Shekak (tribe)

rdf:langString Xakak

rdf:langString Xakak o Xikak és una tribu kurda que habita al nord-oest del llac Urmia a l'Iran. El 1960 eren entre 25.000 i 30.000. El seu primer cap conegut fou Ismail Agha, de la fracció Pisaka, al segle XIX; Ali, fill d'Ismail, va expulsar al senyor turc de Somay. Al primer quart del segle XX el rebesnet d', , i sobretot Ismail Agha conegut com a Simko, els va donar certa notorietat: Jafar va governar la tribu i va fer incursions als districtes veïns fins que fou capturar i penjat a Tabriz el 1905. Simko va governar a, castell situat prop del riu a la a l'Iran nord-occidental; el 1918 va assassinar al patriarca nestorià (assiri) ; els assiris havien fugit de les durant la guerra i s'havien instal·lat a la plana del llac Urmia; Simko també va participar en la massacre dels assiris de Khoy i va instigar la massacre d'un miler d'assiris a Salmas; vers 1920 va estendre el seu domini a parts de l'Azerbaidjan iranià situades a l'oest de Llac Urmia; va portar als pagesos kurds a la batalla i va derrotar l'exèrcit persa en unes quantes ocasions i el 1922 governava la major part dels territoris kurds de l'Azerbaidjan i la plana d'Urmia que habitaven grups turcmans; va establir una administració kurda, publicant un diari en kurd a Mahabad (llavors anomenada Sawadj-bulak) però derrotat pels perses el 1922 va haver de fugir a l'Iraq; el govern iranià el va fer assassinar el 1930. Llavors el poder dins dels shakak va passar a la facció dels Pisaka Kardar dirigida per , antic lloctinent de Simko que s'havia passat als perses. Tahir Agha, fill de Simko, va conservar el control de la fracció Avdoi. Tots els shakak van donar suport entusiàstic a la república de Mahabad (1946) i Amr Agha fou membre fundador del Partit Democràtic del Kurdistan i va aportar 800 homes a l'exèrcit de la república (i 500 Tahir Agha) però a l'hora de la veritat aquestes forces no van lluitar i Amr Agha va contactar amb els perses altre cop. Amb els anys Amr Agha va perdre prestigi i Tahir Agha va agafar el poder suprem de tota la tribu però es va oposar als partits kurds i després de la revolució islàmica de 1979 a l'Iran els shakak van negociar sovint amb el govern central.