Romero

rdf:langString Romero (cognom)

rdf:langString Romero és un cognom popular del món hispanoparlant. Actualment apareix entre els 20 cognoms més comuns d'Espanya, Argentina, l'Equador i Veneçuela. El cognom procedeix de la regió mediterrània. Hi ha diverses històries sobre aquest antropònim. Una conjectura digna d'atenció considera que, de camí a la Terra Santa, molts viatgers es traslladaven des de l'Imperi romà d'Occident al d'Orient, i que els habitants de l'Imperi Romà d'Orient haurien donat el sobrenom de "Romero" als pelegrins que arribaven des Roma (entendiérase per tal la capital o l'imperi). Pel que fa a la planta, el seu nom llatí, rosmarinus, significa "rosada marí". És coneguda per la seva olor penetrant i per les seves virtuts medicinals, entre elles el reforç de la memòria. Aquesta herba sembla aguantar tant la pluja forta com els períodes llargs de sequera. A més, és molt resistent a les plagues. Sovint, les famílies que rebien el sobrenom de "Romero" eren tingudes com a gent molt capaç de suportar l'adversitat i el sofriment, virtuts dels màrtirs. A la comunitat jueva espanyola, l'herba s'emprava en els ritus nupcials i en les benediccions per donar a unes ia altres un caràcter memorable. Hi ha un lloc a la xarxa dedicat a la investigació de la genealogia sefardita: "Sephardim.com". S'hi cita el cognom "Romero" com trobat i registrat amb freqüència en els temps de la Inquisició, el mateix de la Inquisició espanyola que de la Inquisició portuguesa. Mitjançant l'Edicte de Granada i el compliment de les seves clàusules, es va obligar els integrants de la població jueva a marxar o convertir-se al catolicisme, i molts van ser els cognoms donats a les famílies jueves converses, però el de "Romero" va arribar a tenir una importància especial per als perseguits. El romaní, la planta, va ser un símbol que recordaria la diàspora a les famílies judeoespañolas i sefardites, les llàgrimes serien tan abundants com el "rosada del mar". És una creença molt estesa que aquest cognom, el mateix que molts altres molts cognoms espanyols, és d'origen sefardita, ja que apareix en les llistes de sospitosos investigats per la Inquisició espanyola per "judaïtzar" (practicar el judaisme en secret). Aquesta creença, però, és errònia, i incorre en el que es coneix com "el mite dels cognoms jueus". La realitat és que els cognoms que figuren en les llistes de la Inquisició són els més corrents a la Península Ibèrica de l'època, i per tant també els més habituals entre els sospitosos que investigava la Inquisició. En realitat, no hi ha cognoms espanyols que denoten un origen jueu o jueu-convers.