Patagonia Rebelde
http://dbpedia.org/resource/Patagonia_Rebelde an entity of type: Thing
La Patagonia rebel, també coneguda com la Patagonia tràgica, és el nom que va rebre la lluita protagonitzada pels treballadors anarcosindicalistes en rebel·lió de la província de Santa Creu, en la Patagonia argentina, entre 1920 i 1921. La mateixa va començar com una vaga contra l'explotació dels obrers per part dels seus patrons en el sud argentí. Conscient de la crisi i sota la pressió de Gran Bretanya, el president Hipòlit Yrigoyen, qui estava preocupat per la situació dels seus companys propietaris de terres en Santa Creu, envia el gener de 1921 a tropes de l'exèrcit comandades pel tinent coronel Héctor Benigne Varela, sota les ordres de "normalitzar" la situació. Al final del conflicte entre 300 i 1500 obrers havien estat afusellats o morts en combat.
rdf:langString
La Patagonia rebelde, también conocida como la Patagonia trágica, es el nombre que recibió la lucha protagonizada por los trabajadores anarcosindicalistas en huelga en el Territorio Nacional de Santa Cruz, en la Patagonia argentina, entre 1920 y 1922. Algunas versiones, impulsadas desde los sectores patronales y la prensa mayoritaria de la época, plantearon que se trataba de un movimiento subversivo, e incluso instigado desde Chile. Estas visiones fueron cuestionadas desde sus inicios por la prensa anarquista de la época -como los periódicos La Protesta y La Antorcha- así como poco después en el libro de José María Borrero titulado La Patagonia Trágica. Sin embargo, las denuncias de las matanzas cobraron verdadera fuerza y fueron conocidas ampliamente en todo el país a partir de la public
rdf:langString
Patagonia Rebelde (or Patagonia Trágica) ("Rebel Patagonia" or "Tragic Patagonia" in English) was the name given to the uprising and violent suppression of a rural workers' strike in the Argentine province of Santa Cruz in Patagonia between 1920 and 1922. The uprising was put down by Colonel Héctor Benigno Varela's 10th Cavalry Regiment of the Argentine Army under the orders of President Hipólito Yrigoyen. Approximately 300-1,500 rural workers were shot and killed by the 10th Cavalry Regiment in the course of the operations, many of them executed by firing squads after surrendering. Most of the executed were Spanish and Chilean workers who had sought refuge in Argentina's Patagonia after their strike in the city of Puerto Natales in southern Chile in 1919 was crushed by the Chilean authori
rdf:langString
En Argentine, il est d’usage de nommer Patagonie rebelle (en espagnol : Patagonia rebelde) ou Patagonie tragique (Patagonia trágica) la lutte menée entre 1920 et 1921 par des travailleurs insurgés, principalement anarcho-syndicalistes, dans la province de Santa Cruz, en Patagonie argentine.
rdf:langString
Патаго́нский мятеж или Патагонская трагедия (исп. Patagonia Trágica) — забастовка и последовавшее за попыткой его подавления вооружённое восстание сельских рабочих в аргентинской провинции Санта-Крус в Патагонии между 1920 и 1922 годами. Восстание было подавлено 10-м кавалерийским полком аргентинской армии полковника по приказу президента Иполито Иригойена. В ходе подавления восстания погибли от 300 до 1500 сельских рабочих, многие из которых были расстреляны после сдачи в плен. Большинство казнённых были испанскими и чилийскими рабочими, которые искали убежища в аргентинской Патагонии после жестокого подавления забастовки в городе Пуэрто-Наталес на юге Чили в июле 1920 года. По меньшей мере два аргентинских солдата (рядовые Фернандо Пабло Фишер и Доминго Монтенегро), трое местных полицей
rdf:langString
rdf:langString
Patagonia rebel
rdf:langString
Patagonia rebelde
rdf:langString
Patagonie rebelle
rdf:langString
Patagonia Rebelde
rdf:langString
Патагонский мятеж
rdf:langString
Patagonia Rebelde
xsd:integer
27927251
xsd:integer
1123482193
rdf:langString
Arrested workers after the strike's suppression
xsd:integer
5
300
rdf:langString
Argentine Regional Workers' Federation
rdf:langString
Government of Argentina
*18px Argentine Army
*18px Argentine Federal Police
*18px Argentine Patriotic League
*18px Radical Civic Union
xsd:integer
18
rdf:langString
Hipólito Yrigoyen
rdf:langString
Antonio Soto
rdf:langString
Edelmiro Correa Falcón
rdf:langString
Facón Grande
rdf:langString
Patagonia Rebelde
xsd:integer
1920
xsd:integer
300
rdf:langString
Strike suppressed by the government
rdf:langString
La Patagonia rebel, també coneguda com la Patagonia tràgica, és el nom que va rebre la lluita protagonitzada pels treballadors anarcosindicalistes en rebel·lió de la província de Santa Creu, en la Patagonia argentina, entre 1920 i 1921. La mateixa va començar com una vaga contra l'explotació dels obrers per part dels seus patrons en el sud argentí. Conscient de la crisi i sota la pressió de Gran Bretanya, el president Hipòlit Yrigoyen, qui estava preocupat per la situació dels seus companys propietaris de terres en Santa Creu, envia el gener de 1921 a tropes de l'exèrcit comandades pel tinent coronel Héctor Benigne Varela, sota les ordres de "normalitzar" la situació. Al final del conflicte entre 300 i 1500 obrers havien estat afusellats o morts en combat. La policia va informar la pèrdua de 5 dels seus homes i l'exèrcit va admetre haver perdut 2 soldats. També es va reportar que va haver-hi crims sexuals: diverses esposes dels estancieros, treballadors i policies presos ostatges van ser violades pels vaguistes. Varela va afirmar en el seu informe al Ministeri de Guerra que els treballadors planejaven derrotar a l'expedició militar i més tard amb l'ajuda dels obrers dels sindicats, "prendrien el poder a Buenos Aires". A més s'ha afirmat que els homes de Varela van combatre contra carabiners xilens i que es va capturar a deu d'ells, informació que es va usar al moment i des de llavors per justificar la massacre com una defensa de la sobirania argentina en contra d'un suposat "intent d'invasió" xilè. La inusitada repressió que va assassinar i va empresonar a més d'un miler de vaguistes constitueix un dels fets més greus de violència contra els treballadors durant un govern democràtic argentí.
rdf:langString
La Patagonia rebelde, también conocida como la Patagonia trágica, es el nombre que recibió la lucha protagonizada por los trabajadores anarcosindicalistas en huelga en el Territorio Nacional de Santa Cruz, en la Patagonia argentina, entre 1920 y 1922. Algunas versiones, impulsadas desde los sectores patronales y la prensa mayoritaria de la época, plantearon que se trataba de un movimiento subversivo, e incluso instigado desde Chile. Estas visiones fueron cuestionadas desde sus inicios por la prensa anarquista de la época -como los periódicos La Protesta y La Antorcha- así como poco después en el libro de José María Borrero titulado La Patagonia Trágica. Sin embargo, las denuncias de las matanzas cobraron verdadera fuerza y fueron conocidas ampliamente en todo el país a partir de la publicación de la obra de Osvaldo Bayer Los vengadores de la Patagonia Trágica, a comienzos de la década de 1970. Este autor demostró que en realidad se trató de un movimiento huelguístico reprimido por parte del Ejército Argentino, y que se saldó con entre 1000 y 1500 obreros asesinado y la muerte de dos conscriptos. Sus inicios se trazan a una crisis económica dada al finalizar la primera guerra mundial causando la baja del precio de la lana. Esto afecta gravemente a las haciendas ovejeras de la región de la Patagonia sur, principalmente en la provincia de Santa Cruz. Los estancieros responden con una serie de despidos y con una reducción generalizada de las condiciones laborales. Los disturbios iniciales comienzan con una serie de huelgas independientes distribuidas en la región. Intervinieron organizaciones sindicales anarquistas cómo la Sociedad Obrera de Río Gallegos y Federación Obrera Regional Argentina (FORA) incitando a los obreros por medio de campañas de propaganda y un empuje a la sindicalización de los obreros, también intervienen fuerzas paramilitares reaccionarias como la Liga Patriótica bajo contacto de los estancieros. El presidente Hipólito Yrigoyen envía en enero de 1921 tropas del Ejército comandadas por el teniente coronel Héctor Benigno Varela con órdenes de "normalizar" la situación. A pesar de lograrse un acuerdo inicial, las negociaciones colapsan y los disturbios se transforman en una huelga general, culminando en la toma de haciendas y el regreso de la armada con órdenes de terminar con las huelgas por uso de fuerza. Entre 300 y 1.500 obreros fueron asesinados o fusilados. La Policía informó la pérdida de cinco de sus hombres y el Ejército admitió haber perdido dos soldados. Varela afirmó en su informe al Ministerio de Guerra que los trabajadores planeaban derrotar a la expedición militar y, con ayuda de los sindicatos, "tomarían el poder en Buenos Aires". Se ha afirmado que los hombres de Varela combatieron contra carabineros chilenos y que se había capturado a diez de ellos; información que se usó desde entonces para justificar la masacre como una defensa de la soberanía argentina contra un intento de invasión chileno. La inusitada represión constituye uno de los hechos más graves de violencia contra los trabajadores durante un gobierno democrático argentino.
rdf:langString
En Argentine, il est d’usage de nommer Patagonie rebelle (en espagnol : Patagonia rebelde) ou Patagonie tragique (Patagonia trágica) la lutte menée entre 1920 et 1921 par des travailleurs insurgés, principalement anarcho-syndicalistes, dans la province de Santa Cruz, en Patagonie argentine. Le conflit débuta par une grève des journaliers agricoles et des ouvriers de l’industrie de la viande, qui se termina dans un premier temps par la conclusion d’un accord avec le patronat sur la base d’une plateforme de revendications des travailleurs. Cependant, lorsqu’il apparut que le patronat n’avait pas l’intention de respecter l’accord signé, et que déjà des mesures de rétorsion étaient prises à l’encontre des meneurs de la grève, le conflit social dégénéra en une grève insurrectionnelle, qui fut durement réprimée par les troupes de l’Armée argentine dépêchées sur place par le gouvernement central d’Hipólito Yrigoyen, alors président en exercice, et commandées par le lieutenant-colonel . Lors de cette répression, féroce et disproportionnée, quelque 1 500 ouvriers furent passés par les armes. Un an plus tard, Varela périt dans un attentat à la bombe perpétré à titre de vengeance par Kurt Gustav Wilckens, anarchiste allemand.
rdf:langString
Patagonia Rebelde (or Patagonia Trágica) ("Rebel Patagonia" or "Tragic Patagonia" in English) was the name given to the uprising and violent suppression of a rural workers' strike in the Argentine province of Santa Cruz in Patagonia between 1920 and 1922. The uprising was put down by Colonel Héctor Benigno Varela's 10th Cavalry Regiment of the Argentine Army under the orders of President Hipólito Yrigoyen. Approximately 300-1,500 rural workers were shot and killed by the 10th Cavalry Regiment in the course of the operations, many of them executed by firing squads after surrendering. Most of the executed were Spanish and Chilean workers who had sought refuge in Argentina's Patagonia after their strike in the city of Puerto Natales in southern Chile in 1919 was crushed by the Chilean authorities, at the cost of four carabiniers killed and the offices of their union were burned by the police and the military on July 27, 1920. At least two Argentine soldiers (Privates Fernando Pablo Fischer and Domingo Montenegro), three local policemen (sergeant Tomás Rosa and constables Ernesto Bozán and Juan Campos) and a number of ranch owners and their relatives also died during the strife. Several of the captured women were raped in the uprising as the rebel forces fought for control of the territory. The most detailed narrative of these events is that by Osvaldo Bayer (1972, below), summarized in English by Bruce Chatwin in 1976.
rdf:langString
Патаго́нский мятеж или Патагонская трагедия (исп. Patagonia Trágica) — забастовка и последовавшее за попыткой его подавления вооружённое восстание сельских рабочих в аргентинской провинции Санта-Крус в Патагонии между 1920 и 1922 годами. Восстание было подавлено 10-м кавалерийским полком аргентинской армии полковника по приказу президента Иполито Иригойена. В ходе подавления восстания погибли от 300 до 1500 сельских рабочих, многие из которых были расстреляны после сдачи в плен. Большинство казнённых были испанскими и чилийскими рабочими, которые искали убежища в аргентинской Патагонии после жестокого подавления забастовки в городе Пуэрто-Наталес на юге Чили в июле 1920 года. По меньшей мере два аргентинских солдата (рядовые Фернандо Пабло Фишер и Доминго Монтенегро), трое местных полицейских, а также ряд землевладельцев и членов их семей также погибли во время мятежа. Известно также о нескольких изнасилованиях захваченных женщин в регионе, охваченном восстанием. Наиболее подробное описание событий Патагонского мятежа приводит Освальдо Байер (1972), обобщённое на английском языке Брюсом Чэтвином в 1976 году.
xsd:nonNegativeInteger
27348
xsd:string
300-1,500
xsd:string
Government of Argentina
xsd:string
*18pxArgentine Army
xsd:string
*18pxArgentine Federal Police
xsd:string
*18pxArgentine Patriotic League
xsd:string
*18pxRadical Civic Union
xsd:string
Argentine Regional Workers' Federation
xsd:string
Strike suppressed by the government
