Rubem Fonseca

rdf:langString Rubem Fonseca

rdf:langString Rubem Fonseca (Juiz de Fora, Minas Gerais, 1925 — Rio de Janeiro, 15 d'abril de 2020) fou un escriptor brasiler conegut per les seves novel·les i contes. També va escriure guions de cinema. El 2003, Fonseca va rebre el Premi Camões, un dels guardons literaris més prestigiosos de la llengua portuguesa. Era llicenciat en Dret i va practicar diverses activitats abans de dedicar-se íntegrament a la literatura. El 2003 va guanyar el Premi Camões, el premi literari més prestigiós en llengua portuguesa. Significativament era una persona que, com l'escriptor brasiler , estimava l'anonimat, i les seves amistats el descrivien com una persona senzilla, amant i preocupada pels arbres, amable i de bon humor. Les obres de Rubem Fonseca retraten generalment, en un estil sec i directe, la luxúria i la violència urbana en un món on marginals, assassins, prostitutes, miserables i policies es barregen. La història a través de la ficció és també una marca Rubem Fonseca, com ara en les novel·les Agosto (l'obra seua més reconeguda) que retrata les conspiracions que van donar com a resultat el suïcidi de Getúlio Vargas, O Selvagem da Ópera que descriu la vida d'Antônio Carlos Gomes, o Cavalleria vermella, l'obra d'Isaak Bàbel retratada a Vastas Emoções e Pensamentos Imperfeitos. Els seus relats són ràpids i sofisticadament cosmopolites, plens de violència, erotisme, irreverència i construïts en estil sobri, el·líptic, cinematogràfic, alhora que va reinventar a Brasil la literatura noire, alhora clàssica i pop, brutalista i subtil. Per a protagonitzar alguns dels seus contes i novel·les va crear un personatge de caràcter antològic, l'advocat Mandrake, faldiller, cínic i immoral, i profund coneixedor dels baixos fons de Rio de Janeiro. Mandrake es va transformar en sèrie per a la cadena de televisió HBO, amb guió de José Henrique Fonseca, fill de Rubem, i l'actor Marcos Palmeira en el paper principal. En català fins ara s'ha traduït la seva obra O cobrador (1979) com a El cobrador (LaBreu Edicions, 2010) i O caso Morel (1973) com a El cas Morel (Edicions Bromera, 1994).