Pallas and the Centaur
http://dbpedia.org/resource/Pallas_and_the_Centaur an entity of type: Thing
Pallas a kentaur (italsky Camilla e il centauro) je název obrazu namalovaného italským renesančním umělcem Sandro Botticellim.
rdf:langString
Το Παλλάς και Κένταυρος είναι πίνακας του ζωγράφου της Αναγέννησης Σάντρο Μποτιτσέλι. Φιλοξενείται στη γκαλερί Ουφίτσι της Φλωρεντίας. Βρέθηκε το 1895 σε δωμάτιο του παλατιού Πίττι και εκτίθεται στην γκαλερί από το 1922. . Πρόκειται για τέμπερα σε καμβά 207 χ 148 εκατοστά.
rdf:langString
Pallas et le Centaure fait partie des œuvres profanes de Sandro Botticelli peinte autour de 1482. C'est une scène mythologique qui marque un tournant dans la carrière de l’artiste. L’artiste s'attachait surtout à une peinture riche en symboles où se mêle Antiquité et religion, alors que la Renaissance mettait alors au jour la perspective et l'humanisme.
rdf:langString
『パラスとケンタウロス』(伊: Pallade e il centauro, 英: Pallas and the Centaur)は、盛期ルネサンスのイタリアの画家サンドロ・ボッティチェッリが1482年ごろに制作した絵画である。油彩。主題は情欲に勝利する貞潔の象徴としてのギリシア神話の女神パラス・アテナ(ローマ神話のミネルヴァ)とされている。『プリマヴェーラ』(Primavera)と『ヴィーナスの誕生』(Nascita di Venere)、『ヴィーナスとマルス』(Venere e Marte)とともにボッティチェッリを代表する神話画ないし寓意画の1つで、形状は異なっているが『プリマヴェーラ』の対作品と考えられている。かつてはロレンツォ・デ・メディチのために制作されたと考えられていたが、現在は新資料の発見により『プリマヴェーラ』とともにロレンツォ・デ・メディチの又従兄弟にあたるの所有する絵画であったことが判明しており、この人物のために制作されたと考えられている。現在はフィレンツェのウフィツィ美術館に所蔵されている。
rdf:langString
Pallade e il centauro è un dipinto a tempera su tela (207x148 cm) di Sandro Botticelli, databile al 1482-1483 circa è conservato nella Galleria degli Uffizi di Firenze.
rdf:langString
«Паллада і Кентавр» (італ. Pallade e il centauro) — картина італійського художника Сандро Боттічеллі. Це живопис темперою на полотні розміром 207 × 148 см. Зберігається в галереї Уффіці у Флоренції.
rdf:langString
«Паллада и Кентавр» (итал. Pallade e il centauro) — картина итальянского художника тосканской школы Сандро Боттичелли. Картина представляет собой живопись темперой на холсте размером 207×148 см. В настоящее время хранится в галерее Уффици, Флоренция.
rdf:langString
Pallas i el Centaure, també coneguda com a Pal·las dominant el Centaure, es una pintura del pintor renaixentista italià, Sandro Botticelli, c. 1482. Actualment es troba a la Galleria degli Uffici a Florència. S'ha proposat com a peça que acompanya la seva Primavera, tot i que és un format diferent. El mitjà utilitzat va ser la pintura amb tremp d'ou (tempera) sobre tela, i la seva mida és de 207 × 148 cm. La pintura s'ha retocat en molts llocs, i aquests retocs s'han anat esvaïnt.
rdf:langString
Palas y el Centauro, conocida en italiano como Pallade che doma il centauro, es un cuadro realizado al temple sobre tela de 207 centímetros de alto y 148 cm de ancho, realizado entre el año 1482 y 1483 por el pintor italiano Sandro Botticelli por encargo de Lorenzo di Pierfrancesco de Médici. Se conserva en la Galería de los Uffizi de Florencia. Puesto que el nombre latino de Palas Atenea es Minerva, el cuadro es conocido también como Minerva y el centauro. .
rdf:langString
Pallas and the Centaur is a painting by the Italian Renaissance painter Sandro Botticelli, c. 1482. It is now in the Uffizi Gallery in Florence. It has been proposed as a companion piece to his Primavera, though it is a different shape. The medium used is tempera paints on canvas and its size is 207 x 148 cm. The painting has been retouched in many places, and these retouchings have faded.
rdf:langString
Pallas Atena i centaur, też Pallas Medicea (wł. Pallade e il centauro) – obraz autorstwa Sandra Botticellego namalowany ok. 1485 roku. Obraz, odnaleziony w 1895 roku, został namalowany na zlecenie Wawrzyńca Wspaniałego. Ze spisu sporządzonego w 1499 roku (odnalezionego w 1979 roku) wynika, iż znajdował się w willi Villa Medicea di Castello, która należała do Lorenza i Giovanniego di Perifrancesca, obok innego obrazu tego samego autora, Wiosna.
rdf:langString
Pallas och kentauren (italienska: Pallade e il centauro) är en temperamålning av den italienske renässanskonstnären Sandro Botticelli. Den målades omkring 1482 och är utställd på Uffizierna i Florens. Denna målning omnämns i 1498 års inventering av samling. Den beställdes förmodligen av Lorenzo de' Medici, som en gåva till hans kusin Lorenzo, i samband med hans äktenskap med Semiramide Appiani 1482. Den hängde ovanför en dörr i samma rum som Botticellis Våren.
rdf:langString
rdf:langString
Pal·las dominant el Centaure
rdf:langString
Pallas a kentaur
rdf:langString
Παλλάς και Κένταυρος (Μποτιτσέλι)
rdf:langString
Palas y el Centauro
rdf:langString
Pallas et le Centaure
rdf:langString
Pallade e il centauro
rdf:langString
パラスとケンタウロス
rdf:langString
Pallas and the Centaur
rdf:langString
Pallas Atena i centaur
rdf:langString
Pallas och kentauren
rdf:langString
Паллада и Кентавр (картина Боттичелли)
rdf:langString
Паллада і Кентавр (картина Боттічеллі)
rdf:langString
Pallas and the Centaur
xsd:integer
3069482
xsd:integer
1105253297
xsd:integer
204
xsd:double
147.5
rdf:langString
Florence
rdf:langString
Sandro Botticelli - Pallade e il centauro - Google Art Project.jpg
rdf:langString
in
rdf:langString
Tempera on canvas
rdf:langString
cm
rdf:langString
Uffizi
rdf:langString
Pallas and the Centaur
rdf:langString
c. 1482
rdf:langString
Pallas i el Centaure, també coneguda com a Pal·las dominant el Centaure, es una pintura del pintor renaixentista italià, Sandro Botticelli, c. 1482. Actualment es troba a la Galleria degli Uffici a Florència. S'ha proposat com a peça que acompanya la seva Primavera, tot i que és un format diferent. El mitjà utilitzat va ser la pintura amb tremp d'ou (tempera) sobre tela, i la seva mida és de 207 × 148 cm. La pintura s'ha retocat en molts llocs, i aquests retocs s'han anat esvaïnt. Les figures de mida natural són de mitologia clàssica i probablement formen una al·legoria. Hi ha un centaure a l'esquerra, i una figura femenina que aguanta un alabarda molt elaborada i pesada a la dreta. Està agafant el cabell del centaure, i sembla sotmès a ella. La figura femenina es deia Camil·la en el primer registre de la pintura, en un inventari de 1499. Però en un inventari posterior, de 1516, es diu Minerva, l'equivalent Romà de Pal·las Atena, que seguí sent la seva identificació habitual fins a l'actualitat. Camil·la era una figura de la mitologia específicament romana, no només ideada per Virgili per a l'Eneida. Va ser un princesa criada al bosc pel seu pare, el rei exiliat Metabus, per ser un guerrera caçadora i verge, per qui sotmetre a un centaure podria considerar-se com la feina d'un dia . Pal·las/Minerva, per contrast, era una deïtat important, deessa de la saviesa, comerç i altres virtuts. Els centaures s'associaven amb la passió, la luxúria i la sensualitat incontrolades. Part del significat de la pintura seria doncs la submissió de la passió a la raó. No obstant, s'han proposat diversos significats personals, polítics i filosòfics, mes específics al llarg d'aquestes línies generals. La tela fina del vestit de Pal·las esta decorada amb les tres anells, insígnies de la família Medici, confirmant que la pintura va ser feta per encàrrec seu. Porta branques de llorer, entrellaçades al voltant dels braços, i el pit amb una corona. Uns elements que eren sovint una al·lusió a Llorenç el Magnífic (Lorenzo de Medici). A la seva esquena, trobem un escut, i unes porta sandàlies de pell als seus peus. L'alabarda, especialment tant gran i elaborada, era una arma portada pels guàrdies més que en el camp de batalla. El centaure aparentment va estat arrestat mentre es preparava per disparar amb el seu arc.
rdf:langString
Pallas a kentaur (italsky Camilla e il centauro) je název obrazu namalovaného italským renesančním umělcem Sandro Botticellim.
rdf:langString
Το Παλλάς και Κένταυρος είναι πίνακας του ζωγράφου της Αναγέννησης Σάντρο Μποτιτσέλι. Φιλοξενείται στη γκαλερί Ουφίτσι της Φλωρεντίας. Βρέθηκε το 1895 σε δωμάτιο του παλατιού Πίττι και εκτίθεται στην γκαλερί από το 1922. . Πρόκειται για τέμπερα σε καμβά 207 χ 148 εκατοστά.
rdf:langString
Palas y el Centauro, conocida en italiano como Pallade che doma il centauro, es un cuadro realizado al temple sobre tela de 207 centímetros de alto y 148 cm de ancho, realizado entre el año 1482 y 1483 por el pintor italiano Sandro Botticelli por encargo de Lorenzo di Pierfrancesco de Médici. Se conserva en la Galería de los Uffizi de Florencia. Puesto que el nombre latino de Palas Atenea es Minerva, el cuadro es conocido también como Minerva y el centauro. Forma parte de las obras profanas que Botticelli pintó en los años 1480, después de su estancia en Roma para pintar los muros de la Capilla Sixtina. Inmediatamente después de esta experiencia romana, realiza algunas de sus obras mitológicas y poéticas más bellas, muy vinculadas de una manera u otra al mecenazgo de los Médicis: los cuatro paneles pintados al temple representando la novela de Boccaccio Nastagio degli Onesti, la célebre Primavera, El nacimiento de Venus y también esta Palas y el Centauro. El término «profano», dado que no ilustra escenas religiosas sino mitológicas, marca un giro en la carrera del artista. El artista se vincula sobre todo a una pintura rica en símbolos en los que se mezcla la antigüedad con el cristianismo, mientras que el Renacimiento ponía entonces al día la perspectiva. La tela fue pintada para las bodas de Lorenzo il Popolano (con ) o quizá de su hermano Giovanni, y pudo portar un mensaje matrimonial, entendido como la belleza femenina que doma la fogosidad masculina. Un inventario que data de 1499, que no se descubrió hasta 1975, contiene una lista de las propiedades de Lorenzo di Pierfrancesco y su hermano Giovanni y confirma que en el siglo XV esta pintura de "Palas y el Centauro" (aunque el título es convencional) colgaba sobre la puerta de la misma habitación que la Primavera, en el palacio familiar de Via Larga (Florencia). Que se trata de un encargo de los Médici se muestra en el vestido claro que viste, pues en él se representan anillos entrelazados con diamantes engastados, un emblema de dicha familia. Giorgio Vasari menciona la existencia de esta pintura, pero hasta 1895 no se localizó, en el desván del Palacio Pitti de Florencia, lo que evidencia el escaso aprecio que existió durante siglos por la obra de Botticelli. El desnudo paisaje de esta pintura hace que la mirada se centre en las dos figuras. Un centauro ha sobrepasado los límites, internándose en territorio prohibido. Lleva carcaj y arco. Este ser lujurioso, mitad caballo y mitad hombre, es controlado por una ninfa guardiana armada con un escudo que le cuelga del hombro y una alabarda, y le ha cogido por los cabellos. La mujer ha sido identificada como la diosa Palas Atenea (equivalente a Minerva, la diosa latina de los artesanos). También se ha visto en ella a la amazona Camila, casta heroína de la Eneida de Virgilio. Palas lleva en los brazos, el torso y la cabeza ramas de olivo. Lo que no se discute es el contenido moral de la pintura, en la que la virtud y la castidad vencen a la sensualidad, a la brutalidad del instinto, según los preceptos de Ficino. Las dos partes del alma humana, luchando entre ellas, están representadas por la naturaleza dual del centauro. Este último quizá fue inspirado por algún relieve clásico, aunque la expresión patética, entre irritada y triste, es enteramente de Botticelli. Otra interpretación del cuadro hace referencia a la labor política de Lorenzo de Médicis como pacificador. Así, Palas sería la señoría florentina de Lorenzo el Magnífico que en aquel periodo estaba en Nápoles para evitar la guerra, simbolizada por el Centauro, entre el Papa y el Rey de Nápoles, en su célebre función de "fiel de la balanza" de los potentados italianos de finales del siglo XV. Esta interpretación justificaría la corona y la decoración de la ropa con ramos de olivo, lo que es notorio que simboliza la paz. Esta pintura marca el final del periodo mediceo de Botticelli, pues de aquí en adelante la temática de sus pinturas cambia y se convierte crecientemente en religiosa. .
rdf:langString
Pallas and the Centaur is a painting by the Italian Renaissance painter Sandro Botticelli, c. 1482. It is now in the Uffizi Gallery in Florence. It has been proposed as a companion piece to his Primavera, though it is a different shape. The medium used is tempera paints on canvas and its size is 207 x 148 cm. The painting has been retouched in many places, and these retouchings have faded. The life-size figures are from classical mythology and probably form an allegory. There is a centaur on the left, and a female figure holding a very elaborate halberd on the right. She is clutching the centaur's hair, and he seems submissive to her. The female figure was called Camilla in the earliest record of the painting, an inventory of 1499, but then in an inventory of 1516 she is called Minerva, the Roman equivalent of Pallas Athene, which remains her usual identification in recent times, although Camilla has supporters. Arthur Frothingham suggested that she is Florencia, the personification of the city of Florence. Camilla was a figure from specifically Roman mythology (if not just invented by Virgil for the Aeneid), a princess raised in the forest by her father, the exiled King Metabus, to be dedicated to Diana as a virgin warrior huntress, for whom subduing a centaur might be considered all in a day's work. Pallas/Minerva, by contrast, is a major deity, goddess of wisdom, trade and much else. Centaurs are associated with uncontrolled passion, lust and sensuality, and at least part of the meaning of the painting is clearly about the submission of passion to chastity and/or reason. Various more specific personal, political and philosophical meanings along these general lines have been proposed. The fine cloth of Pallas' clinging dress is decorated with the three ring insignia of the Medici family, confirming that the painting was made for the Medici family. She wears either olive branches (the tree of Pallas) or laurel sprays, entwined around her head, arms, breasts and hips held together by diamant rings similar to those forming the Medici sign; laurel was often used as a punning allusion to Lorenzo de' Medici. On her back is a shield and she wears leather sandals on her feet. The ceremonial halberd, especially in such large and elaborate form, was a weapon carried by guards rather than on the battlefield, and the centaur has apparently been arrested while preparing to shoot his bow.
rdf:langString
Pallas et le Centaure fait partie des œuvres profanes de Sandro Botticelli peinte autour de 1482. C'est une scène mythologique qui marque un tournant dans la carrière de l’artiste. L’artiste s'attachait surtout à une peinture riche en symboles où se mêle Antiquité et religion, alors que la Renaissance mettait alors au jour la perspective et l'humanisme.
rdf:langString
『パラスとケンタウロス』(伊: Pallade e il centauro, 英: Pallas and the Centaur)は、盛期ルネサンスのイタリアの画家サンドロ・ボッティチェッリが1482年ごろに制作した絵画である。油彩。主題は情欲に勝利する貞潔の象徴としてのギリシア神話の女神パラス・アテナ(ローマ神話のミネルヴァ)とされている。『プリマヴェーラ』(Primavera)と『ヴィーナスの誕生』(Nascita di Venere)、『ヴィーナスとマルス』(Venere e Marte)とともにボッティチェッリを代表する神話画ないし寓意画の1つで、形状は異なっているが『プリマヴェーラ』の対作品と考えられている。かつてはロレンツォ・デ・メディチのために制作されたと考えられていたが、現在は新資料の発見により『プリマヴェーラ』とともにロレンツォ・デ・メディチの又従兄弟にあたるの所有する絵画であったことが判明しており、この人物のために制作されたと考えられている。現在はフィレンツェのウフィツィ美術館に所蔵されている。
rdf:langString
Pallade e il centauro è un dipinto a tempera su tela (207x148 cm) di Sandro Botticelli, databile al 1482-1483 circa è conservato nella Galleria degli Uffizi di Firenze.
rdf:langString
Pallas Atena i centaur, też Pallas Medicea (wł. Pallade e il centauro) – obraz autorstwa Sandra Botticellego namalowany ok. 1485 roku. Obraz, odnaleziony w 1895 roku, został namalowany na zlecenie Wawrzyńca Wspaniałego. Ze spisu sporządzonego w 1499 roku (odnalezionego w 1979 roku) wynika, iż znajdował się w willi Villa Medicea di Castello, która należała do Lorenza i Giovanniego di Perifrancesca, obok innego obrazu tego samego autora, Wiosna. Dzieło przedstawia dwie postacie – Atenę lub Minerwę, boginię mądrości, a jednocześnie Kamilę, bohaterkę Eneidy Wergiliusza. Drugą postacią jest Centaur. Obraz jest alegorią triumfu cnoty nad przywarą. Mądrość Ateny lub czystość Kamilii poskramia zawstydzonego Centaura będącego chciwą mieszanką człowieka i zwierzęcia. Alegoryczny i duchowy wymiar potęguje i odzwierciedla tło obrazu – popękane skały i sielankowy krajobraz.
rdf:langString
Pallas och kentauren (italienska: Pallade e il centauro) är en temperamålning av den italienske renässanskonstnären Sandro Botticelli. Den målades omkring 1482 och är utställd på Uffizierna i Florens. Denna målning omnämns i 1498 års inventering av samling. Den beställdes förmodligen av Lorenzo de' Medici, som en gåva till hans kusin Lorenzo, i samband med hans äktenskap med Semiramide Appiani 1482. Den hängde ovanför en dörr i samma rum som Botticellis Våren. Bilden skildrar en kentaur, till hälften häst och till hälften man, och en kvinna som identifierats som antingen gudinnan Pallas Athena eller volsken , en kysk krigarmö i Vergilius Aeneiden. Kvinnan är beväpnad med hillebard och sköld och har gripit kentauren i håret. Målningen har tolkats som en allegori som visar på dygdens (kvinnans) överlägsenhet över det passionerat temperamentsfulla (kentauren).
rdf:langString
«Паллада і Кентавр» (італ. Pallade e il centauro) — картина італійського художника Сандро Боттічеллі. Це живопис темперою на полотні розміром 207 × 148 см. Зберігається в галереї Уффіці у Флоренції.
rdf:langString
«Паллада и Кентавр» (итал. Pallade e il centauro) — картина итальянского художника тосканской школы Сандро Боттичелли. Картина представляет собой живопись темперой на холсте размером 207×148 см. В настоящее время хранится в галерее Уффици, Флоренция.
xsd:nonNegativeInteger
10677