Osroes I

rdf:langString Osroes I de Pàrtia

rdf:langString Osroes I (o Khusro I) fou rei de Pàrtia del 105 al 129. Era germà de Pacoros II i quan aquest va morir el 105 el va succeir. Ja abans de la mort del rei Pacoros s'havia alçat contra ell Vologès III, fill de l'antic rei Vologès II de Pàrtia, a la part oriental, i la rebel·lió es va mantenir. El 111 un nombre important de nobles van oferir el suport a Vologès III. El 113 el rei Axidares d'Armènia, possible fill de l'antic rei part Pacoros II de Pàrtia, que no satisfeia ni a parts ni a romans, fou deposat per Osroes I que va nomenar un nebot seu, Partamasiris, que seria germà d'Axidares. Però aquesta decisió fou mal acollida a Roma, on governava Trajà, que el 114 va declarar la guerra al Pàrtia, i va annexionar Armènia convertida en província. Tanmateix va dominar Albània del Caucas, Atropatene, Adiabene i altres regions com el Pont oriental. El 115 Trajà va entrar en territori part, va baixar el Tigris i va atacar Hatra (actual Al-Hadhr) on governava un príncep local àrab que va oposar forta resistència. Després va ocupar Hit, Babel i altres ciutats i va arribar al golf pèrsic. Totes aquestes regions van esdevenir província romana (Mesopotàmia). Mitridates IV, germà d'Osroes, es va proclamar rei junt amb el seu fill Sanatroikes II (que també es va titular rei) i van combatre els romans. Trajà va entrar a Selèucia i Ctesifont el 116, quan el rei Osroes II ja havia fugit. Un rei local, Atambil de Mesene, es va sotmetre als romans. Les revoltes contra els romans a Selèucia del Tigris, Nisibe i Edessa foren sufocades i la primera ciutat fou reduïda a runes; Nisibe fou ocupada i saquejada; i Edessa incendiada. Tot i així un exèrcit dels parts va sorprendre els romans que es va haver de retirar. Osroes va recuperar Mesene, Adiabene i Osroene. Trajà va proclamar rei de Pàrtia al prorromà i romanitzat Partamaspades, a les regions de la vora d'Armènia, i amb l'ajut romà va entrar a Ctesifont mentre els romans recuperaven Osroene, Adiabene i Mesene. Partamaspades se suposa era net de l'exrei Pacoros II i fill d'Axidares d'Armènia. El 117 Trajà va tornar a Hatra per reduir el principat però es va posar malalt durant l'atac i va haver d'abandonar el setge. Va arribar fins s Selinunte on va morir el 8 d'agost del 117. El seu successor i fill adoptiu, Adrià, pacifista, va signar immediatament un tractat amb Osroes I pel qual els romans evacuaven les regions ocupades menys Osroene. Partamaspades, abandonat dels romans, fou derrotat i Osroes va recuperar la seva capital. Partamaspades va fugir a territori romà i Adrià li va concedir (118) el vacant tron d'Osroene, on no es va poder consolidar, perdent el regne uns quatre anys després. El 118 un tractat va establir la frontera comuna de parts i romans al riu Eufrates. Una filla del rei part, feta presonera per Trajà, fou alliberada. Un Artaban es va revoltar vers el 119 però fou derrotat en pocs mesos. Probablement era el mateix Artaban IV ja revoltat vint-i-cinc anys abans. Osroes I va morir el 129 i la noblesa s'inclinava pel reconeixement de Vologès III que dominava la part oriental, però Mitridates IV es va fer reconèixer i durant 20 anys va dominar algunes regions occidentals.