Simeon ben Gamliel

http://dbpedia.org/resource/Simeon_ben_Gamliel an entity of type: Thing

Simeon II. bzw. Schimon ben Gamliel der Ältere (hebräisch רבן שמעון בן גמליאל הזקן, * um 10 v. Chr.; † 70) war ein jüdischer Patriarch. rdf:langString
Simeon ben Gamaliel (en hebreu: שמעון בן גמליאל) va ser un savi de l'època dels tanaim i un líder del poble jueu. Va servir com a president del Sanedrí a Jerusalem durant la revolta jueva, va succeir al seu pare ocupant el mateix càrrec, l'any 52 del segle primer, just abans de la destrucció del segon Temple de Jerusalem. Era un descendent directe del Rei David, i fou el net de Hillel l'Ancià. Era contemporani dels summes sacerdots Hanan ben Hanan i Yehoshua ben Gamla. Va ser un dels 10 màrtirs esmentats en la litúrgia jueva. Segons les taules cronològiques del Rabí Sherira Gaon, va ser decapitat, juntament amb el Rabí Ismael ben Elisha, el summe sacerdot, abans de la destrucció del temple, encara que l'historiador Flavi Josep esmenta solament l'execució d'Ismael de Cirene, durant la guerr rdf:langString
Simeon ben Gamaliel (en hebreo: שמעון בן גמליאל‎) fue un sabio de la época de los tanaim y un líder del pueblo judío. Sirvió como presidente del Sanedrín en Jerusalén durante la revuelta judía, sucedió a su padre ocupando el mismo cargo, en el año 52 del siglo I, justo antes de la destrucción del segundo Templo de Jerusalén. Era un descendiente directo del Rey David, y fue el nieto de Hillel el Anciano. Era contemporáneo de los sumos sacerdotes Hana ben Hanan y Yehoshua ben Gamla. Fue uno de los Diez Mártires mencionados en la liturgia judía. Según las tablas cronológicas del Rabino Sherira Gaon, fue decapitado, junto con el Rabino Ismael ben Elisha, el sumo sacerdote, antes de la destrucción del templo, aunque el historiador Flavio Josefo menciona solamente la ejecución de Ismael de Ciren rdf:langString
Rabban Shimon ben Gamliel I (hébreu : רבן שמעון בן גמליאל הזקן Rabban Shimon ben Gamliel Hazaken « Notre maître Siméon fils de Gamaliel l'Ancien ») (circa 10 AEC - 70 EC) était un Sage de l'ère des Tannaïm (docteurs de la Mishna) et dirigeant du peuple juif. La tradition juive le classe parmi les Dix Martyrs exécutés par le pouvoir romain. Sa tombe, située à Kafr Cana, près de Tzomet Golani, en Basse-Galilée, dans le nord d'Israël, demeure un important site de pèlerinage pour les Juifs jusqu'à nos jours mais elle est régulièrement profanée, vandalisée ou incendiée. rdf:langString
Simeon ben Gamliel (I) (Hebrew: שמעון בן גמליאל or רשב"ג הראשון; c. 10 BCE – 70 CE) was a Tanna sage and leader of the Jewish people. He served as nasi of the Great Sanhedrin at Jerusalem during the outbreak of the First Jewish–Roman War, succeeding his father in the same office after his father's death in 52 CE and just before the destruction of the Second Temple. The great-grandson of Hillel the Elder, he was considered to be a direct descendant of King David. He was a contemporary of the high priests Ḥanan ben Ḥanan and Yehoshua ben Gamla. rdf:langString
Simeon ben Gamliel (I) (in ebraico: שמעון בן גמליאל o רשב"ג הראשון‎?; Israele, 10 a.C. – 70 d.C.) è stato un rabbino ebreo antico, saggio Tanna, guida del popolo ebraico. Successe a suo padre Gamaliele come Capo (nasi) del Sinedrio dopo la morte di quest'ultimo nel 50 d.C. e poco prima della distruzione del Secondo Tempio. La tradizione narra che fu ucciso dai romani, quale uno dei dieci martiri ebraici. Simeon era uno dei diretti discendenti di Re Davide e pro-nipote di Hillel il Vecchio. rdf:langString
rdf:langString Simeon ben Gamaliel
rdf:langString Simeon II. (Patriarch)
rdf:langString Simeon ben Gamaliel
rdf:langString Shimon ben Gamliel
rdf:langString Shimon ben Gamliel I
rdf:langString Simeon ben Gamliel
xsd:integer 4696753
xsd:integer 1092011502
xsd:integer 50
rdf:langString Simeon ben Gamaliel (en hebreu: שמעון בן גמליאל) va ser un savi de l'època dels tanaim i un líder del poble jueu. Va servir com a president del Sanedrí a Jerusalem durant la revolta jueva, va succeir al seu pare ocupant el mateix càrrec, l'any 52 del segle primer, just abans de la destrucció del segon Temple de Jerusalem. Era un descendent directe del Rei David, i fou el net de Hillel l'Ancià. Era contemporani dels summes sacerdots Hanan ben Hanan i Yehoshua ben Gamla. Va ser un dels 10 màrtirs esmentats en la litúrgia jueva. Segons les taules cronològiques del Rabí Sherira Gaon, va ser decapitat, juntament amb el Rabí Ismael ben Elisha, el summe sacerdot, abans de la destrucció del temple, encara que l'historiador Flavi Josep esmenta solament l'execució d'Ismael de Cirene, durant la guerra amb Roma (66-68). El relat és esmentat al tractat Ebel Rabati, capítol 8, i a l'Avot de Rabí Natan (38:3), on a Simeon ben Gamaliel se li va oferir el títol de Nasí, juntament amb el títol honorífic de Rabeinu (el nostre mestre). Ell i els seus partidaris es van oposar al nomenament de Josep com a governador militar de Galilea, i van intentar apartar-ho d'aquest càrrec. La seva sepultura està situada a Kafr Kana, prop del Golan, a la Baixa Galilea, una regió situada al nord d'Israel, la seva tomba ha estat un lloc de peregrinació per als pelegrins jueus durant gairebé 2.000 anys.
rdf:langString Simeon II. bzw. Schimon ben Gamliel der Ältere (hebräisch רבן שמעון בן גמליאל הזקן, * um 10 v. Chr.; † 70) war ein jüdischer Patriarch.
rdf:langString Simeon ben Gamaliel (en hebreo: שמעון בן גמליאל‎) fue un sabio de la época de los tanaim y un líder del pueblo judío. Sirvió como presidente del Sanedrín en Jerusalén durante la revuelta judía, sucedió a su padre ocupando el mismo cargo, en el año 52 del siglo I, justo antes de la destrucción del segundo Templo de Jerusalén. Era un descendiente directo del Rey David, y fue el nieto de Hillel el Anciano. Era contemporáneo de los sumos sacerdotes Hana ben Hanan y Yehoshua ben Gamla. Fue uno de los Diez Mártires mencionados en la liturgia judía. Según las tablas cronológicas del Rabino Sherira Gaon, fue decapitado, junto con el Rabino Ismael ben Elisha, el sumo sacerdote, antes de la destrucción del templo, aunque el historiador Flavio Josefo menciona solamente la ejecución de Ismael de Cirene, durante la guerra con Roma (66-68). El relato es mencionado en el tratado Ebel Rabati, capítulo 8, y en el Avot de Rabí Natán (38:3), donde a Simeón ben Gamaliel se le dio el título de Nasí, junto con el título honorífico de Rabeinu (nuestro maestro). Él y sus partidarios se opusieron al nombramiento de Josefo como gobernador militar de Galilea, e intentaron apartarlo de ese puesto. Su sepultura está ubicada en Kafr Kanna, cerca del Golán, en la Baja Galilea, una región situada al norte de Israel, su tumba ha sido un lugar de peregrinación para los peregrinos judíos durante casi 2.000 años.​​​
rdf:langString Simeon ben Gamliel (I) (Hebrew: שמעון בן גמליאל or רשב"ג הראשון; c. 10 BCE – 70 CE) was a Tanna sage and leader of the Jewish people. He served as nasi of the Great Sanhedrin at Jerusalem during the outbreak of the First Jewish–Roman War, succeeding his father in the same office after his father's death in 52 CE and just before the destruction of the Second Temple. The great-grandson of Hillel the Elder, he was considered to be a direct descendant of King David. He was a contemporary of the high priests Ḥanan ben Ḥanan and Yehoshua ben Gamla. He is one of the Ten Martyrs mentioned in Jewish liturgy. According to the Iggeret of Rabbi Sherira Gaon he was beheaded, along with Rabbi Ishmael ben Elisha the High Priest, prior to the Temple's destruction, although the historian Josephus Flavius mentions only the execution of Ishmael in Cyrene during the First Jewish–Roman War (ca. 66-68 CE). The account is mentioned in both Tractate Semachot ch 8, and in Avot de-Rabbi Nathan (38:3), where he is given the title of nasi, along with the dignitary title of "Rabban" ("our Master"). No contemporary Greek or Roman historian has left an account of his beheading by the Romans at Cyrene, but Josephus may have alluded to the cause by writing in his Vita that Simeon, during the outbreak of the First Jewish Revolt, gave his verbal support to the warring faction in Galilee under John of Gischala. Before his death, he and his fellow jurists opposed the appointment of Josephus as military governor of the Galilee and sought to remove him from that post, but to no avail. His tomb is traditionally located in Kafr Kanna, in the lower Galilee of northern Israel.
rdf:langString Rabban Shimon ben Gamliel I (hébreu : רבן שמעון בן גמליאל הזקן Rabban Shimon ben Gamliel Hazaken « Notre maître Siméon fils de Gamaliel l'Ancien ») (circa 10 AEC - 70 EC) était un Sage de l'ère des Tannaïm (docteurs de la Mishna) et dirigeant du peuple juif. Il reprend la charge de Nassi (président) du Sanhédrin à la mort de son père, Rabban Gamliel l'Ancien, en 50 EC, vingt ans avant la destruction du Second Temple. Selon la Mishna peu avant le déclenchement de la Grande révolte contre Rome (66), il aurait « protesté contre le prix exorbitant des colombes vendues dans l'enceinte du Temple afin d'être sacrifiées. La colombe était alors le sacrifice du pauvre. En obtenant un changement dans les modalités du sacrifice des colombes, Shimon réussit à réduire leur demande et donc leur prix. » En tant que leader modéré du parti pharisien et chef de la maison de Hillel, il rejoint les grands prêtres Josué ben Gamla et Hanan ben Hanan pour organiser la défense des Juifs face aux Romains pendant la Grande révolte juive. Ami de Jean de Gischala, l'ennemi juré de Flavius Josèphe, il se laisse convaincre que Josèphe n'est pas fiable et envoie donc quatre hauts personnages dont deux grand-prêtres de Jérusalem en Galilée pour le destituer. Flavius Josèphe sera toutefois prévenu par Jésus de Gamala et grâce à d'habiles manœuvres parviendra à garder son poste de gouverneur de Galilée. La tradition juive le classe parmi les Dix Martyrs exécutés par le pouvoir romain. C'est un arrière petit-fils de Hillel l'ancien, réputé être un descendant du roi David. Il est le père de Gamaliel II qui deviendra nassi après la destruction du Temple de Jérusalem. Il est également le père d'une fille appelée Salomé qui épousera Eliezer ben Hyrcanos (Éléazar fils d'Hyrcan). Sa tombe, située à Kafr Cana, près de Tzomet Golani, en Basse-Galilée, dans le nord d'Israël, demeure un important site de pèlerinage pour les Juifs jusqu'à nos jours mais elle est régulièrement profanée, vandalisée ou incendiée. Il est connu notamment pour sa phrase : « J'ai passé toute ma vie parmi les Sages, et j'ai trouvé que rien n'est plus profitable pour une personne que le silence ; ce n'est pas l'étude qui importe le plus mais la pratique ; et celui qui parle trop attire le péché » (Pirké Avot 1:17).
rdf:langString Simeon ben Gamliel (I) (in ebraico: שמעון בן גמליאל o רשב"ג הראשון‎?; Israele, 10 a.C. – 70 d.C.) è stato un rabbino ebreo antico, saggio Tanna, guida del popolo ebraico. Successe a suo padre Gamaliele come Capo (nasi) del Sinedrio dopo la morte di quest'ultimo nel 50 d.C. e poco prima della distruzione del Secondo Tempio. La tradizione narra che fu ucciso dai romani, quale uno dei dieci martiri ebraici. Simeon era uno dei diretti discendenti di Re Davide e pro-nipote di Hillel il Vecchio. La sua tomba si trova a Kafr Kanna, a est di Haifa nella Bassa Galilea (Nord Israele), ed è stata un'importante meta di pellegrinaggio per quasi duemila anni.
xsd:nonNegativeInteger 6043

data from the linked data cloud