Peter the Patrician
http://dbpedia.org/resource/Peter_the_Patrician an entity of type: Thing
Pietro Patrizio (lingua greca: Petros Patrikios; latino: Petrus Patricius; Dara, 500 – dopo il 565) è stato un alto funzionario bizantino.
rdf:langString
Piotr Patrycjusz lub Petros Patrikios, także Petros (stgr. Πέτρος ὁ Πατρίκιος; ur. ok. 500 r., zm. 564 r.) – historyk bizantyński. Piotr Patrycjusz był wysokim urzędnikiem cesarskim i posłem, pozostawił po sobie Dzieje obejmujące historię Rzymu od roku 43 do 358 oraz pracę O organizacji państwowej.
rdf:langString
Петро Патрикій (бл. 500 — 565) — державний діяч, дипломат, історик Візантійської імперії.
rdf:langString
Pere Patrici el Mestre (en llatí Petrus Patricius i Magister, en grec Πέτρος Pétros ) fou un historiador romà d'Orient del segle vi nadiu de Tessalònica (província de Macedònia que en aquell temps incloïa la prefectura d'Il·líria raó per la qual apareix de vegades esmentat com il·liri). Suides li atribueix dues obres:
* 1. Ιστορίαι, Historiae. A la Collectanea et Excerpta de Constantí Porfirogènit se'n conserven extensos fragments.
* 2. Πεὶ πολιτικη̂ς καταστάσεως, De State (o De constitutione) Republicana.
rdf:langString
Ο Πέτρος Πατρίκιος (περ. 500-565) ήταν υψηλά ιστάμενος πολιτικός, διπλωμάτης και ιστορικός της Βυζαντινής αυτοκρατορίας. Καλά μορφωμένος και επιτυχημένος δικηγόρος, ο Πέτρος στάλθηκε επανειλημμένα πρεσβευτής στο Βασίλειο των Οστρογότθων παραμονές του . Παρά τα διπλωματικά του προσόντα, δεν κατάφερε να αποτρέψει τον πόλεμο και φυλακίστηκε προσωρινά από τους Γότθους στη Ραβέννα. Μετά την απελευθέρωσή του διορίστηκε μάγιστρος των οφφικίων, θέση την οποία διατήρησε για 26 συναπτά έτη, κάτι χωρίς προηγούμενο στη Βυζαντινή ιστορία. Ήταν κορυφαίος υπουργός του Ιουστινιανού (527-565) παίζοντας καθοριστικό ρόλο στις επιλογές του αυτοκράτορα σε θέματα θρησκείας αλλά και στις σχέσεις του με τους Σασσανίδες Πέρσες, καθώς ηγήθηκε των διαπραγματεύσεων για τη συνθήκη ειρήνης του 562, που έληξε τον 20-ετή
rdf:langString
Petros Patrikios (lateinisch Petrus Patricius; † um 565) war ein hochrangiger oströmischer Diplomat der Spätantike. Flavius Petrus wurde wohl um 500 in Thessaloniki geboren. Er war Christ, studierte römisches Recht und trat in den Staatsdienst ein. Er bekleidete das wichtige Amt des magister officiorum von 539 bis zum Tod seines Gönners Justinian im Jahre 565 – eine ungewöhnlich lange Zeit. Zu seinen zahlreichen Aufgaben gehörte insbesondere auch die Organisation des oströmischen Hofzeremoniells, das unter Justinian erheblich ausgeweitet und verkompliziert wurde.
rdf:langString
Pedro el Patricio (en latín, Petrus Patricius; en griego, Πέτρος ὁ Πατρίκιος, Petros ho Patrikios; ca. 500–565) fue un oficial, diplomático e historiador del Imperio romano de Oriente. Como culto y exitoso abogado, fue enviado en varias ocasiones a la Italia ostrogoda en el preludio de la Guerra Gótica de 535–554. A pesar de sus habilidades diplomáticas, no fue capaz de evitar la guerra y fue encarcelado por los godos en Rávena por unos cuantos años. Al ser liberado, fue nombrado en el cargo de magister officiorum, jefe de la Cancillería, el cual mantuvo por 26 años. En esta calidad, fue uno de los ministros líderes del emperador Justiniano I (r. 527–565) y desempeñó un papel importante en las políticas religiosas del emperador y en las relaciones con el Imperio sasánida; en especial, cond
rdf:langString
Peter the Patrician (Latin: Petrus Patricius, Greek: Πέτρος ὁ Πατρίκιος, Petros ho Patrikios; c. 500–565) was a senior Byzantine official, diplomat, and historian. A well-educated and successful lawyer, he was repeatedly sent as envoy to Ostrogothic Italy in the prelude to the Gothic War of 535–554. Despite his diplomatic skill, he was not able to avert war, and was imprisoned by the Goths in Ravenna for a few years. Upon his release, he was appointed to the post of magister officiorum, head of the imperial secretariat, which he held for an unparalleled 26 years. In this capacity, he was one of the leading ministers of Emperor Justinian I (r. 527–565), playing an important role in the Byzantine emperor's religious policies and the relations with Sassanid Persia; most notably he led the neg
rdf:langString
Pierre le Patrice (en grec Πέτρος ό Πατρίκιος ; né vers 500, mort vers 565), aussi appelé Pierre le Magistre (en grec Πέτρος ό Μάγιστρος), est un haut fonctionnaire, diplomate et historien byzantin. Après avoir reçu une excellente éducation, il commença une carrière de juriste, avant d’être envoyé avant la guerre de 535-554 comme ambassadeur auprès du gouvernement ostrogoth d’Italie. En dépit de ses talents de plaideur, sa mission fut un échec et il fut emprisonné par les Goths à Ravenne pendant trois ans. Lors de sa libération, il fut promu au rang de magister officiorum (chef du secrétariat impérial), poste qu’il occupa pendant la période exceptionnelle de vingt-six ans. À ce titre, il fut l’un des ministres les plus importants de Justinien Ier, jouant un rôle de premier plan dans la pol
rdf:langString
Pedro, o Patrício (em latim: Petrus Patricius; em grego: Πέτρος ὁ Πατρίκιος; romaniz.: Petros ho Patrikios; c. 500 — 565) foi um oficial sênior, diplomata e historiador bizantino. Um advogado bem-educado e bem sucedido, foi repetidamente enviado como emissário para o Reino Ostrogótico no prelúdio da Guerra Gótica (535–554). Apesar de sua habilidade diplomática, não foi capaz de evitar a guerra, e foi preso pelos godos em Ravena por alguns anos. Após sua libertação, foi nomeado para o posto de mestre dos ofícios, chefe do secretariado imperial, que manteve por incomparáveis 26 anos.
rdf:langString
Пётр Патрикий (Патриций) — высший византийский государственный деятель, дипломат и историк эпохи Юстиниана I (527—565). Будучи хорошо образованным и успешным юристом, он неоднократно отправлялся с миссиями в королевство остготов. Его дипломатические таланты не смогли предотвратить наступление войны, и несколько лет ему пришлось провести в заключении в Равенне. После освобождения он был назначен на пост магистра оффиций, главой императорского секретариата, и занимал эту должность 26 лет. В этом качестве он являлся одним из главных придворных императора Юстиниана I, играя важную роль в его религиозной политике и отношениях с Персией. Среди его достижений — переговоры, завершившие мирным договором длившуюся 20 лет Лазскую войну (541—562).
rdf:langString
rdf:langString
Pere Patrici el Mestre
rdf:langString
Petros Patrikios
rdf:langString
Πέτρος Πατρίκιος
rdf:langString
Pedro el Patricio
rdf:langString
Pietro Patrizio
rdf:langString
Pierre le Patrice
rdf:langString
Peter the Patrician
rdf:langString
Piotr Patrycjusz
rdf:langString
Pedro, o Patrício
rdf:langString
Пётр Патрикий
rdf:langString
Петро (патрикій)
rdf:langString
Peter
rdf:langString
Peter
xsd:integer
23105930
xsd:integer
1097250355
xsd:integer
565
rdf:langString
Justinian I
rdf:langString
Magister officiorum
rdf:langString
of the Byzantine Empire
rdf:langString
Anastasius
xsd:integer
565
xsd:integer
539
rdf:langString
Pere Patrici el Mestre (en llatí Petrus Patricius i Magister, en grec Πέτρος Pétros ) fou un historiador romà d'Orient del segle vi nadiu de Tessalònica (província de Macedònia que en aquell temps incloïa la prefectura d'Il·líria raó per la qual apareix de vegades esmentat com il·liri). Es va establir a Constantinoble on va adquirir distinció com a retòric o advocat, per la que estava especialment dotat. L'emperador Justinià I, que va veure les seves dots diplomàtiques, el va enviar com ambaixador a la reina Amalasunta (534) i a Teòdat, cap del Regne Ostrogot d'Itàlia. Quan va arribar a Aulon, prop de l'entrada de la mar Adriàtica, a la costa de l'Epir, o una mica abans d'arribar, va saber la mort d'Atalaric, el jove rei ostrogot, i del matrimoni de Amalasunta i Teòdat amb la seva exaltació al tron d'Itàlia, seguit poc després de l'empresonament d'Amalasunta. Va comunicar aquests fets a l'emperador mentre esperava a Aulon, i aquest li va ordenar defensar la causa de la reina empresonada i comunicar-ho així a Teòdat. Pere va anar immediatament cap a Itàlia però abans d'arribar, Amalasunta fou executada, un fet oportú per Justinià que va aprofitar per declarar la guerra als ostrogots. Procopi diu que fou Pere el que va instigar a Teòdat a matar a Amalasunta, seguint instruccions de Teodora la dona de Justinià, que hauria promès a Pere promoció social i econòmica. Pere va restar a Ravenna i les operacions militars foren dirigides per Belisari que va anar de victòria en victòria, i va conquerir Sicília. Teòdat va negociar a Ravenna amb Pere i a canvi de la pau va acceptar renunciar a Sicília, pagar un tribut i facilitar cada any un cos de soldats ostrogots pel servei de l'Imperi. Pere va transmetre l'oferta a l'emperador que la va rebutjar i llavors Teòdat va oferir abdicar incondicionalment, el que fou acceptat. Pere i un altre ambaixador de nom Anastasi, foren enviats de tornada a Itàlia per negociar els termes de l'acord; però a causa d'algunes derrotes romanes d'Orient als darrers mesos a Dalmàcia, Teòdat va canviar d'idea i va refusar abdicar i encara, contra totes les lleis de l'època, va empresonar als ambaixadors. Pere i Anastasi van romandre presoners fins que més endavant Belisari va capturar uns ambaixadors de Vitigès, el successor de Teòdat, i els va bescanviar cap al final del 538. A la tornada, Pere fou nomenat magister officiorum per influència de Teodora (suposadament com a agraïment per haver procurat la mort d'Amalasunta). Va exercir el càrrec amb rapacitat perquè encara que era suau i gens insolent en el tracte, segons Procopi, era "el més deshonest dels homes" (κλεπτίστατος δὲ ἀνθρώπων ἁπάντων). Va continuar en el càrrec fins al 550 i mentre va adquirir la dignitat de patrici. Llavors fou enviat a negociar la pau amb Cosroes I de Pèrsia però aquest, que no desitjava la pau el va fer tornar amb la promesa d'enviar ell un ambaixador persa a Constantinoble. El 551 o 552 va iniciar negociacions amb el papa Vigili I, que era a Calcedònia. En aquest temps posseïa a més la dignitat d'ex cònsol o consul codicillaris i el càrrec de referendari. El 562 fou enviat altre cop a la cort de Cosroes. Es va trobar amb el comissionat persa prop de Dara a Mesopotàmia d'on va seguir cap a la cort on va negociar amb el mateix rei i va aconseguir un tractat. L'historiador Menandre Protector, reprodueix alguns dels discursos de Pere que va pronunciar durant la negociació. Va morir poc després, aproximadament el 563, i va tenir molt bona reputació en el seu temps. Alguns autors suposen que aquest Pere seria Pere Retòric, que Lleonci Escolàstic menciona en un epigrama i diu que va morir quan es va ensorrar un teatre. Va deixar un fill anomenat Teodor que fou magister officiorum i comes largitionum i va ser enviat per Justí II a una ambaixada a Pèrsia al rei Cosroes II. Suides li atribueix dues obres:
* 1. Ιστορίαι, Historiae. A la Collectanea et Excerpta de Constantí Porfirogènit se'n conserven extensos fragments.
* 2. Πεὶ πολιτικη̂ς καταστάσεως, De State (o De constitutione) Republicana.
rdf:langString
Petros Patrikios (lateinisch Petrus Patricius; † um 565) war ein hochrangiger oströmischer Diplomat der Spätantike. Flavius Petrus wurde wohl um 500 in Thessaloniki geboren. Er war Christ, studierte römisches Recht und trat in den Staatsdienst ein. Er bekleidete das wichtige Amt des magister officiorum von 539 bis zum Tod seines Gönners Justinian im Jahre 565 – eine ungewöhnlich lange Zeit. Zu seinen zahlreichen Aufgaben gehörte insbesondere auch die Organisation des oströmischen Hofzeremoniells, das unter Justinian erheblich ausgeweitet und verkompliziert wurde. Vor allem aber erfüllte Petros bereits vor 539 die Funktionen eines kaiserlichen „Außenministers“ und ging für Justinian und Theodora mehrfach auf schwierige diplomatische Missionen, etwa zu den Ostgoten: 534 erreichte er Ravenna, um über den Status von Sizilien zu verhandeln; doch noch während er am gotischen Hof weilte, begann der Krieg zwischen Ostrom und den Goten, so dass Petros eine Weile inhaftiert wurde. Angeblich war er wenig später in die Ermordung der Gotenkönigin Amalasuntha verwickelt. Erst 539 kam er frei – und noch im selben Jahr wurde er vom Kaiser zum magister officiorum und patricius (ein sehr hoher Ehrentitel) ernannt. Aufgrund dieser Ehrung ist er als "Petrus Patricius" in die Geschichte eingegangen. 550 unternahm er eine Auslandsmission zum mächtigen Sassanidenkönig Chosrau I. Eine wichtige Rolle spielte Petros auch bei den schwierigen Verhandlungen mit den Sassaniden 561/62, die bei Dara stattfanden und 562 zum Abschluss eines auf 50 Jahre angelegten Friedens führten – der allerdings nur wenige Jahre hielt. Trotz seiner unbestreitbaren Verdienste und Fähigkeiten wird Petros im Werk des Historikers Prokopios von Caesarea eher negativ geschildert, und Menander Protektor rügt seine enorme Eitelkeit. Petros ist nach den Angaben des Menander bald nach dem Ende der Verhandlungen mit den Persern verstorben, doch war er noch 565 am Leben. Da er zur Zeit von Justinians Nachfolger Justin II. (565 bis 578) nicht mehr belegt ist, wird er wohl um diese Zeit auch verstorben sein. Petros war auch literarisch aktiv. Von seinen Werken sind nur Fragmente erhalten, von denen einige jedoch wertvolle Informationen bieten, da Petros auch ältere Dokumente aufnahm; so ist der Text des Friedensvertrags zwischen Römern und Persern von 298 (299?) nur dank Petros überliefert. Teile seines Buches über das kaiserliche Protokoll wurden im 10. Jahrhundert in das Werk De cerimoniis des Kaisers Konstantin VII. aufgenommen und sind so erhalten geblieben. Des Weiteren verfasste Petros einen Bericht über seine diplomatische Mission 561/62, der auch von Menander Protektor benutzt wurde. Petros betätigte sich zudem, wie viele hochrangige oströmische Würdenträger seiner Zeit, auch als Historiker und verfasste eine Römische Geschichte. Diese behandelte aber ungewöhnlicherweise nicht die jüngere Vergangenheit, sondern reichte wohl von der Zeit des zweiten Triumvirats (43 v. Chr.) bis Constantius II. (337 bis 361 n. Chr.); das letzte überlieferte Fragment berichtet von Ereignissen im Jahre 358. Die Historien des Petros waren vermutlich nicht in Bücher eingeteilt, sondern nach den Regierungen der Kaiser gegliedert. Petros stützte sich offenbar in weiten Teilen auf Cassius Dio, mit dem er teilweise wörtlich übereinstimmt, und zog zudem wohl Herodian, Dexippos sowie Eunapios von Sardes heran. Bruno Bleckmann vermutet, dass Petros auch auf die verlorenen Annalen des Virius Nicomachus Flavianus zurückgegriffen hat (siehe Leoquelle). Es ist wahrscheinlich, dass der sogenannte Anonymus post Dionem mit Petros identisch ist, wenngleich dafür von Warren Treadgold als Autor (allerdings wenig überzeugend) Helikonios von Byzanz vorgeschlagen wurde.
rdf:langString
Ο Πέτρος Πατρίκιος (περ. 500-565) ήταν υψηλά ιστάμενος πολιτικός, διπλωμάτης και ιστορικός της Βυζαντινής αυτοκρατορίας. Καλά μορφωμένος και επιτυχημένος δικηγόρος, ο Πέτρος στάλθηκε επανειλημμένα πρεσβευτής στο Βασίλειο των Οστρογότθων παραμονές του . Παρά τα διπλωματικά του προσόντα, δεν κατάφερε να αποτρέψει τον πόλεμο και φυλακίστηκε προσωρινά από τους Γότθους στη Ραβέννα. Μετά την απελευθέρωσή του διορίστηκε μάγιστρος των οφφικίων, θέση την οποία διατήρησε για 26 συναπτά έτη, κάτι χωρίς προηγούμενο στη Βυζαντινή ιστορία. Ήταν κορυφαίος υπουργός του Ιουστινιανού (527-565) παίζοντας καθοριστικό ρόλο στις επιλογές του αυτοκράτορα σε θέματα θρησκείας αλλά και στις σχέσεις του με τους Σασσανίδες Πέρσες, καθώς ηγήθηκε των διαπραγματεύσεων για τη συνθήκη ειρήνης του 562, που έληξε τον 20-ετή . Τα ιστορικά γραπτά του έχουν σωθεί μόνο τμηματικά, αλλά αποτελούν μοναδικές πηγές πληροφόρησης για τις πρωτο-Βυζαντινές παραδόσεις και τις σχέσεις της αυτοκρατορίας με τους Σασσανίδες.
rdf:langString
Pedro el Patricio (en latín, Petrus Patricius; en griego, Πέτρος ὁ Πατρίκιος, Petros ho Patrikios; ca. 500–565) fue un oficial, diplomático e historiador del Imperio romano de Oriente. Como culto y exitoso abogado, fue enviado en varias ocasiones a la Italia ostrogoda en el preludio de la Guerra Gótica de 535–554. A pesar de sus habilidades diplomáticas, no fue capaz de evitar la guerra y fue encarcelado por los godos en Rávena por unos cuantos años. Al ser liberado, fue nombrado en el cargo de magister officiorum, jefe de la Cancillería, el cual mantuvo por 26 años. En esta calidad, fue uno de los ministros líderes del emperador Justiniano I (r. 527–565) y desempeñó un papel importante en las políticas religiosas del emperador y en las relaciones con el Imperio sasánida; en especial, condujo las negociaciones para el tratado de paz de 562 que puso fin a la Guerra Lázica de 20 años de duración. Sus escritos históricos han sobrevivido solo en fragmentos, pero proveen una fuente única sobre las ceremonias bizantinas tempranas y sobre asuntos diplomáticos entre el Imperio bizantino y los sasánidas.
rdf:langString
Peter the Patrician (Latin: Petrus Patricius, Greek: Πέτρος ὁ Πατρίκιος, Petros ho Patrikios; c. 500–565) was a senior Byzantine official, diplomat, and historian. A well-educated and successful lawyer, he was repeatedly sent as envoy to Ostrogothic Italy in the prelude to the Gothic War of 535–554. Despite his diplomatic skill, he was not able to avert war, and was imprisoned by the Goths in Ravenna for a few years. Upon his release, he was appointed to the post of magister officiorum, head of the imperial secretariat, which he held for an unparalleled 26 years. In this capacity, he was one of the leading ministers of Emperor Justinian I (r. 527–565), playing an important role in the Byzantine emperor's religious policies and the relations with Sassanid Persia; most notably he led the negotiations for the peace agreement of 562 that ended the 20-year-long Lazic War. His historical writings survive only in fragments, but provide unique source material on early Byzantine ceremonies and diplomatic issues between Byzantium and the Sassanids.
rdf:langString
Pierre le Patrice (en grec Πέτρος ό Πατρίκιος ; né vers 500, mort vers 565), aussi appelé Pierre le Magistre (en grec Πέτρος ό Μάγιστρος), est un haut fonctionnaire, diplomate et historien byzantin. Après avoir reçu une excellente éducation, il commença une carrière de juriste, avant d’être envoyé avant la guerre de 535-554 comme ambassadeur auprès du gouvernement ostrogoth d’Italie. En dépit de ses talents de plaideur, sa mission fut un échec et il fut emprisonné par les Goths à Ravenne pendant trois ans. Lors de sa libération, il fut promu au rang de magister officiorum (chef du secrétariat impérial), poste qu’il occupa pendant la période exceptionnelle de vingt-six ans. À ce titre, il fut l’un des ministres les plus importants de Justinien Ier, jouant un rôle de premier plan dans la politique religieuse de l’empereur et dans les relations avec l’Empire perse. Il conduisit entre autres les négociations qui aboutirent au traité de paix de Dara en 562 mettant un terme à la guerre lazique qui durait depuis vingt ans. Contemporain de Procope de Césarée, ses écrits historiques n’existent plus que sous forme de fragments, mais sont une source unique d’information sur les cérémonies dans l’Empire byzantin de l’époque et sur les relations entre l’Empire byzantin et l’Empire sassanide.
rdf:langString
Pietro Patrizio (lingua greca: Petros Patrikios; latino: Petrus Patricius; Dara, 500 – dopo il 565) è stato un alto funzionario bizantino.
rdf:langString
Piotr Patrycjusz lub Petros Patrikios, także Petros (stgr. Πέτρος ὁ Πατρίκιος; ur. ok. 500 r., zm. 564 r.) – historyk bizantyński. Piotr Patrycjusz był wysokim urzędnikiem cesarskim i posłem, pozostawił po sobie Dzieje obejmujące historię Rzymu od roku 43 do 358 oraz pracę O organizacji państwowej.
rdf:langString
Пётр Патрикий (Патриций) — высший византийский государственный деятель, дипломат и историк эпохи Юстиниана I (527—565). Будучи хорошо образованным и успешным юристом, он неоднократно отправлялся с миссиями в королевство остготов. Его дипломатические таланты не смогли предотвратить наступление войны, и несколько лет ему пришлось провести в заключении в Равенне. После освобождения он был назначен на пост магистра оффиций, главой императорского секретариата, и занимал эту должность 26 лет. В этом качестве он являлся одним из главных придворных императора Юстиниана I, играя важную роль в его религиозной политике и отношениях с Персией. Среди его достижений — переговоры, завершившие мирным договором длившуюся 20 лет Лазскую войну (541—562). Пётр Патрикий является автором исторических сочинений, из которых до нашего времени дошли фрагменты, являющиеся уникальным источником по церемониям ранней Византийской империи и византийско-персидским отношениям того времени. Трактат «О политической науке», долгое время приписывавшийся Петру, в настоящее время считается анонимным.
rdf:langString
Pedro, o Patrício (em latim: Petrus Patricius; em grego: Πέτρος ὁ Πατρίκιος; romaniz.: Petros ho Patrikios; c. 500 — 565) foi um oficial sênior, diplomata e historiador bizantino. Um advogado bem-educado e bem sucedido, foi repetidamente enviado como emissário para o Reino Ostrogótico no prelúdio da Guerra Gótica (535–554). Apesar de sua habilidade diplomática, não foi capaz de evitar a guerra, e foi preso pelos godos em Ravena por alguns anos. Após sua libertação, foi nomeado para o posto de mestre dos ofícios, chefe do secretariado imperial, que manteve por incomparáveis 26 anos. Nesta capacidade, foi um dos ministros líderes do imperador Justiniano (r. 527–565), desempenhando importante papel nas políticas religiosas dele e nas relações com o Império Sassânida; mais notadamente liderou as negociações para o acordo de paz de 562 que terminou a Guerra Lázica. Seus escritos históricos sobreviveram apenas em fragmentos, mas fornecem fonte material única sobre cerimônias precoces e assuntos diplomáticos entre bizantinos e sassânidas.
rdf:langString
Петро Патрикій (бл. 500 — 565) — державний діяч, дипломат, історик Візантійської імперії.
xsd:nonNegativeInteger
16505
