Old Irish
http://dbpedia.org/resource/Old_Irish an entity of type: Thing
La malnovirlanda lingvo (malnovirlande Goídelc, en la moderna irlanda lingvo An tSean-Ghaeilge, en la angla lingvo Old Irish) estas nomata la historia fazo de la irlanda lingvo ekde la ekuzo de la latina alfabeto kaj ĝis la disfalo de la malnovirlanda lingva standardigo. La moderna lingvistiko por la lingvofazo difinas la epokon ĉirkaŭ inter la jaroj 600 kaj 900.
rdf:langString
Als Altirisch (altir. Goídelc, im Neuirischen Sean-Ghaeilge, im Schottisch-Gälischen Seann-Ghàidhlig, im Englischen Old Irish oder Old Gaelic) wird die Sprachstufe der irischen Sprache bezeichnet, die mit dem Einsatz der Schriftlichkeit in lateinischer Schrift beginnt und etwa mit dem Zerfall der altirischen Standardisierung endet. Die neuere Forschung setzt für das Altirische den Zeitraum zwischen etwa 600 und 900 an.
rdf:langString
Irlandera zaharra —antzinako irlandera, gaeliko zaharra edo gaelera zaharra izenez ere ezaguna— (irlanderaz Sean-Ghaeilge, Guithealg edo Goidelc) idatzizko lekukotasun ugari utzi dituen hizkuntza goidelikoen formarik zaharrena da. VI. eta X. mendeen artean mintzatu zen. sortu zen, hau da, IV. mendetik VII. edo VIII.eraino mintzatu zen eta hizkuntza goidelikoei ezagutzen zaien formarik zaharrena den hizkuntzatik. Irlandera zaharretik, Erdi Aroan, eratu zen. Erdialdeko irlanderaren ondorengoak dira gaur egungo hizkuntza goidelikoak: irlandera, Eskoziako gaelera eta manxera.
rdf:langString
Sa tseachtú haois a tháinig an chéad leagan caighdeánaithe den Ghaeilge, an tSean-Ghaeilge (Guithealg nó Goidelc), ar an bhfód, agus í sách difriúil fós leis an gcineál Gaeilge a labhraítear inniu.
rdf:langString
고대 아일랜드어(: Goídelc 고이델그)는 문헌으로 남아있는 가장 오래된 고이델어를 가리키는 말이다. 기원후 600년경에서 기원후 900년경까지 사용되었다. 현재까지 보존된 문헌들은 기원후 700년경에서 기원후 850년경의 물건들이다. 기원후 900년경에는 이미 초기 형태의 중세 아일랜드어로 전환되기 시작했다. 10세기에 쓰여진 고대 아일랜드어 문헌이 발견되기도 하지만, 이것은 이전 시대의 문헌을 그대로 베껴쓴 것으로 생각된다. 고대 아일랜드어는 오늘날의 현대 아일랜드어, 맨어, 스코틀랜드 게일어의 조상 언어이다.
rdf:langString
古アイルランド語（こアイルランドご）は、インド・ヨーロッパ語族ケルト語派に属する言語である。 ゲール語、アイルランド語や、スコットランド・ゲール語、マン島語を派生した。最古の文献は5世紀のオガム碑文であり、現在のアイルランドに300、ウェールズなどブリテン島で60、発見されている。
rdf:langString
Het Oudiers is een Eiland-Keltische taal die van de 6e tot en met de 10e eeuw gesproken werd in Ierland, Schotland en op het eiland Man. Via het ontwikkelden zich het Modern Iers, Schots-Gaelisch en Manx uit deze taal. Het eerste Oudiers is te vinden als glossen bij Latijnse teksten, met name op het vasteland van Europa, waar Ierse missionarissen actief waren. Daarnaast zijn er uitgebreide Oudierse teksten terug te vinden in diverse Middel-Ierse manuscripten.
rdf:langString
Język staroirlandzki, język staroiryjski – wymarły język z grupy celtyckiej. Najstarsza forma języków goidelskich, dla której istnieje znaczny korpus tekstowy. Pochodzi z . Wywodzą się z niego współczesne języki: irlandzki, szkocki i manx. Używany między VI a X wiekiem naszego tysiąclecia, po czym przekształcił się w dialekty średnioirlandzkie. Po raz pierwszy zaświadczony na marginesach religijnych manuskryptów łacińskich z VI wieku.
rdf:langString
Forniriska (Goídelc) är det namn som ges åt den äldsta form av de gaeliska språken som har längre bevarade texter. Den användes från 500-talet till 900-talet, då den hade utvecklats till medeliriska. Den nutida forskningen om forniriskan är fortfarande starkt influerad av de arbeten som utfördes av ett litet antal experter i slutet av 1800-talet och början av 1900-talet, däribland Rudolf Thurneysen och Osborn Bergin (1873–1950). Deras böcker ses än i dag som obligatorisk läsning för alla som intresserar sig för forniriska.
rdf:langString
古愛爾蘭語是最古老的愛爾蘭語，為一種或多或少可從其相關資料重建的一種古老語言。它的時間約為6世紀到10世紀，並在之後派生為中古愛爾蘭語。 古愛爾蘭語首次被發現在一些6世紀的拉丁文宗教手稿的頁邊空白處。除此之外，有很多早期的愛爾蘭文學經典如11世紀的《》（Lebor na hUidre）和12世紀的《》（Book of Leinster） ，雖然都是在中古愛爾蘭語的時代記錄的，但他們在特性上，實際上都是古愛爾蘭語。 值得注意的是，雖然古愛爾蘭語是現代愛爾蘭語、蘇格蘭蓋爾語、和曼島語的原型，但它和後三者分屬不同且獨特的語言。概括地說，古愛爾蘭語比它的後裔擁有更多的屈折變化，在語音及文法結構上也有很大的不同。 在研究方面，現今我們所認識的古愛爾蘭語，大部分都是來自於少數學者的研究結果，如 Rudolf Thurneysen 博士（1857-1940）和 Osborn Bergin。直到今日，這些學者的著作仍被視為古愛爾蘭語愛好者的必讀資料。 另外我們還從發現於愛爾蘭島和西不列顛島的歐甘銘文上主要為人名的殘篇斷簡發現一種更古老形式的愛爾蘭語，約使用於4世紀，稱為原始愛爾蘭語。
rdf:langString
Irlandès antic (gaèlic irlandès: An tSean-Ghaeilge) és el nom donat a la forma més antiga del gaèlic irlandès, o, millor dit, al goidèlic, del qual hi ha força texts escrits. Comprèn des del segle vi al X, quan va evolucionar a l'irlandès mitjà. L'irlandès antic apareix per primera vegada en els marges de manuscrits religiosos llatins del segle vi. Un ampli nombre d'antics textos literaris irlandesos, malgrat estar conservats en manuscrits del període de l'irlandès mitjà (com el Leabhar na hUidre i el Leabhar na Laigineach), mantenen el caràcter essencial d'irlandès antic.
rdf:langString
Staroirština (Goídelc; irsky: Sean-Ghaeilge) je nejstarší formou keltských , v níž se dochovalo mnoho psaných textů. Jazyk se používal zhruba v letech 600 až 900. Nejstarší dochované texty jsou datovány zhruba léty 700–850. Kolem roku 900 jazyk již přešel do rané střední irštiny. Některé staroirské texty pocházejí z 10. století, pravděpodobně se jedná o kopie starších textů. Staroirština je předchůdcem moderní irštiny, manštiny a skotské gaelštiny. Staroirština je známá tím, že má zvláště složitý systém morfologie a zejména (více či méně nepředvídatelné variace kmenů a přípon za různých okolností) a také složitý zvukový systém zahrnující gramaticky významné souhláskové mutace na počáteční souhlásce slova. Studium staroirštiny je stále výrazně ovlivněno pracemi malého počtu vědců působícíc
rdf:langString
Irlandés antiguo (en irlandés antiguo: Goídelc AFI: [ˈɡoːi̯ðʲelɡ] (/góidielg/); gaélico irlandés: An tSean-Ghaeilge, gaélico escocés: an t-Seann Ghàidhlig, gaélico manés: Shenn Yernish) es el nombre dado a la forma más antigua del idioma irlandés, o, mejor, las lenguas goidélicas, de las que tenemos extensos textos escritos. Comprende desde el siglo VI hasta el X, cuando evolucionó al irlandés medio.
rdf:langString
Old Irish, also called Old Gaelic (Old Irish: Goídelc, Ogham script: ᚌᚑᚔᚇᚓᚂᚉ; Irish: Sean-Ghaeilge; Scottish Gaelic: Seann-Ghàidhlig; Manx: Shenn Yernish or Shenn Ghaelg), is the oldest form of the Goidelic/Gaelic language for which there are extensive written texts. It was used from c. 600 to c. 900. The main contemporary texts are dated c. 700–850; by 900 the language had already transitioned into early Middle Irish. Some Old Irish texts date from the 10th century, although these are presumably copies of texts written at an earlier time. Old Irish is thus forebear to Modern Irish, Manx, and Scottish Gaelic.
rdf:langString
Le vieil irlandais (en vieil irlandais : goídelc ; en irlandais moderne : sean-ghaeilge) est la forme la plus ancienne de la langue irlandaise que l'on peut aujourd'hui reconstituer plus ou moins fidèlement à partir des sources disponibles. Elle remonte à la période comprise entre le VIe siècle et le Xe siècle et est l'ancêtre du moyen irlandais (ou irlandais médiéval).
rdf:langString
Bahasa Irlandia Kuno (Goídelc; bahasa Irlandia: Sean-Ghaeilge; bahasa Gaelik Skotlandia: Seann Ghàidhlig; bahasa Manx: Shenn Yernish), juga disebut bahasa Gaelik Kuno, ialah bentuk tertua bahasa-bahasq Goidelik yang teks tertulisnya masih ada secara luas. Bahasa ini digunakan dari ca. 600 hingga ca. 900. Teks-teks kontemporer utama bertanggal ca. 700–850. Pada 900, bahasa ini sudah beralih menjadi bahasa Irlandia Pertengahan awal. Walaupun ini merupakan salinan teks-teks yang disusun pada periode waktu sebelumnya,beberapa teks bahasa Irlandia Kuno berasal dari abad ke-10. Dengan demikian, bahasa Irlandia Kuno merupakan bentuk awal bahasa Irlandia Modern, bahasa Manx, dan bahasa Gaelik Skotlandia.
rdf:langString
Irlandês antigo (em irlandês moderno: An tSean-Ghaeilge) é a forma mais antiga da língua irlandesa ou, ainda, das línguas goidélicas, mas quais existem textos escritos extensos. A língua foi usada do século VI ao X, quando deu lugar ao irlandês médio. O irlandês antigo aparece pela primeira vez nas margens de manuscritos religiosos em latim do século VI. Uma grande quantidade de textos literários irlandeses primitivos, apesar de registrados em manuscritos do período do irlandês médio (tais como e o ), possui um caráter essencialmente irlandês antigo.
rdf:langString
Давньоірландська мова (давньоірл. Goídelc; ірл. Sean-Ghaeilge; шотл. гел. Seann Ghàidhlig; мен. Shenn Yernish) — одна з найдавніших відомих форм гойдельських мов, якою написана велика кількість текстів. Існувала у 7-10 ст.. Основні нині відомі тексти датуються 700-850 роками. Станом на 900 рік мова вже перейшла на ранню середньоірландську. Деякі давньоірландські тексти датуються 10-м століттям, хоча, вочевидь, це копії текстів, складених в більш ранній період. Таким чином, давньоірландська є предком сучасних ірландської, менської та шотландської гельської.
rdf:langString
Древнеирландский язык — период в истории ирландского языка (точнее — всех гойдельских языков), простирающийся примерно с VI по X век. Древнеирландский период — первый, от которого до нас дошли сравнительно обширные свидетельства. Древнеирландскому периоду предшествовал период, засвидетельствованный в основном в надписях огамом, большинство из которых созданы с IV по VI век. Архаический ирландский язык гораздо ближе к протокельтскому, чем собственно древнеирландский.
rdf:langString
rdf:langString
Old Irish
rdf:langString
Irlandès antic
rdf:langString
Staroirština
rdf:langString
Altirische Sprache
rdf:langString
Malnovirlanda lingvo
rdf:langString
Idioma irlandés antiguo
rdf:langString
Irlandera zaharra
rdf:langString
An tSean-Ghaeilge
rdf:langString
Bahasa Irlandia Kuno
rdf:langString
Vieil irlandais
rdf:langString
고대 아일랜드어
rdf:langString
古アイルランド語
rdf:langString
Oudiers
rdf:langString
Język staroirlandzki
rdf:langString
Língua irlandesa antiga
rdf:langString
Древнеирландский язык
rdf:langString
Forniriska
rdf:langString
古愛爾蘭語
rdf:langString
Давньоірландська мова
rdf:langString
Old Irish
rdf:langString
Old Irish
xsd:integer
1460121
xsd:integer
1121601441
rdf:langString
Old Gaelic
rdf:langString
InternetArchiveBot
rdf:langString
Old Irish language
xsd:date
2016-04-30
rdf:langString
March 2018
xsd:integer
6
rdf:langString
yes
rdf:langString
Ireland, Isle of Man, Wales, Scotland
rdf:langString
Old Irish
rdf:langString
Irlandès antic (gaèlic irlandès: An tSean-Ghaeilge) és el nom donat a la forma més antiga del gaèlic irlandès, o, millor dit, al goidèlic, del qual hi ha força texts escrits. Comprèn des del segle vi al X, quan va evolucionar a l'irlandès mitjà. Una forma encara més antiga d'irlandès és coneguda com a irlandès primitiu. Es coneixen fragments d'irlandès primitiu, especialment noms personals, per les inscripcions sobre pedra escrites en alfabet ogham. Aquestes inscripcions daten dels segles IV al VI. L'irlandès primitiu és una llengua molt propera al protocelta, l'avantpassat de totes les llengües cèltiques. L'irlandès antic apareix per primera vegada en els marges de manuscrits religiosos llatins del segle vi. Un ampli nombre d'antics textos literaris irlandesos, malgrat estar conservats en manuscrits del període de l'irlandès mitjà (com el Leabhar na hUidre i el Leabhar na Laigineach), mantenen el caràcter essencial d'irlandès antic. L'irlandès antic és l'avantpassat de l'irlandès modern, el gaèlic escocès i el manx (parlat a l'Illa de Man). Amb tot, és molt diferent d'aquests. En general, la gramàtica i els sons de les llengües modernes són més simples que els de l'irlandès antic. Els estudis actuals de l'irlandès antic deuen encara molt a les obres d'un petit grup d'actius estudiosos de finals del segle xix i principis del xx, entre ells Rudolf Thurneysen (1857-1940) i (1873-1950). Les seves obres es consideren material imprescindible per a tot estudiós actual d'aquesta llengua.
rdf:langString
Staroirština (Goídelc; irsky: Sean-Ghaeilge) je nejstarší formou keltských , v níž se dochovalo mnoho psaných textů. Jazyk se používal zhruba v letech 600 až 900. Nejstarší dochované texty jsou datovány zhruba léty 700–850. Kolem roku 900 jazyk již přešel do rané střední irštiny. Některé staroirské texty pocházejí z 10. století, pravděpodobně se jedná o kopie starších textů. Staroirština je předchůdcem moderní irštiny, manštiny a skotské gaelštiny. Staroirština je známá tím, že má zvláště složitý systém morfologie a zejména (více či méně nepředvídatelné variace kmenů a přípon za různých okolností) a také složitý zvukový systém zahrnující gramaticky významné souhláskové mutace na počáteční souhlásce slova. Studium staroirštiny je stále výrazně ovlivněno pracemi malého počtu vědců působících na konci 19. a počátku 20. století, jako jsou (1857–1940) a (1873–1950).
rdf:langString
La malnovirlanda lingvo (malnovirlande Goídelc, en la moderna irlanda lingvo An tSean-Ghaeilge, en la angla lingvo Old Irish) estas nomata la historia fazo de la irlanda lingvo ekde la ekuzo de la latina alfabeto kaj ĝis la disfalo de la malnovirlanda lingva standardigo. La moderna lingvistiko por la lingvofazo difinas la epokon ĉirkaŭ inter la jaroj 600 kaj 900.
rdf:langString
Als Altirisch (altir. Goídelc, im Neuirischen Sean-Ghaeilge, im Schottisch-Gälischen Seann-Ghàidhlig, im Englischen Old Irish oder Old Gaelic) wird die Sprachstufe der irischen Sprache bezeichnet, die mit dem Einsatz der Schriftlichkeit in lateinischer Schrift beginnt und etwa mit dem Zerfall der altirischen Standardisierung endet. Die neuere Forschung setzt für das Altirische den Zeitraum zwischen etwa 600 und 900 an.
rdf:langString
Irlandera zaharra —antzinako irlandera, gaeliko zaharra edo gaelera zaharra izenez ere ezaguna— (irlanderaz Sean-Ghaeilge, Guithealg edo Goidelc) idatzizko lekukotasun ugari utzi dituen hizkuntza goidelikoen formarik zaharrena da. VI. eta X. mendeen artean mintzatu zen. sortu zen, hau da, IV. mendetik VII. edo VIII.eraino mintzatu zen eta hizkuntza goidelikoei ezagutzen zaien formarik zaharrena den hizkuntzatik. Irlandera zaharretik, Erdi Aroan, eratu zen. Erdialdeko irlanderaren ondorengoak dira gaur egungo hizkuntza goidelikoak: irlandera, Eskoziako gaelera eta manxera.
rdf:langString
Le vieil irlandais (en vieil irlandais : goídelc ; en irlandais moderne : sean-ghaeilge) est la forme la plus ancienne de la langue irlandaise que l'on peut aujourd'hui reconstituer plus ou moins fidèlement à partir des sources disponibles. Elle remonte à la période comprise entre le VIe siècle et le Xe siècle et est l'ancêtre du moyen irlandais (ou irlandais médiéval). Le vieil irlandais apparaît d'abord dans les marges de manuscrits religieux latins du VIe siècle. Un grand nombre de texte rédigés dans la forme primitive de la langue, bien que classés comme manuscrits de la période du moyen irlandais (comme le Lebor na hUidre et le Livre de Leinster), sont essentiellement rédigés en caractères de vieil irlandais. Si le vieil irlandais est l'ancêtre des langues modernes que sont l'irlandais, le gaélique écossais et le mannois, il en diffère pourtant. Ces langues modernes sont généralement moins complexes que le vieil irlandais sur les plans morphologique et phonologique. Les recherches actuelles en vieil irlandais sont toujours influencées par les travaux de quelques chercheurs peu nombreux, au nombre desquels on citera Rudolf Thurneysen (1857-1940) et Osborn Bergin (1873-1950). Aujourd'hui encore, leurs ouvrages sont considérés comme des œuvres de référence pour qui s'intéresse au vieil irlandais. On a retrouvé quelques traces, surtout des noms de personnes, écrites dans la forme primitive de cette langue (dénommé irlandais primitif). Ces inscriptions sont en écriture oghamique, au moyen de l'alphabet gaélique qui était utilisé en Irlande et dans l'ouest de la Grande-Bretagne dès le IVe siècle.
rdf:langString
Irlandés antiguo (en irlandés antiguo: Goídelc AFI: [ˈɡoːi̯ðʲelɡ] (/góidielg/); gaélico irlandés: An tSean-Ghaeilge, gaélico escocés: an t-Seann Ghàidhlig, gaélico manés: Shenn Yernish) es el nombre dado a la forma más antigua del idioma irlandés, o, mejor, las lenguas goidélicas, de las que tenemos extensos textos escritos. Comprende desde el siglo VI hasta el X, cuando evolucionó al irlandés medio. Existe una forma todavía más antigua de la lengua irlandesa conocida como paleoirlandés o irlandés primitivo. Se conocen fragmentos de irlandés primitivo, especialmente nombres personales, por las inscripciones sobre piedra escritas en alfabeto ogam. Estas inscripciones datan de, aproximadamente, los siglos IV al VI. El irlandés primitivo es una lengua muy próxima al celta común, el antepasado de todas las lenguas célticas. El irlandés antiguo aparece por primera vez en los márgenes de manuscritos religiosos latinos del siglo VI. Un amplio número de antiguos textos literarios irlandeses, a pesar de estar conservados en manuscritos del período del irlandés medio (como el y el Libro de Leinster), mantienen el carácter esencial de irlandés antiguo. El irlandés antiguo es el antepasado del irlandés moderno, del gaélico escocés y del manés (hablado en la Isla de Man). Con todo, es muy diferente de estos. En general, la gramática y los sonidos de las lenguas modernas son más simples que los del irlandés antiguo. Los estudios actuales del irlandés antiguo le deben aún mucho a las obras de un pequeño grupo de activos estudiosos de finales del siglo XIX y principios del XX, entre ellos Rudolf Thurneysen (1857-1940) y (1873-1950). Sus obras se consideran material imprescindible para todo estudioso actual de esta lengua.
rdf:langString
Old Irish, also called Old Gaelic (Old Irish: Goídelc, Ogham script: ᚌᚑᚔᚇᚓᚂᚉ; Irish: Sean-Ghaeilge; Scottish Gaelic: Seann-Ghàidhlig; Manx: Shenn Yernish or Shenn Ghaelg), is the oldest form of the Goidelic/Gaelic language for which there are extensive written texts. It was used from c. 600 to c. 900. The main contemporary texts are dated c. 700–850; by 900 the language had already transitioned into early Middle Irish. Some Old Irish texts date from the 10th century, although these are presumably copies of texts written at an earlier time. Old Irish is thus forebear to Modern Irish, Manx, and Scottish Gaelic. Old Irish is known for having a particularly complex system of morphology and especially of allomorphy (more or less unpredictable variations in stems and suffixes in differing circumstances) as well as a complex sound system involving grammatically significant consonant mutations to the initial consonant of a word. Apparently, neither characteristic was present in the preceding Primitive Irish period, though initial mutations likely existed in a non-grammaticalized form in the prehistoric era. Much of the complex allomorphy was subsequently lost, but the sound system has been maintained with little change in the modern languages. Contemporary Old Irish scholarship is still greatly influenced by the works of a small number of scholars active in the late 19th and early 20th centuries such as Rudolf Thurneysen (1857–1940) and Osborn Bergin (1873–1950).
rdf:langString
Sa tseachtú haois a tháinig an chéad leagan caighdeánaithe den Ghaeilge, an tSean-Ghaeilge (Guithealg nó Goidelc), ar an bhfód, agus í sách difriúil fós leis an gcineál Gaeilge a labhraítear inniu.
rdf:langString
Bahasa Irlandia Kuno (Goídelc; bahasa Irlandia: Sean-Ghaeilge; bahasa Gaelik Skotlandia: Seann Ghàidhlig; bahasa Manx: Shenn Yernish), juga disebut bahasa Gaelik Kuno, ialah bentuk tertua bahasa-bahasq Goidelik yang teks tertulisnya masih ada secara luas. Bahasa ini digunakan dari ca. 600 hingga ca. 900. Teks-teks kontemporer utama bertanggal ca. 700–850. Pada 900, bahasa ini sudah beralih menjadi bahasa Irlandia Pertengahan awal. Walaupun ini merupakan salinan teks-teks yang disusun pada periode waktu sebelumnya,beberapa teks bahasa Irlandia Kuno berasal dari abad ke-10. Dengan demikian, bahasa Irlandia Kuno merupakan bentuk awal bahasa Irlandia Modern, bahasa Manx, dan bahasa Gaelik Skotlandia. Bahasa Irlandia Kuno dikenal memiliki sistem morfologi yang sangat kompleks dan khususnya allomorf (lebih kurang variasi yang tidak dapat diprakirakan pada batang dan awalan dalam keadaan yang berbeda), seperti sistem bunyi yang kompleks dan yang meliputi tata bahasa yang penting ke dalam konsonan awal suatu kata.Walaupun mutasi awal kemungkinan terdapat dalam bentuk bukan tata bahasa pada zaman prasejarah, tampaknya, tidak ada ciri yang hadir pada periode bahasa Irlandia Primitif Sebagian besar alomorf yang kompleks hilang kemudian, tetapi sistem bunyi telah dipertahankan dengan sedikit perubahan dalam bahasa-bahasa modern. Pembelajaran bahasa Irlandia Kuno kontemporer masih sangat dipengaruhi karya-karya sejumlah kecil cendekiawan yang aktif pada akhir abad ke-19 dan awal abad ke-20, seperti (1857–1940) dan (1873–1950).
rdf:langString
고대 아일랜드어(: Goídelc 고이델그)는 문헌으로 남아있는 가장 오래된 고이델어를 가리키는 말이다. 기원후 600년경에서 기원후 900년경까지 사용되었다. 현재까지 보존된 문헌들은 기원후 700년경에서 기원후 850년경의 물건들이다. 기원후 900년경에는 이미 초기 형태의 중세 아일랜드어로 전환되기 시작했다. 10세기에 쓰여진 고대 아일랜드어 문헌이 발견되기도 하지만, 이것은 이전 시대의 문헌을 그대로 베껴쓴 것으로 생각된다. 고대 아일랜드어는 오늘날의 현대 아일랜드어, 맨어, 스코틀랜드 게일어의 조상 언어이다.
rdf:langString
古アイルランド語（こアイルランドご）は、インド・ヨーロッパ語族ケルト語派に属する言語である。 ゲール語、アイルランド語や、スコットランド・ゲール語、マン島語を派生した。最古の文献は5世紀のオガム碑文であり、現在のアイルランドに300、ウェールズなどブリテン島で60、発見されている。
rdf:langString
Het Oudiers is een Eiland-Keltische taal die van de 6e tot en met de 10e eeuw gesproken werd in Ierland, Schotland en op het eiland Man. Via het ontwikkelden zich het Modern Iers, Schots-Gaelisch en Manx uit deze taal. Het eerste Oudiers is te vinden als glossen bij Latijnse teksten, met name op het vasteland van Europa, waar Ierse missionarissen actief waren. Daarnaast zijn er uitgebreide Oudierse teksten terug te vinden in diverse Middel-Ierse manuscripten.
rdf:langString
Древнеирландский язык — период в истории ирландского языка (точнее — всех гойдельских языков), простирающийся примерно с VI по X век. Древнеирландский период — первый, от которого до нас дошли сравнительно обширные свидетельства. Древнеирландскому периоду предшествовал период, засвидетельствованный в основном в надписях огамом, большинство из которых созданы с IV по VI век. Архаический ирландский язык гораздо ближе к протокельтскому, чем собственно древнеирландский. Памятники самого древнеирландского периода — это в основном глоссы на полях латинских религиозных манускриптов (многие из них созданы ирландскими монахами на европейском континенте, например в Милане, Вюрцбурге и Санкт-Галлене). Однако многие тексты, сохранившиеся в среднеирландской записи (например, в Лейнстерской книге или «Книге Бурой Коровы» (Lebor na hUidre)), восходят непосредственно к древнеирландскому периоду. Древнеирландский язык является предком современных ирландского, шотландского и мэнского языков, хотя заметно от них отличается. В целом можно сказать, что современные языки упростились по сравнению с древнеирландским.
rdf:langString
Język staroirlandzki, język staroiryjski – wymarły język z grupy celtyckiej. Najstarsza forma języków goidelskich, dla której istnieje znaczny korpus tekstowy. Pochodzi z . Wywodzą się z niego współczesne języki: irlandzki, szkocki i manx. Używany między VI a X wiekiem naszego tysiąclecia, po czym przekształcił się w dialekty średnioirlandzkie. Po raz pierwszy zaświadczony na marginesach religijnych manuskryptów łacińskich z VI wieku.
rdf:langString
Irlandês antigo (em irlandês moderno: An tSean-Ghaeilge) é a forma mais antiga da língua irlandesa ou, ainda, das línguas goidélicas, mas quais existem textos escritos extensos. A língua foi usada do século VI ao X, quando deu lugar ao irlandês médio. Uma forma ainda mais antiga de irlandês é conhecida como irlandês primitivo. Fragmentos de irlandês primitivo, principalmente nomes pessoais, são conhecidos a partir de inscrições em pedra escritas no alfabeto Ogham. Essas inscrições datam por volta do século IV ao VI. O irlandês primitivo ainda é muito próximo do celta comum, o ancestral de todas as línguas celtas. O irlandês antigo aparece pela primeira vez nas margens de manuscritos religiosos em latim do século VI. Uma grande quantidade de textos literários irlandeses primitivos, apesar de registrados em manuscritos do período do irlandês médio (tais como e o ), possui um caráter essencialmente irlandês antigo. O irlandês antigo é o ancestral do irlandês moderno, gaélico escocês e manês (falado na Ilha de Man). Contudo, a língua é bastante distinta destas. Em linhas gerais, a gramática e os sistemas sonoros das línguas modernas são mais simples do que os do irlandês antigo. Os estudos contemporâneos sobre o irlandês antigo ainda são muito influenciados pelas obras de um pequeno número de estudiosos ativos no final do século XIX e início do século XX, entre eles Rudolf Thurneysen (1857-1940) e (1873-1950). Seus livros são vistos como materiais obrigatórios para qualquer entusiasta do irlandês antigo ainda hoje.
rdf:langString
Forniriska (Goídelc) är det namn som ges åt den äldsta form av de gaeliska språken som har längre bevarade texter. Den användes från 500-talet till 900-talet, då den hade utvecklats till medeliriska. Den nutida forskningen om forniriskan är fortfarande starkt influerad av de arbeten som utfördes av ett litet antal experter i slutet av 1800-talet och början av 1900-talet, däribland Rudolf Thurneysen och Osborn Bergin (1873–1950). Deras böcker ses än i dag som obligatorisk läsning för alla som intresserar sig för forniriska.
rdf:langString
Давньоірландська мова (давньоірл. Goídelc; ірл. Sean-Ghaeilge; шотл. гел. Seann Ghàidhlig; мен. Shenn Yernish) — одна з найдавніших відомих форм гойдельських мов, якою написана велика кількість текстів. Існувала у 7-10 ст.. Основні нині відомі тексти датуються 700-850 роками. Станом на 900 рік мова вже перейшла на ранню середньоірландську. Деякі давньоірландські тексти датуються 10-м століттям, хоча, вочевидь, це копії текстів, складених в більш ранній період. Таким чином, давньоірландська є предком сучасних ірландської, менської та шотландської гельської. Давньоірландська мала особливо складну систему морфології та особливо аломорфів (досить непередбачувані варіації суфіксів в різних обставинах), а також складна звукова система, яка включає в себе граматично значущі мутації до початкового приголосного слова. Очевидно, що жодна з цих характеристик не була присутня в попередньому першоірландському періоді. Значна частина комплексу аломорфів була згодом втрачена, але звукова система підтримується з невеликими змінами і в сучасних мовах-нащадках.
rdf:langString
古愛爾蘭語是最古老的愛爾蘭語，為一種或多或少可從其相關資料重建的一種古老語言。它的時間約為6世紀到10世紀，並在之後派生為中古愛爾蘭語。 古愛爾蘭語首次被發現在一些6世紀的拉丁文宗教手稿的頁邊空白處。除此之外，有很多早期的愛爾蘭文學經典如11世紀的《》（Lebor na hUidre）和12世紀的《》（Book of Leinster） ，雖然都是在中古愛爾蘭語的時代記錄的，但他們在特性上，實際上都是古愛爾蘭語。 值得注意的是，雖然古愛爾蘭語是現代愛爾蘭語、蘇格蘭蓋爾語、和曼島語的原型，但它和後三者分屬不同且獨特的語言。概括地說，古愛爾蘭語比它的後裔擁有更多的屈折變化，在語音及文法結構上也有很大的不同。 在研究方面，現今我們所認識的古愛爾蘭語，大部分都是來自於少數學者的研究結果，如 Rudolf Thurneysen 博士（1857-1940）和 Osborn Bergin。直到今日，這些學者的著作仍被視為古愛爾蘭語愛好者的必讀資料。 另外我們還從發現於愛爾蘭島和西不列顛島的歐甘銘文上主要為人名的殘篇斷簡發現一種更古老形式的愛爾蘭語，約使用於4世紀，稱為原始愛爾蘭語。
rdf:langString
Indo-European
rdf:langString
oldi1246
rdf:langString
Old Irish
rdf:langString
sga
xsd:integer
50
rdf:langString
rdf:langString
IPA
xsd:string
sga
xsd:nonNegativeInteger
42205
xsd:string
sga