One-to-one computing
http://dbpedia.org/resource/One-to-one_computing
En el context d'educació, la informàtica d'un a un (a vegades abreviat com "1:1") es refereix a institucions acadèmiques, com a escoles o col·legis, donant a cada estudiant matriculat un dispositiu electrònic a fi de tindre accés a Internet, materials de curs digitals i . El concepte s'ha explorat activament i esporàdicament i s'ha posat en pràctica des de finals dels anys 1990.La informàtica d'un a un ben sovint es contrasta amb una política de "" (BYOD) , que anima o requereix que els estudiants usen els seus propis ordinadors portàtils, smartphones o altres dispositius electrònics en la classe. A l'hora de calcular d'un a un els avantatges d'accés igual, estandardització, millores fàcils, gestió de xarxes simple i la capacitat de supervisar l'estudiant progressen en línia. Per aquests m
rdf:langString
Desde mi punto de vista, primero debemos partir por la concepción de Modelo: ¿qué entender por modelo?, ¿existe un único modelo? y ¿qué elementos constituyen un modelo? Belloso (2011) publicó un artículo sobre "Modelos Pedagógicos en Educación a Distancia", en la que describe la concepción de modelo para llevar su propuesta a modelos pedagógicos en entornos virtuales y sus aportes nos pueden ayudar a comprender y potenciar el Modelo Computacional que a continuación se desarrolla.
rdf:langString
In the context of education, one-to-one computing (sometimes abbreviated as "1:1") refers to academic institutions, such as schools or colleges, that allow each enrolled student to use an electronic device in order to access the Internet, digital course materials, and digital textbooks. The concept has been actively explored and sporadically implemented since the late 1990s. One-to-one computing used to be contrasted with a policy of "bring your own device" (BYOD), which encourages or requires students to use their own laptops, smartphones or other electronic devices in class. The distinction between BYOD and school-issued devices became blurred when many schools started recommending devices for parents to buy (examples for both iPads and Chromebooks being used 1:1 in schools, but being pa
rdf:langString
rdf:langString
Model educatiu 1:1
rdf:langString
Modelo 1 a 1
rdf:langString
One-to-one computing
xsd:integer
6357454
xsd:integer
1080427120
rdf:langString
En el context d'educació, la informàtica d'un a un (a vegades abreviat com "1:1") es refereix a institucions acadèmiques, com a escoles o col·legis, donant a cada estudiant matriculat un dispositiu electrònic a fi de tindre accés a Internet, materials de curs digitals i . El concepte s'ha explorat activament i esporàdicament i s'ha posat en pràctica des de finals dels anys 1990.La informàtica d'un a un ben sovint es contrasta amb una política de "" (BYOD) , que anima o requereix que els estudiants usen els seus propis ordinadors portàtils, smartphones o altres dispositius electrònics en la classe. A l'hora de calcular d'un a un els avantatges d'accés igual, estandardització, millores fàcils, gestió de xarxes simple i la capacitat de supervisar l'estudiant progressen en línia. Per aquests motius, la informàtica d'un a un és una part principal de la política de l'educació en molts països. Aquests avantatges també són la base del model (OLPC) , una caritat que pretén publicar dispositius electrònics a milions de xiquets en el món en desenvolupament. No obstant això, d'un a un requereix la inversió institucional substancial. A més del cost inicial de cents adquisitius o milers de dispositius electrònics, hi ha despeses en cursos molt substancials per a institucions, fins i tot realització, formació, llicenciament del programari, seguretat, millores i manteniment. Per tant, la proporció del benefici del cost total d'un model d'un a un és el subjecte del debat animat. Molts estudiants probablement posseiran i usaran un o més dispositius electrònics a més del dispositiu electrònic publicat per l'escola, alçant la pregunta de si 1:1 és redundant o pròdig. A més, els avantatges acadèmics últims del d'un a un, si algun, són confuses. Segons la investigació publicada pel Col·legi de Boston, el valor educatiu de 1:1 depén del professor de l'aula. [2] Algunes escoles han retirat progressivament els seus programes d'un a un perquè no hi havia proves de millores acadèmiques. [3] Altres estudis han mostrat algun progrés en subjectes específics, sobretot en l'escriptura de tantejos, que es correlacionen amb l'ús d'ordinadors portàtils publicats per l'escola. Hi ha una àmplia gamma de resultats per a 1:1 que signifiquen que no hi ha consens en els seus avantatges o inconvenients. [4] Com 1:1 els programes de calcular poden tindre molts objectius, de millorar resultats educatius fins a la igualtat creixent, i tenen a veure amb tal àmplia gamma de mètodes docents, també és difícil jutjar el seu èxit total o valor.
rdf:langString
Desde mi punto de vista, primero debemos partir por la concepción de Modelo: ¿qué entender por modelo?, ¿existe un único modelo? y ¿qué elementos constituyen un modelo? Belloso (2011) publicó un artículo sobre "Modelos Pedagógicos en Educación a Distancia", en la que describe la concepción de modelo para llevar su propuesta a modelos pedagógicos en entornos virtuales y sus aportes nos pueden ayudar a comprender y potenciar el Modelo Computacional que a continuación se desarrolla. En el contexto de la educación, el Modelo Computacional 1 a 1 (a veces abreviado como "1:1") se refiere a políticas educativas que utilizan dispositivos electrónicos como soporte de enseñanza. Este modelo se ha desarrollado en los últimos años en distintos países del mundo y consiste en entregar a las instituciones educativas dispositivos electrónicos para que cada estudiante pueda acceder a Internet, a los materiales de curso digital y a los libros de textos digitales. El concepto ha sido activamente explorado y esporádicamente implementado desde finales de los 90. La computación 1 a 1 es frecuentemente contrastada con la política de "traer tu propio dispositivo" (BYOD), la cual requiere que el alumnado utilice sus propios portátiles, móviles inteligentes u otros aparatos electrónicos en clase. En cambio, el modelo 1 a 1 ofrece los beneficios de un acceso igualitario, estandarizado, de fácil actualización, además de la capacidad de controlar el progreso estudiantil y el comportamiento en línea. El modelo se fue transformando durante la primera década del siglo XXI, pasando de la computadora de escritorio a equipos portátiles con conexión a Internet. La dinámica del modelo consiste en entregar a las instituciones educativas dispositivos electrónicos a estudiantes y a docentes en forma individual, de modo que cada uno podrá realizar múltiples tareas,conseguir un acceso personalizado, directo, ilimitado y ubicuo a la tecnología de la información, dando lugar, de manera simultánea a una vinculación entre sí y con otras redes, en un tiempo que excede el de la concurrencia escolar. pueda acceder a Internet, a los materiales de curso digital y a los libros de textos digitales. Aun así, el Modelo 1 a 1 requiere una inversión institucional sustancial por parte de los Estados Nacionales o instituciones. Además de comprar miles de dispositivos electrónicos, son necesarias inversiones muy importantes que incluyen la instauración, formación de docentes, licencias de software, control, seguridad, actualización y mantenimiento. Por tanto, la relación entre la inversión global y el beneficio del Modelo 1 a 1 es un tema de debate.
rdf:langString
In the context of education, one-to-one computing (sometimes abbreviated as "1:1") refers to academic institutions, such as schools or colleges, that allow each enrolled student to use an electronic device in order to access the Internet, digital course materials, and digital textbooks. The concept has been actively explored and sporadically implemented since the late 1990s. One-to-one computing used to be contrasted with a policy of "bring your own device" (BYOD), which encourages or requires students to use their own laptops, smartphones or other electronic devices in class. The distinction between BYOD and school-issued devices became blurred when many schools started recommending devices for parents to buy (examples for both iPads and Chromebooks being used 1:1 in schools, but being paid for by parents exist, there may be similar evidence for other devices). The term 1:1 computing in education is now redefined to a situation where students have access to a device per individual that is used in the teaching as a tool for learning. Historically, the programs have centered around the following devices:
* Laptops (Windows and Mac) 1990s-2010.
* iPads (with some competing Android and Windows devices) 2010-2014
* Chromebooks (2015–present) (with iPad+keyboard and other laptop & tablet-computers competing).
xsd:nonNegativeInteger
27612