Sefer ha-Qabbalah
http://dbpedia.org/resource/Sefer_ha-Qabbalah an entity of type: Thing
Sefer ha-Qabala (en hebreu: ספר הקבלה) (en català, Llibre de la tradició) és un llibre escrit pel Rabí Abraham ibn Daud entre els anys 1160-1161. El llibre és la resposta als atacs dels jueus caraïtes contra la legitimitat històrica del judaisme rabínic, i conté, entre altres temes, la controvertida història del segrest per part d'uns pirates de quatre grans rabins i erudits de les acadèmies talmúdiques de Babilònia, el rescat posterior de la qual per part de les comunitats jueves del Mediterrani és una mostra de la legitimitat acadèmica del judaisme rabínic i dels centres rabínics del Nord d'Àfrica i Espanya. En aquella època el terme Càbala simplement significava tradició. Encara no havia assumit les connotacions esotèriques per les quals és coneguda actualment.
rdf:langString
Séfer ha-Kabalá (en hebreo: ספר הקבלה) (en español: "Libro de la tradición") es un libro escrito por el Rabino Abraham ibn Daud entre los años 1160-1161. El libro es la respuesta a los ataques de los judíos caraítas contra la legitimidad histórica del judaísmo rabínico, y contiene, entre otros temas, la controvertida historia del secuestro por parte de unos piratas de cuatro grandes rabinos y eruditos de las academias talmúdicas de Babilonia, cuyo rescate posterior por parte de las comunidades judías del Mediterráneo es una muestra de la legitimidad académica del judaísmo rabínico y de los centros rabínicos del Norte de África y España. En esa época el término Cábala simplemente significaba tradición. Todavía no había asumido las connotaciones esotéricas por las cuales es conocida actualm
rdf:langString
Sefer ha-Qabbalah (Hebrew: ספר הקבלה, "Book of Tradition") was a book written by Abraham ibn Daud around 1160–1161. The book is a response to Karaitic attacks against the historical legitimacy of Rabbinic Judaism, and contains, among other items, the controversial tale of the kidnapping by pirates of four great rabbinic scholars from Babylonian academies, whose subsequent ransoming by Jewish communities around the Mediterranean accounts for the transmission of scholarly legitimacy to the rabbis of Jewish centers in North Africa and Spain. In terms of chronology, Sefer ha-Qabbalah continues where the Iggeret of Rabbi Sherira Gaon leaves off, adding invaluable historical anecdotes not found elsewhere. The Sefer ha-Qabbalah puts the compilation of the Mishnah by Rabbi Judah HaNasi in year 500
rdf:langString
rdf:langString
Sefer ha-Qabala
rdf:langString
Séfer ha-Kabalá
rdf:langString
Sefer ha-Qabbalah
xsd:integer
5155324
xsd:integer
1078474084
rdf:langString
Sefer ha-Qabala (en hebreu: ספר הקבלה) (en català, Llibre de la tradició) és un llibre escrit pel Rabí Abraham ibn Daud entre els anys 1160-1161. El llibre és la resposta als atacs dels jueus caraïtes contra la legitimitat històrica del judaisme rabínic, i conté, entre altres temes, la controvertida història del segrest per part d'uns pirates de quatre grans rabins i erudits de les acadèmies talmúdiques de Babilònia, el rescat posterior de la qual per part de les comunitats jueves del Mediterrani és una mostra de la legitimitat acadèmica del judaisme rabínic i dels centres rabínics del Nord d'Àfrica i Espanya. En aquella època el terme Càbala simplement significava tradició. Encara no havia assumit les connotacions esotèriques per les quals és coneguda actualment.
rdf:langString
Séfer ha-Kabalá (en hebreo: ספר הקבלה) (en español: "Libro de la tradición") es un libro escrito por el Rabino Abraham ibn Daud entre los años 1160-1161. El libro es la respuesta a los ataques de los judíos caraítas contra la legitimidad histórica del judaísmo rabínico, y contiene, entre otros temas, la controvertida historia del secuestro por parte de unos piratas de cuatro grandes rabinos y eruditos de las academias talmúdicas de Babilonia, cuyo rescate posterior por parte de las comunidades judías del Mediterráneo es una muestra de la legitimidad académica del judaísmo rabínico y de los centros rabínicos del Norte de África y España. En esa época el término Cábala simplemente significaba tradición. Todavía no había asumido las connotaciones esotéricas por las cuales es conocida actualmente.
rdf:langString
Sefer ha-Qabbalah (Hebrew: ספר הקבלה, "Book of Tradition") was a book written by Abraham ibn Daud around 1160–1161. The book is a response to Karaitic attacks against the historical legitimacy of Rabbinic Judaism, and contains, among other items, the controversial tale of the kidnapping by pirates of four great rabbinic scholars from Babylonian academies, whose subsequent ransoming by Jewish communities around the Mediterranean accounts for the transmission of scholarly legitimacy to the rabbis of Jewish centers in North Africa and Spain. In terms of chronology, Sefer ha-Qabbalah continues where the Iggeret of Rabbi Sherira Gaon leaves off, adding invaluable historical anecdotes not found elsewhere. The Sefer ha-Qabbalah puts the compilation of the Mishnah by Rabbi Judah HaNasi in year 500 of the Seleucid Era (corresponding to 189 CE). At the time, the term "Kabbalah" simply meant "tradition". It had not yet assumed the mythical and esoteric connotations for which it is now known.
xsd:nonNegativeInteger
2760