Philip de Montmorency, Count of Horn

rdf:langString Filip van Montmorency-Nivelle

rdf:langString Filip van Montmorency-Nivelle conegut com a comte d'Horne (nascut probablement al Castell d'Ooidonk al comtat de Flandes, 1524 — mort decapitat a Brussel·les el 5 de juny del 1568) era un noble flamenc, comte d'Horne (o Hoorne), conseller, almirall i governador militar. Va ser conseller de Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos espanyols. Va ser capitá de l'Exèrcit de Flandes. El 1555 va esdevenir governador militar de Gueldre i el 1556 va esdevenir cavaller de l'Orde del Toisó d'Or. El 1558 va succedir a com almirall de la flota que el 1559 va conduir Felip II des dels Països Baixos cap a Espanya i es va quedar a la cort de Madrid fins al 1563.Va participar en l'oposició dels nobles de les Disset Províncies contra la dominació espanyola i sobretot contra la repressió violenta i la intolerància religiosa de l'inquisidor i cardenal Antoine Perrenot de Granvelle (1517-1586). Montmorrency, Egmont i Guillem d'Orange volien evitar que s'implanti la inquisició i cercaven un modus vivendi on protestants i catòlics podien conviure en pau. En cercar una solució moderada va participar en l'elaboració del (1566). Els protestants que eren majoritaris en la zona, van ocupar la ciutat de Tournai i enderrocaven les estàtues dels sants a les esglésies, Montmorrency hi va anar per pacificar i assajar de trobar un pacte. Va negociar que els protestants liberessin les esglésies, i en bescanvi llur va acordar el dret de construir extra muros esglésies per practicar la seva religió. Aquest pacte no va agradar ni a la governadora, ni al govern a Madrid i el rei Felip II, i va ser destituït. Decebut es va retirar al seu castell a Weert. El 9 de setembre del 1567, duc d'Alba, successor tirànic de Margarida el va convidar amb una trampa per un dinar «amical» a Brussel·les amb Lamoral d'Egmont, després del qual ambdós van ser arrestats i conduïts al Castell des Espanyols a Gant. El Tribunal dels Tumults, presidit per Alba va condemna'l a mort per «per resistència contra l'inquisició del cardenal Granvelle, per manca d'energia en la repressió dels iconoclastes protestants, per sostenir i fomentar la heretgia i per conspirar amb Guillem d'Orange contra el Rei d'Espanya.» Lluny de pacificar el país, l'execució d'Egmont i Horne i la repressió cruel va vigoritzar la rebel·lió contra Espanya i es considera com una de les causes majors de la Guerra dels Vuitanta Anys.