Roman villa

rdf:langString Vil·la romana

rdf:langString Una vil·la (llatí: villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi Romà. La vil·la tenia una part urbana, on hi habitava el propietari de l'explotació, una part rústica reservada als treballadors (esclaus), les eines i els animals, i una part fructuària on s'elaboraven i es conservaven els productes que havia generat l'explotació agrícola de la vil·la. Una vil·la va ser originalment una casa de camp romana construïda per a la classe alta. Hi ha dos tipus de vil·les: la vil·la urbana, que va ser seu d'un país que podria ser fàcilment accessible des de Roma (o una altra ciutat) per una nit o dues, i la vil·la rústica, una granja-casa, una finca permanentment ocupada pels agents que havien encarregat de la massa i que tal vegada només s'ocupava en segons quines estacions. En el marc de l'Imperi hi va haver una concentració de viles imperials prop de la badia de Nàpols, sobretot a l'illa de Capri, al a la costa i a Antium (Anzio). Rics romans escapaven de la calor de l'estiu als turons de Roma, especialment als voltants de Frascati (p. ex.: Villa Adriana). Una vil·la era concebuda com una unitat de producció bàsica, destinada a l'explotació agropecuària d'una extensió de terreny determinada. Però també, i a la vegada, era el lloc de descans i d'esbarjo dels seus propietaris, que es retiraven a les seves cases al camp, tot fugint del soroll i del trànsit de la ciutat. A més de les terres destinades a aquesta explotació agrícola, en una vil·la són necessàries unes estructures arquitectòniques on es desenvolupin les diferents activitats. Es poden distingir, d'aquesta manera, dues parts bàsiques: per una banda, les estances que constitueixen la residència del propietari de la vil·la i la seva família (la vil·la residencial) i, per l'altra, les dependències destinades als treballs del camp (la vil·la rústica). La zona residencial segueix, en certa manera, l'evolució dels esquemes arquitectònics de les cases urbanes (les domii), on les dependències senyorials s'articulen entorn d'una habitació central –oberta i porticada– que, segons les seves característiques i situació, rep el nom d'atri (del llatí atrium) o peristil (del llatí peristylum). Evidentment, segons el poder adquisitiu dels seus propietaris, presenten una major riquesa i complexitat arquitectònica. Menjadors d'estiu i d'hivern (triclinia), dormitoris (cubicula), sales de recepció i de reunions (oecus), biblioteques, banys termals, etc., són algunes de les estances que es podien trobar en aquestes cases, segons les necessitats dels propietaris. Les dependències de la vil·la rústica eren més modestes i funcionals. Es poden trobar les habitacions dels esclaus que feien les tasques agrícoles (cellae), els estables dels animals (stabula), els magatzems del gra, els trulls per a premsar olives o raïm (torcularia) i els dipòsits per a líquids, així com altres instal·lacions com els forns ceràmics per fabricar els contenidors –àmfores i gerres– per a transportar l'oli i el vi excedents.