Smartdust

rdf:langString SmartDust

rdf:langString SmartDust, en català «pols intel·ligent», és una xarxa de nanosensors microelectromecànics (MEMS) interconnectats entre ells. Són dispositius capaços de detectar, temperatura, vibracions, senyals de llum o quelcom de dimensió extremadament reduïda. Contenen tecnologia de comunicació, una font d'alimentació i lògicament, sensors. El seu nom, pols intel·ligent, fa justícia al fet que busquen ser sensors de dimensions equivalents a un gra de sorra o inclús més petit.Tal tecnologia va ser creada i començada a estudiar pel professor Kristofer Pister a la Universitat de California-Berkeley amb l'objectiu de tenir dispositius de dimensions d'un gra d'arròs capaços de retransmetre dades en temps real sobre les persones i el medi ambient. Aquest projecte es va finançar per la Fundació Nacional de Ciència i per la DARPA (Defense Advanced Research Projects Agency), la qual té bastants interessos per seguir endavant amb aquest tema. Els dispositius Smart Dust també reben el nom de motes (terme anglès), que deriva de remote sensing (sensors remots). Cada mote, té un sistema MEMS (Micro Electro Mechanical System), sistema que integra elements mecànics, sensors (encarregats de recollir informació de l'entorn), actuadors (respon als moviments necessaris) i elements electrònics (processen la informació) en un mateix xip. El motiu d'utilitzar tecnologia MEMS per construir els Smart Dust és perquè els permet aconseguir avenços en temes de miniaturització, integració i gestió de l'energia. I és que aquesta tecnologia està formada per elements extremadament petits, de l'ordre dels micròmetres, i integrats amb circuits electrònics. A més, el cost de fabricació és realment baix gràcies al fet que es permet elaborar milions de sistemes simultàniament usant tècniques de fabricació per lots, similars com les que s'utilitzen per a circuits integrats. Un aspecte que també cal valorar en aquests dispositius, és la seguretat. Es pot donar el cas de tenir motes que contenen informació valuosa o sensible i que per tant no ha de poder estar al accés de qualssevol persona. Per això, és important utilitzar control d'accés, encriptació de les dades i ús d'autenticació de missatges i intercanvis de clau. Tot i així, val a dir que són eines que en segons quins casos no cal aplicar-les, ja que suposaria una pèrdua de temps i energia innecessària. Lògicament el principal desafiament que apareix amb els Smart Dust és la incorporació de tot el conjunt de funcionalitats exposades anteriorment mantenint un baix consum d'energia i obtinguen així una llarga vida de duració. I tot, aconseguint tenir un dispositiu de mides extremadament reduïdes.