Pacinian corpuscle

http://dbpedia.org/resource/Pacinian_corpuscle an entity of type: Thing

جـُسـَيـْمات (فاتر) بوتشيني أو الجسيمات الصـُفـّاحية، التي إكتشفها التشريحيّ والأمراضي الإيطاليFilippo Pacini، هي واحدة من أربعة أنواع من (بالإنج.Mechanoreceptor)، فهي أعصاب تنتهي بأطراف مـُكبسـَلة حتى الجلد، تحسّ الضغط والاهتزازات.تتموضع ج.بوتشيني في مساريق ، خاصةً لوزة المعدة وغالباً قرب المفاصل. rdf:langString
Vaterovo–Paciniho tělísko je jedním z důležitých mechanoreceptorů. Nachází se v pod škárou. Díky nim zaznamenáváme dotyk a tlak. Tělísko bylo objeveno a popsáno německým vědcem a italským vědcem Filippem Pacinim. rdf:langString
Vater-Pacini-Körperchen, auch Pacinische Körperchen oder Lamellenkörperchen (lateinisch Corpusculum lamellosum) genannt, sind Mechanorezeptoren der Haut, die rasch adaptieren und besonders gut Vibrationsempfindungen vermitteln. Sie sind benannt nach dem deutschen Anatomen Abraham Vater (1684–1751) und dem italienischen Anatomen Filippo Pacini (1812–1883). rdf:langString
Il corpuscolo di Pacini è un recettore sensoriale presente nel derma. Si tratta di uno dei quattro tipi di meccanocettore identificati, ed è responsabile del rilevamento di stimoli vibratori e pressori. Deve il suo nome al suo scopritore, l'anatomista italiano Filippo Pacini. rdf:langString
パチニ小体(パチニしょうたい)は、主に皮膚に見られる主要な4種類の機械受容体のうちの1つである。イタリアの解剖学者Filippo Paciniが発見し名前に由来する。別名ファーター・パチニ小体(ファーテル・パチニ小体)、ファーター・パチニ層板小体(ファーテル・パチニ層板小体)ともいう。これはPachiniとAbraham Vaterの発見によるもの。 rdf:langString
Тельце Пачини, или тельце Фатера — Пачини (пластинчатое тельце) — сложный инкапсулированный . Назван в честь итальянского анатома Филиппо Пачини (1812—1883), которым был описан в 1835 году. rdf:langString
帕西尼氏小体(英文:Pacinian corpuscle),又称环层小体(Lamellar corpuscle),由意大利解剖学家菲利波·帕西尼发现,是哺乳动物(无毛)皮肤上的四大基本力学感受器之一。他们是皮肤上一种被囊神经末梢(encapsulated nerve ending),可感知震动和压力。他们只对突然的扰动产生反应,并且对震动尤其敏感,这使得个体能感知物体的表面材质,譬如粗糙或光滑。此外,在个体紧握或释放物体时,他们会对压力变化产生反应。帕西尼氏小体属于快速调节感受器。 rdf:langString
Els corpuscles de Pacini són un dels cinc tipus de mecanorreceptors que existeixen: en concret, són receptors sensorials de la pell que responen a les vibracions ràpides i la pressió mecànica profunda. Posseeixen una càpsula de teixit connectiu més desenvolupada i tenen diversos mil·límetres de longitud. Els corpuscles són elipsoidals i posseeixen una càpsula composta per nombroses capes de cèl·lules de teixit connectiu aplanades. Cada capa o làmina està separada de les altres per fibres de col·lagen i material amorf. La càpsula envolta un espai central. Cada corpuscle rep una fibra nerviosa gruixuda mielínica, que perd la seva beina de mielina i penetra la pell a l'espai central on també perd la seva beina de Schwann. L'axó nu recorre l'espai central sense ramificar-se i forma un engruixi rdf:langString
Los corpúsculos de Pacini son uno de los cinco tipos de mecanorreceptores que existen: en concreto, son receptores sensoriales de la piel que responden a las vibraciones rápidas y la presión mecánica profunda. Poseen una cápsula de tejido conectivo más desarrollada y tienen varios milímetros de longitud. Los corpúsculos son elipsoidales y poseen una cápsula compuesta por numerosas capas de células de tejido conectivo aplanadas. Cada capa o lámina está separada de las demás por fibras de colágeno y material amorfo. La cápsula rodea un espacio central. Cada corpúsculo recibe una fibra nerviosa gruesa mielínica, que pierde su vaina de mielina y penetra la piel en el espacio central donde también pierde su vaina de Schwann. El axón desnudo recorre el espacio central sin ramificarse y forma un rdf:langString
Les corpuscules de Pacini (appelés également corpuscules de Vater-Pacini), ont été découverts par l'anatomiste italien Filippo Pacini (1812-1883). Les corpuscules de Pacini sont des récepteurs sensoriels formés de terminaisons nerveuses encapsulées d'une taille allant de 0,1mm à 2 mm. Leur axe central est constitué par l'extrémité ramifiée d'une terminaison nerveuse myélinisée, autour de laquelle s'emboitent des lamelles concentriques de cellules aplaties et séparées par des fibres de collagène baignant dans le liquide intercellulaire. La terminaison nerveuse d'un corpuscule de Pacini émet des salves d'influx nerveux pour des déformations de son corpuscule de l'ordre de quelques microns. La fréquence de ces salves augmente quand la pression augmente. Les corpuscules de Pacini sont sensible rdf:langString
Pacinian corpuscle or lamellar corpuscle or Vater-Pacini corpuscle; is one of the four major types of mechanoreceptors (specialized nerve ending with adventitious tissue for mechanical sensation) found in mammalian skin. This type of mechanoreceptor is found in both glabrous (hairless) and hirsute (hairy) skins, viscera, joints and attached to periosteum of bone, primarily responsible for sensitivity to vibration. Few of them are also sensitive to quasi-static or low frequency pressure stimulus. Most of them respond only to sudden disturbances and are especially sensitive to vibration of few hundreds of Hz. The vibrational role may be used for detecting surface texture, e.g., rough vs. smooth. Most of the Pacinian corpuscles act as rapidly adapting mechanoreceptors. Groups of corpuscles re rdf:langString
Ciałko blaszkowate, ciałko Vatera-Paciniego – rodzaj szybko adaptujących się, najbardziej skomplikowanych mechanoreceptorów, wrażliwych na nacisk i wibracje. Ciałka przypominają małe, białe cebulki; różnią się wielkością, ale są wystarczająco duże, by móc dostrzec je „gołym okiem” (średnica ok. 3 mm). Zbudowane są z koncentrycznie ułożonych warstw fibroblastów, wypełnione są płynem, a w ich rdzeniach znajduje się pojedynczy, niemielinowany akson i jego komórki Schwanna. * Dodatkowe obrazy * Mikrofotografia ciałka Paciniego. * * * rdf:langString
O corpúsculo de Pacini ou também corpúsculo lamelar é um mecanorreceptor que se encontra no tecido conjuntivo, tanto na derme, como nas vísceras, tendões e nas articulações. Neste caso, executam ações relacionadas com a propriocepção. Como se vê na figura, os corpúsculos de Pacini são formados por uma terminação nervosa recoberta por finas camadas de tecido conjuntivo, o que lhe confere o aspecto de uma minúscula cebola (Têm cerca de 1 mm de diâmetro). Na figura, vê-se também uma arteríola que irriga o órgão. rdf:langString
Pacinis kroppar (även kallade Vater-Pacinis (känsel)kroppar eller Pacinis korpuskler) är en typ av afferenta (sensoriska) nervändslut uppkallad efter de två anatomiprofessorerna Abraham Vater och Filippo Pacini. Till strukturen är de lökformade och i jämförelse med andra nervändslut stora (0,5-2 mm i diameter). De är lokaliserade till underhuden där de registrerar mekanisk stimulering i form av vibrationer och förmedlar den med nervimpulser till centrala nervsystemet. Runt pacinis kroppars axon sitter flera lager av lameller vilka möjliggör axonets snabba adaption, som innebär att endast två nervimpulser sänds iväg vid en hudintryckning: en i samband med intryckningen och en när trycket mot känselkroppen upphör. rdf:langString
rdf:langString جسيم باتشيني
rdf:langString Corpuscles de Pacini
rdf:langString Vaterovo–Paciniho tělísko
rdf:langString Vater-Pacini-Körperchen
rdf:langString Corpúsculos de Pacini
rdf:langString Corpuscolo di Pacini
rdf:langString Corpuscule de Pacini
rdf:langString パチニ小体
rdf:langString Pacinian corpuscle
rdf:langString Ciałko blaszkowate
rdf:langString Тельце Пачини
rdf:langString Corpúsculo de Pacini
rdf:langString Pacinis kroppar
rdf:langString 帕西尼氏小体
rdf:langString Pacinian corpuscle
xsd:integer 1315212
xsd:integer 1096172576
rdf:langString Pacinian corpuscle labeled at bottom
rdf:langString b. The fibrous tissue of the stalk.
rdf:langString Pacinian corpuscle, with its system of capsules and central cavity.
rdf:langString a. Arterial twig, ending in capillaries, which form loops in some of the intercapsular spaces, and one penetrates to the central capsule.
rdf:langString n. Nerve tube advancing to the central capsule, there losing its white matter and stretching along the axis to the opposite end, where it ends by a tuberculated enlargement.
rdf:langString Skin.png
rdf:langString Els corpuscles de Pacini són un dels cinc tipus de mecanorreceptors que existeixen: en concret, són receptors sensorials de la pell que responen a les vibracions ràpides i la pressió mecànica profunda. Posseeixen una càpsula de teixit connectiu més desenvolupada i tenen diversos mil·límetres de longitud. Els corpuscles són elipsoidals i posseeixen una càpsula composta per nombroses capes de cèl·lules de teixit connectiu aplanades. Cada capa o làmina està separada de les altres per fibres de col·lagen i material amorf. La càpsula envolta un espai central. Cada corpuscle rep una fibra nerviosa gruixuda mielínica, que perd la seva beina de mielina i penetra la pell a l'espai central on també perd la seva beina de Schwann. L'axó nu recorre l'espai central sense ramificar-se i forma un engruiximent terminal. Són receptors de ràpida adaptació que responen únicament a l'inici i final de la desviació mecànica, i a les vibracions d'alta freqüència.Els corpuscles de Pacini es troben per exemple, en el teixit connectiu subcutani i en la dermis reticular i són especialment nombrosos a la mà i el peu. A més es troben en el periosti, les membranes interòssies, el mesenteri, el pàncrees i els òrgans sexuals. Envien informació sobre el moviment de les articulacions.
rdf:langString جـُسـَيـْمات (فاتر) بوتشيني أو الجسيمات الصـُفـّاحية، التي إكتشفها التشريحيّ والأمراضي الإيطاليFilippo Pacini، هي واحدة من أربعة أنواع من (بالإنج.Mechanoreceptor)، فهي أعصاب تنتهي بأطراف مـُكبسـَلة حتى الجلد، تحسّ الضغط والاهتزازات.تتموضع ج.بوتشيني في مساريق ، خاصةً لوزة المعدة وغالباً قرب المفاصل.
rdf:langString Vaterovo–Paciniho tělísko je jedním z důležitých mechanoreceptorů. Nachází se v pod škárou. Díky nim zaznamenáváme dotyk a tlak. Tělísko bylo objeveno a popsáno německým vědcem a italským vědcem Filippem Pacinim.
rdf:langString Vater-Pacini-Körperchen, auch Pacinische Körperchen oder Lamellenkörperchen (lateinisch Corpusculum lamellosum) genannt, sind Mechanorezeptoren der Haut, die rasch adaptieren und besonders gut Vibrationsempfindungen vermitteln. Sie sind benannt nach dem deutschen Anatomen Abraham Vater (1684–1751) und dem italienischen Anatomen Filippo Pacini (1812–1883).
rdf:langString Los corpúsculos de Pacini son uno de los cinco tipos de mecanorreceptores que existen: en concreto, son receptores sensoriales de la piel que responden a las vibraciones rápidas y la presión mecánica profunda. Poseen una cápsula de tejido conectivo más desarrollada y tienen varios milímetros de longitud. Los corpúsculos son elipsoidales y poseen una cápsula compuesta por numerosas capas de células de tejido conectivo aplanadas. Cada capa o lámina está separada de las demás por fibras de colágeno y material amorfo. La cápsula rodea un espacio central. Cada corpúsculo recibe una fibra nerviosa gruesa mielínica, que pierde su vaina de mielina y penetra la piel en el espacio central donde también pierde su vaina de Schwann. El axón desnudo recorre el espacio central sin ramificarse y forma un engrosamiento terminal. Son receptores de rápida adaptación que responden únicamente al inicio y final de la desviación mecánica, y a las vibraciones de alta frecuencia. Los corpúsculos de Pacini se encuentran, por ejemplo, en el tejido conectivo subcutáneo y en la dermis reticular y son especialmente numerosos en la mano y el pie. Además, se encuentran en el periostio, las membranas interóseas, el mesenterio, el páncreas y los órganos sexuales. Envían información acerca del movimiento de las articulaciones.​
rdf:langString Pacinian corpuscle or lamellar corpuscle or Vater-Pacini corpuscle; is one of the four major types of mechanoreceptors (specialized nerve ending with adventitious tissue for mechanical sensation) found in mammalian skin. This type of mechanoreceptor is found in both glabrous (hairless) and hirsute (hairy) skins, viscera, joints and attached to periosteum of bone, primarily responsible for sensitivity to vibration. Few of them are also sensitive to quasi-static or low frequency pressure stimulus. Most of them respond only to sudden disturbances and are especially sensitive to vibration of few hundreds of Hz. The vibrational role may be used for detecting surface texture, e.g., rough vs. smooth. Most of the Pacinian corpuscles act as rapidly adapting mechanoreceptors. Groups of corpuscles respond to pressure changes, e.g. on grasping or releasing an object.
rdf:langString Les corpuscules de Pacini (appelés également corpuscules de Vater-Pacini), ont été découverts par l'anatomiste italien Filippo Pacini (1812-1883). Les corpuscules de Pacini sont des récepteurs sensoriels formés de terminaisons nerveuses encapsulées d'une taille allant de 0,1mm à 2 mm. Leur axe central est constitué par l'extrémité ramifiée d'une terminaison nerveuse myélinisée, autour de laquelle s'emboitent des lamelles concentriques de cellules aplaties et séparées par des fibres de collagène baignant dans le liquide intercellulaire. La terminaison nerveuse d'un corpuscule de Pacini émet des salves d'influx nerveux pour des déformations de son corpuscule de l'ordre de quelques microns. La fréquence de ces salves augmente quand la pression augmente. Les corpuscules de Pacini sont sensibles aux vibrations sensibles entre 100 et 300 Hz. Ils sont aussi activés par des pressions et par des déformations. Ils peuvent être trouvés dans les aponévroses, à proximité des tendons, des articulations, des pédicules vasculaires, des organes pleins et des viscères creux. Ils sont aussi trouvés en profondeur dans l'hypoderme de la peau, surtout si elle est glabre. C'est un mécanorécepteur donc un extérorécepteur, responsable du toucher. Il détecte le début et la fin d'une pression mécanique (récepteur ON/OFF), très adapté. Le site transducteur et le site générateur de ce récepteur sont situés dans la même cellule. Le corpuscule de Pacini est encapsulé « en bulbe d'oignon ». Il est constitué d'une formation conjonctive lamellaire circulaire et d'un neurite myélinisé (fibre nerveuse de type II). Il possède des lamelles internes et externes. De plus, ce corpuscule joue un rôle important dans le circuit de douleur. Les influx qu'il génèrent modulent notamment les informations en provenance des nocicepteurs A delta et C., au sein du centre de tri de la corne postérieure de la moelle épinière Enfin étant lui-même comme cité plus haut sensible aux variations de pression sur l'épiderme il est en quelque sorte le centre de la perception de la douleur avant son transport jusqu'à la moelle épinière.
rdf:langString Il corpuscolo di Pacini è un recettore sensoriale presente nel derma. Si tratta di uno dei quattro tipi di meccanocettore identificati, ed è responsabile del rilevamento di stimoli vibratori e pressori. Deve il suo nome al suo scopritore, l'anatomista italiano Filippo Pacini.
rdf:langString パチニ小体(パチニしょうたい)は、主に皮膚に見られる主要な4種類の機械受容体のうちの1つである。イタリアの解剖学者Filippo Paciniが発見し名前に由来する。別名ファーター・パチニ小体(ファーテル・パチニ小体)、ファーター・パチニ層板小体(ファーテル・パチニ層板小体)ともいう。これはPachiniとAbraham Vaterの発見によるもの。
rdf:langString Ciałko blaszkowate, ciałko Vatera-Paciniego – rodzaj szybko adaptujących się, najbardziej skomplikowanych mechanoreceptorów, wrażliwych na nacisk i wibracje. Ciałka przypominają małe, białe cebulki; różnią się wielkością, ale są wystarczająco duże, by móc dostrzec je „gołym okiem” (średnica ok. 3 mm). Zbudowane są z koncentrycznie ułożonych warstw fibroblastów, wypełnione są płynem, a w ich rdzeniach znajduje się pojedynczy, niemielinowany akson i jego komórki Schwanna. U człowieka znajdują się w skórze właściwej (szczególnie palców, dłoni i stóp), w pobliżu stawów, w narządach płciowych (w prąciu, łechtaczce, przy cewce moczowej), spojówce, krezce i piersiach. U innych zwierząt mogą występować w innych miejscach np. w trzustce u kotów lub w błonie śluzowej języka u ptaków. * Dodatkowe obrazy * Mikrofotografia ciałka Paciniego. * Mikrofotografia świetlna przedstawiająca trzy ciałka blaszkowate (w centrum). * Schematyczny przekrój skóry z zaznaczonym ciałkiem blaszkowatym (pacinian corpuscle) u dołu. * Przekrój wszystkich warstw skóry z zaznaczonym ciałkiem blaszkowatym (pacinian corpuscle) u dołu.
rdf:langString Тельце Пачини, или тельце Фатера — Пачини (пластинчатое тельце) — сложный инкапсулированный . Назван в честь итальянского анатома Филиппо Пачини (1812—1883), которым был описан в 1835 году.
rdf:langString O corpúsculo de Pacini ou também corpúsculo lamelar é um mecanorreceptor que se encontra no tecido conjuntivo, tanto na derme, como nas vísceras, tendões e nas articulações. Neste caso, executam ações relacionadas com a propriocepção. Como se vê na figura, os corpúsculos de Pacini são formados por uma terminação nervosa recoberta por finas camadas de tecido conjuntivo, o que lhe confere o aspecto de uma minúscula cebola (Têm cerca de 1 mm de diâmetro). Na figura, vê-se também uma arteríola que irriga o órgão. Estes receptores respondem à deformação nas suas camadas de proteção, causadas por uma pressão sobre o órgão onde estão implantados.
rdf:langString Pacinis kroppar (även kallade Vater-Pacinis (känsel)kroppar eller Pacinis korpuskler) är en typ av afferenta (sensoriska) nervändslut uppkallad efter de två anatomiprofessorerna Abraham Vater och Filippo Pacini. Till strukturen är de lökformade och i jämförelse med andra nervändslut stora (0,5-2 mm i diameter). De är lokaliserade till underhuden där de registrerar mekanisk stimulering i form av vibrationer och förmedlar den med nervimpulser till centrala nervsystemet. Runt pacinis kroppars axon sitter flera lager av lameller vilka möjliggör axonets snabba adaption, som innebär att endast två nervimpulser sänds iväg vid en hudintryckning: en i samband med intryckningen och en när trycket mot känselkroppen upphör. Pacinikroppar finns i både hårlös och hårig hud, är lågtröskliga och snabbt adapterande.
rdf:langString 帕西尼氏小体(英文:Pacinian corpuscle),又称环层小体(Lamellar corpuscle),由意大利解剖学家菲利波·帕西尼发现,是哺乳动物(无毛)皮肤上的四大基本力学感受器之一。他们是皮肤上一种被囊神经末梢(encapsulated nerve ending),可感知震动和压力。他们只对突然的扰动产生反应,并且对震动尤其敏感,这使得个体能感知物体的表面材质,譬如粗糙或光滑。此外,在个体紧握或释放物体时,他们会对压力变化产生反应。帕西尼氏小体属于快速调节感受器。
rdf:langString corpusculum Pacinian
xsd:nonNegativeInteger 9815

data from the linked data cloud