Pacifist Socialist Party

rdf:langString Partit Socialista Pacifista

rdf:langString Partit Socialista Pacifista (neerlandès Pacifistisch Socialistische Partij, PSP) fou un partit polític neerlandès d'esquerra fundat el 27 de gener del 1957 a partir de grups d'activistes que deixaren el Partit del Treball (PvdA), a causa de la intervenció a l'OTAN i per la repressió militar durant la independència d'Indonèsia, i el Partit Comunista a causa del seu estalinisme, el 1955. Aplegaria marxistes ortodoxos, trotskistes, cristians progressistes, pacifistes i anarquistes, enmig de la guerra freda, la crisi de Suez de 1956 i la intervenció a Hongria, partidaris d'una tercera via. El seu primer cap fou Nico van der Veen, i a les eleccions provincials de 1958 va assolir entrar a l'Assemblea d'Holanda Septentrional, i a les eleccions legislatives neerlandeses de 1959 va obtenir 2 escons. Va mostrar-se actiu en l'oposició parlamentària i extraparlamentària a la guerra nuclear i la guerra freda, va organitzar debats sobre l'apartheid i la revolució cubana, i de suport a la independència d'Algèria i d'Irian Jaya. A les eleccions de 1963 va assolir 4 escons, gràcies al suport de comunistes dissidents del CPN i el suport dels anarquistes del grup Provo. A les eleccions de 1967 va mantenir els mateixos resultats. El 1966 també s'oposaren a la guerra de Vietnam i proposaren republicanisme quan futura reina Beatriu va casar-se amb Claus von Amsberg. Van integrar el , escissió dels comunistes, dirigida per . Durant els anys 70 va perdre força a causa dels conflictes interns del partit i la radicalització del Partit del Treball; intentà formalitzar acords amb Demòcrates 66 i el Partit Polític dels Radicals però a les eleccions del 1971 va perdre la meitat dels escons. El nou cap, , fou incapaç de recuperar-los a les eleccions de 1972, però es mostrà força actiu en les protestes extraparlamentàries d'ecologistes, okupes, feministes, estudiants i antinuclears. Patí dues escissions: els trotskistes d'Erik Meijer deixaren el partit el 1974 per a crear Polítiques Socialistes Alternatives, que després ingressaren al Partit Socialista, mentre que alguns moderats marxaren al Partit del Treball. Tot i així, el partit va créixer, encara que a les eleccions de 1977 fou reduït a un escó, a causa de la polarització de l'enfrontament entre Joop den Uyl i Dries van Agt. Nogensmenys, a les eleccions de 1981 augmentà a tres, a causa del seu activisme en la lluita antinuclear, i els va mantenir a les de 1982. Aleshores, començà a col·laborar estretament amb el Partit Polític dels Radicals i els comunistes a les eleccions provincials. A les eleccions europees de 1984 presentaren una llista conjunta Verda Progressista i obtingueren un escó. Quan intentaren ampliar l'aliança a les eleccions legislatives neerlandeses de 1986 esclatà el conflicte intern, i van der Speck deixà el partit per a fundar el Partij voor Socialisme en Ontwapening (Partit pel Socialisme i el Desarmament, PvSO). A les eleccions de 1986 només va treure un escó. Això el forçà a estretir la col·laboració amb el Partit Polític dels Radicals i el Partit Comunista, i juntament amb membres de sindicats, del moviment antinuclear, artistes i del Partit Popular Evangèlic, organitzaren una llista conjunta per a les eleccions de 1989 dirigida per amb el nom de GroenLinks, on els membres del partit Kees Vendrik i Ineke van Gent hi van tenir un paper destacat. El nou partit es constituí oficialment el 1991 i tots tres partits s'hi van dissoldre.