Seventh Council of Toledo
http://dbpedia.org/resource/Seventh_Council_of_Toledo an entity of type: WikicatCouncilsOfToledo
Le septième concile de Tolède s'est tenu à Tolède, dans le royaume Wisigothique, actuelle Espagne, en 646.
rdf:langString
El setè Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 646.Fou inaugurat el 18 de novembre del 646, i hi van assistir quaranta-un bisbes (personalment o per delegació), en el qual la llei sobre la traïció va ser ratificada afegint-se el càstig d'excomunió per als culpables, i es va parlar de les activitats dels refugae, en les quals prenien part alguns clergues (que podria ser un reflex de l'oposició del clero, favorable a Tulga, al rei Khindasvint). Per a evitar aquesta participació, es va establir que qualsevol clergue, independentment del seu rang dins de la jerarquia eclesiàstica, que acudís a un país estranger per desenvolupar activitats contràries al rei i als gots, o que ajudés un laic a actuar en tal forma, seria degradat i c
rdf:langString
El VII Concilio de Toledo en el Reino Visigodo comenzó el 18 de octubre de 646, y asistieron cuarenta y un Obispos (personalmente o por delegación). La Ley sobre la traición fue refrendada añadiéndose el castigo de excomunión para los culpables. Se estableció que cualquier clérigo, independientemente de su rango dentro de la jerarquía eclesiástica, que acudiera a un país extranjero para desarrollar actividades contrarias al rey y a los godos, o que ayudara a un laico a actuar en tal forma, sería degradado y convertido en penitente perpetuo (solo se le daría la comunión al final de su vida); cualquier clérigo tenía prohibido administrar sacramentos al penitente, y aquel que lo hiciera, incluso bajo orden directa del rey, sería anatematizado y estaría sujeto a las mismas penas que el benefic
rdf:langString
Toledoko VII. kontzilioa Hispania Bisigodoko zazpigarren kontzilioa izan zen. 646ko azaroak 18an hasi zen Txindasvinto erregeak deitua, eta 41 gotzain izan ziren parte hartu zutenak (pertsonalki edo delegazio bidez). Kontzilioko I. kanonean, gotzainek, laiko bat matxinatu eta bere burua errege izendatzen bazuen, horretan lagundu zion gotzain edo apaiz oro eskumikatua izango zela adierazten zuten. Usurpatzaileak benetan errege bihurtzea lortzen bazuen, eta, beraz, horretan lagundu zioten klerigoak zigortu ezin baziren, usurpatzailea hil ondoren zigortuak izango ziren.
rdf:langString
The Seventh Council of Toledo commenced on 18 November 646 and was attended by 41 bishops either personally or by delegation. It was the first of Chindasuinth's two councils. The law against treason was strengthened with the addition of a penalty of excommunication on offenders. This was partially in response to the will of the king, who had recently taken vigorous actions against supposed traitors. The mass executions were upheld as just by the council. The punishments for treason were extended to clergy without distinction.
rdf:langString
O VII Concilio de Toledo no Reino Visigodo começou em 18 de novembro de 646, assistindo quarenta e um bispos (pessoalmente ou por delegação). A Lei sobre a traição foi referendada acrescentando-se o castigo de excomunhão para os culpados. Estabeleceu-se que qualquer clérigo, independentemente da sua posição na hierarquia eclesiástica, se fosse ao estrangeiro desenvolver actividades contrárias ao rei e aos godos, ou se ajudasse um laico em tal forma, seria degradado e convertido em penitente perpétuo (só era dada a comunhão em final de sua vida); qualquer clérigo estava proibido de administrar sacramentos ao penitente, e aquele que o fizesse, inclusive sob ordem direta do rei, seria anatematizado e estaria sujeito às mesmas penas; as propriedades do culpado passariam ao Tesouro, e se o rei
rdf:langString
rdf:langString
VII Concili de Toledo
rdf:langString
VII Concilio de Toledo
rdf:langString
Toledoko VII. kontzilioa
rdf:langString
Septième concile de Tolède
rdf:langString
Seventh Council of Toledo
rdf:langString
VII Concílio de Toledo
xsd:integer
5028398
xsd:integer
1063368274
rdf:langString
El setè Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 646.Fou inaugurat el 18 de novembre del 646, i hi van assistir quaranta-un bisbes (personalment o per delegació), en el qual la llei sobre la traïció va ser ratificada afegint-se el càstig d'excomunió per als culpables, i es va parlar de les activitats dels refugae, en les quals prenien part alguns clergues (que podria ser un reflex de l'oposició del clero, favorable a Tulga, al rei Khindasvint). Per a evitar aquesta participació, es va establir que qualsevol clergue, independentment del seu rang dins de la jerarquia eclesiàstica, que acudís a un país estranger per desenvolupar activitats contràries al rei i als gots, o que ajudés un laic a actuar en tal forma, seria degradat i convertit en penitent perpetu (sols se li donaria la comunió al final de la seva vida); qualsevol clergue tenia prohibit administrar sagraments al penitent, i aquell que ho fes, fins i tot sota ordre directa del rei, seria anatematitzat i estaria subjecte a les mateixes penes que el beneficiat; les propietats del culpable passarien al tresor, i si el rei decidia tornar-li els seus béns, sols podria fer-ho en un màxim del vint per cent. En el cànon primer del Concili els bisbes declaraven que si un laic es rebel·lava i es proclamava rei, tot bisbe i sacerdot que l'hagués ajudat seria excomunicat, i es recordava el gran nombre de clergues que no havien mantingut el seu jurament de fidelitat; si l'usurpador aconseguia aconseguir el tron i per tant no podia castigar-se als clergues que el van ajudar, serien castigats quan l'usurpador morís: semblaria que el cànon estava dirigit contra el mateix rei i es referís a l'enderrocament de Tulga per Khindasvint. Els Bisbes eren contraris clarament a la cooperació amb forces estrangeres per arribar al poder o perjudicar el Regne, i aquells que ho fessin eren condemnats a més amb l'excomunió, la qual no podria ser suspesa pel rei quan hagués estat imposada a traïdors (laics o clergues) menys si els bisbes ho sol·licitaven; si el rei no respectava aquestes normes, era culpable de traïció a la fe catòlica. En aquest Concili va ser nomenat Arquebisbe de Braga Fructuós, que era Bisbe de Dumium. Altres normes aprovades foren:
* Bisbes a Toledo. Una curiosa norma del Concili establia que els bisbes de les seus pròximes a la capital del Regne, haurien de passar un mes a l'any a Toledo, per reverenciar al rei i en honor de la seu real i consol del bisbe metropolità. La seva estada no podia coincidir amb els mesos de recol·lecció de la verema. S'ignora perquè volia tenir el rei a algun bisbe de la zona a la capital a més del metropolità. Com no es fixen els mesos que havien d'acudir (sinó sols els mesos que no devien fer-ho) podia donar-se el cas que no acudissin tots els bisbes simultàniament sinó que sols dos, un o cap havien d'estar presents (només mitja dotzena de bisbats eren pròxims a la capital; els de tota la província serien poc més de la vintena, vint-i-un -més el metropolità- segons les llistes); per tant la seva utilització com un Consell consultiu no sembla probable (hi havia uns nou bisbats en la Bètica, uns dotze en Lusitània, uns vuit a Galícia, uns catorze a la Tarraconense i set a la Narbonense, a més dels corresponents arquebisbats; alguns bisbats van poder tenir caràcter temporal, car la llista de tots els coneguts arriba a vuitanta-dos). Si Khindasvint desconfiava del clero i volia mantenir-lo temporalment desvinculat de les seves diòcesis, hauria estès la mesura a les altres províncies. La insistència del rei a nomenar metropolità de Toledo a Eugeni II en morir l'anterior metropolità Eugeni I (malgrat els precs de Brauli, que estava gairebé cec i havia confiat el govern de la seva seu al seu ardiaca) podria estar relacionada amb la mesura, si Eugeni -al qual se suposa d'una família hispanoromana de Toledo- era una personalitat d'idees pròximes a les del rei, però això sembla demostrat que no era així. Gairebé alhora el rei va nomenar bisbe a Fructuós (d'una família de l'alta noblesa a la qual va pertànyer el rei Sisenand), que deixava traslluir la seva preocupació per certs rebels; i és probable que Audax de Tarraco (que havia estat nomenat per Sisenand) tampoc fora molt favorable al rei. Potser l'elecció dels dos metropolitans es va fer a causa de la seva gran popularitat i fama de santedat i no per les seves simpaties polítiques, i la presència de bisbes en la cort fora sols per donar major realç al protocol real i metropolità, en línia amb la introducció de cerimonials més sofisticats a la cort.
* Ermitans vagabunds. En el concili es va tocar el tema de la conducta irregular que observaven els ermitans vagabunds. Es va decidir que haurien de recloure's en els convents del seu ordre per evitar els atropellaments que cometien i les queixes que donaven lloc.
* Drets de visita. El Concili va establir que els bisbes de Galícia no podrien percebre més de dos sous pels drets de visita a cada parròquia, i les esglésies monàstiques estarien exemptes de pagament. En les seves visites anuals el bisbe no podria portar un seguici de més de cinquanta persones ni quedar-se més d'un dia en cada parròquia.
rdf:langString
Toledoko VII. kontzilioa Hispania Bisigodoko zazpigarren kontzilioa izan zen. 646ko azaroak 18an hasi zen Txindasvinto erregeak deitua, eta 41 gotzain izan ziren parte hartu zutenak (pertsonalki edo delegazio bidez). Traizioari buruzko legea eskumikazio zigorra gehituz errudunentzat. Atzerrira erregearen edo godoen aurkako aktibitateak egiteko joaten zen edo laiko bati hala egiteko eskatzen zion klerigo oro, eliz hierarkian zuen kargua inporta gabe, mailaz jeitsia eta penitente iraunkor bihurtua izango zela erabaki zen (jaunartzea soilik heriotzaren orduan emango zitzaion); klerigo orok debekatua zuen penitenteari sakramentuak ematea, eta hala egiten zuena, erregearen agindu zuzenpean bazen ere, anatematizatua izango zen, eta onuratua izan zenaren zigor berberak jasoko zituen, errudunaren ondasunak Altxorrera pasako ziren, eta erregeak bere ondasunak itzultzea erabakitzen bazuen, soilik gehienez ere ehuneko hogei itzuli ahal izango zitzaion. Kontzilioko I. kanonean, gotzainek, laiko bat matxinatu eta bere burua errege izendatzen bazuen, horretan lagundu zion gotzain edo apaiz oro eskumikatua izango zela adierazten zuten. Usurpatzaileak benetan errege bihurtzea lortzen bazuen, eta, beraz, horretan lagundu zioten klerigoak zigortu ezin baziren, usurpatzailea hil ondoren zigortuak izango ziren. Kontzilio honetan Bragako Artzapezpiku bezala izendatua izan zen, gotzaina zena. Urte berean izendatu zen beste bat 657an Aita Santua izango zen Eugenio II.a izan zen, kontzilioa ospatu zenean Zaragozako zena eta Toledoko bezala izendatua izan zena. Kontzilioko arau bitxi batek Erresumako hiriburutik gertuko elizbarrutietako gotzainek urtean zehar hilabete bat behintzat Toledon pasa behar zutela ezartzen zuen, erregearenganako erreberentziagatik eta errege egoitzaren ohorez eta Gotzain metropoliarraren kontsolamendu bezala. Probintzia guztikoak hogei baino gehixeago izango ziren, hogeitabat, gehi metropoliarra, zerrenden arabera. Bederatzi gotzaindegi zeuden Betikan, hamabi inguru Lusitanian, zortzi inguru Galizian, hamalau bat Tarraconensen eta zazpi Narbonensen, dagozkien artzapezpikutzaz gain. Gotzaindegi batzuk agian aldi batekoak izan ziren, ezagun guztien zerrenda laurogeitabira iristen bait da. Kontzilioan ermitau erratuek zuten jokaera okerraren gaia jorratu zen. Egiten zituzten bidegabekeriak eragozteko eta horien ondorioz jasotzen ziren kexuak ekiditeko euren ordenako komentuetan egon behar zutela erabaki zen. Kontzilioak Galiziako gotzainek parrokia bakoitzerako bisita eskubideengatik bi soldata baino gehiago ezingo zutela jaso, eta eliza monastikoak ordaintzetik at egongo zirela erabaki zuen. Bere urteroko bisitetan, gotzainak ezingo zuen berrogeitamar pertsonak baino gehiagok osatutako segizio bat eraman, ezta parrokia bakoitzean egun bat baino gehiago eman ere.
rdf:langString
El VII Concilio de Toledo en el Reino Visigodo comenzó el 18 de octubre de 646, y asistieron cuarenta y un Obispos (personalmente o por delegación). La Ley sobre la traición fue refrendada añadiéndose el castigo de excomunión para los culpables. Se estableció que cualquier clérigo, independientemente de su rango dentro de la jerarquía eclesiástica, que acudiera a un país extranjero para desarrollar actividades contrarias al rey y a los godos, o que ayudara a un laico a actuar en tal forma, sería degradado y convertido en penitente perpetuo (solo se le daría la comunión al final de su vida); cualquier clérigo tenía prohibido administrar sacramentos al penitente, y aquel que lo hiciera, incluso bajo orden directa del rey, sería anatematizado y estaría sujeto a las mismas penas que el beneficiado; las propiedades del culpable pasarían al Tesoro, y si el rey decidía devolverle sus bienes solo podría hacerlo en un máximo del veinte por ciento. En el canon primero del Concilio los Obispos declaraban que si un laico se rebelaba y se proclamaba rey, todo obispo y sacerdote que le hubiere ayudado sería excomulgado. Si el usurpador conseguía alcanzar el trono y por tanto no podía castigarse a los clérigos que le ayudaron, serían castigados cuando el usurpador muriera. En este Concilio fue nombrado Arzobispo de Braga a Fructuoso, que era Obispo de Dumium. Otro nombramiento del mismo año es el de Eugenio II (+ 657), archidiácono de Zaragoza, como Obispo metropolitano de Toledo. Una curiosa norma del Concilio establecía que los Obispos de las sedes cercanas a la capital del Reino, deberían pasar un mes al año en Toledo, por reverencia al rey y en honor de la sede real y consuelo del Obispo metropolitano. Los de toda la provincia serían poco más de la veintena, veintiuno -más el metropolitano- según las listas. Había unos nueve obispados en la Bética, unos doce en Lusitania, unos ocho en Galicia, unos catorce en la Tarraconense y siete en la Narbonense, además de los correspondientes arzobispados. Algunos obispados pudieron tener carácter temporal, pues la lista de todos los conocidos alcanza a ochenta y dos. En el concilio se tocó el tema de la conducta irregular que observaban los ermitaños vagabundos. Se decidió que deberían recluirse en los conventos de su orden para evitar los atropellos que cometían y las quejas a que daban lugar. El Concilio estableció que los obispos de Galicia no podrían percibir más de dos sueldos por los derechos de visita a cada parroquia, y las iglesias monásticas estarían exentas de pago. En sus visitas anuales el obispo no podría llevar un séquito de más de cincuenta personas ni permanecer más de un día en cada parroquia.
rdf:langString
Le septième concile de Tolède s'est tenu à Tolède, dans le royaume Wisigothique, actuelle Espagne, en 646.
rdf:langString
The Seventh Council of Toledo commenced on 18 November 646 and was attended by 41 bishops either personally or by delegation. It was the first of Chindasuinth's two councils. The law against treason was strengthened with the addition of a penalty of excommunication on offenders. This was partially in response to the will of the king, who had recently taken vigorous actions against supposed traitors. The mass executions were upheld as just by the council. The punishments for treason were extended to clergy without distinction. It was also determined that if any clergyman, regardless of rank, travelled to a foreign land to support activities contra the king or the Visigothic nobility, or to assist a layman in doing the same, he was to be disgraced and made a permanent penitent, receiving communion only on his deathbed.
rdf:langString
O VII Concilio de Toledo no Reino Visigodo começou em 18 de novembro de 646, assistindo quarenta e um bispos (pessoalmente ou por delegação). A Lei sobre a traição foi referendada acrescentando-se o castigo de excomunhão para os culpados. Estabeleceu-se que qualquer clérigo, independentemente da sua posição na hierarquia eclesiástica, se fosse ao estrangeiro desenvolver actividades contrárias ao rei e aos godos, ou se ajudasse um laico em tal forma, seria degradado e convertido em penitente perpétuo (só era dada a comunhão em final de sua vida); qualquer clérigo estava proibido de administrar sacramentos ao penitente, e aquele que o fizesse, inclusive sob ordem direta do rei, seria anatematizado e estaria sujeito às mesmas penas; as propriedades do culpado passariam ao Tesouro, e se o rei decidisse devolver-lhe os seus bens só o poderia fazer num máximo de vinte por cento. No primeiro cânone do Concílio os Bispos declaravam que se um laico se rebelasse e proclamasse rei, todo o bispo e sacerdote que o ajudasse seriaexcomungado. Se o usurpador conseguisse o trono e não se podendo castigar os clérigos ajudantes, seriam castigados quando o usurpador morresse. Neste Concilio foi nomeado Arcebispo de Braga o bispo Fructuoso, que era bispo de Dumium. Outra nomeação do mesmo ano é o de Eugenio II (+ 657), arquidiácono de Saragoça, como bispo metropolitano de Toledo. Uma curiosa norma do Concilio estabelecia que os bispos das sedes próximas à capital do reino, deveriam passar um mês em Toledo, por reverência ao rei e em honra da sede real e do bispo metropolitano. Haveria uns nove bispados na Bética, uns doze em Lusitania, uns oito em Galiza, uns catorze na Tarraconense e sete na Narbonense, além dos correspondentes arcebispados. Alguns bispados teriam carácter temporário, pois a lista de todos os conhecidos atinge oitenta e dois. No concílio tocou-se o tema da conduta irregular que observavam os eremitas vagabundos. Decidiu-se que se deveriam enclausurar nos conventos da sua ordem, para se evitarem irregularidades e queixas. O Concilio estabeleceu que os bispos de Galiza não poderiam perceber mais de dois salários pelos direitos de visita à cada paróquia, e as igrejas monásticas estariam isentas de pagamento. Nas visitas anuais o bispo não poderia levar um séquito de mais de cinquenta pessoas nem permanecer mais de um dia em cada paróquia.
xsd:nonNegativeInteger
1355