Sanxian
http://dbpedia.org/resource/Sanxian an entity of type: Thing
Sanxian, auch san hsien (chinesisch 三弦, Pinyin sānxián, W.-G. san1-hsien2, Jyutping saam1jin4, Pe̍h-ōe-jī sam-hiân – „drei-Saiten“), umgangssprachlich xianzi („Saite“, mit Nominalsuffix bzw. Diminutiv zi-, 弦子 xiánzi), ist eine dreisaitige Langhalslaute, die in der chinesischen Musik gespielt wird.
rdf:langString
Sanŝano aŭ 三弦 (en mandarena) estas muzikilo, nome kordinstrumento, el Ĉinio. Ĝi havas longan kolon. Ĝi havas 3 kordojn en 3 kordoĥoroj. Ĝi agordantas C3, G3, C4 aŭ A2, D3, A3 aŭ D3 A3, D4 aŭ G2, D3, G3.
rdf:langString
Le sanxian (mandarin 三弦 ; pinyin sānxián ; EFEO : sansien, lit. « trois cordes ») est un instrument à cordes pincées chinois à manche long dont le résonateur rectangulaire est recouvert de peau de serpent. Une version à quatre cordes existe aussi depuis la fin du XXe siècle. Très ancien, il est à l'origine du shamisen japonais.
rdf:langString
Sanxian (Chinese: 三弦, harfiah "tiga senar") adalah alat musik petik tanpa fret dengan gagang panjang, bersenar tiga dengan membran yang terbuat dari kulit yang direntangkan pada resonator atau soundbox. Kulit yang digunakan adalah kulit ular sanca. Suara yang dihasilkan sangat khas dan jangkauan nada yang dihasilkan juga lebar. Sanxian banyak dimainkan sebagai pengiring, dalam orkestra maupun pertunjukan solo. Pada awal abad ke 20, Sanxian dekembangkan menjadi senar 4. Nada yang di hasilkan adalah perkusi dan mirip dengan banjo. Sanxian terutama digunakan sebagai instrumen penyerta, di dalam ansambel dan orkestra. Sanxian merupakan alat musik penting yang digunakan dalam musik Nanguan dan .
rdf:langString
The sanxian (Chinese: 三弦, literally "three strings") is a three-stringed traditional Chinese lute. It has a long fretless fingerboard, and the body is traditionally made from snake skin stretched over a rounded rectangular resonator. It is made in several sizes for different purposes and in the early 20th century a four-stringed version, the jiaxian sanxian (加弦三弦), was developed. The northern sanxian is generally larger, at about 122 cm (48 in) in length, while southern versions of the instrument are usually about 95 cm (37 in) in length.
rdf:langString
三弦(または三絃、さんげん。サンシエン、拼音: sānxiàn。意味は文字通り「三本の弦」)は、中国の伝統楽器で、ロングネックリュートタイプの撥弦楽器である。弦子(シエンズ、xiànzi)とも呼ばれる。日本では中華三味線(ちゅうかじゃみせん)、支那三味線(しなじゃみせん)と呼ばれることもある。 三弦の語は元のころにはじめて使われるようになった。
rdf:langString
Саньсянь (от кит. 三弦, пиньинь sānxián — три струны) — традиционный китайский струнный щипковый музыкальный инструмент, использующийся как аккомпанемент в китайской опере и традиционном цзяннаньском ансамбле сычжу, а также при исполнении повествовательных песен дагушу (кит. 大鼓书) и таньцы. Бывает двух видов: большой и маленький. Другое название — сяньцзы.
rdf:langString
三弦,中国传统彈撥乐器。共張三根弦,故名“三弦”。在崑曲、淮海戲、等戲曲與單弦、大鼓、三弦書等曲藝中為主奏樂器,亦用於京劇的「三大件」、江南絲竹的「八大件」、廣東音樂的「五架頭」、南管的上四管。由於其獨特音色,在民族樂團中有重要的地位。有大量由戲曲伴奏音樂和古琴曲移植的合奏曲,卻缺乏專為發揮三弦特色之獨奏曲。 流行於中國北方的三弦稱為、、,一般長122厘米,流行於中國南方的三弦稱為、、南三弦、,一般長95厘米。1920年代出現,並未普及。2000年代末,改良加弦三弦,並編寫相關文章。 三弦自福建传至琉球演变成三線,至日本成为三味線。
rdf:langString
Саньсянь (від кит. 三弦, піньїнь: sānxián — три струни) — традиційний китайський струнний щипковий музичний інструмент, що використовується як акомпанемент в китайській опері і традиційному ансамблі , а також при виконанні оповідних пісень і Буває двох видів: великий і малий. Інша назва — сяньцзи.
rdf:langString
El sanxian ((xinès), literalment "tres cordes") és un llaüt xinès. Té un llarg diapasó i el cos es fa tradicionalment de pell de serp estirada sobre un rectangle arrodonit ressonador. Es fabrica en diverses grandàries per a diferents propòsits i al segle xx també se'n va crear una versió de quatre cordes. El sanxian del nord és generalment més gros, amb uns 122 cm de longitud, mentre que les versions del sud de l'instrument són en general d'uns 95 cm de longitud.
rdf:langString
Il sanxian (三絃T, 三弦S, sānxiánP, san1-hsien2W, letteralmente "tre corde") è un liuto cinese, uno strumento musicale pizzicato a tre corde privo di traversine. Il lungo manico è privo di tastiera, ciò gli consente una grande libertà per quanto riguarda l'intonazione. Il corpo è fatto tradizionalmente di pelle di serpente allungata su una cassa di risonanza rettangolare arrotondata. È fabbricato in varie dimensioni per scopi diversi e alla fine del XX secolo è stata realizzata anche una versione a quattro corde. Il sanxian settentrionale è generalmente più grande, circa 122 cm di lunghezza, mentre le versioni meridionali dello strumento sono di solito circa 95 cm di lunghezza.
rdf:langString
rdf:langString
Sanxian
rdf:langString
Sanxian
rdf:langString
Sanŝano
rdf:langString
Sanxian
rdf:langString
Sanxian
rdf:langString
Sanxian
rdf:langString
三弦
rdf:langString
Sanxian
rdf:langString
Саньсянь
rdf:langString
三弦
rdf:langString
Саньсянь
xsd:integer
1992044
xsd:integer
1120996714
rdf:langString
saam1 jin4
rdf:langString
sānxián
rdf:langString
Sanxian.gif
rdf:langString
The Chinese
rdf:langString
三弦
rdf:langString
三弦
rdf:langString
Sanxian
rdf:langString
san1-hsien2
rdf:langString
sāamyìhn
rdf:langString
El sanxian ((xinès), literalment "tres cordes") és un llaüt xinès. Té un llarg diapasó i el cos es fa tradicionalment de pell de serp estirada sobre un rectangle arrodonit ressonador. Es fabrica en diverses grandàries per a diferents propòsits i al segle xx també se'n va crear una versió de quatre cordes. El sanxian del nord és generalment més gros, amb uns 122 cm de longitud, mentre que les versions del sud de l'instrument són en general d'uns 95 cm de longitud. El sanxian té un to sec, una mica com de percussió, i volum alt similar al del banjo. Les mides més grans tenen un rang de tres octaves. S'utilitza principalment com un instrument d'acompanyament, així com en conjunts i orquestres d'instruments tradicionals xinesos, tot i que també existeixen peces solistes i concerts. El sanxian es fa servir en conjunts de i i molts altres conjunts populars i clàssics. Tradicionalment, l'instrument es toca amb un plectre prim i dur fet de banya d'animal, però avui la majoria dels músics utilitzen de plectre un plàstic (similar a un de la guitarra) o, alternativament, les ungles. Aquest ús dels dits per agafar l'instrument sovint comparteix amb la tècnica de la pipa i es fa servir més comunament en el rendiment de polzades sanxian arranjaments d'obres tradicionals escrites per a la pipa. Això permet que per pipa, com les tècniques de trémolo que s'utilitzaran. Altres tècniques per sanxian inclouen l'ús d'harmònics i colpejant la pell de l'instrument amb el plectre o l'ungla (comparable a la tècnica utilitzada per tocar dels japonesos al nord de '). Un instrument musical estretament relacionat és el shamisen del Japó, que es va originar a partir dels sanxian xinesos, però amb els quals generalment s'utilitza la pell de gat o gos, en comptes de pell de serp, per cobrir el ressonador. Encara més estretament relacionat, hi ha el sanshin de l'Illa d'Okinawa, que també es cobreix amb pell de serp. A més, el sanshin i el sanxian comparteixen una part del cos que consisteix en un quadrat arrodonit amb vores de fusta. En el japonès shamisen, el cos (sao) està format per quatre peces de fusta en lloc d'un. El vietnamita és també molt similar al sanxian. A més del seu ús en la música xinesa tradicional i clàssica, alguns músics populars i de rock han utilitzat també el sanxian, sobretot el cantant . Igual que el shamisen, el sanxian és un instrument particularment sensible a la humitat, encara que la pell de serp que es fa servir en el sanxian és més duradora que les membranes del shamisen. Per tant, emmagatzemar el sanxian en un ambient poc humit pot ajudar a allargar la vida de la pell de serp del ressonador. Molts músics posen a la caixa de l'instrument per ajudar a mantenir-lo en el cas de quedar excessivament humit.
rdf:langString
Sanxian, auch san hsien (chinesisch 三弦, Pinyin sānxián, W.-G. san1-hsien2, Jyutping saam1jin4, Pe̍h-ōe-jī sam-hiân – „drei-Saiten“), umgangssprachlich xianzi („Saite“, mit Nominalsuffix bzw. Diminutiv zi-, 弦子 xiánzi), ist eine dreisaitige Langhalslaute, die in der chinesischen Musik gespielt wird.
rdf:langString
Sanŝano aŭ 三弦 (en mandarena) estas muzikilo, nome kordinstrumento, el Ĉinio. Ĝi havas longan kolon. Ĝi havas 3 kordojn en 3 kordoĥoroj. Ĝi agordantas C3, G3, C4 aŭ A2, D3, A3 aŭ D3 A3, D4 aŭ G2, D3, G3.
rdf:langString
Le sanxian (mandarin 三弦 ; pinyin sānxián ; EFEO : sansien, lit. « trois cordes ») est un instrument à cordes pincées chinois à manche long dont le résonateur rectangulaire est recouvert de peau de serpent. Une version à quatre cordes existe aussi depuis la fin du XXe siècle. Très ancien, il est à l'origine du shamisen japonais.
rdf:langString
Sanxian (Chinese: 三弦, harfiah "tiga senar") adalah alat musik petik tanpa fret dengan gagang panjang, bersenar tiga dengan membran yang terbuat dari kulit yang direntangkan pada resonator atau soundbox. Kulit yang digunakan adalah kulit ular sanca. Suara yang dihasilkan sangat khas dan jangkauan nada yang dihasilkan juga lebar. Sanxian banyak dimainkan sebagai pengiring, dalam orkestra maupun pertunjukan solo. Pada awal abad ke 20, Sanxian dekembangkan menjadi senar 4. Nada yang di hasilkan adalah perkusi dan mirip dengan banjo. Sanxian terutama digunakan sebagai instrumen penyerta, di dalam ansambel dan orkestra. Sanxian merupakan alat musik penting yang digunakan dalam musik Nanguan dan .
rdf:langString
The sanxian (Chinese: 三弦, literally "three strings") is a three-stringed traditional Chinese lute. It has a long fretless fingerboard, and the body is traditionally made from snake skin stretched over a rounded rectangular resonator. It is made in several sizes for different purposes and in the early 20th century a four-stringed version, the jiaxian sanxian (加弦三弦), was developed. The northern sanxian is generally larger, at about 122 cm (48 in) in length, while southern versions of the instrument are usually about 95 cm (37 in) in length.
rdf:langString
Il sanxian (三絃T, 三弦S, sānxiánP, san1-hsien2W, letteralmente "tre corde") è un liuto cinese, uno strumento musicale pizzicato a tre corde privo di traversine. Il lungo manico è privo di tastiera, ciò gli consente una grande libertà per quanto riguarda l'intonazione. Il corpo è fatto tradizionalmente di pelle di serpente allungata su una cassa di risonanza rettangolare arrotondata. È fabbricato in varie dimensioni per scopi diversi e alla fine del XX secolo è stata realizzata anche una versione a quattro corde. Il sanxian settentrionale è generalmente più grande, circa 122 cm di lunghezza, mentre le versioni meridionali dello strumento sono di solito circa 95 cm di lunghezza. Il sanxian ha un tono secco, piuttosto percussivo ed un volume alto simile al banjo. Gli esemplari più grandi hanno una tessitura di tre ottave. Si usa principalmente come strumento di accompagnamento, oltre che in complessi ed orchestre di strumenti tradizionali cinesi, anche se esistono anche pezzi e concerti solisti. Il sanxian è usato nei complessi e , nonché in molti altri complessi popolari e classici della musica cinese. Un sanxian Tradizionalmente lo strumento è pizzicato con un sottile plettro duro fatto di corno animale, ma oggi molti suonatori usano un plettro di plastica (simile a quello di una chitarra) o, alternativamente, le dita. Quest'uso delle dita per pizzicare lo strumento spesso condivide la tecnica con quella del pipa ed è usato più comunemente nell'esecuzione di arrangiamenti per sanxian di opere scritte tradizionalmente per il pipa. Questo permette di usare le tecniche del pipa come il tremolo. Altre tecniche per il sanxian includono l'uso delle armoniche e la percussione della pelle dello strumento con i plettri o con l'unghia (paragonabile alla tecnica usata per suonare il giapponese settentrionale). Uno strumento musicale strettamente imparentato è lo shamisen giapponese, che è derivato dal sanxian ma che generalmente usa la pelle di gatto o di cane piuttosto che quella di serpente per coprire la sua cassa di risonanza. Ancora più strettamente imparentato è il sanshin okinawano, che è anch'esso coperto con pelle di serpente. In più, il sanshin e il sanxian condividono una parte del corpo strutturalmente simile consistente in un quadrato di legno con i bordi rotondi. Nello shamisen giapponese, il corpo (sao) è fatto di quattro pezzi di legno invece di uno. Anche il vietnamita è molto simile al sanxian. In aggiunta al suo uso nella musica cinese tradizionale e classica, alcuni musicisti popolari e rock hanno usato il sanxian, più in particolare il cantante . Anche se il sanxian è stato storicamente uno dei più diffusi strumenti folklorici cinesi (particolarmente per accompagnare il canto), una forte diminuzione del numero di suonatori di sanxian in contesti classici ha destato grande preoccupazione tra gli appassionati di questo strumento. Mentre molte orchestre cinesi escludono il sanxian, molte persone non sono interessate ad imparare questo strumento. Perfino in Cina, pochissimi conservatori offrono corsi di sanxian, e il ridotto numero di studenti di questo strumento, in confronto al guzheng o al pipa, per esempio, hanno prodotto ulteriori preoccupazioni che le ricche tradizioni esecutive dello strumento possano andare perdute per sempre. Una ragione di questo è il fatto che, diversamente dallo shamisen in Giappone, il sanxian manca di un proprio repertorio solista originale, essendo la maggior parte dei pezzi solisti per sanxian arrangiamenti solisti di melodie per pipa, come nel caso di Grandi onde bagnano le sabbie. Per la maggior parte, l'uso del sanxian nell'orchestra cinese serve di fatto a fornire una linea di basso. Inoltre, poiché il collo del da sanxian è particolarmente lungo, c'è una fortissima limitazione al virtuosismo che un suonatore di sanxian può esibire. Questo non è un problema nei sanxian più piccoli che sono più vicini per dimensione allo shamisen giapponese. Come lo shamisen, il sanxian è uno strumento particolarmente sensibile all'umidità, sebbene la pelle di serpente usata per il sanxian sia alquanto più resistente delle membrane dello shamisen. Per tale ragione, custodire il sanxian in un ambiente che sia meno umido può aiutare a prolungare la vita della cassa di risonanza in pelle di serpente. Molti musicisti mettono gel di silice nella custodia dello strumento per aiutare ad impedire che la custodia stessa diventi veramente umida.
rdf:langString
三弦(または三絃、さんげん。サンシエン、拼音: sānxiàn。意味は文字通り「三本の弦」)は、中国の伝統楽器で、ロングネックリュートタイプの撥弦楽器である。弦子(シエンズ、xiànzi)とも呼ばれる。日本では中華三味線(ちゅうかじゃみせん)、支那三味線(しなじゃみせん)と呼ばれることもある。 三弦の語は元のころにはじめて使われるようになった。
rdf:langString
Саньсянь (от кит. 三弦, пиньинь sānxián — три струны) — традиционный китайский струнный щипковый музыкальный инструмент, использующийся как аккомпанемент в китайской опере и традиционном цзяннаньском ансамбле сычжу, а также при исполнении повествовательных песен дагушу (кит. 大鼓书) и таньцы. Бывает двух видов: большой и маленький. Другое название — сяньцзы.
rdf:langString
三弦,中国传统彈撥乐器。共張三根弦,故名“三弦”。在崑曲、淮海戲、等戲曲與單弦、大鼓、三弦書等曲藝中為主奏樂器,亦用於京劇的「三大件」、江南絲竹的「八大件」、廣東音樂的「五架頭」、南管的上四管。由於其獨特音色,在民族樂團中有重要的地位。有大量由戲曲伴奏音樂和古琴曲移植的合奏曲,卻缺乏專為發揮三弦特色之獨奏曲。 流行於中國北方的三弦稱為、、,一般長122厘米,流行於中國南方的三弦稱為、、南三弦、,一般長95厘米。1920年代出現,並未普及。2000年代末,改良加弦三弦,並編寫相關文章。 三弦自福建传至琉球演变成三線,至日本成为三味線。
rdf:langString
Саньсянь (від кит. 三弦, піньїнь: sānxián — три струни) — традиційний китайський струнний щипковий музичний інструмент, що використовується як акомпанемент в китайській опері і традиційному ансамблі , а також при виконанні оповідних пісень і Буває двох видів: великий і малий. Інша назва — сяньцзи.
xsd:integer
350
xsd:nonNegativeInteger
10471