pascià; nell'agosto 1601 fu di nuovo comandante delle forze della Rumelia e governatore di Buda e assediò per 34 giorni Stuhlweissenburg (Székesfehérvár) che conquistò il 6 agosto 1602. Nel novembre 1602, con 2.000 giannizzeri, aiutò Buda a resistere contro un attacco imperiale anche se gli ottomani furono sconfitti a Pest (14 luglio 1603) riuscì a trionfare a nord di Buda costringendo le forze imperiali a ritirarsi. Grazie a questo successo, fu elevato al grado di terzo visir. Come tale organizzò la difesa di Buda insieme al bilerbei di Rumelia Murad Pascià e al bilerbei di Bosnia Djelali Deli Hasan Pascià, trascorrendo l'inverno dal 1603 al 1604 a Belgrado. Il 26 luglio 1604, dopo la morte del Gran Visir Malkoç Yavuz Ali Pascià a Belgrado, mentre Mehmed Pascià stava muovendo verso il campo di battaglia in Ungheria, fu nominato Gran Visir, ricevendo lungo la strada il sigillo imperiale. I colloqui di pace fallirono e il Gran Visir riconquistò Pest e occupò Hatvan e Waitzen (Vác) ed assediò Esztergom (18 ottobre) senza successo (si ritirò a dicembre); tornò in questa città nella campagna dell'anno successivo e dopo aver riconosciuto István Bocskai come re d'Ungheria, conquistò Párkány (Štúrovo) il 20 agosto e Visgrad l'8 settembre. Esztergom questa volta fu conquistata (29 settembre 1605, ma si arrese a condizione che i difensori non se ne andassero fino al 3 ottobre). Il 20 ottobre, Mehmed Pascià incoronò Bocskai re d'Ungheria (esclusi i territori sotto la diretta amministrazione ottomana) e della Transilvania. Seguono altre conquiste nelle vicinanze di Esztergom: Veszprém, Palota, Neuhäusel (Nové Zámky) (20 novembre). Insieme al nipote Sarhosh Ibrahim Pascià, beilerbei di Kanisza, si lanciò in una scorreria in Stiria e Croazia. Nel 1605 l'esercito ottomano orientale fu sconfitto dai persiani e anche le forze inviate in Anatolia per reprimere una rivolta furono sconfitte. Mehmed Pascià tornò a Istanbul alla fine dell'anno e si decise che nel 1606 sarebbe rimasto nella capitale dirigendo le operazioni a distanza su entrambi i fronti e proseguendo i negoziati per cercare di raggiungere la pace con l'Austria. Ma il Capitan pascià Dervish Mehmed Pascià, anche lui bosniaco, tramò contro il gran visir e fece cambiare idea al sultano che mandò il gran visir a prendere il comando dell'esercito contro la Persia. Si stava preparando ad Üsküdar quando, secondo quanto tramandato, ebbe un ictus il 20 maggio 1606 e morì tre giorni dopo (23 maggio 1606. Mehmed fu sepolto vicino alla tomba di suo zio Sokollu Mehmet Pascià.
xsd:nonNegativeInteger
2948