Ozone

rdf:langString Ozó

rdf:langString L'ozó (O₃) o el trioxigen és una molècula triatòmica (que consta de tres àtoms) d'oxigen. Es tracta d'una forma al·lotròpica de l'oxigen, que és molt menys estable que la forma diatòmica (O₂). A temperatura i pressió ambientals, l'ozó és un gas. En condicions normals, l'ozó és un gas blau pàl·lid que condensa a temperatures criogèniques; progressivament torna un líquid blau fosc i, finalment, es forma un sòlid de color violeta-negre. La inestabilitat de l'ozó respecte al dioxigen comú és molt gran, així que tant l'ozó concentrat en estat gasós com l'ozó líquid es poden descompondre de manera explosiva. Per això, comercialment tan sols es fa servir en baixes concentracions. A l'atmosfera la concentració en volum d'ozó és del 0-0,1 ppm, tot i que és molt variable. L'exposició a concentracions d'ozó majors que 0,1 ppm es considera perillosa per a la salut humana. Hi ha evidència d'estudis controlats que demostren que l'exposició a O₃ d'humans i animals pot causar-los efectes adversos per a la salut. L'ozó es va proposar com una nova substància en l'aire el 1840; el nom d'ozó ve del verb grec ozein (ὄ ζειν, "a l'olor"), per l'olor peculiar que hi ha després dels llampecs de les tempestes. L'olor de l'ozó és forta, recorda a l'olor del clor, i moltes persones el detecten a concentracions de tan sols 10 ppm en l'aire. La fórmula de l'ozó, O₃, es va determinar l'any 1865. L'ozó és l'oxidant fotoquímic més important de la troposfera. L'ozó es forma mitjançant reaccions fotoquímiques en presència de contaminants precursors com el NOx i compostos orgànics volàtils. A la rodalia on hi ha moltes fonts d'emissions de NOx, on hi ha una gran quantitat de NO, l'O₃ és "depurat" i, en conseqüència, als centres urbans les concentracions solen ser baixes; en canvi, les concentracions d'O₃ augmenten en les zones rurals i suburbanes adjacents. Com a resultat del seu origen fotoquímic (O₃), mostra patrons estacionals i diürns, amb concentracions més altes a l'estiu i a la tarda. La correlació d'O₃ amb altres contaminants varia segons l'estació i la ubicació.L'ozó té un ús industrial interessant com a precursor en la síntesi d'alguns compostos orgànics i, sobretot, com a desinfectant en depuradores. La seva propietat principal és que és un oxidant. No obstant això, és conegut per l'important paper que exerceix en l'atmosfera. En aquest sentit, cal distingir entre l'ozó present en l'estratosfera i el de la troposfera. En ambdós casos la seva formació i destrucció són fenòmens fotoquímics. L'alt potencial d'oxidació de l'ozó (més gran que el del dioxigen) és el causant dels danys que es produeixen en els teixits respiratoris d'animals i els teixits de les plantes si la concentració d'ozó supera 100 ppm. Això fa que l'ozó a prop del sòl sigui perillós. Però la capa d'ozó (una porció de l'estratosfera amb una alta concentració d'ozó, d'entre 2 i 8 ppm) és beneficiosa, perquè evita que la llum ultraviolada arribi a la superfície de la Terra.