Second Epistle of Clement
http://dbpedia.org/resource/Second_Epistle_of_Clement an entity of type: Thing
Der Zweite Clemensbrief ist ein Schriftzeugnis des frühen Christentums. Die Bezeichnung als Brief ist irreführend, der Text ist „eher eine Vorlage zu einer vorgelesenen Predigt“, denn er ist nicht adressiert und schließt mit einem „Amen“.
rdf:langString
La Seconde épître de Clément (Κλήμεντος πρὸς Κορινθίους, Klēmentos pros Korinthious) est un apocryphe rédigé en grec entre la fin du Ier siècle et l'année 140 par un chrétien anonyme.
rdf:langString
Surat Kedua Klemens (bahasa Yunani Kuno: Κλήμεντος πρὸς Κορινθίους, translit. Klēmentos pros Korinthious, har. 'Klemens kepada orang-orang Korintus') sering kali disebut sebagai 2 Klemens atau Klemens Kedua adalah sebuah karya tulis gereja perdana. Karya tersebut dianggap sebagai kanon oleh Gereja Ortodoks Koptik.
rdf:langString
The Second Epistle of Clement (Ancient Greek: Κλήμεντος πρὸς Κορινθίους, romanized: Klēmentos pros Korinthious, lit. 'from Clement to Corinthians'), often referred to as 2 Clement (pronounced "Second Clement"), is an early Christian writing. It was at one point possibly considered canonical by the Coptic Orthodox Church.
rdf:langString
2. List Klemensa do Koryntian – pismo ze schyłku okresu ojców apostolskich, wcześniej mylnie przypisywane biskupowi Rzymu św. Klemensowi. Jest w rzeczywistości jedną z najwcześniejszych zachowanych homilii chrześcijańskich, współczesną Homilii paschalnej Melitona z Sardes.
rdf:langString
De tweede brief van Clemens (kortweg: Clemens 2) is een vroeg-christelijk geschrift. Ondanks de naam handelt het hier niet om een brief maar veeleer om een preek. Ofschoon toegeschreven aan paus Clemens I (92-101) toont een vergelijking tussen de 1 en 2 Clemens aan dat de "brief" niet van dezelfde auteur kan zijn. Vanwege het vermeende auteurschap van Clemens, een tijdgenoot van de apostelen, wordt 2 Clemens gerekend tot de apostolische vaders.
rdf:langString
A Segunda Epístola de Clemente (em grego: Κλήμεντος πρὸς Κορινθίους, Klēmentos pros Korinthious), conhecida também como II Clemente ou Clemente aos Coríntios, é um dos apócrifos do Novo Testamento. Ela nunca foi aceita no cânone do Novo Testamento, embora tenha circulado amplamente entre os Padres Apostólicos. Como muitos textos do Cristianismo primitivo, II Clemente foi escrito em grego koiné, a língua franca da região.
rdf:langString
La Segona Epístola de Climent és un text cristià, antigament atribuït al papa Climent I. Més que una carta, és una antiga homilia d'autor anònim. Està escrita en grec imitant l'estil de la primera carta. Esmentada primerament per Eusebi de Cesarea, el qual la considera espúria, comentant que té una gran de coneixements sobre els antics. Més tard fou esmentada per Rufí d'Aquileia i Jeroni d'Estridó. La carta va ser llegida en un acte litúrgic a Corint vers l'any 170, però és en el segle v quan possiblement comença més la creença en la seva autenticitat i és inclosa en el del Nou Testament del segle v. Més tard, al segle vi va ser citada pels líders monofisites, Timoteu d'Alexandria i Sever d'Antioquia, i després coneguda per molts autors grecs. No obstant això, en termes generals, aquest t
rdf:langString
La Dua letero de Klemento, aŭ 2-a Klemento, estas apokrifaĵo de la Nova Testamento pseŭdografe atribuita al la episkopo de Romo, nome al papo Klemento la 1-a (88-97), greklingve verkita en la jaroj kurantaj inter 130 kaj 160. La 2-a letero de Klemento estis transdonita kune kun la 1-a per la Codex Alexandrinus (Malfrue de la 4-a jarcento) kaj per la (1056).
rdf:langString
La Segunda epístola de Clemente, también conocida como Secunda clementis o II Clemente, es una obra de la literatura homilética cristiana del siglo II, encuadrada actualmente entre los escritos de los Padres Apostólicos. En lo que se refiere a su datación y autoría, se acepta que fue escrita en el siglo II pero, más allá de eso, no se sabe nada a ciencia cierta.
rdf:langString
La Seconda lettera di Clemente o 2 Clemente è un testo tradizionalmente attribuito al vescovo di Roma Clemente (88-97), scritto in greco tra il 140 e il 160 e incluso nella cosiddetta letteratura subapostolica. Malgrado il nome, non si tratta di una lettera, ma di un'omelia sull'«autocontrollo, sul pentimento e sul giudizio». L'opera è importante anche in quanto testimonia a favore dell'esistenza di un vangelo altrimenti perduto, che sarebbe stato ottenuto armonizzando il Vangelo secondo Matteo e il Vangelo secondo Luca.
rdf:langString
rdf:langString
Segona Epístola de Climent
rdf:langString
Zweiter Clemensbrief
rdf:langString
Dua letero de Klemento
rdf:langString
Segunda epístola de Clemente
rdf:langString
Surat Kedua Klemens
rdf:langString
Seconda lettera di Clemente
rdf:langString
Seconde épître de Clément
rdf:langString
Tweede brief van Clemens
rdf:langString
Second Epistle of Clement
rdf:langString
2. List Klemensa do Koryntian
rdf:langString
II Clemente
xsd:integer
8982206
xsd:integer
1115865437
rdf:langString
La Segona Epístola de Climent és un text cristià, antigament atribuït al papa Climent I. Més que una carta, és una antiga homilia d'autor anònim. Està escrita en grec imitant l'estil de la primera carta. Esmentada primerament per Eusebi de Cesarea, el qual la considera espúria, comentant que té una gran de coneixements sobre els antics. Més tard fou esmentada per Rufí d'Aquileia i Jeroni d'Estridó. La carta va ser llegida en un acte litúrgic a Corint vers l'any 170, però és en el segle v quan possiblement comença més la creença en la seva autenticitat i és inclosa en el del Nou Testament del segle v. Més tard, al segle vi va ser citada pels líders monofisites, Timoteu d'Alexandria i Sever d'Antioquia, i després coneguda per molts autors grecs. No obstant això, en termes generals, aquest text fou menys conegut que la primera epístola. El text desprèn un gran coneixement dels evangelis canònics, però també dels fets de la vida de Jesús no canònics. La comunitat on s'escriu hi semblen presents algunes doctrines gnòstiques, tot i que no de forma directa. L'autor sembla tenir més interès en el compromís ètic que suposa creure en la salvació de la humanitat gràcies a Crist. El seu testimoni fa gran contrast amb la matinera veneració a la carta genuïna. exposa una teoria segons la qual aquesta carta era en realitat del papa Soter dirigida als corintis. Aquesta teoria fou acceptada per molts crítics fins als descobriments de , que demostrà que el text no era una carta sinó una homilia, però que certament feia referència a Corint amb l'esment dels Jocs Ístmics. Lightfoot i altres autors la consideraren anterior a Marció, c.140, però la seva referència a punts de vista gnòstics no permeten donar-li una datació anterior.
rdf:langString
Der Zweite Clemensbrief ist ein Schriftzeugnis des frühen Christentums. Die Bezeichnung als Brief ist irreführend, der Text ist „eher eine Vorlage zu einer vorgelesenen Predigt“, denn er ist nicht adressiert und schließt mit einem „Amen“.
rdf:langString
La Dua letero de Klemento, aŭ 2-a Klemento, estas apokrifaĵo de la Nova Testamento pseŭdografe atribuita al la episkopo de Romo, nome al papo Klemento la 1-a (88-97), greklingve verkita en la jaroj kurantaj inter 130 kaj 160. Same kiel la La 1-a letero de Klamento, konsiderata, tamen, aŭtentika, estas inkluzivita en la tieldirita subapostola literaturo. Spite de la nomo, ĝi ne estas letero sed prediko pri memregado, pri Pento kaj Juĝo.. La verko gravas ankaŭ pro atesto favora al la ekzisto de evangelio, praktike malaperinta, kiu deveniginta el la harmonizado de la tri Sinoptikaj evangelioj, nome Mateo, Marko kaj Luko. La 2-a letero de Klemento estis transdonita kune kun la 1-a per la Codex Alexandrinus (Malfrue de la 4-a jarcento) kaj per la (1056). Pri la enhavo, spertuloj rimarkias ke tiu letero citas dirojn de Jesuo, kiuj estis parte reportataj ankaŭ en papirusoj. Kritikistoj en ĝi trovas ankaŭ partajn similaĵojn kun la apokrifaj ĵus retronita kopta Evangelio de Tomaso kaj de tiu perdita de Petro.
rdf:langString
La Segunda epístola de Clemente, también conocida como Secunda clementis o II Clemente, es una obra de la literatura homilética cristiana del siglo II, encuadrada actualmente entre los escritos de los Padres Apostólicos. Se trata de una obra cuyo título se mantiene por el peso de la tradición, a pesar de ser notablemente equívoco. En contra de lo que enuncia, su autor no es Clemente de Roma. Mal puede ser, en consecuencia, su segunda epístola. Pero, además, no se trata ni siquiera de una epístola, sino de una homilía que se supone leída por un presbítero ante su comunidad. Estaríamos en presencia de un escrito que la tradición atribuyó equivocadamente al tercer sucesor de San Pedro. En lo que se refiere a su datación y autoría, se acepta que fue escrita en el siglo II pero, más allá de eso, no se sabe nada a ciencia cierta.
rdf:langString
La Seconde épître de Clément (Κλήμεντος πρὸς Κορινθίους, Klēmentos pros Korinthious) est un apocryphe rédigé en grec entre la fin du Ier siècle et l'année 140 par un chrétien anonyme.
rdf:langString
Surat Kedua Klemens (bahasa Yunani Kuno: Κλήμεντος πρὸς Κορινθίους, translit. Klēmentos pros Korinthious, har. 'Klemens kepada orang-orang Korintus') sering kali disebut sebagai 2 Klemens atau Klemens Kedua adalah sebuah karya tulis gereja perdana. Karya tersebut dianggap sebagai kanon oleh Gereja Ortodoks Koptik.
rdf:langString
The Second Epistle of Clement (Ancient Greek: Κλήμεντος πρὸς Κορινθίους, romanized: Klēmentos pros Korinthious, lit. 'from Clement to Corinthians'), often referred to as 2 Clement (pronounced "Second Clement"), is an early Christian writing. It was at one point possibly considered canonical by the Coptic Orthodox Church.
rdf:langString
La Seconda lettera di Clemente o 2 Clemente è un testo tradizionalmente attribuito al vescovo di Roma Clemente (88-97), scritto in greco tra il 140 e il 160 e incluso nella cosiddetta letteratura subapostolica. Malgrado il nome, non si tratta di una lettera, ma di un'omelia sull'«autocontrollo, sul pentimento e sul giudizio». L'autore non ci è in realtà noto, poiché già gli scrittori antichi negavano che Clemente ne fosse l'autore; il collegamento con Clemente è probabilmente legato al fatto che il testo fu presto tramandato nei manoscritti insieme alla Prima lettera di Clemente. Anche il luogo di composizione non è noto con sicurezza: tra le possibili città di origine sono state proposte sia Alessandria d'Egitto che la stessa Corinto. L'opera è importante anche in quanto testimonia a favore dell'esistenza di un vangelo altrimenti perduto, che sarebbe stato ottenuto armonizzando il Vangelo secondo Matteo e il Vangelo secondo Luca. La Seconda lettera di Clemente è stata trasmessa assieme alla prima nel Codex Alexandrinus (tardo IV secolo) e nel Codice di Gerusalemme (1056).
rdf:langString
2. List Klemensa do Koryntian – pismo ze schyłku okresu ojców apostolskich, wcześniej mylnie przypisywane biskupowi Rzymu św. Klemensowi. Jest w rzeczywistości jedną z najwcześniejszych zachowanych homilii chrześcijańskich, współczesną Homilii paschalnej Melitona z Sardes.
rdf:langString
De tweede brief van Clemens (kortweg: Clemens 2) is een vroeg-christelijk geschrift. Ondanks de naam handelt het hier niet om een brief maar veeleer om een preek. Ofschoon toegeschreven aan paus Clemens I (92-101) toont een vergelijking tussen de 1 en 2 Clemens aan dat de "brief" niet van dezelfde auteur kan zijn. Vanwege het vermeende auteurschap van Clemens, een tijdgenoot van de apostelen, wordt 2 Clemens gerekend tot de apostolische vaders.
rdf:langString
A Segunda Epístola de Clemente (em grego: Κλήμεντος πρὸς Κορινθίους, Klēmentos pros Korinthious), conhecida também como II Clemente ou Clemente aos Coríntios, é um dos apócrifos do Novo Testamento. Ela nunca foi aceita no cânone do Novo Testamento, embora tenha circulado amplamente entre os Padres Apostólicos. Como muitos textos do Cristianismo primitivo, II Clemente foi escrito em grego koiné, a língua franca da região.
xsd:nonNegativeInteger
11011
