Persaeus

http://dbpedia.org/resource/Persaeus an entity of type: Thing

Persaios von Kition (* wohl um 305 v. Chr. in Kition auf Zypern; † wohl 243 v. Chr. in Akrokorinth) war ein antiker griechischer Philosoph und Politiker. Er war Schüler Zenons von Kition und gehörte der stoischen Philosophenschule an. rdf:langString
Persaeus (Greek: Περσαῖος; 307/6–243 BC) of Citium, son of Demetrius, was a Greek Stoic philosopher, and a friend and favourite student of Zeno of Citium. rdf:langString
Persaios (en grec ancien Περσαῖος) de Kition (307-243 av. J.-C.), est un philosophe grec de l'école stoïcienne, disciple du fondateur de celle-ci, Zénon de Kition, et homme de confiance d'Antigone II Gonatas. rdf:langString
Perseo di Cizio (in greco antico: Περσαῖος, Persàios; Cizio, 307/6 a.C. – 243 a.C.) è stato un filosofo stoico greco antico, figlio di Demetrio, amico e studente preferito di Zenone di Cizio. rdf:langString
Персей із Кітіона, син Деметрія (грец. Περσαῖος; близько 307-306 — 243 до н. е.) — грецький філософ-стоїк, друг і улюблений учень Зенона Кітіонського. rdf:langString
Perseu, en llatí Persaeus, en grec antic Περσαἶος, de malnom Cittieus (Κιττιεύς) per la seva ciutat nativa de Cittium (o Cítium o Kètion), al sud de Xipre, fou un filòsof grec. Fou el deixeble preferit de l'estoic Zenó, també nadiu de Cítium. El Suides diu que el nom del seu pare era Demetri i que també va tenir el malnom de Dorotheus. La seva relació amb Zenó és poc coneguda i el mateix Diògenes Laerci diu que no se sap si era un amic íntim o Perseu era un esclau del rei Antígon II Gònates, que el va fer tutor del seu fill Halcioneu, i cedit a Zenó com a copista, va ser després alliberat pel filòsof. Aquesta darrera versió està molt difosa, i la repeteix Aule Gel·li, però hi ha elements que la fan dubtosa. Quan el rei Antígon II Gònates va cridar Zenó a la seva cort de Pel·la, cap a l'any rdf:langString
Ο Περσαίος γιος του Δημητρίου, (έζησε 306-243 π.Χ.), ήταν Έλληνας στωικός φιλόσοφος από το Κίτιο. Ο Περσαίος ήταν φίλος και μαθητής του Ζήνωνα και ζούσαν στο ίδιο σπίτι. Ο Ζήνων τον έστειλε στη Μακεδονία στην αυλή του Αντίγονου του γονατά για να αναλάβει την διαπαιδαγώγηση του διάδοχου. Αργότερα κάποιοι συγγραφείς έγραψαν ότι ο Περσαίος ήταν σκλάβος του Ζήνωνα, αλλά αυτό οφείλεται σε παρεξήγηση, κάποτε όταν ο φιλόσοφος Βίων είδε στο άγαλμα του την επιγραφή που έγραφε «Περσαίος ο μαθητής του Ζήνωνα», αυτός τότε είπε ότι θα έπρεπε να ήταν: «Περσαίος υπηρετεί τον Ζήνωνα». rdf:langString
Perseo de Citio (en griego, Περσαῖος; Citio, 307-306 a. C. – 243 a. C.) fue un filósofo griego discípulo de Zenón de Citio, que vivió en la casa de este.​ Escritores posteriores escribieron que Perseo había sido esclavo de Zenón,​ quizá un amanuense enviado por Zenón al rey Antígono II Gónatas;​ pero el origen de esta historia parece ser debido a un comentario sarcástico sobre Perseo, debido a Bión de Borístenes, que viendo inscrito en una estatua de Perseo: "Perseo, pupilo de Zenón," se burló diciendo que debería decir: "Perseo, siervo de Zenón."​ rdf:langString
Persaios (bahasa Yunani: Περσαῖος; 307/6–243 SM) dari Kition merupakan seorang filsuf Stoa Yunani, dan seorang sahabat dan murid favorit Zeno dari Citium. Ia adalah putra Demetrius. Ia tinggal di rumah yang sama dengan Zeno. Penulis kemudian menulis bahwa Persaios adalah budak Zeno, yang mungkin awalnya adalah seorang amanuensis yang dikirim ke Zeno oleh Raja Antigonos II Gonatas; Namun, sumber cerita ini tampaknya disebabkan oleh ucapan sarkastik yang dibuat tentang Persaios oleh yang saat melihat patung Persaios tertulis: "Persaios murid Zeno," mengejek bahwa seharusnya: "Persaeus Hamba Zeno." rdf:langString
Персей из Кития (др.-греч. Περσαίος ο Κιτιεύς; ок. 306 — ок. 243 до н. э.) — философ-стоик, друг и любимый студент Зенона Китийского. Жил с ним в одном доме. Последующие писатели утверждали, что, возможно, он был рабом Зенона, посланный ему Антигоном Гонатом. Ни один из трудов Персея не сохранился, исключая нескольких фрагментов. Диоген Лаэртский указывает на следующие работы, приписываемые Персею: rdf:langString
Perseu de Cítio (em grego: Περσαῖος; 306 a.C. — 243 a.C.), filho de Demétrio, foi um filósofo estoico, amigo e estudante de Zenão de Cítio. Viveu na mesma casa que Zenão. Escritores posteriores escreveram que seria escravo de Zenão, que teria possivelmente sido um amanuense e enviado a Zenão pelo rei Antígono II Gónatas; no entanto, a fonte desta história parece ser devida a uma observação sarcástica sobre Perseu efectuada por , que após ter visto uma estátua de Perseu com a inscrição: "Perseu, discípulo de Zenão", escarneceu do facto, tendo dito que poderia ter sido: "Perseu, servo de Zenão" rdf:langString
rdf:langString Persaeus
rdf:langString Perseu de Kètion
rdf:langString Persaios von Kition
rdf:langString Περσαίος ο Κιτιεύς
rdf:langString Perseo de Citio
rdf:langString Persaios
rdf:langString Persaios de Kition
rdf:langString Perseo di Cizio
rdf:langString Perseu de Cítio
rdf:langString Персей из Кития
rdf:langString Персей (філософ)
xsd:integer 13328215
xsd:integer 1106537512
rdf:langString Perseu, en llatí Persaeus, en grec antic Περσαἶος, de malnom Cittieus (Κιττιεύς) per la seva ciutat nativa de Cittium (o Cítium o Kètion), al sud de Xipre, fou un filòsof grec. Fou el deixeble preferit de l'estoic Zenó, també nadiu de Cítium. El Suides diu que el nom del seu pare era Demetri i que també va tenir el malnom de Dorotheus. La seva relació amb Zenó és poc coneguda i el mateix Diògenes Laerci diu que no se sap si era un amic íntim o Perseu era un esclau del rei Antígon II Gònates, que el va fer tutor del seu fill Halcioneu, i cedit a Zenó com a copista, va ser després alliberat pel filòsof. Aquesta darrera versió està molt difosa, i la repeteix Aule Gel·li, però hi ha elements que la fan dubtosa. Quan el rei Antígon II Gònates va cridar Zenó a la seva cort de Pel·la, cap a l'any 271 aC, Zenó es va excusar per la seva avançada edat, i va enviar al rei els seus deixebles Perseu i Filònides, als que també va acompanyar el poeta Arat, que havia rebut instruccions de Perseu a Atenes. Sembla que Peseu va aconsellar al rei sobre la seva elecció d'assessors en filosofia i literatura. Va participar en els afers públics, segons comenta Claudi Elià, que l'inclou entre els filòsofs que es van dedicar a la política. Segons Ateneu que no té gaire bona opinió sobre la seva moralitat, li va ser encarregada la custòdia de Corint i que la va perdre davant Àrat de Sició l'any 243 aC. Perseu hauria mort als combats, segons Pausànies. Ateneu també diu que Perseu seguia l'opinió de Zenó, segons la qual els filòsofs eren els únics que podien ser bons generals. Se li atribueixen les obres Πολιτεία Λακωνική (Constitució lacedemònica) i Ζυμποτικοὶ Διάλογοι (Diàlegs de banquets) però són força dubtoses. D'altra banda és més probable que fos autor de les obres titulades ̔Υπομνήματα Συμπύτικα, (Notes o explicacions sobre banquets) i Περὶ Γάμου (Sobre el casament) i Περὶ ̓Ερώτων (Sobre els amors), segons Diògenes Laerci, que en dona uns catorze títols.
rdf:langString Ο Περσαίος γιος του Δημητρίου, (έζησε 306-243 π.Χ.), ήταν Έλληνας στωικός φιλόσοφος από το Κίτιο. Ο Περσαίος ήταν φίλος και μαθητής του Ζήνωνα και ζούσαν στο ίδιο σπίτι. Ο Ζήνων τον έστειλε στη Μακεδονία στην αυλή του Αντίγονου του γονατά για να αναλάβει την διαπαιδαγώγηση του διάδοχου. Αργότερα κάποιοι συγγραφείς έγραψαν ότι ο Περσαίος ήταν σκλάβος του Ζήνωνα, αλλά αυτό οφείλεται σε παρεξήγηση, κάποτε όταν ο φιλόσοφος Βίων είδε στο άγαλμα του την επιγραφή που έγραφε «Περσαίος ο μαθητής του Ζήνωνα», αυτός τότε είπε ότι θα έπρεπε να ήταν: «Περσαίος υπηρετεί τον Ζήνωνα». Είναι γνωστό ότι όταν Αντίγονος Γονατάς κάλεσε τον Ζήνωνα στην Πέλλα , γύρω στο 276 π.Χ., αυτός αρνήθηκε λόγω του γήρατος και απέστειλε τους μαθητές του Περσαίο και Φιλονίδη αντί της Θήβας. Ο Περσαίος απέκτησε εξουσία και έγινε σημαντικό πρόσωπο στο Μακεδονικό βασίλειο. Όταν ο Αντίγονος κατέλαβε την Κόρινθο το 244 π.Χ. περίπου, τον διόρισε άρχοντα της πόλης. Ο Περσαίος πέθανε το 243 π.Χ. κατά την υπεράσπιση της πόλης από την επίθεση του Άρατου. Δεν έχουν διασωθεί κείμενα του Περσαίου εκτός μερικά κομμάτια. Από τον Διογένη τον Λαέρτιο ξέρουμε κάποια έργα του. * Ἠθικαῖς σχολαῖς * Περὶ βασιλείας * Πολιτεία Λακωνική * Περὶ γάμου * Περὶ ἀσεβείας * Θυέστης * Περὶ ἐρώτων * Προτρεπτικοί * Διατριβῶν * Χρειῶν * Ἀπομνημονεύματα * Πρὸς τοὺς Πλάτωνος νόμους
rdf:langString Perseo de Citio (en griego, Περσαῖος; Citio, 307-306 a. C. – 243 a. C.) fue un filósofo griego discípulo de Zenón de Citio, que vivió en la casa de este.​ Escritores posteriores escribieron que Perseo había sido esclavo de Zenón,​ quizá un amanuense enviado por Zenón al rey Antígono II Gónatas;​ pero el origen de esta historia parece ser debido a un comentario sarcástico sobre Perseo, debido a Bión de Borístenes, que viendo inscrito en una estatua de Perseo: "Perseo, pupilo de Zenón," se burló diciendo que debería decir: "Perseo, siervo de Zenón."​ Es conocido que Antígono II Gónatas invitó a Zenón a su corte de Pela​ alrededor de 276 a. C. Zenón rehusó debido a su avanzada edad y envió a sus discípulos Perseo y Filónides de Tebas.​ Perseo se convirtió en una figura importante de la corte macedonia. Después de que Antígono capturase Corinto, sobre 244 a. C., le fue dado a Perseo el control de la ciudad, como arconte. Perseo de Citio murió en 243 a. C., hallándose al frente de la guarnición macedonia que defendía la ciudad de Corinto durante el ataque de Arato de Sición,​ que la tomaría.
rdf:langString Persaios von Kition (* wohl um 305 v. Chr. in Kition auf Zypern; † wohl 243 v. Chr. in Akrokorinth) war ein antiker griechischer Philosoph und Politiker. Er war Schüler Zenons von Kition und gehörte der stoischen Philosophenschule an.
rdf:langString Persaeus (Greek: Περσαῖος; 307/6–243 BC) of Citium, son of Demetrius, was a Greek Stoic philosopher, and a friend and favourite student of Zeno of Citium.
rdf:langString Persaios (en grec ancien Περσαῖος) de Kition (307-243 av. J.-C.), est un philosophe grec de l'école stoïcienne, disciple du fondateur de celle-ci, Zénon de Kition, et homme de confiance d'Antigone II Gonatas.
rdf:langString Persaios (bahasa Yunani: Περσαῖος; 307/6–243 SM) dari Kition merupakan seorang filsuf Stoa Yunani, dan seorang sahabat dan murid favorit Zeno dari Citium. Ia adalah putra Demetrius. Ia tinggal di rumah yang sama dengan Zeno. Penulis kemudian menulis bahwa Persaios adalah budak Zeno, yang mungkin awalnya adalah seorang amanuensis yang dikirim ke Zeno oleh Raja Antigonos II Gonatas; Namun, sumber cerita ini tampaknya disebabkan oleh ucapan sarkastik yang dibuat tentang Persaios oleh yang saat melihat patung Persaios tertulis: "Persaios murid Zeno," mengejek bahwa seharusnya: "Persaeus Hamba Zeno." Diketahui bahwa Antigonos II Gonatas mengundang Zeno ke istananya di Pella pada sekitar tahun 276 SM. Zeno menolak karena usia tuanya dan mengirim murid-muridnya Persaios dan sebagai gantinya. Persaios menjadi tokoh penting di istana Makedonia. Setelah Antigonos merebut Korintus pada sekitar tahun 244 SM, Persaios diberi wewenang kota sebagai Arkhon. Persaios meninggal pada tahun 243 SM yang membela kota tersebut dari serangan yang dpimpin oleh Aratos dari Sikyon.
rdf:langString Perseo di Cizio (in greco antico: Περσαῖος, Persàios; Cizio, 307/6 a.C. – 243 a.C.) è stato un filosofo stoico greco antico, figlio di Demetrio, amico e studente preferito di Zenone di Cizio.
rdf:langString Perseu de Cítio (em grego: Περσαῖος; 306 a.C. — 243 a.C.), filho de Demétrio, foi um filósofo estoico, amigo e estudante de Zenão de Cítio. Viveu na mesma casa que Zenão. Escritores posteriores escreveram que seria escravo de Zenão, que teria possivelmente sido um amanuense e enviado a Zenão pelo rei Antígono II Gónatas; no entanto, a fonte desta história parece ser devida a uma observação sarcástica sobre Perseu efectuada por , que após ter visto uma estátua de Perseu com a inscrição: "Perseu, discípulo de Zenão", escarneceu do facto, tendo dito que poderia ter sido: "Perseu, servo de Zenão" É sabido que Antígono II Gónatas convidou Zenão para a sua corte em Pela por volta de 276 a.C.. Zenão terá recusado devido à sua idade avançada e enviou os seus alunos Perseu e . Perseu tornou-se uma importante figura na corte macedónia. Depois de Antígono ter conquistado Corinto por volta de 244 a.C., Perseu tomou conta da cidade como arconte. Perseu morreu em 243 a.C., defendendo a cidade contra o ataque liderado por Arato de Sicião. Nenhum dos escritos de Perseu sobreviveram com excepção de alguns fragmentos. Diógenes Laércio lista as seguintes obras como tendo sido escritas por Perseu: * Ἠθικαῖς σχολαῖς - Escola Ética. * Περὶ βασιλείας - Sobre a Monarquia. * Πολιτεία Λακωνική - Constituição de Esparta. * Περὶ γάμου - Sobre o Casamento. * Περὶ ἀσεβείας - Sobre a Impiedade. * Θυέστης - Tiestes. * Περὶ ἐρώτων - Sobre o Amor. * Προτρεπτικοί - Exortações. * Διατριβῶν - Conversações. * Χρειῶν - * Ἀπομνημονεύματα - Reminiscências. * Πρὸς τοὺς Πλάτωνος νόμους - Leis de Platão.
rdf:langString Персей из Кития (др.-греч. Περσαίος ο Κιτιεύς; ок. 306 — ок. 243 до н. э.) — философ-стоик, друг и любимый студент Зенона Китийского. Жил с ним в одном доме. Последующие писатели утверждали, что, возможно, он был рабом Зенона, посланный ему Антигоном Гонатом. Известно, что Антигон II Гонат пригласил Зенона к себе в Пеллу ок. 276 г. до н. э. Однако Зенон отказался по причине пожилого возраста и отправил ему своих студентов Персея и Филонида Фивского. Персей стал важной фигурой при македонском дворе. После того, как Антигон захватил Коринф ок. 244 г. до н. э., Персей стал архонтом города, и погиб при защите города от нападения Арата Сикионского. Ни один из трудов Персея не сохранился, исключая нескольких фрагментов. Диоген Лаэртский указывает на следующие работы, приписываемые Персею: * Ἠθικαῖς σχολαῖς — Этическая школа. * Περὶ βασιλείας — О царстве. * Πολιτεία Λακωνική — Строительство Лакедемона. * Περὶ γάμου — О браке. * Περὶ ἀσεβείας — О неверии. * Θυέστης — Тиэсты. * Περὶ ἐρώτων — О любви. * Προτρεπτικοί — Наставления. * Διατριβῶν — Беседы. * Χρειῶν — Апофегмы. * Ἀπομνημονεύματα — Воспоминания. * Πρὸς τοὺς Πλάτωνος νόμους — Законы Платона.
rdf:langString Персей із Кітіона, син Деметрія (грец. Περσαῖος; близько 307-306 — 243 до н. е.) — грецький філософ-стоїк, друг і улюблений учень Зенона Кітіонського.
xsd:nonNegativeInteger 4496

data from the linked data cloud