Safe listening
http://dbpedia.org/resource/Safe_listening
L'écoute sans risque est un concept qui encadre les actions promotionnelles de santé garantissant que les activités récréatives sonores (comme les concerts, les boîtes de nuit ainsi que l'écoute de musique, d'émissions radio ou de podcasts) ne présentent pas de risque pour l'audition.
rdf:langString
الاستماع الآمن هو إطار عمل لإجراءات تعزيز الصحة لضمان أن الأنشطة الترفيهية ذات الصلة بالصوت (مثل الحفلات الموسيقية والنوادي الليلية والاستماع إلى الموسيقى أوعمليات البث أو الحلقات الصوتية البودكاست) لا تشكل خطرًا على السمع. يتم تحديد مخاطر التأثيرات الصحية السلبية من التعرضات الصوتية (سواء كانت ضوضاء أو موسيقى) بشكل أساسي من خلال شدة الصوت (جهارة الصوت) ومدة الحدث وتكرار ذلك التعرض. تميز هذه العوامل الثلاثة مستوى الطاقة الصوتية الإجمالي الذي يصل إلى آذان الشخص ويمكن استخدامه لحساب جرعة الضوضاء. هذه العوامل قد استخدمت لتحديد حدود التعرض للضوضاء في مكان العمل.
rdf:langString
Escolta segura és un concepte relacionat amb accions de promoció de la salut per a garantir que certes activitats recreatives, com concerts, discoteques, escoltar música, retransmissions, o podcasts, no posin en risc la nostra audició. Mentre la recerca mostra que repetides exposicions a qualsevol so fort en poden causar trastorns auditius i altres efectes de salut, “escolta segura” s'aplica específicament a l'escolta voluntària a través de sistemes personals d'escolta, productes d'amplificació de so personals (PASPs), o en locals d'entreteniment. L'”escolta segura” promou estratègies per a impedir efectes negatius, incloent pèrdua d'audició, tinnitus i hiperacusia. Si bé l'”escolta segura” no aborda l'exposició a sons no desitjats (el denominat soroll), per exemple, en el treball o en al
rdf:langString
Escucha segura es un concepto relacionado con acciones de promoción de la salud para asegurar que ciertas actividades recreativas, como conciertos, discotecas, escuchar música, retransmisiones, o podcasts, no pongan en riesgo nuestra audición.
rdf:langString
Safe listening is a framework for health promotion actions to ensure that sound-related recreational activities (such as concerts, nightclubs, and listening to music, broadcasts, or podcasts) do not pose a risk to hearing.
rdf:langString
L'ascolto sicuro è un insieme di azioni volte alla promozione della salute, finalizzate a garantire che le attività ricreative che coinvolgono l'esposizione ai suoni (come concerti, discoteche, ascoltare musica, trasmissioni o podcast) non mettano a rischio l'udito. Il rischio degli effetti negativi sulla salute derivati dall'esposizione al suono (che si tratti di rumore o musica) è principalmente determinato dall'intensità del suono (volume), dalla durata dell’evento e dalla frequenza dell'esposizione.
rdf:langString
O conceito escuta segura consiste em uma estrutura para ações de promoção da saúde para garantir que as atividades recreativas relacionadas ao som (como espetáculos, clubes e ouvir música, broadcasts ou podcasts) não representem um risco para a audição. O risco de efeitos negativos para a saúde das exposições ao som (seja ruído ou música) é determinado principalmente pela intensidade do som
rdf:langString
Безопасное прослушивание — набор мероприятий и действий с целью сохранения здоровья, призванная гарантировать, что развлекательные мероприятия, связанные с воспроизведением звуков (например, концерты, посещение клубов, прослушивание музыки, радиопередач, подкастов), не представляют опасности для органов слуха. Риск негативного воздействия звуков (шума или музыки) на здоровье в первую очередь определяется интенсивностью звука (громкостью), продолжительностью и частотой воздействия.
rdf:langString
安全聆听是促进健康的行动框架,以确保声音有关的娱乐活动(例如音乐会,夜总会和听音乐,广播或播客)不会损害听力。 研究表明,尽管反复暴露于任何大的声响都会导致和其他健康问题 听力障碍 和其他健康影响, 但“安全聆听”针对于自愿收听个人音频设备, (PSAPs), 或者进入娱乐场所。 “安全聆听”策略能够预防噪声引起的健康问题, 包括 , 耳鸣, 和 听力减退. 虽然“安全聆听”无法解决不需要的声音(亦称为噪声)的暴露问题——例如,工作场所噪声或个人爱好产生的噪声——但它是全面提高听力健康的一个重要组成部分。 声音(无论是噪音还是音乐)暴露影响健康的风险主要取决于声音的强度(响度),活动的持续时间和暴露的频率。 这三个因素决定了到达人耳的总体声能水平,并可计算噪声暴露量,确定工作场所的噪声暴露限值。 噪声暴露的法规限值和推荐限值都是根据职业环境中获得的听力和噪声数据制定的,因为在这些环境中,人们会持续数十年接触到响亮的声音。 尽管世界各地的具体法规有所不同,但大多数工作场所的最佳实践将每天八小时内平均八十五分贝(dB A加权)作为最高安全暴露水平。通常使用3分贝交换率,即声音每增加3分贝,允许的暴露时间减半。例如,100 dBA的声音每天只能听15分钟。
rdf:langString
rdf:langString
الاستماع الآمن
rdf:langString
Escolta segura
rdf:langString
Escucha segura
rdf:langString
Écouter sans risque
rdf:langString
Ascolto sicuro
rdf:langString
Safe listening
rdf:langString
Escuta segura
rdf:langString
Безопасное прослушивание
rdf:langString
安全聆听
xsd:integer
66005728
xsd:integer
1120906879
rdf:langString
Escolta segura és un concepte relacionat amb accions de promoció de la salut per a garantir que certes activitats recreatives, com concerts, discoteques, escoltar música, retransmissions, o podcasts, no posin en risc la nostra audició. Mentre la recerca mostra que repetides exposicions a qualsevol so fort en poden causar trastorns auditius i altres efectes de salut, “escolta segura” s'aplica específicament a l'escolta voluntària a través de sistemes personals d'escolta, productes d'amplificació de so personals (PASPs), o en locals d'entreteniment. L'”escolta segura” promou estratègies per a impedir efectes negatius, incloent pèrdua d'audició, tinnitus i hiperacusia. Si bé l'”escolta segura” no aborda l'exposició a sons no desitjats (el denominat soroll), per exemple, en el treball o en altres entreteniments sorollosos, és una part essencial d'una aproximació completa del màxim de factors que conformen la salut auditiva total. El risc d'efectes negatius per a la salut per exposicions al so (sigui soroll o música) ve principalment determinat per la intensitat del so (volum), la durada de l'esdeveniment, i la freqüència de dita exposició. Aquests tres factors caracteritzen el nivell general d'energia sonora que arriba a les oïdes d'una persona i que es pot utilitzar per a calcular una dosi de soroll. Aquest sistema s'ha utilitzat per a determinar els límits d'exposició de soroll en el treball. Els límits reglamentaris i recomanats per a l'exposició al soroll es van desenvolupar a partir de les dades d'audició i soroll obtinguts en entorns ocupacionals, on l'exposició a sons forts és freqüent i les seves conseqüències poden influir durant dècades. Tot i que les regulacions específiques varien a tot el món, la majoria de les bones pràctiques en el lloc de treball consideren un màxim acceptat de 85 decibels (ponderat en dBA) de mitjana durant vuit hores per dia com el nivell d'exposició segur. Fent servir una taxa de canvi, típicament 3 dB, el temps d'escolta permès es redueix a la meitat a mesura que el nivell de so augmenta segons la taxa seleccionada. Per exemple, un nivell de so de fins a 100 dBA pot escoltar-se sense repercussió únicament 15 minuts cada dia. A causa de la seva disponibilitat, les dades laborals han estat adaptades per a determinar els criteris de risc de danys per a exposicions sonores fora del treball. En 1974, l' Agència de Protecció Mediambiental dels EUA va recomanar una exposició durant 24 hores màxim de 70 dBA, si no hi havia un "període de descans" per a les oïdes quan les exposicions es promedien durant 24 hores i se succeeixen tots els dies de l'any (els límits d'exposició en el lloc de treball suposen 16 hores de silenci entre torns i dos dies de descans a la setmana). El 1995, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va concloure de manera similar que les exposicions mitjanes de 24 hores de 70 dBA o menys, representen un risc insignificant de pèrdua auditiva durant tota la vida. Seguint els informes sobre els trastorns auditius per a escoltar música, semblen necessàries intervencions i recomanacions addicionals per a prevenir els efectes adversos de les activitats recreatives relacionades amb el so.
rdf:langString
الاستماع الآمن هو إطار عمل لإجراءات تعزيز الصحة لضمان أن الأنشطة الترفيهية ذات الصلة بالصوت (مثل الحفلات الموسيقية والنوادي الليلية والاستماع إلى الموسيقى أوعمليات البث أو الحلقات الصوتية البودكاست) لا تشكل خطرًا على السمع. بينما تُظهر الأبحاث أن التعرض المتكرر لأي أصوات عالية يمكن أن يسبب اضطرابات في السمع وآثارًا صحية أخرى، ينطبق الاستماع الآمن تحديدًا على الاستماع الطوعي من خلال أجهزة الاستماع الشخصية، منتجات تضخيم الصوت (PSAPs)، أو في أماكن الترفيه. يعزز الاستماع الآمن استراتيجيات لمنع الآثار السلبية، بما في ذلك فقدان السمع وطنين الأذن وفرط السمع. في حين أن الاستماع الآمن لا يعالج التعرض للأصوات غير المرغوب فيها (والتي يطلق عليها اسم الضوضاء) - على سبيل المثال، في العمل أو من هوايات أخرى مزعجة - فهو جزء أساسي من نهج شامل لصحة السمع الكاملة. يتم تحديد مخاطر التأثيرات الصحية السلبية من التعرضات الصوتية (سواء كانت ضوضاء أو موسيقى) بشكل أساسي من خلال شدة الصوت (جهارة الصوت) ومدة الحدث وتكرار ذلك التعرض. تميز هذه العوامل الثلاثة مستوى الطاقة الصوتية الإجمالي الذي يصل إلى آذان الشخص ويمكن استخدامه لحساب جرعة الضوضاء. هذه العوامل قد استخدمت لتحديد حدود التعرض للضوضاء في مكان العمل. تم تطوير كل من الحدود التنظيمية والموصى بها الخاصة بالتعرُّض للضوضاء من بيانات السمع والضوضاء التي تم الحصول عليها في البيئات المهنية، حيث يكون التعرض للأصوات العالية متكررًا ويمكن أن يستمر لعقود. على الرغم من اختلاف اللوائح المحددة في جميع أنحاء العالم، فإن معظم أفضل الممارسات في مكان العمل تعتبر 85 ديسيبل (ديسيبل، مستوى القياس أ) (A-Weighted decibels dBA) بمتوسط ثماني ساعات في اليوم كأعلى مستوى تعرض آمن. باستخدام سعر التحويل، عادة 3 ديسيبل، ينخفض وقت الاستماع المسموح به إلى النصف مع زيادة مستوى الصوت بالمعدل المحدد. على سبيل المثال، يمكن الاستماع إلى مستوى صوت يصل إلى 100 ديسيبل بأمان لمدة 15 دقيقة فقط كل يوم. ونظرًا لتوافرها، تم تكييف البيانات المهنية لتحديد معايير مخاطر الضرر لمرات التعرُّض السليمة خارج العمل. ففي عام 1974، أوصت وكالة حماية البيئة الأمريكية (US Environmental Protection Agency) بحد التعرض لمدة 24 ساعة وهو 70 ديسيبل (dBA) مع الأخذ في الاعتبار عدم وجود «فترة راحة» للأذنين عندما يكون متوسط التعرض 24 ساعة ويمكن أن يحدث كل يوم من أيام السنة (مكان العمل حدود التعرض تفترض 16 ساعة من الهدوء بين الورديات ويومين في الأسبوع راحة). في عام 1995، خلصت منظمة الصحة العالمية (World Health Organization WHO) بالمثل إلى أن متوسط التعرض لمدة 24 ساعة عند أو أقل من 70 ديسيبل يشكل خطرًا ضئيلًا لفقدان السمع على مدى الحياة. بعد التقارير عن اضطرابات السمع الناتجة عن الاستماع إلى الموسيقى، يبدو من الضروري تقديم توصيات وتدخلات إضافية لمنع التأثيرات الضارة الناجمة عن الأنشطة الترفيهية المتعلقة بالصوت.
rdf:langString
Escucha segura es un concepto relacionado con acciones de promoción de la salud para asegurar que ciertas actividades recreativas, como conciertos, discotecas, escuchar música, retransmisiones, o podcasts, no pongan en riesgo nuestra audición. Mientras la investigación muestra que repetidas exposiciones a cualquier sonido fuerte pueden causar trastornos auditivos y otros efectos de salud, “escucha segura” se aplica específicamente a la escucha voluntaria a través de sistemas personales de escucha, productos de amplificación de sonido personales (PASPs), o en locales de entretenimiento. La escucha segura promueve estrategias para impedir efectos negativos, incluyendo pérdida de audición, tinitus e hiperacusia. Si bien la escucha segura no aborda la exposición a sonidos no deseados (que se denominan ruido), por ejemplo, en el trabajo o en otros hobbies ruidosos, es una parte esencial de una aproximación completa del máximo de factores que conforman la salud auditiva total. El riesgo de efectos negativos para la salud por exposiciones al sonido (sea ruido o música) viene principalmente determinado por la intensidad del sonido (volumen), la duración del acontecimiento, y la frecuencia de aquella exposición. Estos tres factores caracterizan el nivel general de energía sonora que llega a los oídos de una persona y que se puede utilizar para calcular una dosis de ruido. Este sistema se ha utilizado para determinar los límites de exposición de ruido en el trabajo. Los límites reglamentarios y recomendados para la exposición al ruido se desarrollaron a partir de los datos de audición y ruido obtenidos en entornos ocupacionales, donde la exposición a sonidos fuertes es frecuente y sus consecuencias pueden influir durante décadas. A pesar de que las regulaciones específicas varían en todo el mundo, la mayoría de las buenas prácticas en el lugar de trabajo consideran un máximo aceptado de 85 decibelios (ponderado en dBA) de promedio durante ocho horas por día como el nivel de exposición seguro. Utilizando una tasa de cambio, típicamente 3 dB, el tiempo de escucha permitido se reduce a la mitad a medida que el nivel de sonido aumenta según la tasa seleccionada. Por ejemplo, un nivel de sonido de hasta 100 dBA puede escucharse sin repercusión únicamente 15 minutos cada día. Debido a su disponibilidad, los datos laborales han sido adaptados para determinar los criterios de riesgo de daños para exposiciones sonoras fuera del trabajo. En 1974, la Agencia de Protección Medioambiental de los EE.UU. recomendó una exposición durante 24 horas máximo de 70 dBA, si no había un "periodo de descanso" para los oídos cuando las exposiciones se promedian durante 24 horas y se suceden todos los días del año (los límites de exposición en el lugar de trabajo suponen 16 horas de silencio entre turnos y dos días de descanso a la semana). En 1995, la Organización Mundial de la Salud (OMS) concluyó de manera similar, que las exposiciones promedio de 24 horas de 70 dBA o menos, representan un riesgo insignificante de pérdida auditiva durante toda la vida. Siguiendo los informes sobre los trastornos auditivos por escuchar música, parecen necesarias intervenciones y recomendaciones adicionales para prevenir los efectos adversos de las actividades recreativas relacionadas con el sonido.
rdf:langString
Safe listening is a framework for health promotion actions to ensure that sound-related recreational activities (such as concerts, nightclubs, and listening to music, broadcasts, or podcasts) do not pose a risk to hearing. While research shows that repeated exposures to any loud sounds can cause hearing disorders and other health effects, safe listening applies specifically to voluntary listening through personal listening systems, personal sound amplification products (PSAPs), or at entertainment venues and events. Safe listening promotes strategies to prevent negative effects, including hearing loss, tinnitus, and hyperacusis. While safe listening does not address exposure to unwanted sounds (which are termed noise) – for example, at work or from other noisy hobbies – it is an essential part of a comprehensive approach to total hearing health. The risk of negative health effects from sound exposures (be it noise or music) is primarily determined by the intensity of the sound (loudness), duration of the event, and frequency of that exposure. These three factors characterize the overall sound energy level that reaches a person's ears and can be used to calculate a noise dose. They have been used to determine the limits of noise exposure in the workplace. Both regulatory and recommended limits for noise exposure were developed from hearing and noise data obtained in occupational settings, where exposure to loud sounds is frequent and can last for decades. Although specific regulations vary across the world, most workplace best practices consider 85 decibels (dB A-weighted) averaged over eight hours per day as the highest safe exposure level for a 40-year lifetime exposure.[1] Using an exchange rate, typically 3 dB, allowable listening time is halved as the sound level increases by the selected rate. For example, a sound level as high as 100 dBA can be safely listened to for only 15 minutes each day. Because of their availability, occupational data have been adapted to determine damage-risk criteria for sound exposures outside of work. In 1974, the US Environmental Protection Agency recommended a 24-hour exposure limit of 70 dBA, taking into account the lack of a "rest period" for the ears when exposures are averaged over 24 hours and can occur every day of the year (workplace exposure limits assume 16 hours of quiet between shifts and two days a week off). In 1995, the World Health Organization (WHO) similarly concluded that 24-hour average exposures at or below 70 dBA pose a negligible risk for hearing loss over a lifetime. Following reports on hearing disorders from listening to music, additional recommendations and interventions to prevent adverse effects from sound-related recreational activities appear necessary.
rdf:langString
L'écoute sans risque est un concept qui encadre les actions promotionnelles de santé garantissant que les activités récréatives sonores (comme les concerts, les boîtes de nuit ainsi que l'écoute de musique, d'émissions radio ou de podcasts) ne présentent pas de risque pour l'audition.
rdf:langString
L'ascolto sicuro è un insieme di azioni volte alla promozione della salute, finalizzate a garantire che le attività ricreative che coinvolgono l'esposizione ai suoni (come concerti, discoteche, ascoltare musica, trasmissioni o podcast) non mettano a rischio l'udito. Nonostante la ricerca abbia dimostrato che un'esposizione a suoni molto forti costante provoca disturbi dell’udito e altri effetti sulla salute, l'ascolto sicuro si applica soprattutto all'ascolto volontario attraverso sistemi di ascolto personale (SAP), prodotti per l'amplificazione del suono personali o in luoghi per l'intrattenimento. L'ascolto sicuro promuove strategie per prevenire gli effetti negativi, tra cui la perdita dell'udito, l'acufene e l'iperacusia. Anche se l’ascolto sicuro non riguarda l'esposizione a suoni non volontaria (definiti "rumori"), ad esempio sul luogo di lavoro o in altri contesti rumorosi, costituisce una parte essenziale dell’approccio comprensivo alla salute totale dell'udito. Il rischio degli effetti negativi sulla salute derivati dall'esposizione al suono (che si tratti di rumore o musica) è principalmente determinato dall'intensità del suono (volume), dalla durata dell’evento e dalla frequenza dell'esposizione. Questi tre fattori caratterizzano il livello totale di energia del suono che raggiunge le orecchie di un individuo e possono essere applicati per calcolare la dose di un Sono stati usati per determinare i limiti dell’esposizione al rumore sul luogo di lavoro. Sia i limiti raccomandati che quelli regolatori per l’esposizione al rumore sono stati sviluppati grazie ai dati sull'udito e sul rumore ottenuti nei luoghi professionali, dove l'esposizione a suoni molto forti è frequente e può durare per decenni. Sebbene le regolazioni specifiche varino in tutto il mondo, le migliori pratiche all'interno della maggior parte dei luoghi di lavoro considerano l’esposizione a una media di decibel (ponderati in dB A) su otto ore al giorno come il livello più sicuro. Prendendo un valore di scambio, generalmente 3 dB, il periodo di ascolto permesso è dimezzato poiché il livello del suono aumenta in base al valore selezionato. Ad esempio, un livello di suono di 100 dBA può essere ascoltato in sicurezza solo per 15 minuti al giorno. A causa della loro disponibilità, i dati professionali sono stati adattati per determinare i criteri di danno-rischio legati alle esposizioni al suono al di fuori del luogo di lavoro. Nel 1974, l’agenzia per la protezione dell'ambiente statunitense ha raccomandato un limite di esposizione in 24 ore di 70 dBA, tenendo in considerazione la mancanza di un "periodo di riposo" per le orecchie quando le esposizioni totali sono di oltre 24 ore e si presentano ogni giorno dell’anno (i limiti sul luogo di lavoro considerano 16 ore di riposo tra i turni e due giorni liberi). Nel 1995, l'Organizzazione Mondiale della Sanità (OMS) giunse alle stesse conclusioni in relazione alle esposizioni in una media di 24 ore a 70 dBA o al di sotto, definendo un rischio minimo per la perdita dell’udito nel corso della vita. Divennero necessarie delle relazioni successive sui disturbi legati all’udito in seguito all’ascolto della musica, per aggiungere raccomandazioni e interventi volti alla prevenzione di eventi avversi causati da attività ricreative legate all’esposizione ai suoni.
rdf:langString
O conceito escuta segura consiste em uma estrutura para ações de promoção da saúde para garantir que as atividades recreativas relacionadas ao som (como espetáculos, clubes e ouvir música, broadcasts ou podcasts) não representem um risco para a audição. Embora pesquisas mostrem que exposições repetidas a quaisquer sons intensos possam causar distúrbios auditivos e outros efeitos à saúde, o conceito escuta segura se aplica especificamente à escuta voluntária por meio de sistemas de escuta pessoais (SEP), produtos de amplificação de som pessoal (PASP) ou em locais de entretenimento. A escuta segura promove estratégias para prevenir efeitos negativos, incluindo perda auditiva, zumbido e hiperacusia. Embora a escuta segura não trate da exposição a sons indesejados (chamados de ruído) - por exemplo, no trabalho ou em outros hobbies barulhentos - ele é uma parte essencial de uma abordagem abrangente para a chamada saúde auditiva total. O risco de efeitos negativos para a saúde das exposições ao som (seja ruído ou música) é determinado principalmente pela intensidade do som (volume), duração do evento e frequência dessa exposição. Esses três fatores caracterizam o nível geral de energia sonora que chega aos ouvidos de uma pessoa e podem ser usados para calcular a dose de ruído. Eles foram usados para determinar os limites de exposição ao ruído no local de trabalho. Os limites regulamentares para exposição ao ruído foram desenvolvidos a partir de dados de audição e ruído obtidos em ambientes ocupacionais, onde a exposição a sons intensos é frequente e pode durar décadas. Embora regulamentações específicas variem em todo o mundo, a maioria das práticas recomendadas no local de trabalho considera 85 decibels (dB A ponderado) em média durante oito horas por dia como o nível de exposição seguro mais alto. Usando uma taxa de câmbio, normalmente de 3 dB, o tempo de audição permitido é reduzido à metade à medida que o nível de som aumenta na taxa selecionada. Por exemplo, um nível de som tão alto quanto 100 dBA pode ser ouvido com segurança por apenas 15 minutos por dia. Devido à sua disponibilidade, os dados ocupacionais foram adaptados para determinar os critérios de risco de danos a partir de exposições sonoras fora do trabalho. Em 1974, a Agência de Proteção Ambiental dos Estados Unidos recomendou um limite de exposição de 24 horas de 70 dBA, levando em consideração a falta de um "período de descanso" para os ouvidos quando as exposições são calculadas em média acima de 24 horas e podem ocorrer todos os dias do ano (os limites para o local de trabalho pressupõem 16 horas de silêncio entre os turnos e dois dias de folga na semana). Em 1995, a Organização Mundial da Saúde (OMS) concluiu de forma semelhante que exposições médias de 24 horas iguais ou abaixo de 70 dBA representam um risco insignificante de perda auditiva ao longo da vida. Após relatos sobre distúrbios auditivos causados por ouvir música, parecem ser necessárias recomendações e intervenções adicionais para prevenir efeitos adversos de atividades recreativas relacionadas ao som.
rdf:langString
Безопасное прослушивание — набор мероприятий и действий с целью сохранения здоровья, призванная гарантировать, что развлекательные мероприятия, связанные с воспроизведением звуков (например, концерты, посещение клубов, прослушивание музыки, радиопередач, подкастов), не представляют опасности для органов слуха. Исследования показывают, что многократное воздействие любых громких звуков может вызвать нарушения слуха и другие последствия для здоровья, однако безопасное прослушивание касается именно добровольного прослушивания через персональные звуковоспроизводящие устройства (англ. personal listening device, PLD) и персональные усилители звука (англ. personal sound amplification product, PSAP), а также посещения развлекательных заведений. В долгосрочном периоде безопасное прослушивание позволяет избежать негативных последствий, включая потерю слуха, шум в ушах и гиперакузию. Хотя безопасное прослушивание не решает проблему воздействия нежелательных звуков (мы будем называть их шумом), например, на работе или во время шумных развлечений, это важная часть комплексного подхода к сохранению здоровья органов слуха. Риск негативного воздействия звуков (шума или музыки) на здоровье в первую очередь определяется интенсивностью звука (громкостью), продолжительностью и частотой воздействия. Риск негативного воздействия на здоровье от звукового воздействия (будь то шум или музыка) в первую очередь определяется интенсивностью звука (громкостью), продолжительностью события и частотой этого воздействия. Эти три фактора характеризуют общий уровень звуковой энергии, достигающей ушей человека, и позволяют определить дозу шумового воздействия. Они используются для определения допустимого уровня шума на рабочем месте. Нормативные и рекомендуемые допустимые уровни шума были разработаны на основе данных о состоянии слуха и уровне шума, собранных на рабочих местах, где воздействие громких звуков является частым и может длиться десятилетиями. В каждой стране приняты свои стандарты, однако в большинстве стран, на основании передового опыта, установлено, что максимально допустимый безопасный уровень воздействия на рабочем месте — 85 децибел (децибел по шкале А, дБА), в среднем за восемь часов в день. При использовании коэффициента пересчета, который обычно составляет 3 дБ, допустимое время прослушивания сокращается вдвое при увеличении уровня звука на выбранное значение. Например, звук громкостью 100 дБА можно безопасно слушать только 15 минут в день. Доступность данных, полученных для рабочих мест, позволила адаптировать их для определения критериев риска повреждения органов слуха от звукового воздействия вне производственной деятельности. В 1974 году Агентство по охране окружающей среды США рекомендовало находиться под воздействием 70 дБА не более 24 часов, принимая во внимание отсутствие «периода отдыха» для органа слуха, когда воздействие усредняется за 24 часа и может иметь место каждый день в году (ограничения на рабочем месте предполагают 16 часов тишины между сменами и два выходных дня в неделю). В 1995 году Всемирная организация здравоохранения (ВОЗ) аналогичным образом заключила, что усреднённое воздействие на уровне 70 дБА и ниже на протяжении 24 часов представляет незначительный риск потери слуха в течение жизни. По итогам докладов о нарушении слуха вследствие прослушивания музыки необходимы дополнительные рекомендации и меры по предотвращению неблагоприятных последствий от развлекательных мероприятий, связанных с воспроизведением звуков.
rdf:langString
安全聆听是促进健康的行动框架,以确保声音有关的娱乐活动(例如音乐会,夜总会和听音乐,广播或播客)不会损害听力。 研究表明,尽管反复暴露于任何大的声响都会导致和其他健康问题 听力障碍 和其他健康影响, 但“安全聆听”针对于自愿收听个人音频设备, (PSAPs), 或者进入娱乐场所。 “安全聆听”策略能够预防噪声引起的健康问题, 包括 , 耳鸣, 和 听力减退. 虽然“安全聆听”无法解决不需要的声音(亦称为噪声)的暴露问题——例如,工作场所噪声或个人爱好产生的噪声——但它是全面提高听力健康的一个重要组成部分。 声音(无论是噪音还是音乐)暴露影响健康的风险主要取决于声音的强度(响度),活动的持续时间和暴露的频率。 这三个因素决定了到达人耳的总体声能水平,并可计算噪声暴露量,确定工作场所的噪声暴露限值。 噪声暴露的法规限值和推荐限值都是根据职业环境中获得的听力和噪声数据制定的,因为在这些环境中,人们会持续数十年接触到响亮的声音。 尽管世界各地的具体法规有所不同,但大多数工作场所的最佳实践将每天八小时内平均八十五分贝(dB A加权)作为最高安全暴露水平。通常使用3分贝交换率,即声音每增加3分贝,允许的暴露时间减半。例如,100 dBA的声音每天只能听15分钟。 要确定非职业噪声暴露的风险标准,可以通过调整现有的职业数据实现。 美国环境保护局1974年推荐24小时的声音暴露限值为70分贝。这是考虑到工作场所噪声暴露环境是每工作班之间有16小时的安静时间,并且每周休息两天; 而每天暴露24小时噪声环境,耳朵没有“休息”。 1995年,世界卫生组织(WHO)也提出类似建议,即24小时平均暴露在70 dBA或以下,其引起终生听力损失的风险可忽略不计。音乐导致听力障碍的报道出现之后, ,为防止声音有关的娱乐活动影响听力。有必要提出额外的建议和干预措施,。
xsd:nonNegativeInteger
50175