Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio
http://dbpedia.org/resource/Publius_Cornelius_Scipio_Nasica_Serapio an entity of type: Thing
Publio Cornelio Escipión Nasica Serapión (en latín, Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio; c. 183 a. C.-132 a. C.), hijo de Publio Cornelio Escipión Nasica Córculo y de Cornelia la Mayor (hija de Publio Cornelio Escipión el Africano), fue un militar y político romano de la República romana. Fue uno de los más destacados partidarios de la aristocracia, repetidamente mencionado por Cicerón como líder del Senado, y uno de los principales instigadores del asesinato del tribuno de la plebe, Tiberio Sempronio Graco.
rdf:langString
プブリウス・コルネリウス・スキピオ・ナシカ・セラピオ（ラテン語: Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio, 紀元前183年頃 - 紀元前132年）は、共和政ローマの政治家、軍人。元老院議員であり、紀元前138年に執政官をつとめた。一般にはスキピオ・ナシカ（Scipio Nasica）として知られる。
rdf:langString
Publio Cornelio Scipione Nasica Serapione (in latino: Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio; Pergamo, 183 a.C. – Pergamo, 132 a.C.) è stato un politico romano.
rdf:langString
Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio was consul in 138 voor Christus. Hij had een groot aandeel in de moord op Tiberius Gracchus. Om hem te redden van de wraak van de populares werd hij door de senaat op een valse missie gestuurd naar Azië, aangezien hij pontifex maximus was. Hij stierf kort daarna in Pergamum. De bijnaam ‘Serapio’ werd hem gegeven door de volkstribuun Gaius Curatius, door zijn gelijkenis met een zekere Serapio, handelaar in offerslachtoffers. Diezelfde tribuun gooide Serapio en zijn mede-consul, Decimus Junius Brutus, in de cel.
rdf:langString
Publiusz Korneliusz Scypion Nazyka Serapion łac. Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio (zm. 132 p.n.e. w Pergamonie) – rzymski kapłan i polityk, jeden z zabójców Tyberiusza Grakcha. Pochodził z arystokratycznego rodu Korneliuszy (łac. gens Cornelia), a jego rodzicami byli Publiusz Korneliusz Scypion Nazyka Korkulum Pontifex Maximus w latach 150 - 141 p.n.e., dwukrotny konsul (162 i 155 p.n.e.) oraz córka Scypiona Afrykańskiego Kornelia Afrykańska Starsza (łac. Cornelia Africana Major). Nazyka przez matkę był spokrewniony z braćmi Grakchami.
rdf:langString
Пу́блій Корне́лій Сципіо́н Назіка Серапіо́н (лат. Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio; близько 182 до н. е. — 132 до н. е.) — великий понтифік впродовж 141 до н. е. — 132 до н. е., консул 138 до н. е. разом з Децимом Юнієм Брутом. Брав участь в убивстві Тиберія Гракха. За Плутархом — перший, хто порушив закон постійного перебування в Італії. Для того, щоб уберегтися від помсти популярів був посланий сенатом в Азію. Помер у Пергамі.
rdf:langString
Publi Corneli Escipió Nasica Serapió (llatí: Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio) va ser un magistrat romà, fill de Publi Corneli Escipió Nasica Corculum. Formava part de la gens Cornèlia, i era de la família dels Escipió, d'origen patrici. Era un destacat aristòcrata ferotge i dur, repetidament mencionat per Ciceró com a líder del Senat, i uns dels principals instigadors de la mort de Tiberi Semproni Grac. Es parla d'ell per primera vegada l'any 149 aC quan, juntament amb Gneu Corneli Escipió Hispà, va ser enviat a Cartago a demanar la rendició de la ciutat, cosa que no van obtenir.
rdf:langString
Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio (* um 183 v. Chr.; † 132 v. Chr. in Pergamon) war ein römischer Senator des 2. Jahrhunderts v. Chr. Der Sohn des zweimaligen Konsuls Publius Cornelius Scipio Nasica Corculum war seit 141 v. Chr. Pontifex Maximus; im Jahr 138 v. Chr. war er selbst Konsul. Als Führer der Optimaten hatte er 133 v. Chr. bedeutenden Anteil am Mord an seinem Verwandten Tiberius Gracchus. Um ihn vor der Rache der Popularen zu bewahren, wurde er vom Senat auf eine vorgeschobene Mission nach Asia gesandt. Er starb kurze Zeit später in Pergamon. Der Beiname Serapio wurde ihm vom Tribun Gaius Curatius wegen seiner Ähnlichkeit mit einem gewissen Serapio gegeben, einem Händler von Opfergaben.
rdf:langString
Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio (182/181–132 SM) merupakan seorang politikus Republik Romawi yang paling dikenal karena memimpin gerombolan yang membunuh tribunus Tiberius Sempronius Gracchus, dia memburu dan membunuh pendukung Tiberius sesudahnya.
rdf:langString
Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio (182/181–132 BC) was a politician of the Roman Republic best remembered today for leading a mob that assassinated the tribune Tiberius Gracchus, and hunted and killed Tiberius' supporters afterwards.
rdf:langString
Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio (v. 183 av. J.-C. - 132 av. J.-C.) est consul en 138 av. J.-C. Ardent partisan du parti des optimates, il s'oppose violemment à son cousin Tiberius Sempronius Gracchus lorsque ce dernier est élu tribun de la plèbe en 133 av. J.-C. Lors de la tentative de Tiberius Gracchus de se faire réélire tribun, il prend la tête d'une foule de sénateurs et de leur clientèle contre son cousin et le tue sur le Capitole ainsi que beaucoup de ses partisans.
rdf:langString
Пу́блий Корне́лий Сципио́н На́зика Серапио́н (лат. Publius Cornelius Scipiō Nasica Serapiō) (182/181—132 гг. до н. э.) — древнеримский военачальник и политический деятель из патрицианского рода Корнелиев, великий понтифик в 141—132 годах до н. э., консул 138 года до н. э. Участвовал в Третьей Пунической войне, позже потерпел поражение при соискании должности эдила, но всё же продолжил карьеру и достиг консулата. После смерти отца был избран верховным понтификом (стал первым, кого избрали на этот пост заочно). Во время консульства конфликтовал с народными трибунами из-за цен на хлеб и воинского набора. Уже в эти годы он стал одним из самых влиятельных сенаторов и приобрёл репутацию врага плебса.
rdf:langString
Públio Cornélio Cipião Násica Serapião (183–132 a.C.; em latim: Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio) foi um político da família dos Cipiões da gente Cornélia da República Romana eleito cônsul em 138 a.C. com Décimo Júnio Bruto Galaico. Era filho de Públio Cornélio Cipião Násica Córculo com , filha de Cipião Africano. O cônsul em 111 a.C., Públio Cornélio Cipião Násica Serapião era seu filho. Foi o terceiro membro de sua família a receber o agnome "Násica", que significa "nariz pontudo"e, como seu pai, a quem sucedeu em 141 a.C., foi pontífice máximo.
rdf:langString
rdf:langString
Publi Corneli Escipió Nasica Serapió
rdf:langString
Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio
rdf:langString
Publio Cornelio Escipión Nasica Serapión
rdf:langString
Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio
rdf:langString
Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio (consul en -138)
rdf:langString
Publio Cornelio Scipione Nasica Serapione
rdf:langString
プブリウス・コルネリウス・スキピオ・ナシカ・セラピオ
rdf:langString
Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio
rdf:langString
Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio
rdf:langString
Publiusz Korneliusz Scypion Nazyka Serapion
rdf:langString
Públio Cornélio Cipião Násica Serapião
rdf:langString
Публий Корнелий Сципион Назика Серапион (консул 138 года до н. э.)
rdf:langString
Публій Корнелій Сципіон Назіка Серапіон
xsd:integer
317287
xsd:integer
1071186590
xsd:integer
138
141
rdf:langString
Publi Corneli Escipió Nasica Serapió (llatí: Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio) va ser un magistrat romà, fill de Publi Corneli Escipió Nasica Corculum. Formava part de la gens Cornèlia, i era de la família dels Escipió, d'origen patrici. Era un destacat aristòcrata ferotge i dur, repetidament mencionat per Ciceró com a líder del Senat, i uns dels principals instigadors de la mort de Tiberi Semproni Grac. Es parla d'ell per primera vegada l'any 149 aC quan, juntament amb Gneu Corneli Escipió Hispà, va ser enviat a Cartago a demanar la rendició de la ciutat, cosa que no van obtenir. Va ser candidat a edil, però no va tenir èxit. L'any 138 aC va ser cònsol juntament amb Dècim Juni Brut i, a causa de la severitat amb què els dos cònsols van dirigir el reclutament de tropes, van ser encausats i empresonats pel tribú de la plebs Gai Curiaci. Aquest tribú va ser qui va donar a Escipió el malnom de Serapio per la seva semblança amb una persona que comerciava amb animals pels sacrificis o alguna altra de baix rang, i que encara que ho va dir per burlar-se'n, més tard Serapio es va convertir en un cognom distingit. L'any 134 aC, quan les tribus es van reunir per reelegir Grac com a tribú per a l'any 133 aC, Nasica va cridar els cònsols a salvar la República, però aquests no van voler recórrer a la violència. Llavors va proclamar "si els cònsols es retiren, els que vulguin obeir les lleis que em segueixin". Va sortir del temple de Fides on el senat estava reunit, seguit pel major nombre de senadors. La gent els obria pas mentre avançaven, i alguns intentaven fugir. Grac va ser assassinat quan va caure mentre volia escapar. Aquests fets el van fer molt impopular i el Senat va decidir enviar-lo a una missió fictícia a Àsia, tot i que era Pontífex Màxim i com a tal no podia deixar Itàlia. No va gosar mai tornar a Roma i després d'anar d'un lloc a l'altre, va morir al cap d'un temps a Pèrgam.
rdf:langString
Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio (* um 183 v. Chr.; † 132 v. Chr. in Pergamon) war ein römischer Senator des 2. Jahrhunderts v. Chr. Der Sohn des zweimaligen Konsuls Publius Cornelius Scipio Nasica Corculum war seit 141 v. Chr. Pontifex Maximus; im Jahr 138 v. Chr. war er selbst Konsul. Als Führer der Optimaten hatte er 133 v. Chr. bedeutenden Anteil am Mord an seinem Verwandten Tiberius Gracchus. Um ihn vor der Rache der Popularen zu bewahren, wurde er vom Senat auf eine vorgeschobene Mission nach Asia gesandt. Er starb kurze Zeit später in Pergamon. Der Beiname Serapio wurde ihm vom Tribun Gaius Curatius wegen seiner Ähnlichkeit mit einem gewissen Serapio gegeben, einem Händler von Opfergaben. Sein Sohn war Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio (Konsul 111 v. Chr.).
rdf:langString
Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio (v. 183 av. J.-C. - 132 av. J.-C.) est consul en 138 av. J.-C. Ardent partisan du parti des optimates, il s'oppose violemment à son cousin Tiberius Sempronius Gracchus lorsque ce dernier est élu tribun de la plèbe en 133 av. J.-C. Lors de la tentative de Tiberius Gracchus de se faire réélire tribun, il prend la tête d'une foule de sénateurs et de leur clientèle contre son cousin et le tue sur le Capitole ainsi que beaucoup de ses partisans. Afin de le soustraire à la vengeance des populares, le Sénat l'envoie en mission en Asie, bien qu'il exerce la charge de Pontifex Maximus, fonction sacerdotale qui implique normalement de résider à Rome. Il meurt peu de temps après, à Pergame.
rdf:langString
Publio Cornelio Escipión Nasica Serapión (en latín, Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio; c. 183 a. C.-132 a. C.), hijo de Publio Cornelio Escipión Nasica Córculo y de Cornelia la Mayor (hija de Publio Cornelio Escipión el Africano), fue un militar y político romano de la República romana. Fue uno de los más destacados partidarios de la aristocracia, repetidamente mencionado por Cicerón como líder del Senado, y uno de los principales instigadores del asesinato del tribuno de la plebe, Tiberio Sempronio Graco.
rdf:langString
Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio (182/181–132 BC) was a politician of the Roman Republic best remembered today for leading a mob that assassinated the tribune Tiberius Gracchus, and hunted and killed Tiberius' supporters afterwards. A member of the great patrician gens Cornelia, he was the son of Scipio Nasica Corculum, the pontifex maximus and princeps senatus. As with many other Cornelii Scipiones, Serapio obtained several prominent offices; he notably succeeded his father as pontifex maximus in 141 BC, and became consul in 138 BC. A firm conservative, like his father and his cousin Scipio Aemilianus, he led the opposition to the tribune of the plebs Tiberius Gracchus, whom he finally murdered in 133 BC. However, he was sent to Asia by the senate to avoid his prosecution by Gracchus' supporters, and died in Pergamum soon after.
rdf:langString
Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio (182/181–132 SM) merupakan seorang politikus Republik Romawi yang paling dikenal karena memimpin gerombolan yang membunuh tribunus Tiberius Sempronius Gracchus, dia memburu dan membunuh pendukung Tiberius sesudahnya. Seorang gens patricius , dia adalah putra Scipio Nasica Corculum, Pontifex Maximus dan Princeps Senatus. Seperti kebanyakan Cornelii Scipiones lainnya, Serapio memperoleh beberapa jabatan terkemuka; ia terutama menggantikan ayahandanya sebagai pontifex maximus pada 141 SM, dan menjadi konsul pada 138 SM. Seorang konservatif yang tegas, seperti ayahandanya dan sepupunya Scipio Aemilianus, dia memimpin oposisi ke Tribunus plebis Tiberius Gracchus, yang akhirnya dia bunuh pada 133 SM. Tetapi dia dikirim ke Asia oleh senat untuk menghindari penuntutan oleh pendukung Gracchus, dan meninggal di Pergamum segera setelahnya.
rdf:langString
プブリウス・コルネリウス・スキピオ・ナシカ・セラピオ（ラテン語: Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio, 紀元前183年頃 - 紀元前132年）は、共和政ローマの政治家、軍人。元老院議員であり、紀元前138年に執政官をつとめた。一般にはスキピオ・ナシカ（Scipio Nasica）として知られる。
rdf:langString
Publio Cornelio Scipione Nasica Serapione (in latino: Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio; Pergamo, 183 a.C. – Pergamo, 132 a.C.) è stato un politico romano.
rdf:langString
Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio was consul in 138 voor Christus. Hij had een groot aandeel in de moord op Tiberius Gracchus. Om hem te redden van de wraak van de populares werd hij door de senaat op een valse missie gestuurd naar Azië, aangezien hij pontifex maximus was. Hij stierf kort daarna in Pergamum. De bijnaam ‘Serapio’ werd hem gegeven door de volkstribuun Gaius Curatius, door zijn gelijkenis met een zekere Serapio, handelaar in offerslachtoffers. Diezelfde tribuun gooide Serapio en zijn mede-consul, Decimus Junius Brutus, in de cel.
rdf:langString
Públio Cornélio Cipião Násica Serapião (183–132 a.C.; em latim: Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio) foi um político da família dos Cipiões da gente Cornélia da República Romana eleito cônsul em 138 a.C. com Décimo Júnio Bruto Galaico. Era filho de Públio Cornélio Cipião Násica Córculo com , filha de Cipião Africano. O cônsul em 111 a.C., Públio Cornélio Cipião Násica Serapião era seu filho. Foi o terceiro membro de sua família a receber o agnome "Násica", que significa "nariz pontudo"e, como seu pai, a quem sucedeu em 141 a.C., foi pontífice máximo. Ele é mais conhecido por ter sido o principal adversário dos irmãos Graco, que eram seus primos, e teve um papel fundamental na queda de Tibério Graco.
rdf:langString
Publiusz Korneliusz Scypion Nazyka Serapion łac. Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio (zm. 132 p.n.e. w Pergamonie) – rzymski kapłan i polityk, jeden z zabójców Tyberiusza Grakcha. Pochodził z arystokratycznego rodu Korneliuszy (łac. gens Cornelia), a jego rodzicami byli Publiusz Korneliusz Scypion Nazyka Korkulum Pontifex Maximus w latach 150 - 141 p.n.e., dwukrotny konsul (162 i 155 p.n.e.) oraz córka Scypiona Afrykańskiego Kornelia Afrykańska Starsza (łac. Cornelia Africana Major). Nazyka przez matkę był spokrewniony z braćmi Grakchami.
rdf:langString
Пу́блий Корне́лий Сципио́н На́зика Серапио́н (лат. Publius Cornelius Scipiō Nasica Serapiō) (182/181—132 гг. до н. э.) — древнеримский военачальник и политический деятель из патрицианского рода Корнелиев, великий понтифик в 141—132 годах до н. э., консул 138 года до н. э. Участвовал в Третьей Пунической войне, позже потерпел поражение при соискании должности эдила, но всё же продолжил карьеру и достиг консулата. После смерти отца был избран верховным понтификом (стал первым, кого избрали на этот пост заочно). Во время консульства конфликтовал с народными трибунами из-за цен на хлеб и воинского набора. Уже в эти годы он стал одним из самых влиятельных сенаторов и приобрёл репутацию врага плебса. В 133 году до н. э. Публий Корнелий выступил против реформ своего двоюродного брата Тиберия Семпрония Гракха. Он стал инициатором бессудной расправы над Тиберием, но после этого ему пришлось удалиться в фактическое изгнание. Назика умер в 132 году до н. э. на Востоке, близ Пергама.
rdf:langString
Пу́блій Корне́лій Сципіо́н Назіка Серапіо́н (лат. Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio; близько 182 до н. е. — 132 до н. е.) — великий понтифік впродовж 141 до н. е. — 132 до н. е., консул 138 до н. е. разом з Децимом Юнієм Брутом. Брав участь в убивстві Тиберія Гракха. За Плутархом — перший, хто порушив закон постійного перебування в Італії. Для того, щоб уберегтися від помсти популярів був посланий сенатом в Азію. Помер у Пергамі.
xsd:nonNegativeInteger
7814