Savart wheel
http://dbpedia.org/resource/Savart_wheel an entity of type: WikicatMechanicalMusicalInstruments
عجلة ساڤارت هو جهاز صوتي سُمي باسم الفيزيائي الفرنسي فيليكس ساڤارت (1791-1841) تم تصميمه وتطويره من قبل العالم الإنجليزي روبرت هوك (1635–1703) . فآلية من هذا النوع مصنوعة باستخدام عجلات من النحاس الأصفر سمحت لهوك بإنتاج موجات صوتية ذات تردد معروف وعرضها على الجمعية الملكية في عام 1681 وبرهن كيف ترتبط درجة الصوت بالتردد . لأغراض عملية، سرعان ما تم استبدال جهاز هوك بوساطة اختراع الشوكة الرنانة .
rdf:langString
La roda de Savart és un dispositiu acústic que porta el nom del físic francès Félix Savart (1791–1841), però que va ser concebut i desenvolupat originalment pel científic anglès Robert Hooke (1635–1703). Avui en dia, les rodes de Savart es mostren habitualment en conferències de física, i de vegades es poden accionar mitjançant una mànega d'aire que bufa sobre les dents (en lloc del mecanisme de la targeta).
rdf:langString
Una rueda de Savart (también llamada ocasionalmente rueda de Hooke) es un dispositivo acústico llamado así en honor al físico francés Félix Savart. Fue originalmente concebida y desarrollada por el científico inglés Robert Hooke. Actualmente, las ruedas de Savart son comúnmente usadas en lecturas de física, usando en reemplazo de la lengüeta una manguera de aire.
rdf:langString
The Savart wheel is an acoustical device named after the French physicist Félix Savart (1791–1841), which was originally conceived and developed by the English scientist Robert Hooke (1635–1703). A card held to the edge of a spinning toothed wheel will produce a tone whose pitch varies with the speed of the wheel. A mechanism of this sort, made using brass wheels, allowed Hooke to produce sound waves of a known frequency, and to demonstrate to the Royal Society in 1681 how pitch relates to frequency. For practical purposes Hooke's device was soon supplanted by the invention of the tuning fork.
rdf:langString
Зубчатое колесо Савара (1830 год) — акустическое механическое приспособление французского физика Феликса Савара (1791—1841), использовавшего опыт английского учёного Роберта Гука (1635—1703). При помощи вращающегося зубчатого колеса, приводящего в колебание упирающуюся в него какую-либо пластинку (например картонную, деревянную и т. п.), можно наглядно доказать, что высота звука зависит только от числа колебаний в единицу времени, то есть от быстроты или частоты колебаний звучащего тела.
rdf:langString
Savarts tandhjul är en apparat, som konstruerades av den franske fysikern Félix Savart. Savarts tandhjul används numera huvudsakligen vid undervisningen för att demonstrera, hur en ton uppkommer och hur tonens höjd är beroende av svängningstalet, består av ett antal på en gemensam axel fästa kugghjul med olika antal kuggar. Om hjulen medelst en rotationsapparat hastigt vrids runt och man mot kuggarna vid ett av hjulen håller ett kort eller dylikt, hörs en ton, vars svängningstal är beroende dels på kuggarnas antal, dels på den hastighet, varmed hjulet roterar. Savart konstruerade apparaten för att kunna bestämma svängningstalen hos toner. Då kuggarnas antal vid det hjul, som används för tonens frambringande, är bekant, kan svängningstalet beräknas, om antalet varv, som hjulet gör per sekun
rdf:langString
rdf:langString
عجلة سافارت
rdf:langString
Roda de Savart
rdf:langString
Rueda de Savart
rdf:langString
Savart wheel
rdf:langString
Зубчатое колесо Савара
rdf:langString
Savarts tandhjul
xsd:integer
8665976
xsd:integer
1068400234
rdf:langString
right
xsd:integer
210
rdf:langString
عجلة ساڤارت هو جهاز صوتي سُمي باسم الفيزيائي الفرنسي فيليكس ساڤارت (1791-1841) تم تصميمه وتطويره من قبل العالم الإنجليزي روبرت هوك (1635–1703) . فآلية من هذا النوع مصنوعة باستخدام عجلات من النحاس الأصفر سمحت لهوك بإنتاج موجات صوتية ذات تردد معروف وعرضها على الجمعية الملكية في عام 1681 وبرهن كيف ترتبط درجة الصوت بالتردد . لأغراض عملية، سرعان ما تم استبدال جهاز هوك بوساطة اختراع الشوكة الرنانة .
rdf:langString
La roda de Savart és un dispositiu acústic que porta el nom del físic francès Félix Savart (1791–1841), però que va ser concebut i desenvolupat originalment pel científic anglès Robert Hooke (1635–1703). Una targeta subjecta a la vora d'una roda dentada giratòria produirà un to, el qual variarà segons la velocitat de la roda. Un mecanisme d'aquest tipus, fet amb rodes de llautó, va permetre a Hooke produir ones sonores d'una freqüència determinada, i així demostrar a la Royal Society el 1681 com el to es relaciona amb la freqüència. Per a propòsits pràctics, el dispositiu de Hooke aviat va ser suplantat per la invenció del diapasó. Aproximadament un segle i mig després del treball de Hooke, Savart va reprendre el mecanisme per a les seves investigacions sobre el rang de l'oïda humana. Durant la dècada de 1830, Savart va ser capaç de construir rodes de llautó grans i finament dentades que produïen freqüències de fins a 24 kHz, d'aquesta manera semblava haver construït el primer generadors d'ultrasons artificials del món. A finals del segle XIX, la roda de Savart també es va utilitzar en investigacions fisiològiques i psicològiques de la percepció del temps. Avui en dia, les rodes de Savart es mostren habitualment en conferències de física, i de vegades es poden accionar mitjançant una mànega d'aire que bufa sobre les dents (en lloc del mecanisme de la targeta).
rdf:langString
Una rueda de Savart (también llamada ocasionalmente rueda de Hooke) es un dispositivo acústico llamado así en honor al físico francés Félix Savart. Fue originalmente concebida y desarrollada por el científico inglés Robert Hooke. Consiste en una lengüeta sostenida al lado de un trinquete que produce un sonido cuyo tono varía dependiendo de la velocidad a la que está girando el trinquete. Un mecanismo de este tipo, hecho usando ruedas de latón, permitió que Hooke produjera ondas de sonido de una determinada y conocida frecuencia. Hooke demostró a la Royal Society en 1681 cómo el tono de un sonido se relaciona directamente con la frecuencia. Por motivos prácticos, el dispositivo de Hooke fue reemplazado por la invención del diapasón. Aproximadamente un siglo y medio después del trabajo de Hooke, el mecanismo volvió a ser tomado en cuenta por Savart para su investigación acerca de la audición humana. En la década de 1830, Savart fue capaz de construir trinquetes de latón grandes y finamente dentados que podían producir frecuencias de hasta 24 kHz, en lo que parece ser el primer dispositivo artificial capaz de producir frecuencias de ultrasonido. En los años siguientes del siglo XIX, las ruedas de Savart fueron usadas también en investigaciones fisiológicas y psicológicas que trataban la . Actualmente, las ruedas de Savart son comúnmente usadas en lecturas de física, usando en reemplazo de la lengüeta una manguera de aire.
rdf:langString
The Savart wheel is an acoustical device named after the French physicist Félix Savart (1791–1841), which was originally conceived and developed by the English scientist Robert Hooke (1635–1703). A card held to the edge of a spinning toothed wheel will produce a tone whose pitch varies with the speed of the wheel. A mechanism of this sort, made using brass wheels, allowed Hooke to produce sound waves of a known frequency, and to demonstrate to the Royal Society in 1681 how pitch relates to frequency. For practical purposes Hooke's device was soon supplanted by the invention of the tuning fork. About a century and a half after Hooke's work, the mechanism was taken up again by Savart for his investigations into the range of human hearing. In the 1830s Savart was able to construct large, finely-toothed brass wheels producing frequencies of up to 24 kHz that seem to have been the world's first artificial ultrasonic generators. In the later 19th century, Savart's wheels were also used in physiological and psychological investigations of time perception. Nowadays, Savart wheels are commonly demonstrated in physics lectures, sometimes driven and sounded by an air hose (in place of the card mechanism).
rdf:langString
Savarts tandhjul är en apparat, som konstruerades av den franske fysikern Félix Savart. Savarts tandhjul används numera huvudsakligen vid undervisningen för att demonstrera, hur en ton uppkommer och hur tonens höjd är beroende av svängningstalet, består av ett antal på en gemensam axel fästa kugghjul med olika antal kuggar. Om hjulen medelst en rotationsapparat hastigt vrids runt och man mot kuggarna vid ett av hjulen håller ett kort eller dylikt, hörs en ton, vars svängningstal är beroende dels på kuggarnas antal, dels på den hastighet, varmed hjulet roterar. Savart konstruerade apparaten för att kunna bestämma svängningstalen hos toner. Då kuggarnas antal vid det hjul, som används för tonens frambringande, är bekant, kan svängningstalet beräknas, om antalet varv, som hjulet gör per sekund, bestämmes.
rdf:langString
Зубчатое колесо Савара (1830 год) — акустическое механическое приспособление французского физика Феликса Савара (1791—1841), использовавшего опыт английского учёного Роберта Гука (1635—1703). При помощи вращающегося зубчатого колеса, приводящего в колебание упирающуюся в него какую-либо пластинку (например картонную, деревянную и т. п.), можно наглядно доказать, что высота звука зависит только от числа колебаний в единицу времени, то есть от быстроты или частоты колебаний звучащего тела. Такой опыт был уже произведен в 1681 году Гуком в Лондонском королевском обществе. Обыкновенно прибор Савара устраивают из четырёх колёс, числа зубцов которых относятся между собой как 4:5:6:8 (совершенный или мажорный аккорд). Если прибор снабжён счётчиком, посредством которого можно судить о числе оборотов оси, то он может служить также и для определения числа колебаний, соответствующих данному звуку. Однако уже для этой цели не употребляется, а служит только, как лекционный прибор, для объяснения причины и условий звучания тел.
xsd:nonNegativeInteger
13615
