Scholarch
http://dbpedia.org/resource/Scholarch an entity of type: Person
Ein Scholarch (altgriechisch σχολάρχης scholárchēs „Schuloberhaupt“, von σχολή scholḗ „Schule“ und ἄρχειν árchein „gebieten“) war der Leiter einer höheren Bildungseinrichtung. Der Begriff stammt aus den antiken athenischen Philosophenschulen.
rdf:langString
Lo scolarca (dal greco antico σχολάρχης, skholárkhēs) era, nell'antica Grecia, il capo di una scuola filosofica.
rdf:langString
En skolark (klassisk grekiska: σχολάρχης, scholarchēs) är en skolas föreståndare. Termen användes speciellt om föreståndarna för de filosofiska skolorna i det antika Aten, som exempelvis den platonska akademin vars förste skolark var Platon själv. Platon höll posten i fyrtio år och utnämnde sin systerson Speusippos till efterträdare; senare skolarker valdes av akademins medlemmar. En lista över skolarker vid de fyra stora filosofskolorna i Aten under den hellenistiska tiden, med ungefärliga tidpunkter (f.Kr.) för när de ledde skolorna, ges nedan:
rdf:langString
Схола́рх (греч. σχολάρχης) — глава школы. В основном термин используется для глав философских школ в древних Афинах таких, как Платоновская Академия, первым схолархом которой был сам Платон. Он занимал положение главы школы около сорока лет, назначив своим преемником Спевсиппа. Последующие схолархи избирались членами Академии. Список схолархов четырёх важнейших философских школ в Афинах эллинистического периода с приблизительными датами руководства школой, в порядке следования:
rdf:langString
Un escolarca (en grec: σχολάρχης, skolarkhes) era el dirigent d'una escola antiga, especialment una de les antigues escoles filosòfics de l'Atenes clàssica com l'Acadèmia platònica o al Liceu d'Aristòtil. Habitualment eren càrrecs vitalicis. La tradició a les escoles gregues era que el primer escolarca fos designat pel fundador de l'escola, i després d'aquest els següents escolarques fossin escollits en assemblea pels alumnes i els mestres. Per exemple a l'Acadèmia Plató va designar a Espeusip com a successor, i després d'aquest Xenòcrates va ser escollit en una ajustada votació.
rdf:langString
Se denominaba escolarca (griego antiguo: σχολάρχης, skholárkhês), en la Antigua Grecia, al director de una escuela de filosofía, garante de la coherencia de la doctrina. Era pues un rector. Es llamado también "diádoco" (διάδοχος), «aquel que recoge la sucesión», por dos autores neoplatónicos: Proclo y Damascio. Sucesivamente, dirigieron la Academia de Atenas: Platón (fundador en 388 a. C.), Espeusipo (primer escolarca en 348 a. C.), Jenócrates (339 a. C.), Polemón (315 a. C.), Crates de Triasio (269 a. C.), y Antíoco de Ascalón (décimo tercero y último escolarca en el año 86 a. C.).
rdf:langString
En Grèce antique, le scholarque (du grec ancien σχολάρχης / skholárkhês) est le directeur d'une école de philosophie, généralement garant de la cohérence de la doctrine. C'est un recteur. On dit aussi « diadoque » (διάδοχος), « successeur », pour deux auteurs néoplatoniciens : Proclos le Diadoque, Damascios le Diadoque.
rdf:langString
A scholarch (Ancient Greek: σχολάρχης, scholarchēs) was the head of a school in ancient Greece. The term is especially remembered for its use to mean the heads of schools of philosophy, such as the Platonic Academy in ancient Athens. Its first scholarch was Plato himself, the founder and proprietor. He held the position for forty years, appointing his nephew Speusippus as his successor. The members of the Academy elected later scholarchs.
rdf:langString
Een scholarch (σχολάρχης) is het hoofd van een school, als benaming gebruikt voor de hoofden van filosofische scholen in het klassieke Athene. Zo was Plato zelf de eerste scholarch van de door hem opgerichte Akademeia. Hij bekleedde deze positie gedurende veertig jaar, waarna hij zijn neef Speusippos als zijn opvolger benoemde. Later werden de scholarchen door de leden van de academie gekozen.
rdf:langString
Dava-se o nome de escolarca (em grego clássico: σχολάρχης; romaniz.: skholárkhês), na Grécia Antiga, ao director de uma , garante da coerência da doutrina. Era pois um reitor. É chamado também de "diádoco" (διάδοχος), por dois autores neoplatónicos: Proclo e Damáscio. Sucessivamente, dirigiram a Academia de Atenas: Platão (fundador em 388 a.C.), Espeusipo (primeiro escolarca em 348 a.C.), Xenócrates (339 a.C.), Polemo de Atenas (315 a.C.), Crates de Atenas (269 a.C.) e Antíoco de Ascalão (décimo terceiro e último escolarca no ano 86 a.C.).
rdf:langString
Схоларх (грец. σχολάρχης) — глава школи.В основному термін використовується для глав філософських шкіл у стародавніх Афінах таких, як Платонівська Академія, першим схолархом якої був сам Платон. Він займав положення глави школи близько сорока років, призначивши своїм наступником Спевсіппа. Наступні схолархи обиралися членами Академії. Список схолархів чотирьох найважливіших філософських шкіл в Афінах елліністичного періоду з приблизними датами керівництва школою, в порядку прямування:
* Академія
* Лікей
* Стоя 3300-262 262–230 230–205 Хрісіпп 205 -??? ??? −145 Діоген 145–129 Антипатр 129–110
rdf:langString
rdf:langString
Escolarca
rdf:langString
Scholarch
rdf:langString
Escolarca
rdf:langString
Scholarque
rdf:langString
Scolarca
rdf:langString
Scholarch
rdf:langString
Scholarch
rdf:langString
Escolarca
rdf:langString
Схоларх
rdf:langString
Skolark
rdf:langString
Схоларх
xsd:integer
17832909
xsd:integer
1104217204
rdf:langString
Un escolarca (en grec: σχολάρχης, skolarkhes) era el dirigent d'una escola antiga, especialment una de les antigues escoles filosòfics de l'Atenes clàssica com l'Acadèmia platònica o al Liceu d'Aristòtil. Habitualment eren càrrecs vitalicis. La tradició a les escoles gregues era que el primer escolarca fos designat pel fundador de l'escola, i després d'aquest els següents escolarques fossin escollits en assemblea pels alumnes i els mestres. Per exemple a l'Acadèmia Plató va designar a Espeusip com a successor, i després d'aquest Xenòcrates va ser escollit en una ajustada votació. A l'Acadèmia Teofrast va ser el successor designat per Aristòtil. El d'Epicur va passar a mans d'Hermarc, i Zenó va escollir Cleantes perquè el substituís a la direcció de l'Stoa. L'any 155 aC els atenencs van enviar com a ambaixadors seus a Roma a tres escolarques: Carnèades, Critolau i Diògenes de Babilònia eren els directors de les escoles platònica, peripatètica i estoica respectivament. L'escola neoplatònica de Roma, fundada el 232 dC per Ammoni Saccas, va tenir en Plotí el seu primer successor com a escolarca. El primer a ocupar el càrrec a l'escola neoplatònica d'Alexandria va ser, possiblement, Hièrocles.
rdf:langString
Ein Scholarch (altgriechisch σχολάρχης scholárchēs „Schuloberhaupt“, von σχολή scholḗ „Schule“ und ἄρχειν árchein „gebieten“) war der Leiter einer höheren Bildungseinrichtung. Der Begriff stammt aus den antiken athenischen Philosophenschulen.
rdf:langString
Se denominaba escolarca (griego antiguo: σχολάρχης, skholárkhês), en la Antigua Grecia, al director de una escuela de filosofía, garante de la coherencia de la doctrina. Era pues un rector. Es llamado también "diádoco" (διάδοχος), «aquel que recoge la sucesión», por dos autores neoplatónicos: Proclo y Damascio. La tradición de las escuelas griegas era que el primer escolarca fuera designado por el fundador de la escuela –por ejemplo, en la Academia de Platón, este designó a Espeusipo– y que los siguientes fueran elegidos de manera conjunta por los alumnos y los maestros. Llegó a ser frecuente que el escolarca y sus sucesores estuvieran unidos por una relación pederástica (Crates de Triasio fue discípulo y amante de Polemón, así como su sucesor en la dirección de la Academia). Sucesivamente, dirigieron la Academia de Atenas: Platón (fundador en 388 a. C.), Espeusipo (primer escolarca en 348 a. C.), Jenócrates (339 a. C.), Polemón (315 a. C.), Crates de Triasio (269 a. C.), y Antíoco de Ascalón (décimo tercero y último escolarca en el año 86 a. C.). En el Liceo se sucedieron: Aristóteles (fundador en 335 a. C.), Teofrasto (primer escolarca en 322 a. C.), Estratón de Lampsaco (288 a. C.), Licón de Tróade (268), Aristón de Ceos (224 a. C.) y, más tarde, (118 a. C.) y Andrónico de Rodas (décimo y último escolarca del Liceo en 78 a. C.). En el Jardín, en las afueras de Atenas, los epicúreos, después de que Epicuro hubiese fundado su escuela en 306 a. C., el primer escolarca fue Hermarco de Mitilene; el segundo, . Respecto a los filósofos estoicos del siglo II a. C., «son cada vez más evanescentes» (G. Arrighetti). De los estoicos, los primeros escolarcas después de Zenón de Citio (fundador en 301 a. C.), fueron Cleantes (primer escolarca en 262 a. C.), Crisipo de Solos (232 a. C.) y Diógenes de Babilonia (206 a. C.), Antípatro de Tarso (150 a. C.), Panecio de Rodas (136 a. C.), Posidonio (112 a. C.). La , fundada por Amonio Saccas en 232 d. C., tuvo a Plotino como su primer escolarca (244 d. C.), el segundo fue Porfirio (270 d. C.) De la escuela neoplatónica de Alejandría el primer escolarca fue, tal vez, Hierocles de Alejandría, y el último Olimpiodoro el Joven hacia el año 550 d. C. En 155 a. C., los atenienses enviaron una embajada a Roma para defender su causa, formada por tres escolarcas: Carnéades (escolarca platónico), Critolao (escolarca peripatético) y Diógenes de Babilonia (escolarca estoico). En la siguiente lista están ordenados los escolarcas de las cuatro principales escuelas filosóficas de Atenas durante el periodo helenístico, con las fechas aproximadas en que dirigieron las escuelas:
rdf:langString
En Grèce antique, le scholarque (du grec ancien σχολάρχης / skholárkhês) est le directeur d'une école de philosophie, généralement garant de la cohérence de la doctrine. C'est un recteur. On dit aussi « diadoque » (διάδοχος), « successeur », pour deux auteurs néoplatoniciens : Proclos le Diadoque, Damascios le Diadoque. La tradition des écoles grecques veut que le premier scholarque soit désigné par le fondateur de l’école — pour l'Académie, Speusippe, neveu de Platon — et que les suivants soient élus par le collège des élèves et des maîtres. Le scholarque et les philosophes, étudiants et chercheurs qui l’entouraient, étaient unis par une relation de fraternité au sein de thiases dont Aristote avait codifié le cérémonial et les usages.
rdf:langString
A scholarch (Ancient Greek: σχολάρχης, scholarchēs) was the head of a school in ancient Greece. The term is especially remembered for its use to mean the heads of schools of philosophy, such as the Platonic Academy in ancient Athens. Its first scholarch was Plato himself, the founder and proprietor. He held the position for forty years, appointing his nephew Speusippus as his successor. The members of the Academy elected later scholarchs. The Greek word is a produced compound of scholē (σχολή), 'school', and archē (ἀρχή), 'ruler'. The Romans did not Latinize the word, perhaps because they had no corresponding archon. They used the Latin word scholasticus (savant) instead, which was always used for headmasters.
rdf:langString
Lo scolarca (dal greco antico σχολάρχης, skholárkhēs) era, nell'antica Grecia, il capo di una scuola filosofica.
rdf:langString
Een scholarch (σχολάρχης) is het hoofd van een school, als benaming gebruikt voor de hoofden van filosofische scholen in het klassieke Athene. Zo was Plato zelf de eerste scholarch van de door hem opgerichte Akademeia. Hij bekleedde deze positie gedurende veertig jaar, waarna hij zijn neef Speusippos als zijn opvolger benoemde. Later werden de scholarchen door de leden van de academie gekozen. Zie hieronder een lijst van scholarchen van de vier belangrijkste filosofische scholen in Athene gedurende de Hellenistische periode met bij benadering de data dat de betreffende persoon scholarch van zijn school is geweest:
rdf:langString
En skolark (klassisk grekiska: σχολάρχης, scholarchēs) är en skolas föreståndare. Termen användes speciellt om föreståndarna för de filosofiska skolorna i det antika Aten, som exempelvis den platonska akademin vars förste skolark var Platon själv. Platon höll posten i fyrtio år och utnämnde sin systerson Speusippos till efterträdare; senare skolarker valdes av akademins medlemmar. En lista över skolarker vid de fyra stora filosofskolorna i Aten under den hellenistiska tiden, med ungefärliga tidpunkter (f.Kr.) för när de ledde skolorna, ges nedan:
rdf:langString
Dava-se o nome de escolarca (em grego clássico: σχολάρχης; romaniz.: skholárkhês), na Grécia Antiga, ao director de uma , garante da coerência da doutrina. Era pois um reitor. É chamado também de "diádoco" (διάδοχος), por dois autores neoplatónicos: Proclo e Damáscio. A tradição das escolas gregas era a de que o primeiro escolarca fosse designado pelo fundador da escola. Por exemplo, na Academia de Platão, este designou Espeusipo. Os seguintes foram eleitos de maneira conjunta pelos alunos e os mestres. Chegou a ser frequente que o escolarca e seus sucessores estivessem unidos por uma relação de pederastia (Crates de Atenas foi discípulo e amante de , assim como seu sucessor na direcção da Academia). Sucessivamente, dirigiram a Academia de Atenas: Platão (fundador em 388 a.C.), Espeusipo (primeiro escolarca em 348 a.C.), Xenócrates (339 a.C.), Polemo de Atenas (315 a.C.), Crates de Atenas (269 a.C.) e Antíoco de Ascalão (décimo terceiro e último escolarca no ano 86 a.C.). No Liceu, sucederam-se: Aristóteles (fundador em 335 a.C.), Teofrasto (primeiro escolarca em 322 a.C.), Estratão de Lâmpsaco (288 a.C.), (268), Aríston de Quio (224 a.C.) e, mais tarde, Diodoro de Tiro (118 a.C.) e Andrónico de Rodes (décimo e último escolarca do Liceu em 78 a.C.).
rdf:langString
Схоларх (грец. σχολάρχης) — глава школи.В основному термін використовується для глав філософських шкіл у стародавніх Афінах таких, як Платонівська Академія, першим схолархом якої був сам Платон. Він займав положення глави школи близько сорока років, призначивши своїм наступником Спевсіппа. Наступні схолархи обиралися членами Академії. Список схолархів чотирьох найважливіших філософських шкіл в Афінах елліністичного періоду з приблизними датами керівництва школою, в порядку прямування:
* Академія 388–348 Платон 348–339 Спевсіпп 339–314 Ксенократ 314–270 Полемон 270–265 265–241 Аркесілай 241–225 225–167 та 167–165 165–137 Карнеад 137–131 131–127 Кратет 127–110 Клітомах 110-84
* Лікей 335–322 Аристотель 322–287 Теофраст 287–269 Стратон 269–225 225 -??? Арістон 155 -??? Крітолай ??? −110
* Стоя 3300-262 262–230 230–205 Хрісіпп 205 -??? ??? −145 Діоген 145–129 Антипатр 129–110
* «Сад» 307–271 Епікур 271–250 Гермарх 250–215 Полістрат 215–201 Діонісій 201 -??? 175 -??? Феспід ??? −100 Аполлодор 100-75 Зенон Сидонський 75-70 70 — 51
rdf:langString
Схола́рх (греч. σχολάρχης) — глава школы. В основном термин используется для глав философских школ в древних Афинах таких, как Платоновская Академия, первым схолархом которой был сам Платон. Он занимал положение главы школы около сорока лет, назначив своим преемником Спевсиппа. Последующие схолархи избирались членами Академии. Список схолархов четырёх важнейших философских школ в Афинах эллинистического периода с приблизительными датами руководства школой, в порядке следования:
xsd:nonNegativeInteger
9230
