Peterhof Palace

rdf:langString Gran Palau de Peterhof

rdf:langString Palau de Peterhof

rdf:langString El palau de Peterhof és una sèrie de palaus i jardins situats a la ciutat de Peterhof, a la riba meridional del Golf de Finlàndia, a uns 29 km de Sant Petersburg, encarregat per Pere el Gran com a resposta directe al Palau de Versailles de Lluís XIV a França. Plantejat originalment el 1709 com un habitatge rural, Pere el Gran va intentar ampliar la propietat com a resultat de la seva visita a la cort reial francesa el 1717, inspirant el sobrenom de "El Versalles rus". L'arquitecte entre 1714 i 1728 va ser Domenico Trezzini, i l'estil que va emprar es va convertir en la base de l'estil barroc petri afavorit a tot Sant Petersburg. També el 1714, Jean-Baptiste Alexandre Le Blond, probablement escollit a causa de les seves col·laboracions anteriors amb el paisatgista de Versalles André Le Nôtre, va dissenyar els jardins. Francesco Bartolomeo Rastrelliva completar una expansió de 1747 a 1756 per a Isabel de Rússia. El conjunt monumental del palau i el jardí de la ciutat de Petrodvoréts i el seu centre històric forma part, amb el codi 540-017, del lloc Patrimoni de la Humanitat anomenat «Centre històric de Sant Petersburg i conjunts monumentals annexos». El centre del conjunt el constitueix el Palau Gran, que està construït en la terrassa marítima i és d'estil barroc. Destaquen els seus parcs i fonts. Fins a la Revolució d'Octubre de 1917, Peterhof va ser residència dels tsars. L'any 1918 es va transformar en museu.

rdf:langString El gran palau de Peterhof (en rus: Большо́й Петерго́фский дворе́ц, Bolxoi Petergofski dvorets) forma part dels palaus i jardins barrocs que va fer construir Pere el Gran als afores de Sant Petersburg per a ús privat, conjunt arquitectònic i paisatgístic conegut sovint com el Versalles rus. Aquests palaus i jardins, juntament amb el centre de Sant Petersburg, han estat reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. El més gran dels palaus de Peterhof sembla realment imponent vist des dels jardins superiors o inferiors, tot i no ser gaire llarg ni ample. De la seva trentena de sales obertes al públic, algunes en mereixen ser destacades. La sala Txesmenski està decorada amb vint grans pintures de la Batalla de Çeşme, una impressionant victòria naval de la Guerra russoturca de 1768-1774. Són obra de l'artista alemany , que les va pintar entre 1771 i 1773. Els primers esbossos de les escenes de batalla foren criticats pels que n'havien estat testimonis directes, ja que deien que no eren prou realistes en la plasmació de l'esclat dels vaixells: el fustam que sortia disparat pels aires, les grans flames, el fum, les foguerades... Caterina II va ajudar el pintor fent explotar una fragata al port de Liorna (Itàlia), ja que Hackert no havia vist mai una batalla naval de primera mà. El pintor tampoc no es va documentar sobre la posició real de les forces russes i otomanes durant la batalla, de manera que les escenes representades són bastant capritxoses, però expressen amb prou eficàcia el dramatisme i la destrucció de la guerra naval. Els dos gabinets xinesos, l'oriental i l'occidental, foren decorats entre el 1766 i el 1769, a fi i efecte d'exposar-hi objectes d'art decoratiu importats d'Orient. Les parets es van decorar a imitació dels models orientals per part d'artesans russos, i mostren pintures de paisatges xinesos lacades en negre i groc. Una altra sala, situada al centre del palau, és coneguda com la sala dels Quadres. Les seves parets són gairebé del tot cobertes per una sèrie de 368 pintures, la major part de les quals de dones habillades de manera diversa, de diferent aparença i edat, tot i que una gran part se'n va pintar a partir d'una mateixa model. Les pintures foren adquirides el 1764 a la vídua de l'artista italià Pietro Rotari, que es va morir a Sant Petersburg.