Postmodern dance
http://dbpedia.org/resource/Postmodern_dance an entity of type: Thing
ポストモダンダンス（英:Postmodern dance）とは、1960年代初頭にアメリカで発表されて人気を博した様式であり、スタイルの固着したモダンダンスにこだわらず生みだされた多彩なダンス様式。
rdf:langString
Танец постмодерн ― сценический танец, получивший широкое распространение в начале 1960-х годов. Хореография танца была вдохновлена идеями постмодернизма и стремилась отвергнуть хореографию танца модерна, который, по мнению постмодернистов, казался слишком претенциозным. Таким образом, балет постмодерна является отходом от модернистских идеалов. Новый танец лишён стилистической однородности и отличается в основном своими антисовременными танцевальными сантиментами, а не танцевальным стилем. Танцевальная форма постмодерна была реакцией на композиционные и презентационные ограничения предыдущего поколения танца; вместо них постмодерн приветствует использование совершенно обычных и повседневных движений и выступает за нетрадиционные методы танцевальной композиции.
rdf:langString
La dansa postmoderna és de manera àmplia la dansa que va sorgir a partir dels anys seixanta del segle XX qüestionant-se el significat de la dansa, com a reacció front a la dansa moderna i que ha estat progressivament substituïda per la dansa contemporània. Es pot considerar la primera etapa de la dansa contemporània. És un terme polèmic i complex de definir, ja que tampoc hi ha consens sobre la modernitat de l'anomenada dansa moderna, i més globalment, tenint en compte que algunes definicions i descripcions s'han fet molt centrades en el context estatunidenc, ignorant o menyspreant la realitat europea i encara més la dels altres continents.
rdf:langString
Postmoderner Tanz ist eine Stilrichtung einiger im 20. Jahrhundert entstandenen Choreografien. Sie entstand als Reaktion auf die Entstehungen und Aufführungen des Modern Dance. Im Gegensatz zu diesem wollte der postmoderne Tanz beweisen, dass alltägliche Bewegungen ebenso aufführungswert sind. Der Höhepunkt des postmodernen Tanzes, zwischen den 1960er und den 1970er Jahren, war zwar nur kurz, aber das Erbe ist heute noch im Bereich des Contemporary Dance zu finden, ebenso wie in den immer noch entstehenden Werken in den verschiedensten Stilen. Durch den Postmodernen Tanz entstanden:
rdf:langString
La danza es un tipo de danza de escenario del siglo XX. La misma es una reacción a los límites de composición y de presentación de la danza moderna, la danza posmoderna rescata el uso de los movimientos cotidianos como un vehículo artístico válido y propugna métodos novedosos de composición de la danza.
rdf:langString
Postmodern dance is a 20th century concert dance form that came into popularity in the early 1960s. While the term "postmodern" took on a different meaning when used to describe dance, the dance form did take inspiration from the ideologies of the wider postmodern movement, which "sought to deflate what it saw as overly pretentious and ultimately self-serving modernist views of art and the artist" and was, more generally, a departure from modernist ideals. Lacking stylistic homogeny, Postmodern dance was discerned mainly by its anti-modern dance sentiments rather than by its dance style. The dance form was a reaction to the compositional and presentational constraints of the preceding generation of modern dance, hailing the use of everyday movement as valid performance art and advocating f
rdf:langString
Den postmoderna dansen började växa i New York vid 1960-1970-talet och skapades delvis av Judson Dance Theatre som är ett kollektiv. Det som gjorde att den här stilen utvecklades var att koreograferna och dansarna ville att dansen endast skulle tala för sig själv. De var trötta på att dansen skulle vara en dramatisering med tolkningar, utan de ville att dansen inte skulle påverkas av någonting annat. Dansen fick inte påverkas av till exempel bild, berättelse, själ, framställningsformer, känsla, kostym, ande, hjärta och teknik. Man kan säga att den postmoderna dansen gjorde motstånd mot den moderna dansen. Man kan jämföra den postmoderna dansen med när den klassiska baletten gjorde uppror genom att gestalta drama med dans. Det ansågs då vara en stor revolution inom dansen, såsom den postmod
rdf:langString
rdf:langString
Dansa postmoderna
rdf:langString
Postmoderner Tanz
rdf:langString
Danza posmoderna
rdf:langString
ポスト・モダンダンス
rdf:langString
Postmodern dance
rdf:langString
Танец постмодерн
rdf:langString
Postmodern dans
xsd:integer
695218
xsd:integer
1109957877
rdf:langString
La dansa postmoderna és de manera àmplia la dansa que va sorgir a partir dels anys seixanta del segle XX qüestionant-se el significat de la dansa, com a reacció front a la dansa moderna i que ha estat progressivament substituïda per la dansa contemporània. Es pot considerar la primera etapa de la dansa contemporània. És un terme polèmic i complex de definir, ja que tampoc hi ha consens sobre la modernitat de l'anomenada dansa moderna, i més globalment, tenint en compte que algunes definicions i descripcions s'han fet molt centrades en el context estatunidenc, ignorant o menyspreant la realitat europea i encara més la dels altres continents. La primera persona que va parlar de dansa postmoderna va ser probablement Yvonne Rainer i el llibre Terpsícore en sabates d'esport: la dansa postmoderna (1980), de Sally Banes, el que va posar el terme en major circulació. Va sorgir sobretot com a resposta al concepte modern de "dansa pura", a la cerca de l'abstracció, que existia sobretot als Estats Units, estèticament autònoma, front a la importància major a l'emocionalitat i l'expressivitat, de vegades representativa i teatralitzada, a Europa. Banes considera que la dansa postmoderna és la dansa radical i innovadora que es va començar a fer a partir dels anys seixanta mentre que d'altres autors l'associen a la teoria i cultura del postmodernisme i l'apliquen a la dansa dels anys vuitanta i principis dels noranta. Avui ja no s'utilitza per a la dansa que es fa en aquest moment. És dansa postmoderna típicament la dansa contact o , per exemple. Alguns dels principals precursors i creadors de la dansa postmoderna són Merce Cunningham, Pina Bausch, la companyia , Judith Dunn, Lucinda Childs, Twyla Tharp, Meredith Monk, Steve Paxton, Simone Forti, Anna Halprin i Trisha Brown.
rdf:langString
Postmoderner Tanz ist eine Stilrichtung einiger im 20. Jahrhundert entstandenen Choreografien. Sie entstand als Reaktion auf die Entstehungen und Aufführungen des Modern Dance. Im Gegensatz zu diesem wollte der postmoderne Tanz beweisen, dass alltägliche Bewegungen ebenso aufführungswert sind. Von der Behauptung ausgehend, dass „jede Bewegung der Teil eines Tanzes und jeder Mensch ein Tänzer“ seien (mit oder ohne jegliche Tanzerfahrung), war der frühe postmoderne Tanz eher mit der Ideologie der Moderne verwandt als mit den postmodernen Ideen wie sie zum Beispiel in der Literatur oder Architektur gefunden werden. Dennoch entwickelte sich schnell eine Bewegung, welche heute in der großen Vielfalt der Werke des Judson Dance Theater, der Heimat des Postmodernen Tanz, gefunden werden kann. Der Höhepunkt des postmodernen Tanzes, zwischen den 1960er und den 1970er Jahren, war zwar nur kurz, aber das Erbe ist heute noch im Bereich des Contemporary Dance zu finden, ebenso wie in den immer noch entstehenden Werken in den verschiedensten Stilen. Typische Elemente sind die Parodie, die Ironie, der Tanz nur aus Freude an der Bewegung und ein besonderes Bewusstsein für die Realität. Durch den Postmodernen Tanz entstanden:
* Contemporary Dance
* Improvisation
* Kontaktimprovisation
rdf:langString
La danza es un tipo de danza de escenario del siglo XX. La misma es una reacción a los límites de composición y de presentación de la danza moderna, la danza posmoderna rescata el uso de los movimientos cotidianos como un vehículo artístico válido y propugna métodos novedosos de composición de la danza. Bajo la idea que todo movimiento es danza, y que todas las personas son bailarines (tengan o no tengan preparación) la danza posmoderna primigenia estaba muy alineada con la ideología del modernismo más que lo que estaban los movimientos arquitectónicos, literarios y de diseño del posmodernismo. Sin embargo el movimiento de danza posmoderna rápidamente se desarrolló para adherir a la ideología del posmodernismo lo que se reflejó en la amplia variedad de obras de danza que produjo el , la cuna de la danza posmoderna. El movimiento abarcó las décadas de 1960 y 1970, y si bien el apogeo de la danza posmoderna fue relativamente breve su legado vive en la danza contemporánea (una mezcla de modernismo y posmodernismo) y el desarrollo de los procesos de coreografía posmodernistas que han producido un amplio espectro de obras de danza en diferentes estilos.
rdf:langString
Postmodern dance is a 20th century concert dance form that came into popularity in the early 1960s. While the term "postmodern" took on a different meaning when used to describe dance, the dance form did take inspiration from the ideologies of the wider postmodern movement, which "sought to deflate what it saw as overly pretentious and ultimately self-serving modernist views of art and the artist" and was, more generally, a departure from modernist ideals. Lacking stylistic homogeny, Postmodern dance was discerned mainly by its anti-modern dance sentiments rather than by its dance style. The dance form was a reaction to the compositional and presentational constraints of the preceding generation of modern dance, hailing the use of everyday movement as valid performance art and advocating for unconventional methods of dance composition. Postmodern dance made the claim that all movement was dance expression and any person was a dancer regardless of training. In this, early postmodern dance was more closely aligned with the ideologies of modernism rather than the architectural, literary and design movements of postmodernism. However, the postmodern dance movement rapidly developed to embrace the ideas of postmodernism, which rely on chance, self-referentiality, irony, and fragmentation. Judson Dance Theater, the postmodernist collective active in New York in the 1960s, is credited as a pioneer of postmodern dance and its ideas. The peak popularity of Postmodern dance as a performance art was relatively short, lasting from the early 1960s to the mid 1980s, but due to the changing definitions of postmodernism, it technically reaches the mid 1990s and beyond. The form's influence can be seen in various other dance forms, especially contemporary dance, and in postmodern choreographic processes that are utilized by choreographers in a wide range of dance works.
rdf:langString
ポストモダンダンス（英:Postmodern dance）とは、1960年代初頭にアメリカで発表されて人気を博した様式であり、スタイルの固着したモダンダンスにこだわらず生みだされた多彩なダンス様式。
rdf:langString
Den postmoderna dansen började växa i New York vid 1960-1970-talet och skapades delvis av Judson Dance Theatre som är ett kollektiv. Det som gjorde att den här stilen utvecklades var att koreograferna och dansarna ville att dansen endast skulle tala för sig själv. De var trötta på att dansen skulle vara en dramatisering med tolkningar, utan de ville att dansen inte skulle påverkas av någonting annat. Dansen fick inte påverkas av till exempel bild, berättelse, själ, framställningsformer, känsla, kostym, ande, hjärta och teknik. Man kan säga att den postmoderna dansen gjorde motstånd mot den moderna dansen. Man kan jämföra den postmoderna dansen med när den klassiska baletten gjorde uppror genom att gestalta drama med dans. Det ansågs då vara en stor revolution inom dansen, såsom den postmoderna dansens genombrott. Den postmoderna dansen ville skilja sig från den moderna dansen, alltså ville de inte använda flexade fötter, knuten näve och relation till golv. Man använde sig även av vissa träningsmetoder som yoga, pilates m.m. för att man skulle vara i nuet och ha en viss andningsteknik när man dansade. Man experimenterade även med "vardagliga rörelser" som var fria från röst, drama och linjära rörelser. Det var bland annat dansarna Alvin Ailey, Merce Cunningham, och som utvecklade den postmoderna dansen .
rdf:langString
Танец постмодерн ― сценический танец, получивший широкое распространение в начале 1960-х годов. Хореография танца была вдохновлена идеями постмодернизма и стремилась отвергнуть хореографию танца модерна, который, по мнению постмодернистов, казался слишком претенциозным. Таким образом, балет постмодерна является отходом от модернистских идеалов. Новый танец лишён стилистической однородности и отличается в основном своими антисовременными танцевальными сантиментами, а не танцевальным стилем. Танцевальная форма постмодерна была реакцией на композиционные и презентационные ограничения предыдущего поколения танца; вместо них постмодерн приветствует использование совершенно обычных и повседневных движений и выступает за нетрадиционные методы танцевальной композиции.
xsd:nonNegativeInteger
14978