Richard Avedon

rdf:langString Richard Avedon

rdf:langString Richard Avedon (Nova York, 15 de maig de 1923 - San Antonio, Texas, 1 d'octubre de 2004) fou un fotògraf estatunidenc. Avedon fou un reconegut fotògraf de moda i gran retratista dels anys cinquanta. Avedon sembla obsessionar-se amb el desafiament en la cerca de la "màscara", i de l'altra cara que tots portem a dins. Avedon ens impacta amb la seva visió de "l'anti-retrat". Al principi de la seva carrera va freqüentar actors i funcions teatrals, deixant-se temptar per la màgia dels escenaris. En un dels seus primers retrats de Buster Keaton, havia descobert ja el misteri de la màscara. Feia uns retrats molt senzills, però profundament psicològics, de persones famoses i desconegudes en contraposició d'un fons blanc. En el retrat de Marilyn Monroe, per exemple, va saber trobar el punt on la màscara desapareix i deixa veure l'altre rostre. El límit entre lo privat i lo públic, entre l'exterior i el nostre interior. La seva tècnica era senzilla, encara que consistia en la derrota anímica del fotografiat mitjançant llargues i cansades sessions de fins a quatre hores. Així el retratat, indefens, era capaç de mostrar la seva personalitat més sincera. Va ser un testimoni de la segona meitat del segle xx, compenetrat amb el món cultural i intel·lectual de l'època i de la trama de personalitats que configuraven la societat nord-americana. Va fotografiar el món de la seva època i a la seva gent, com per exemple l'astronauta Gus Grissom, els artistes plàstics Marcel Duchamp, Andy Warhol, també va fotografiar actors, polítics com Ronald Reagan, John Fitzgerald Kennedy, homes de negocis, obrers, sindicalistes i desocupats. Per tant ha creat una àmplia galeria de personalitats del segle XX. Tècnicament va sorprendre per les dimensions dels seus treballs, impresos a escala monumental, ressaltant la figura sobre el fons blanc, donant-l'hi una corporeïtat quasi escultòrica i volumètrica. La seva obra ens parla directament del pas del temps i la seva influència en l'ésser humà i el camí cap a la mort. Els retrats descontextualitzats que apareixen davant la càmera sense maquillatge, fatigats o tristos, tal com es trobaven en aquell moment, són els que clarament denoten aquesta inquietud.