Secondary chord

http://dbpedia.org/resource/Secondary_chord an entity of type: Thing

Mimotonální dominanta, též vložená dominanta, je pojem vyskytující se v klasické harmonii. Jedná se o skutečné dominanty, které se vkládají před tonální akordy představující v tu chvíli dočasné tóniky. rdf:langString
En harmonie tonale, on appelle dominante passagère, un type d'accord d'emprunt consistant en un accord de septième ou de neuvième de dominante étranger à une tonalité donnée, qui s'enchaîne exceptionnellement sur un accord appartenant à cette tonalité. Un tel accord d'emprunt est appelé également, dominante secondaire, dominante intermédiaire ou encore, dominante d'emprunt. Dans le jargon jazz, plusieurs musiciens emploient le terme cinq de... rdf:langString
Dominantes secundárias ou acordes secundários são uma espécie de acorde ou emprestado (portanto, fora de escala) comumente utilizada para enriquecer-se uma harmonia. Em suma, são uma tríade ou um acorde de sétima no quinto grau de uma escala, que se resolve em algum grau além do primeiro (geralmente o quinto) que assume função análoga à tônica por um período curto demais (em geral, no máximo uma frase) para se estabelecer de fato uma modulação. Constituem a espécie de acorde alterado mais comum na música . As dominantes secundárias são uma peça fundamental na música popular e no jazz. rdf:langString
En l'harmonia tonal s'anomena Dominant secundària a un tipus d'acord de préstec consistent en un acord de sèptima o novena de dominant, estrany a la tonalitat del fragment, que s'encadena excepcionalment sobre un acord que si que pertany a aquesta tonalitat. Com que la dominant secundària no és de la tonalitat del fragment, es posa momentàniament per provocar un canvi de color a l'oïda. rdf:langString
Zwischendominanten oder auch Sekundärdominanten sind Akkorde mit dominantischem Charakter, die sich in einen von der Tonika verschiedenen Klang auflösen. Sie werden verwendet, um eine Modulation oder Ausweichung einzuleiten, können aber auch nur kurz, d. h. ohne weiterreichende Konsequenzen, auftauchen. Spezialfälle sind die Doppeldominante und die Doppelsubdominante. rdf:langString
Interdominantoj (ankaŭ duarangaj dominantoj aŭ preteraj dominantoj) estas akordoj kun dominanta karaktero, kiuj dissolvas en sonon malsaman al toniko. Oni uzas ilin por enkonduki moduladon aŭ flankeniron, sed ili ankaŭ povas aperi por nur mallonga momento, do sen gravaj konsekvencoj. Ĉar interdominantoj ne estas nure formeblaj per gam-apartena materialo de la bazotonalo, ĉiam necesas uzo de alteraciiloj. Por mildigi la fremcecon de ĉi tiuj sonoj en la harmonia kunteksto kaj samtempe substreki ilian efikon, ĉi tiu interdominantoj ofte aperas kiel dominantaj septakordoj (vidu ankaŭ: karakteriza disonanco). Ofte ili eliĝas kromate el la antaŭa sono, kio siaflanke garantias interligitecon. rdf:langString
A secondary chord is an analytical label for a specific harmonic device that is prevalent in the tonal idiom of Western music beginning in the common practice period: the use of diatonic functions for tonicization. Secondary chords were not used until the Baroque period and are found more frequently and freely in the Classical period, even more so in the Romantic period. Composers began to use them less frequently with the breakdown of conventional harmony in modern classical music—but secondary dominants are a cornerstone of popular music and jazz in the 20th century. rdf:langString
La dominante secondaria è un elemento musicale di tipo "armonico" presente in quasi tutti i generi musicali, in particolare modo nella musica colta e nel jazz. Si avvale di un principio per il quale un accordo che non ha funzione di tonica sia temporaneamente investito di tale ruolo. Sono accordi di dominante costruiti su I, II, III, VI e VII grado della scala maggiore. Hanno la funzione di "risolvere" la loro tensione sull'accordo diatonico che si trova una quinta sotto (o quarta sopra). Con molta probabilità quando all'interno di un brano si trova un accordo di dominante non riferibile al quinto grado della tonalità, questo potrebbe svolgere il compito di dominante secondaria. rdf:langString
Побо́чная домина́нта — функция в мажорно-минорной тональности, аккорд, выполняющий функцию доминанты по отношению к нетонической ступени лада, как если бы она была тоникой. В общем виде обозначается как Dп, в конкретном случае — D/[ступень], где «ступень» — номер ступени, к которой строится побочная доминанта, например, D/III — «побочная доминанта к третьей ступени». В мажоре побочные доминанты строятся к следующим ступеням: II, III, IV, V, VI; в миноре — к III, IV, V, VI, VII. Характерный признак любой доминанты — вводный тон (в «обычных» доминантах это VII ступень, тяготеющая в I). rdf:langString
rdf:langString Dominant secundària
rdf:langString Mimotonální dominanta
rdf:langString Zwischendominante
rdf:langString Interdominanto
rdf:langString Dominante passagère
rdf:langString Dominante secondaria
rdf:langString Secondary chord
rdf:langString Dominante secundária
rdf:langString Побочная доминанта
xsd:integer 262294
xsd:integer 1096024384
rdf:langString A diatonic I–vi–ii–V turnaround and a progression with secondary dominants: I–V/V/V–V/V–V–I
rdf:langString Secondary chords in Mozart's Fantasia in C minor, K. 475
rdf:langString A secondary leading-tone half-diminished chord in
rdf:langString Brahms's Intermezzo, op. 119, no. 3
rdf:langString Three measures from "Easy Living"
rdf:langString Measure 2 shows a bebop cliché arpeggio upwards from the third to the ninth of A79, which is the secondary dominant of D minor, the ii chord in the key of C .
rdf:langString showing secondary leading-tone chords.
rdf:langString Secondary dominants in Beethoven's Piano Sonata No. 10, op. 14, no. 2, mvmt. II
<second> 7.0
<second> 8.0
rdf:langString { \relative c' { \clef treble \time 4/4 e4 f8 fis g f e d cis e g bes r a4. } }
<second> 345607.0
xsd:integer 300 350
rdf:langString Mimotonální dominanta, též vložená dominanta, je pojem vyskytující se v klasické harmonii. Jedná se o skutečné dominanty, které se vkládají před tonální akordy představující v tu chvíli dočasné tóniky.
rdf:langString En l'harmonia tonal s'anomena Dominant secundària a un tipus d'acord de préstec consistent en un acord de sèptima o novena de dominant, estrany a la tonalitat del fragment, que s'encadena excepcionalment sobre un acord que si que pertany a aquesta tonalitat. Com que la dominant secundària no és de la tonalitat del fragment, es posa momentàniament per provocar un canvi de color a l'oïda. Una dominant secundària és doncs un acord de dominant col·locat en un lloc diferent al cinquè grau (V), que fa un encadenament natural - per pas de quarta ascendent - sobre un grau de la tonalitat, sense que l'oient percebi aquest encadenament com una modulació transitòria. * Una dominant secundària es pot utilitzar amb fonamental o sense, i la seva quinta pot ser opcionalment alterada. * Pel fet que aquest encadenament deriva de la cadència perfecta, la quinta de l'acord produït per la dominant secundària ha de ser una quinta justa: en conseqüència, l'acord col·locat sobre el segon grau (II) del mode menor pot ser introduït per una dominant secundària. * La diferència entre una modulació transitòria i l'encadenament d'una dominant secundària sobre un grau no alterat no és sempre fàcil de discernir. No obstant això, la dominant secundària es troba generalment sobre un temps o part de temps feble i no té una altra funció que la de posar en relleu el grau següent. Una dominant secundària situada en un temps fort es percebria de fet com una modulació transitòria, llevat que formés part d'una successió de quintes.
rdf:langString Interdominantoj (ankaŭ duarangaj dominantoj aŭ preteraj dominantoj) estas akordoj kun dominanta karaktero, kiuj dissolvas en sonon malsaman al toniko. Oni uzas ilin por enkonduki moduladon aŭ flankeniron, sed ili ankaŭ povas aperi por nur mallonga momento, do sen gravaj konsekvencoj. Ĉar interdominantoj ne estas nure formeblaj per gam-apartena materialo de la bazotonalo, ĉiam necesas uzo de alteraciiloj. Por mildigi la fremcecon de ĉi tiuj sonoj en la harmonia kunteksto kaj samtempe substreki ilian efikon, ĉi tiu interdominantoj ofte aperas kiel dominantaj septakordoj (vidu ankaŭ: karakteriza disonanco). Ofte ili eliĝas kromate el la antaŭa sono, kio siaflanke garantias interligitecon. Speciala kazoj estas la duobla dominanto kaj duobla subdominanto.
rdf:langString Zwischendominanten oder auch Sekundärdominanten sind Akkorde mit dominantischem Charakter, die sich in einen von der Tonika verschiedenen Klang auflösen. Sie werden verwendet, um eine Modulation oder Ausweichung einzuleiten, können aber auch nur kurz, d. h. ohne weiterreichende Konsequenzen, auftauchen. Da Zwischendominanten nicht mit ausschließlich leitereigenem Material der Grundtonart gebildet werden können, ist immer eine Verwendung von Versetzungszeichen nötig. Um die Fremdheit dieser Klänge im harmonischen Zusammenhang aufzufangen und gleichzeitig die Wirkung zu unterstreichen, treten Zwischendominanten oft als Dominantseptakkorde auf (siehe auch: Charakteristische Dissonanz). Oftmals gehen sie chromatisch aus dem vorhergehenden Klang hervor, was wiederum für Zusammenhalt sorgt. Spezialfälle sind die Doppeldominante und die Doppelsubdominante.
rdf:langString A secondary chord is an analytical label for a specific harmonic device that is prevalent in the tonal idiom of Western music beginning in the common practice period: the use of diatonic functions for tonicization. Secondary chords are a type of altered or borrowed chord, chords that are not part of the music piece's key. They are the most common sort of altered chord in tonal music. Secondary chords are referred to by the function they have and the key or chord in which they function. Conventionally, they are written with the notation "function/key". Thus, the most common secondary chord, the dominant of the dominant, is written "V/V" and read as "five of five" or "the dominant of the dominant". The major or minor triad on any diatonic scale degree may have any secondary function applied to it; secondary functions may even be applied to diminished triads in some special circumstances. Secondary chords were not used until the Baroque period and are found more frequently and freely in the Classical period, even more so in the Romantic period. Composers began to use them less frequently with the breakdown of conventional harmony in modern classical music—but secondary dominants are a cornerstone of popular music and jazz in the 20th century.
rdf:langString En harmonie tonale, on appelle dominante passagère, un type d'accord d'emprunt consistant en un accord de septième ou de neuvième de dominante étranger à une tonalité donnée, qui s'enchaîne exceptionnellement sur un accord appartenant à cette tonalité. Un tel accord d'emprunt est appelé également, dominante secondaire, dominante intermédiaire ou encore, dominante d'emprunt. Dans le jargon jazz, plusieurs musiciens emploient le terme cinq de...
rdf:langString La dominante secondaria è un elemento musicale di tipo "armonico" presente in quasi tutti i generi musicali, in particolare modo nella musica colta e nel jazz. Si avvale di un principio per il quale un accordo che non ha funzione di tonica sia temporaneamente investito di tale ruolo. Sono accordi di dominante costruiti su I, II, III, VI e VII grado della scala maggiore. Hanno la funzione di "risolvere" la loro tensione sull'accordo diatonico che si trova una quinta sotto (o quarta sopra). Con molta probabilità quando all'interno di un brano si trova un accordo di dominante non riferibile al quinto grado della tonalità, questo potrebbe svolgere il compito di dominante secondaria. La funzione di dominante è un concetto essenziale per capire ciò che s'intende per dominante secondaria. « Dall'osservazione di questa pratica nelle opere dei compositori si può ricavare la seguente regola: qualsiasi grado della scala può essere preceduto dalla propria dominante senza che la tonalità principale ne sia indebolita. ».
rdf:langString Побо́чная домина́нта — функция в мажорно-минорной тональности, аккорд, выполняющий функцию доминанты по отношению к нетонической ступени лада, как если бы она была тоникой. В общем виде обозначается как Dп, в конкретном случае — D/[ступень], где «ступень» — номер ступени, к которой строится побочная доминанта, например, D/III — «побочная доминанта к третьей ступени». В мажоре побочные доминанты строятся к следующим ступеням: II, III, IV, V, VI; в миноре — к III, IV, V, VI, VII. Характерный признак любой доминанты — вводный тон (в «обычных» доминантах это VII ступень, тяготеющая в I). Вводные тоны побочных доминант и их разрешения образуют движение по звукам восходящей хроматической гаммы. В связи с этим может возникнуть впечатление, что побочные доминанты служат средством для создания модуляционного движения, то есть для перехода в другую тональность. Но на самом деле они являются аккордами данной тональности и принадлежат её системе, хотя и подчеркивают направленность функционального движения не к тонике, а к другим ступеням. Побочные доминанты занимают важное место в развитии гармонии. Их появление позволило разнообразить возможности использования тональности при сохранении её единства, добавило новые варианты функционального движения (к аккордам нетонических ступеней). Также использование побочных доминант вносит разнообразие в мелодическое движение за счет использования хроматических звуков. Наибольшее распространение в классической гармонии получили аккорды D/V (по терминологии Гуго Римана «двойные доминанты», обозначение DD) и D/IV.
rdf:langString Dominantes secundárias ou acordes secundários são uma espécie de acorde ou emprestado (portanto, fora de escala) comumente utilizada para enriquecer-se uma harmonia. Em suma, são uma tríade ou um acorde de sétima no quinto grau de uma escala, que se resolve em algum grau além do primeiro (geralmente o quinto) que assume função análoga à tônica por um período curto demais (em geral, no máximo uma frase) para se estabelecer de fato uma modulação. Constituem a espécie de acorde alterado mais comum na música . As dominantes secundárias são uma peça fundamental na música popular e no jazz.
xsd:nonNegativeInteger 33965

data from the linked data cloud