Revolt of the Barretinas

http://dbpedia.org/resource/Revolt_of_the_Barretinas an entity of type: Thing

La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir una especial intensitat a Osona, el Lluçanès, el Bages i el Vallès; però que va arribar també al Baix Llobregat, el Penedès, la Segarra, l'Urgell i fins i tot a la Marina. Va ser una de les revoltes pageses més nombroses a l'Europa del segle xvii, arribant a revoltar 18.000 pagesos el 1689. rdf:langString
La revuelta de las Barretines fue una revuelta campesina que se produjo en el Reino de Aragón, sitio de Cataluña entre 1687 y 1689 y que estuvo originada por un malestar social vinculado a una crisis agraria y a un entendido abuso de poder contra la población campesina, que se circunscribió a zonas rurales de la actual provincia de Barcelona, si bien los actores de esa revuelta se presentaron ante la capital del principado. rdf:langString
The Revolt of the Barretines (Catalan: Revolta dels Barretines; Eastern Catalan: [rəˈβɔltə ðəlz βərəˈtinəs]) also known as the Revolt of the Gorretes, was a Catalan rebellion fought against the government of King Charles II of Spain. The most salient complaint was against the government's quartering of soldiers. Other issues of contention were tax protests and Catalan nationalistic tensions. The revolt was funded and intensified by agents of France as part of the War of the Grand Alliance. Civil disorder lasted from 1687 to 1689. rdf:langString
La Révolte des Gorretes ou révolte des Barretines (en catalan, la revolta dels Gorretes ou révolta de les barretines) sont les soulèvements paysans de 1687 à 1689 contre les troupes castillanes de Charles II en Catalogne Sud, notamment aux villes des comarques à Osona, Bages et Vallès Oriental. rdf:langString
rdf:langString Revolta dels Barretines
rdf:langString Revuelta de los Barretines
rdf:langString Révolte des Gorretes
rdf:langString Revolt of the Barretinas
xsd:integer 24418491
xsd:integer 1094720700
rdf:langString InternetArchiveBot
rdf:langString April 2018
rdf:langString yes
rdf:langString La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir una especial intensitat a Osona, el Lluçanès, el Bages i el Vallès; però que va arribar també al Baix Llobregat, el Penedès, la Segarra, l'Urgell i fins i tot a la Marina. Va ser una de les revoltes pageses més nombroses a l'Europa del segle xvii, arribant a revoltar 18.000 pagesos el 1689.
rdf:langString La revuelta de las Barretines fue una revuelta campesina que se produjo en el Reino de Aragón, sitio de Cataluña entre 1687 y 1689 y que estuvo originada por un malestar social vinculado a una crisis agraria y a un entendido abuso de poder contra la población campesina, que se circunscribió a zonas rurales de la actual provincia de Barcelona, si bien los actores de esa revuelta se presentaron ante la capital del principado.
rdf:langString The Revolt of the Barretines (Catalan: Revolta dels Barretines; Eastern Catalan: [rəˈβɔltə ðəlz βərəˈtinəs]) also known as the Revolt of the Gorretes, was a Catalan rebellion fought against the government of King Charles II of Spain. The most salient complaint was against the government's quartering of soldiers. Other issues of contention were tax protests and Catalan nationalistic tensions. The revolt was funded and intensified by agents of France as part of the War of the Grand Alliance. Civil disorder lasted from 1687 to 1689. Support for the revolt was concentrated in rural areas, particularly the poor. The only members of the elite who supported the revolt were wealthy commoners from the countryside. The city of Barcelona, merchants, the intelligentsia, and the local government bodies were largely unsympathetic.
rdf:langString La Révolte des Gorretes ou révolte des Barretines (en catalan, la revolta dels Gorretes ou révolta de les barretines) sont les soulèvements paysans de 1687 à 1689 contre les troupes castillanes de Charles II en Catalogne Sud, notamment aux villes des comarques à Osona, Bages et Vallès Oriental. Au long du XVIIe siècle en Catalogne, il y a eu des conflits entre les Catalans et les troupes castillanes à cause de leurs abus. On en a des références écrites depuis 1626. Les catalans (sauf le clergé, la noblesse et ceux qui avaient la catégorie de citoyens) avaient l'obligation d'héberger gratuitement les troupes militaires du roi pour une durée indéterminée. En pratique, il fallait aussi alimenter et s’occuper des chevaux de la troupe, en plus de leur prêter des moyens de transport. Certains soldats profitaient de la situation pour voler des aliments, de l'argent et violer les femmes. En 1640, le comte-duc d'Olivares a l'intention d'imposer une loi contraignante sur le recrutement local de troupes ("Unión de Armas") provoquant un climat de tension qui débouchera sur l'émeute du Corpus de Sang. Vers la fin du siècle, les économies des classes populaires catalanes étaient en situation critique. À la suite d'une invasion de criquets (de 1685 à 1688), la crise économique s'est accentuée et les paysans ont sombré dans la misère. En avril 1687, des milliers de paysans ont protesté à Barcelone contre l'hébergement des troupes et contre le trop haut montant des impôts à payer aux seigneurs malgré le manque de récoltes. Le vice-roi a accepté une partie de leurs demandes. En 1688 les paysans catalans se sont organisés comme armée paysanne révolutionnaire contre les autorités castillanes. En 1689, au début de la guerre contre la France, les paysans catalans refusent d'y participer. Le vice-roi a réagi avec violence contre eux.
xsd:nonNegativeInteger 23135

data from the linked data cloud