Paracuellos massacres

rdf:langString Matances de Paracuellos

rdf:langString Es coneixen com a matances de Paracuellos els episodis organitzats d'assassinat massiu de diversos milers de presoners, considerats oposats al bàndol republicà, ocorreguts durant la Batalla de Madrid de la Guerra Civil espanyola, als paratges del rierol de San Jóse, al municipi de Paracuellos de Jarama, i de , al terme de Torrejón de Ardoz, pròxims a la Madrid. Les matances van tenir lloc entre el 7 de novembre i el 4 de desembre de 1936, mentre s'enfrontaven les tropes governamentals i franquistes pel control de Madrid, aprofitant els trasllats de presos de diverses presons madrilenyes, una operació que es coneixia popularment com a saques. Diversos d'aquests trasllats van ser desviats cap a llocs com el rierol San José, a la vora del riu Jarama, i a un rec o canal d'irrigació fora d'ús, a la vora del riu Henares, on diversos milers de presoners van ser assassinats. Bona part de les víctimes foren militars que o bé havien participat en el cop d'Estat contra la República o bé no s'havien incorporat a la defensa de la República. En aquest sentit, algunes fonts xifren en uns 1.100 els caps i oficials de l'Exèrcit que es trobaven reclosos a la Presó Model madrilenya el 9 d'agost de 1936. A més dels militars, durant aquestes matances també van ser assassinats falangistes, religiosos, militants de la dreta, burgesos i altres persones que en la seva immensa majoria havien estat detingudes per ser considerades partidàries de la revolta i custodiades sense empara legal ni acusació formal. Habitualment, s'elaboraven les llistes dels presoners que formarien part de les saques i se'ls notificava el seu trasllat o la seva posada en llibertat amb documents que duien la capçalera de la Direcció general de Seguretat i que, a vegades, eren signades per Segundo Serrano Poncela, el delegat d'Ordre Públic de la Conselleria d'Ordre Públic de la Junta de Defensa de Madrid, encapçalada per Santiago Carrillo. Un cop els presos eren en els vehicles de transport, se'ls dirigia cap als punts assignats i eren afusellats de manera sumària per milícies pertanyents a les organitzacions obreres. Abans del 7 de novembre ja hi havia hagut algunes saques, especialment durant l'octubre, fruit del traspàs del control de les presons, que va passar de les dels funcionaris de presons a les de les milícies arran de l'assalt a la Presó Model que va tenir lloc el 22 d'agost de 1936, si bé el nombre d'assassinats fou moltíssim menor i va mancar el caràcter sistemàtic i organitzat que van tenir les de novembre i desembre. No totes les saques de presos que van tenir lloc a les dates citades (en total 33 extraccions) van acabar en assassinats. Sí que ho van fer les dels dies 7, 8, 9, 18, 24, 25, 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre i 1 i 3 de desembre (23). Entre el 10 i el 17 de novembre no hi va haver extraccions (ni perquè els presos fossin assassinats ni per a efectivament traslladar-los a altres llocs), i des del 4 de desembre, van cessar. Les dates es coneixen gràcies a la documentació de la Direcció general de Seguretat i els testimoniatges recollits per la Causa General. La magnitud dels assassinats va ser molt gran, ascendint a diversos milers d'assassinats, entre 2.000 i 5.000 (si bé existeixen grans discrepàncies sobre el nombre exacte) i són considerades les de major dimensió que van tenir lloc en la rereguarda de la zona republicana. El nombre de víctimes segueix sent objecte de controvèrsia. També són objecte d'aferrissades discussions aspectes com ara qui va donar l'ordre d'executar els evacuats de les presons, per què unes saques van acabar en assassinats massius mentre que en unes altres els presoners arribaven sans i estalvis a la seva destinació (incloent personatges de renom, com el líder falangista Raimundo Fernández Cuesta) i en definitiva, les responsabilitats, directes i indirectes, dels afusellaments.