Protofeminism

rdf:langString Protofeminisme

rdf:langString Protofeminista és una idea, actitud, comportament, acció o obra d'una persona, real o fictícia, que segueix els conceptes feministes que actualment es consideren clàssics o tradicionals, abans que el mateix terme feminisme existís. Se sol considerar que són els feminismes d'abans del segle xx, tot i que en segons quins contextos i estudis es consideren feminismes (i no protofeminismes) els ocorreguts al segle xix i fins i tot al segle xviii. Un exemple de protofeminisme és el Vita Christi, que va escriure a finals del segle XV l'abadessa del convent de la Trinitat de València, sor Isabel de Villena, un text en el qual narra la vida de Crist a partir de dones que compartien la seva vida. Es considera la primera obra literària protofeminista en català i va ser editada per una dona, Aldonça de Montsoriu. Al mateix segle, a Poissy, Christine de Pisan va escriure en francès La ciutat de les dames, en què es planteja fer una genealogia femenina i en general es qüestiona els prejudicis contra les dones en tots els àmbits socials. Al segle xvi destacà l'escriptora valenciana Jerònima Galés, que a més va ser impressora i, de fet, la cap del taller més important de la seva època. Algunes altres protofeministes medievals actualment reconegudes per la seva aportació al feminisme són Marie de France, Elionor d'Aquitània, Bettisia Gozzadini, Eduvigis de Polònia, Laura Cereta i La Malinche. En el Renaixement, Caterina d'Aragó va lluitar perquè les dones angleses accedissin a l'educació, la va popularitzar i va comissionar-ne una publicació argumentant el dret a aquesta per part de les dones. De la seva època es poden esmentar, per exemple, també, Moderata Fonte i Agrippa de Nettesheim, que sostenien fins i tot la superioritat de les dones sobre els homes. Posteriorment, Marie de Gournay i François Poullain de la Barre van escriure assajos que actualment es consideren feministes, defensant la igualtat entre homes i dones. Es conserven molts altres escrits protofeministes del segle XVII, com els de Margarida d'Angulema, Anna Maria van Schurman o Juana Inés de la Cruz, i encara més, successivament, a mesura que l'època s'acosta a l'actual.