Philosophical skepticism

http://dbpedia.org/resource/Philosophical_skepticism an entity of type: Abstraction100002137

الشكوكية الفلسفية (بالإنجليزية: Philosophical skepticism)‏ هي مدرسة فلسفية فكرية تبحث في إمكانية حتمية المعرفة. تبنى الفلاسفة الشكوكيون في مختلف الفترات التاريخية، مبادئ وجدالات متنوعة، ولكن تراوحت إيديولوجياتهم من رفض حتمية المعرفة الشاملة، إلى تعليق الحكم بسبب عدم توفر أدلة كافية. rdf:langString
En la filosofia clàssica l'escepticisme és un corrent filosòfic basat en el dubte, representat en l'escola de Pirró d'Elis, qui deia que «no afirmava res, només opinava». L'escepticisme es diferencia del negacionisme per exigir evidència objectiva a les afirmacions, i en cas d'haver-hi tal evidència, acceptar-la, en tant que el negacionisme qüestiona o rebutja les evidències. rdf:langString
El escepticismo es una teoría del conocimiento que afirma la inexistencia de la verdad, o que, si existe, el ser humano es incapaz de conocerla.​ En la filosofía clásica el término se usó para designar a una corriente filosófica basada en la duda, representada en la escuela por el filósofo griego Pirrón, quien decía que "no afirmaba nada, solo opinaba".​​El escepticismo se diferencia del negacionismo por exigir evidencia objetiva a las afirmaciones, y en caso de haber tal evidencia aceptarla, en tanto que el negacionismo cuestiona o rechaza las evidencias.[cita requerida] rdf:langString
Het filosofisch scepticisme is de filosofische stroming die stelt dat de menselijke geest van nature onbekwaam is om iets met zekerheid te weten. De basis van dit scepticisme wordt gevonden bij de klassieke filosoof Pyrrho van Elis (360 - 275 v.Chr.). Deze stelde dat doordat onze premissen zijn gebaseerd op andere premissen, we niets zeker kunnen weten en de betrouwbaarheid van alles in twijfel getrokken dient te worden. Ook moeten we voortdurend op onze oordelen reflecteren. Het pyrronisme constateert dat voor elkaar tegensprekende wijsgerige systemen goede argumenten lijken te bestaan. De enige aanvaardbare houding is dus de oordeelsonthouding (epochè). rdf:langString
Lo scetticismo (dalla parola greca σκέψις (sképsis), che significa "ricerca", "dubbio", stessa radice del verbo sképtesthai che significa "osservare attentamente", dunque "esaminare") è una posizione filosofica, nell'ambito della gnoseologia, che nega la possibilità di raggiungere, con la conoscenza, la verità in senso assoluto. rdf:langString
Филосо́фский скептици́зм — школа философской мысли. Скептицизм может варьироваться от сомнений в современных философских подходах до агностицизма и отрицания реальности внешнего мира. От методологического скептицизма философский скептицизм отличает то, что подход философского скептицизма заключается в отрицании того, что достоверные знания возможны, в то время как методологический скептицизм подвергает все утверждения подробным исследованиям с целью установления, какие из этих утверждений истинны. rdf:langString
Filosofický skepticismus je jak filosofická koncepce, tak i filosofická škola (pyrrhonismus), jejichž podstatou je poznaní objektivní skutečnosti ve smyslu kritického racionalismu. Východní školy filosofického skepticismu, které se podstatně liší od západních filosofických směrů, vycházejí ve své metodologii z hlubokých epistemologických základů. rdf:langString
Philosophical skepticism (UK spelling: scepticism; from Greek σκέψις skepsis, "inquiry") is a family of philosophical views that question the possibility of knowledge. It differs from other forms of skepticism in that it even rejects very plausible knowledge claims that belong to basic common sense. Philosophical skeptics are often classified into two general categories: Those who deny all possibility of knowledge, and those who advocate for the suspension of judgment due to the inadequacy of evidence. This distinction is modeled after the differences between the Academic skeptics and the Pyrrhonian skeptics in ancient Greek philosophy. In the latter sense, skepticism is understood as a way of life that helps the practitioner achieve inner peace. Some types of philosophical skepticism reje rdf:langString
Skeptisisme filosofis (bahasa Inggris: scepticism dari Yunani σκέψις skepsis, "penyelidikan") adalah bagian pemikiran filsafat yang mempertanyakan kemungkinan kepastian pengetahuan. Skeptisisme filosofis tidak sama dengan skeptisisme ilmiah. Dalam skeptis filosofis yang dikembangkan dapat diklasifikasikan ke dalam dua kategori umum yakni: Mereka yang menyangkal semua kemungkinan pengetahuan, dan mereka yang menganjurkan penangguhan penilaian karena kurangnya bukti. Dua kategori tersebut berlandaskan pada dan skeptis Pyrrhonian dalam filsafat Yunani kuno. rdf:langString
Ceticismo filosófico (em grego: σκέψις - skepsis, em português: "investigação") é tanto uma escola de pensamento filosófico quanto um método que atravessa disciplinas e culturas. Muitos céticos examinam criticamente os sistemas de significado de sua época e este exame muitas vezes resulta em uma posição de ambiguidade ou dúvida. Na Antiguidade, o ceticismo filosófico é a designação das doutrinas criadas pelos filósofos gregos Pirro de Élis (século III a. C.) ( ceticismo pirrônico ou pirronismo) e Carnéades de Cirene (século II a.C.) (ceticismo acadêmico). E posteriormente desenvolvidas por alguns nomes principais, como Enesidemo (século I a.C.), (século I a.C.) e Sexto Empírico (século I a.C.). A doutrina é caracterizada principalmente pela adoção do princípio da antilogia, que, no plan rdf:langString
Filosofisk skepticism är en epistemologisk riktning som ifrågasätter möjligheten till kunskap. Vi skulle inte kunna säkerligen särskilja sanna trosuppfattningar från falska. Omfattningen av skepticism och dess attityd till kunskap varierar en del mellan olika ideologier. rdf:langString
rdf:langString شكوكية فلسفية
rdf:langString Escepticisme filosòfic
rdf:langString Filozofický skepticismus
rdf:langString Escepticismo filosófico
rdf:langString Skeptisisme filosofis
rdf:langString Scetticismo filosofico
rdf:langString Philosophical skepticism
rdf:langString Filosofisch scepticisme
rdf:langString Ceticismo antigo
rdf:langString Философский скептицизм
rdf:langString Filosofisk skepticism
xsd:integer 204510
xsd:integer 1120900614
rdf:langString الشكوكية الفلسفية (بالإنجليزية: Philosophical skepticism)‏ هي مدرسة فلسفية فكرية تبحث في إمكانية حتمية المعرفة. تبنى الفلاسفة الشكوكيون في مختلف الفترات التاريخية، مبادئ وجدالات متنوعة، ولكن تراوحت إيديولوجياتهم من رفض حتمية المعرفة الشاملة، إلى تعليق الحكم بسبب عدم توفر أدلة كافية.
rdf:langString Filosofický skepticismus je jak filosofická koncepce, tak i filosofická škola (pyrrhonismus), jejichž podstatou je poznaní objektivní skutečnosti ve smyslu kritického racionalismu. Východní školy filosofického skepticismu, které se podstatně liší od západních filosofických směrů, vycházejí ve své metodologii z hlubokých epistemologických základů. Rozsah filosofického skepticismu je od pochybnosti o možnosti filosofického řešení až po agnosticismus a nihilismus. Všichni antičtí filosofičtí skeptici se shodují v názoru, že poznání je možné jen díky apriorním předpokladům, které nelze odvodit ze smyslové zkušenosti, a proto je nutné jeho pravdivost neustále ověřovat. V klasické filosofii odkazuje skepticismus na osobnostní rysy školy „Skeptikoi“ – filosofů, o kterých se říkalo že „nic netvrdili, ale že se jenom domnívali“. V tomto smyslu zastává filosofický skepticismus názor, že je třeba se vyvarovat postulátu konečné pravdy. Jediný systematický zdroj z této doby je od Sexta Empirica, protože většina antických skeptiků nezanechala žádné písemnosti, nebo se jejich spisy nezachovaly. Moderní západní skepticismus vychází z názoru, že empirickou zkušeností lze bezprostředně poznávat ideje či univerzálie (Bertrand Russell). Russell viděl jediný skutečně účinný nástroj poznávání v přírodních vědách. Právě přírodní vědy a nikoliv morálka nebo náboženství měly být podle něho vzorem filosofie; Russell tak položil základy pro nynější vědecký skepticismus.
rdf:langString En la filosofia clàssica l'escepticisme és un corrent filosòfic basat en el dubte, representat en l'escola de Pirró d'Elis, qui deia que «no afirmava res, només opinava». L'escepticisme es diferencia del negacionisme per exigir evidència objectiva a les afirmacions, i en cas d'haver-hi tal evidència, acceptar-la, en tant que el negacionisme qüestiona o rebutja les evidències.
rdf:langString El escepticismo es una teoría del conocimiento que afirma la inexistencia de la verdad, o que, si existe, el ser humano es incapaz de conocerla.​ En la filosofía clásica el término se usó para designar a una corriente filosófica basada en la duda, representada en la escuela por el filósofo griego Pirrón, quien decía que "no afirmaba nada, solo opinaba".​​El escepticismo se diferencia del negacionismo por exigir evidencia objetiva a las afirmaciones, y en caso de haber tal evidencia aceptarla, en tanto que el negacionismo cuestiona o rechaza las evidencias.[cita requerida]
rdf:langString Philosophical skepticism (UK spelling: scepticism; from Greek σκέψις skepsis, "inquiry") is a family of philosophical views that question the possibility of knowledge. It differs from other forms of skepticism in that it even rejects very plausible knowledge claims that belong to basic common sense. Philosophical skeptics are often classified into two general categories: Those who deny all possibility of knowledge, and those who advocate for the suspension of judgment due to the inadequacy of evidence. This distinction is modeled after the differences between the Academic skeptics and the Pyrrhonian skeptics in ancient Greek philosophy. In the latter sense, skepticism is understood as a way of life that helps the practitioner achieve inner peace. Some types of philosophical skepticism reject all forms of knowledge while others limit this rejection to certain fields, for example, to knowledge about moral doctrines or about the external world. Some theorists criticize philosophical skepticism based on the claim that it is a self-refuting idea since its proponents seem to claim to know that there is no knowledge. Other objections focus on its implausibility and distance from regular life.
rdf:langString Skeptisisme filosofis (bahasa Inggris: scepticism dari Yunani σκέψις skepsis, "penyelidikan") adalah bagian pemikiran filsafat yang mempertanyakan kemungkinan kepastian pengetahuan. Skeptisisme filosofis tidak sama dengan skeptisisme ilmiah. Dalam skeptis filosofis yang dikembangkan dapat diklasifikasikan ke dalam dua kategori umum yakni: Mereka yang menyangkal semua kemungkinan pengetahuan, dan mereka yang menganjurkan penangguhan penilaian karena kurangnya bukti. Dua kategori tersebut berlandaskan pada dan skeptis Pyrrhonian dalam filsafat Yunani kuno. Di Dunia Barat, skeptisisme dimulai sejak Pyrrho dari Elis. Dalam filsafat Islam, skeptisisme filosofis dimulai oleh Al-Ghazali. Gagasan filsuf Prancis Rene Descartes dalam "Discourse on the Method" sebagai perjalanan mereka yang terkenal dari keraguan menuju kepastian. Dengan mengartikulasikan persamaan dan perbedaan sehingga konsepsinya tentang kebenaran tertuang dalam aturan: "Tidak pernah menerima sesuatu sebagai benar jika saya tidak memiliki pengetahuan yang jelas tentang kebenarannya: yaitu, hati-hati untuk menghindari kesimpulan dan prasangka yang cepat, dan untuk memasukkan tidak lebih dalam penilaian saya daripada apa yang muncul dengan sendirinya di pikiran saya dengan sangat jelas dan begitu jelas sehingga saya tidak punya kesempatan untuk meragukannya".
rdf:langString Het filosofisch scepticisme is de filosofische stroming die stelt dat de menselijke geest van nature onbekwaam is om iets met zekerheid te weten. De basis van dit scepticisme wordt gevonden bij de klassieke filosoof Pyrrho van Elis (360 - 275 v.Chr.). Deze stelde dat doordat onze premissen zijn gebaseerd op andere premissen, we niets zeker kunnen weten en de betrouwbaarheid van alles in twijfel getrokken dient te worden. Ook moeten we voortdurend op onze oordelen reflecteren. Het pyrronisme constateert dat voor elkaar tegensprekende wijsgerige systemen goede argumenten lijken te bestaan. De enige aanvaardbare houding is dus de oordeelsonthouding (epochè).
rdf:langString Lo scetticismo (dalla parola greca σκέψις (sképsis), che significa "ricerca", "dubbio", stessa radice del verbo sképtesthai che significa "osservare attentamente", dunque "esaminare") è una posizione filosofica, nell'ambito della gnoseologia, che nega la possibilità di raggiungere, con la conoscenza, la verità in senso assoluto.
rdf:langString Filosofisk skepticism är en epistemologisk riktning som ifrågasätter möjligheten till kunskap. Vi skulle inte kunna säkerligen särskilja sanna trosuppfattningar från falska. Omfattningen av skepticism och dess attityd till kunskap varierar en del mellan olika ideologier. Skepticismen startade med filosoferna Pyrrhon från Ellis (ca. 360-272 f.Kr.) och Timon från Fleios (ca 320-230 f.Kr.), men hade förelöpare bland försokratikerna och sofisterna. Senare filosofer är bl.a. Ainesidemos, Agrippa och Sextus Empiricus. Skolan argumenterade ofta mot stoikerna grundad omkring år 310 f.Kr. med filosofer som Zenon från Kition, Kleanthes, Krysippos samt romarna Cicero, Seneca, Marcus Aurelius och Epiktetos m.fl. Den antika grekiska filosofin rymmer en skeptisk riktning, känd som epistemologisk nihilism, global skepticism eller radikal skepticism, som hävdar att alla kunskapsanspråk är osäkra och att det inte finns några säkra sätt att skilja det som är sant från en åsikt. Detta stöds av bland annat Münchhausens trilemma och problemet med kriteriet. Bäst, enligt de mest radikala skeptikerna, är att avstå från att yttra någon uppfattning och försöka leva ett oengagerat liv i sinnesro. Detta för att allt, enligt dem, är föränderligt och relativt. Vägran att fälla omdömen är av yttersta vikt då det inte finns någon säker kunskap; endast sannolika åsikter. Se även fallibilism och Sokrates. En modernare form av skepticism är fallibilism som hävdar att det vi påstår oss veta är tillförlitligt men att säkerhet är omöjligt. Som en inspiratör för denna hållning kan den skotske 1700-talsfilosofen David Hume anföras. Han visade att empirisk induktion inte leder till tvingande slutsatser. Hur stora regelbundenheter vi än har iakttagit i det förflutna, till exempel att solen går upp varje morgon, är det inte logiskt nödvändigt att samma sak händer i framtiden. Till det intressanta med Hume hör att han trots denna principiellt omstörtande insikt inte tycks ha tvivlat på att vardagskunskapen kan vara säker i praktiken. När filosofen träder ut ur sin kammare, går de radikala skeptiska tvivlen upp i rök, menade han, och tydligen med rätta så. Modern skepticism antar ofta en vetenskaplig och positiv hållning till kunskap: Ingenting är bokstavligen helt säkert, men mycket är ändå säkert i praktiken vilket låter oss leva funktionella och meningsfulla liv. Modern skepticism vidhåller ofta att kunskap inte kräver säkerhet. Filosofisk skepticism landar i slutsatsen att man högst troligen inte kan veta någonting – inklusive att man inte kan veta något om att veta något. Münchhausens trilemma och problemet med kriteriet har höjt tvivel kring möjligheten till säkerhet i kunskap, särskilt bland skeptiker. Münchhausens trilemma säger att alla påståenden kan ifrågasättas och att det därmed inte finns någon säker startpunkt för kunskap. Problemet med kriteriet är ett olöst problem som frågar vad vi vet och hur vi vet. Skeptiker menar att eftersom den ena frågan inte kan besvaras utan att den andra redan besvarats kan vi inte besvara någon av dem, och följaktligen är vi oförmögna att legitimera vår kunskap.
rdf:langString Ceticismo filosófico (em grego: σκέψις - skepsis, em português: "investigação") é tanto uma escola de pensamento filosófico quanto um método que atravessa disciplinas e culturas. Muitos céticos examinam criticamente os sistemas de significado de sua época e este exame muitas vezes resulta em uma posição de ambiguidade ou dúvida. Na Antiguidade, o ceticismo filosófico é a designação das doutrinas criadas pelos filósofos gregos Pirro de Élis (século III a. C.) ( ceticismo pirrônico ou pirronismo) e Carnéades de Cirene (século II a.C.) (ceticismo acadêmico). E posteriormente desenvolvidas por alguns nomes principais, como Enesidemo (século I a.C.), (século I a.C.) e Sexto Empírico (século I a.C.). A doutrina é caracterizada principalmente pela adoção do princípio da antilogia, que, no plano moral, conduzia à epoké, seguida da ataraxia. O ceticismo filosófico, tanto o pirrônico. quanto o acadêmico, realizam um exame crítico dos sistemas dogmáticos. O cético é aquele que, insatisfeito com as irregularidades do mundo, saiu a procura de explicações que o levasse a verdades sobre como entender e resolver estas irregularidades. De posse da verdade o cético esperaria alcançar, enfim, paz de espírito. Porém nenhum sistema filosófico que ele estudou foi capaz de lhe proporcionar qualquer certeza absoluta sobre os objetos de estudo. Ainda por cima, para todo sistema dogmático que afirmava ter descoberto a verdade, havia sempre um outro sistema dogmático oposto ao primeiro e igualmente convincente (antilogia) que também dizia ter encontrado a verdade. Diante destas contradições e incertezas, e da até então impossibilidade de alcançar uma explicação absolutamente verdadeira, o cético decidiu por suspender seus juízos (epoké), encontrando assim, paz de espírito (ataraxia), que antes ele esperava alcançar de posse da verdade".
rdf:langString Филосо́фский скептици́зм — школа философской мысли. Скептицизм может варьироваться от сомнений в современных философских подходах до агностицизма и отрицания реальности внешнего мира. От методологического скептицизма философский скептицизм отличает то, что подход философского скептицизма заключается в отрицании того, что достоверные знания возможны, в то время как методологический скептицизм подвергает все утверждения подробным исследованиям с целью установления, какие из этих утверждений истинны.
xsd:nonNegativeInteger 79291

data from the linked data cloud