Political science

rdf:langString Ciències polítiques

rdf:langString Les ciències polítiques tenen com a objecte l'estudi la política, incloent-hi els sistemes polítics, les organitzacions i els processos polítics. Abasta l'estudi de l'estructura (i els canvis d'aquesta estructura) i dels processos de govern - o qualsevol mena de sistema equivalent d'organització humana que mira d'assegurar seguretat, justícia i drets civils. L'expressió de ciències polítiques fou encunyada l'any 1880 per (1850-1901), professor d'Història a la Universitat Johns Hopkins. La ciència política és, segons escrivia, la teoria i la pràctica de la política i la descripció i anàlisi dels sistemes polítics i del comportament polític. Els científics, homes i dones, de les ciències polítiques poden estudiar institucions com és ara empreses, sindicats, esglésies o altres organitzacions l'estructura de les quals i processos tinguen influència sobre un govern, en complexitat i interconnexió. Existix dins la ciència política tota una discussió sobre l'objecte d'estudi d'aquesta disciplina que, per als uns, és l'estat i, per alguns altres més, el poder. La primera posició restringix l'objecte d'estudi a la ciència política en quant a una definició més escurçada. La posició majoritària entre els politòlegs, homes i dones, segons en Maurice Duverger (1917-2014), és la visió més àmplia de la definició i que té com a objecte d'estudi la ciència política i el poder. En tant que disciplina de les ciències socials, abraça diversos camps, com ara la teoria, la filosofia política, els , alhora que mira de definir conceptes com ara ideologia, teoria dels jocs, etc. En aquest sentit també recorre a disciplines auxiliars com ara l'economia, la geopolítica, la geografia política, el dret, la religió, la lingüística, etc. Es diversifica i tot amb les relacions internacionals, la política comparada, etc. Les ciències polítiques empren classes variades de metodologia. Els abordatges de la disciplina inclouen la filosofia política clàssica, l'estructuralisme, el racionalisme, el pluralisme, etc. En tant que ciència social, les ciències polítiques fan ús de mètodes i tècniques que poden aplegar una recerca qualitativa i quantitativa a partir de fonts primàries (ex.: documents històrics, registres oficials, etc) o secundàries (ex.: articles acadèmics o de premsa, estadístiques, estudis de casos, construcció de models, etc). No contrastant que l'estudi de la política haja estat practicat des de bell antuvi a Occident com a mínim des de la Grècia antiga, així com a la Xina antiga, de la qual en tenim tractats sobre política, les ciències polítiques enteses en un sentit contemporani, neixen immensament més avant, fet que la diferencia de la filosofia política, la política econòmica i històrica, entre altres més camps del coneixement, l'objecte d'estudi dels quals seria determinar normatives d'allò que és concep com a estat. L'historiador i catedràtic estatunidenc és considerat el pare d'aquest nou camp de recerca científica. L'any 1870 va publicar Johns Hopkins Studies in Historical and Political Science, la primera obra d'estudi a fer ús del concepte. Els experts, dones i homes, en ciències polítiques reben el nom de politòlegs.