Ribes de Freser

rdf:langString Ribes de Freser

rdf:langString Ribes de Freser és una vila i municipi de la comarca del Ripollès, situat al cor de la vall homònima, al Pirineu oriental. Limita al nord amb Queralbs, a l'oest amb Planoles i Campelles, al sud amb Campdevànol i Ogassa, i a l'est amb Pardines. Té dues estacions del Cremallera de Núria, en què a la de Ribes Vila es pot veure una exposició de Material Mòbil. La vila de Ribes de Freser va néixer a l'empara del castell de Sant Pere i a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria. A l'època medieval, va pertànyer al comtat de la Cerdanya, en què formà la sotsvegueria de Ribes. Tradicionalment, havia viscut de la pagesia i de l'explotació de mines fins a la darreria del segle xix, en què, amb la revolució industrial, s'hi van instal·lar les fàbriques de paper (Can Sau) i les colònies industrials tèxtils (Can Recolons). La presència del tren té una gran importància en la vila. L'any 1919 hi arribà la línia del tren provinent de Ripoll, que el 1922 es completà fins a Puigcerdà. Per la seva banda, el cremallera de Ribes a Núria es va inaugurar el 1931. La crisi dels setanta del segle xx va comportar una reconversió turística a la vall i convertí el municipi en un lloc per a l'estiueig i el turisme de muntanya, activitat que s'havia iniciat a principis del segle. Com a poble de muntanya, manté una idiosincràsia pròpia i es caracteritza per la seva condició de zona natural i també pel seu accés a la Cerdanya i a la vall de Núria. Els quatre nuclis agregats del municipi són Batet, Bruguera, Ribes Altes i Ventolà. Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Ribes. Ribes de Freser té un patrimoni artístic i arquitectònic important, el qual no està catalogat ni posat en valor per al seu reconeixement històric i cultural: un reflex d'una identitat medieval, industrial i d'altres èpoques que han marcat el desenvolupament social del municipi. Cal destacar-ne les esglésies i ermites (l'església parroquial de Santa Maria de Ribes és obra de l'arquitecte Josep Danés de 1940-45 i incorpora tres absis de l'anterior església romànica), el castell de St. Pere, els xalets modernistes, les fonts, els fortins i les masies; el llegat industrial de la colònia tèxtil Recolons i Saida, la central hidroelèctrica, les mines, els rius i el Granòfir, una roca volcànica en forma d'agulles que són les restes de la xemeneia d'un volcà molt característic del seu paisatge.