Restless legs syndrome

rdf:langString Síndrome de les cames inquietes

rdf:langString La síndrome de les cames neguitoses o síndrome de les cames inquietes (o RLS, per les seves sigles en anglès) és un trastorn neurològic caracteritzat per sensacions desagradables a les cames i un impuls incontrolable de moure's quan s'està descansant, en un esforç per a alleujar aquestes sensacions. Les persones sovint descriuen les sensacions del RLS com cremants, com si alguna cosa se'ls gelés o els llisqués, o com si insectes grimpessin per l'interior de les seves cames. Aquestes sensacions, sovint anomenades parestèsies (sensacions anormals) o disestèsies (sensacions anormals desagradables), varien en gravetat de desagradables a irritants, a doloroses. L'aspecte més distintiu o poc usual del trastorn és que els símptomes són activats pel fet de ficar-se al llit i tractar de relaxar-se. Com a resultat, la majoria de les persones amb RLS tenen dificultat per a agafar i mantenir el son. Si no es tracta, el trastorn provoca esgotament i fatiga durant el dia. Moltes persones amb RLS informen que a la seva feina, les seves relacions personals i les activitats diàries són molt afectades com a resultat del cansament. Sovint no es poden concentrar, tenen la memòria deteriorada, o fallen en el compliment de les seves tasques diàries. Alguns investigadors estimen que el RLS afecta fins a uns 12 milions d'americans. No obstant això, uns altres consideren que és més freqüent perquè es creu que el RLS no es diagnostica prou i, en alguns casos, no es diagnostica correctament. Algunes persones amb RLS no busquen atenció mèdica pensant que no se'ls prendran seriosament, que els seus símptomes són molt lleus, o que el seu problema no es pot tractar. Alguns metges equivocadament atribuïxen els símptomes al nerviosisme, a l'insomni, a l'estrès, a l'artritis, a les enrampades musculars o a l'envelliment. El RLS ocorre en ambdós sexes, però la incidència pot ser lleugerament major en les dones. Encara que la síndrome pot començar a qualsevol edat, encara tan primerenc com en la infància, la majoria dels pacients severament afectats són d'edat mitjana o majors. A més, la severitat del trastorn sembla augmentar amb l'edat. Els pacients majors pateixen els símptomes amb més freqüència i durant períodes més llargs. Més del 80 per cent de les persones amb RLS també pateixen una condició més comuna coneguda com a (PLMD, per les seves sigles en anglès). El PLMD es caracteritza per moviments involuntaris bruscs de les cames, com jalons o estirades, que ocorren durant el son, típicament cada 10 a 60 segons, de vegades durant tota la nit. Els símptomes fan que el pacient es desperti repetidament i interrompen severament el son. A diferència del RLS, els moviments causats pel PLMD són involuntaris -les persones no els controlen. Encara que molts pacients amb RLS també desenvolupen el PLMD, la majoria de les persones amb PLMD no pateixen de RLS. Igual que el RLS, tampoc es coneix la causa del PLMD.