Sem Benelli
http://dbpedia.org/resource/Sem_Benelli an entity of type: Thing
Sem Benelli (né à Filettole, frazione de Prato, le 12 août 1877 et mort à Zoagli le 18 décembre 1949) est un dramaturge, essayiste et librettiste italien. Il a écrit les textes de plusieurs opéras italiens connus.
rdf:langString
Сем Бенелли (10 августа 1877, Прато, Тоскана — 18 декабря 1949, Дзоальи, Лигурия) — итальянский поэт, сценарист и драматург, публицист, редактор, либреттист.
rdf:langString
Sem Benelli, född 10 augusti 1877 i och död 18 december 1949, var en italiensk författare. Benellis ägnade sig efter växlande levnadsöden och att 1905 ha utgett ett lyriskt diktverk, Un figlio dei tempi, åt teatern. Han deltog i första världskriget och var en av upphovsmännen till rörelsen för Fiumes italianisering. Bland hans arbeten kan nämnas Tignola (1911), La maschera di Bruto' (1908) och La cena delle beffe. Benelli visar spår av Gabriele D'Annunzios inflytande.
rdf:langString
Sem Benelli (Prato, 10 d'agost de 1877 - Zoagli, 18 de desembre de 1949) fou una notable figura del Novecento, que va ser un dramaturg, poeta i escriptor del simbolisme italià, guionista de cinema i llibretista d'òpera. Va ser el cofundador de la revista Poesia a Milà el 1905 al costat de Filippo Tommaso Marinetti, iniciador del Futurisme. En 1914 es va fer construir un castell enfront del mar de Ligúria en la localitat de Zoagli, a la Riviera, nomenant al golf de la Spezia com el golf dels poetes.
rdf:langString
Sem Benelli (* 10. August 1877 in Prato; † 18. Dezember 1949 in Zoagli) war ein italienischer Dramatiker. Benelli entstammte einer armen Handwerkerfamilie und musste nach dem Tod seines Vaters sein Literaturstudium abbrechen. Er betätigte sich als Journalist und Übersetzer und verfasste 1902 sein erstes Drama, das er jedoch später verwarf. 1905 erschien sein Poem Un figlio dei tempi.
rdf:langString
Sem Benelli (10 de agosto de 1877, Prato - 18 de diciembre de 1949, Zoagli) notable figura del Novecento, fue un dramaturgo, poeta y escritor del simbolismo italiano, guionista de cine y autor de libretos de ópera. Fue el cofundador de la revista Poesía en Milán en 1905 junto a Filippo Tommaso Marinetti, iniciador del Futurismo. Escribió los libretos de óperas de Italo Montemezzi ( L'amore dei tre re, La Gorgona, Il mantellaccio e Rosmonda) y de un poema sinfónico dedicado a Verdi compuesto por . En 1945 fue uno de los fundadores del sindicato de autores dramáticos italianos.
rdf:langString
Sem Benelli (August 10, 1877 – December 18, 1949) was an Italian playwright, essayist and librettist. He provided the texts for several noted Italian operas, including Italo Montemezzi's L'amore dei tre re and L'incantesimo, and Umberto Giordano's La cena delle beffe, based on Benelli's own play of the same title. He was a native of Prato. He wrote the screenplay for the 1942 film The Jester's Supper based on his own famous play.
* v
* t
* e
* v
* t
* e
* v
* t
* e
rdf:langString
Sem Benelli (Filettole, 12 agosto 1877 – Zoagli, 18 dicembre 1949) è stato un poeta, scrittore e drammaturgo italiano, autore di testi per il teatro e di sceneggiature per il cinema. Fu anche autore di libretti d'opera. È stato spesso considerato dalla critica un "D'Annunzio in minore" («ciabatta smessa del dannunzianesimo» lo definì Giovanni Papini), ma il suo talento letterario è stato rivalutato fino a considerarlo come una fra le espressioni della tragedia moderna.
rdf:langString
Sem Benelli (Prato, 10 de agosto de 1877 – 18 de dezembro de 1949) foi um dramaturgo, ensaísta e libretista italiano. Forneceu textos para várias óperas italianas, incluindo as obras de Italo Montemezzi e , e também de Umberto Giordano , sendo esta baseada na sua peça do mesmo nome. Era também poeta e escritor do simbolismo italiano, e guionista de cinema. Foi cofundador da revista Poesia em Milão em 1905 com Filippo Tommaso Marinetti, iniciador do Futurismo. Escreveu o argumento para o filme de 1942 .
rdf:langString
rdf:langString
Sem Benelli
rdf:langString
Sem Benelli
rdf:langString
Sem Benelli
rdf:langString
Sem Benelli
rdf:langString
Sem Benelli
rdf:langString
Sem Benelli
rdf:langString
Sem Benelli
rdf:langString
Бенелли, Сем
rdf:langString
Sem Benelli
xsd:integer
12499715
xsd:integer
1068397418
rdf:langString
Sem Benelli (Prato, 10 d'agost de 1877 - Zoagli, 18 de desembre de 1949) fou una notable figura del Novecento, que va ser un dramaturg, poeta i escriptor del simbolisme italià, guionista de cinema i llibretista d'òpera. Va ser el cofundador de la revista Poesia a Milà el 1905 al costat de Filippo Tommaso Marinetti, iniciador del Futurisme. Sovint comparat amb Gabriele d'Annunzio, se'l coneix preferentment per la seva obra mestra La cena delle beffe, tragèdia ambientada a Florència durant l'època de Llorenç el Magnífic, que va conèixer l'èxit al Teatro Argentina de Roma, París (per Sarah Bernhardt) i Broadway (amb John Barrymore), i posteriorment portada al gènere líric per Umberto Giordano (l'òpera homònima estrenada per Arturo Toscanini en La Scala el 1924) i després al cinema per Alessandro Blasetti com a Amedeo Nazzari i Clara Calamai el 1941. Va escriure els llibrets de les òperes d'Italo Montemezzi i d'un poema simfònic dedicat a Verdi compost per Francesco Cilea. I per la música incidental d', va escriure L'arzigogolo, L'amorosa tragedia, La santa Primavera, així com e llibret de l'òpera Rosamunda. Inicialment simpatitzant del règim feixista, després del segrest i assassinat de Giacomo Matteotti va fundar una organització antifeixista, la Lliga Italica, que va ser clausurada pel govern. El 1945 va ser un dels fundadors del sindicat d'autors dramàtics italians. En 1914 es va fer construir un castell enfront del mar de Ligúria en la localitat de Zoagli, a la Riviera, nomenant al golf de la Spezia com el golf dels poetes.
rdf:langString
Sem Benelli (* 10. August 1877 in Prato; † 18. Dezember 1949 in Zoagli) war ein italienischer Dramatiker. Benelli entstammte einer armen Handwerkerfamilie und musste nach dem Tod seines Vaters sein Literaturstudium abbrechen. Er betätigte sich als Journalist und Übersetzer und verfasste 1902 sein erstes Drama, das er jedoch später verwarf. 1905 erschien sein Poem Un figlio dei tempi. In der Folgezeit schrieb Benelli bürgerliche Komödien und neoromantische Dramen, deren bedeutendste La maschera di Bruto (1908), La cena delle beffe (1909) nach einer Erzählung von Antonio Francesco Grazzini und L'amore dei tre re (1910) waren. Daneben trat er auch als Librettist hervor. Während des Ersten Weltkrieges diente Benelli als Offizier in der Armee. Später wurde er Abgeordneter der Partito Nazionale Fascista von der er sich jedoch 1924 aus Protest gegen den Mord an Giacomo Matteotti trennte. In den 1930er Jahren kämpfte er im Italienisch-Äthiopischen Krieg. Später distanzierte er sich endgültig von der faschistischen Ideologie, mit der er in der Schrift Schiavitù (1946) abrechnete und emigrierte in die Schweiz.
rdf:langString
Sem Benelli (10 de agosto de 1877, Prato - 18 de diciembre de 1949, Zoagli) notable figura del Novecento, fue un dramaturgo, poeta y escritor del simbolismo italiano, guionista de cine y autor de libretos de ópera. Fue el cofundador de la revista Poesía en Milán en 1905 junto a Filippo Tommaso Marinetti, iniciador del Futurismo. A menudo comparado con Gabriele D'Annunzio, se lo conoce preferentemente por su obra maestra La cena delle beffe (La cena de las burlas), tragedia ambientada en Florencia durante la época de Lorenzo el Magnífico que conociera el éxito en el Teatro Argentina de Roma, París (por Sarah Bernhardt) y Broadway (con John Barrymore) posteriormente llevada al género lírico por Umberto Giordano (la ópera homónima estrenada por Arturo Toscanini en La Scala en 1924) y luego al cine por Alessandro Blasetti com Amedeo Nazzari y Clara Calamai en 1941. Escribió los libretos de óperas de Italo Montemezzi ( L'amore dei tre re, La Gorgona, Il mantellaccio e Rosmonda) y de un poema sinfónico dedicado a Verdi compuesto por . Inicialmente simpatizante del régimen fascista, tras el secuestro y asesinato de Giacomo Matteotti fundó una organización antifascista, la Liga Italica, que fue clausurada por el gobierno. En 1945 fue uno de los fundadores del sindicato de autores dramáticos italianos. En 1914 se hizo construir un castillo frente al mar de Liguria en la localidad de Zoagli, en la riviera italiana, nombrando al golfo de La Spezia como el golfo de los poetas.
rdf:langString
Sem Benelli (August 10, 1877 – December 18, 1949) was an Italian playwright, essayist and librettist. He provided the texts for several noted Italian operas, including Italo Montemezzi's L'amore dei tre re and L'incantesimo, and Umberto Giordano's La cena delle beffe, based on Benelli's own play of the same title. He was a native of Prato. The play The Jester's Supper was a great New York theatre success in 1919 under the title The Jest, starring Lionel and John Barrymore. In Italy Paola Pezzaglia was considered the best male protagonist of La cena delle beffe, after an incident in 1913 when the leading man collapsed before playing the character of Giannetto; she took his place achieving resounding success. Ever since Pezzaglia carried on doing the same role again and again. He wrote the screenplay for the 1942 film The Jester's Supper based on his own famous play.
* v
* t
* e
* v
* t
* e
* v
* t
* e
rdf:langString
Sem Benelli (né à Filettole, frazione de Prato, le 12 août 1877 et mort à Zoagli le 18 décembre 1949) est un dramaturge, essayiste et librettiste italien. Il a écrit les textes de plusieurs opéras italiens connus.
rdf:langString
Sem Benelli (Filettole, 12 agosto 1877 – Zoagli, 18 dicembre 1949) è stato un poeta, scrittore e drammaturgo italiano, autore di testi per il teatro e di sceneggiature per il cinema. Fu anche autore di libretti d'opera. È stato spesso considerato dalla critica un "D'Annunzio in minore" («ciabatta smessa del dannunzianesimo» lo definì Giovanni Papini), ma il suo talento letterario è stato rivalutato fino a considerarlo come una fra le espressioni della tragedia moderna. Il drammaturgo pratese fu autore del testo teatrale La cena delle beffe, tragedia ambientata nella Firenze medicea di Lorenzo il Magnifico, che ebbe un successo clamoroso. Da questa tragedia fu tratto nel 1941 dal regista Alessandro Blasetti l'omonimo celebre film con Amedeo Nazzari e Clara Calamai. Dalla riduzione del testo a libretto venne ricavata da Umberto Giordano l'opera omonima andata in scena in prima rappresentazione al Teatro alla Scala di Milano il 20 dicembre 1924. La sola bibliografia teatrale di Benelli comprende una trentina di titoli, sviluppati nell'arco di una quarantina di anni e articolati tanto su drammi sociali quanto su commedie di ambientazione di tipo borghese.
rdf:langString
Сем Бенелли (10 августа 1877, Прато, Тоскана — 18 декабря 1949, Дзоальи, Лигурия) — итальянский поэт, сценарист и драматург, публицист, редактор, либреттист.
rdf:langString
Sem Benelli, född 10 augusti 1877 i och död 18 december 1949, var en italiensk författare. Benellis ägnade sig efter växlande levnadsöden och att 1905 ha utgett ett lyriskt diktverk, Un figlio dei tempi, åt teatern. Han deltog i första världskriget och var en av upphovsmännen till rörelsen för Fiumes italianisering. Bland hans arbeten kan nämnas Tignola (1911), La maschera di Bruto' (1908) och La cena delle beffe. Benelli visar spår av Gabriele D'Annunzios inflytande.
rdf:langString
Sem Benelli (Prato, 10 de agosto de 1877 – 18 de dezembro de 1949) foi um dramaturgo, ensaísta e libretista italiano. Forneceu textos para várias óperas italianas, incluindo as obras de Italo Montemezzi e , e também de Umberto Giordano , sendo esta baseada na sua peça do mesmo nome. Era também poeta e escritor do simbolismo italiano, e guionista de cinema. Foi cofundador da revista Poesia em Milão em 1905 com Filippo Tommaso Marinetti, iniciador do Futurismo. A sua peça foi um grande êxito de teatro em Nova Iorque em 1919 sob o título The Jest, com Lionel e John Barrymore. Em Itália foi considerarada a melhor protagonista "masculina" de La cena delle beffe: uma noite em 1913 o protagonista masculino colapsou antes da peça, onde fazia o papel de Giannetto, e Pezzaglia fez o seu papel, com grande êxito. Desde aí Pezzaglia repetiu muitas vezes o papel. Escreveu o argumento para o filme de 1942 .
xsd:nonNegativeInteger
1607
