Nuh I
http://dbpedia.org/resource/Nuh_I an entity of type: Thing
نوح بن نصر ، أو نوح الأول (ت 954) ، كان أمير السامانيين في 943-954. كان نجل نصر الثاني . يشاع أنه تزوج أميرة صينية.
rdf:langString
Nuh ibn Nasr, or Nuh I (died 954), was the Amir of the Samanids in 943–954. He was the son of Nasr II. It is rumoured that he married a Chinese princess.
rdf:langString
Нух ибн Наср, или Нух I (перс. نوح یکم سامانی; умер в 954 г.) — эмир династии Саманидов (943—954). Сын эмира Насра II (914—943) и внук Ахмада ибн Исмаила (907—914).
rdf:langString
Нух I Самані (*نوح یکم سامانی, д/н — 954) — володар (емір) Саманідської держави у 943–954 роках. Повне ім'я Абу Мухаммед Нух ібн Наср. Також звався Амір Хамід.
rdf:langString
Nuh I ibn Nasr ibn Àhmad, pòstumament anomenat al-Amir aix-Xahid (‘l'emir digne d'elogi’), fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (943-954). Nuh va avortar el 943 una conspiració contra el seu pare Nasr II ibn Àhmad; aquest havia donat suport a uns missioners ismaïlites provocant l'hostilitat d'alguns militars que van planejar assassinar-lo en un banquet, però allí foren fets presoners per Nuh, que s'havia assabentat dels seus plans i que va fer matar el cap dels conspiradors; no obstant va prometre que aturaria l'activitat missionera dels ismaïlites per aturar el descontentament. El seu pare va abdicar en favor de Nuh i va morir poc després.
rdf:langString
Hamid Nouh ou Nouh Ier, mort en 954, était un émir des Samanides (943-954). Il était le fils de Nasr II. Nouh vient au pouvoir après avoir évité une révolte contre son père en 943. Plusieurs officiers de l'armée, mécontent du support de Nasr aux missionnaires Ismaélien, planifie de l'assassiner. Nouh, qui eut vent du complot, arrive au banquet destiné à l'organisation de l’assassinat, il saisit et tue les chefs de la conspiration. Pour calmer les autres, il promet de mettre un terme aux activités des Ismaéliens, et convainc son père d'abdiquer en sa faveur.
rdf:langString
Nūḥ ibn Naṣr, o Nūḥ I (906 – 954), è stato un emiro persiano della dinastia dei Samanidi a Bukhara. Era figlio dell'emiro Naṣr II. Salì al potere dopo aver sventato nel 943 una congiura contro suo padre da parte degli ufficiali dell'esercito, che disapprovavano il sostegno assicurato dall'emiro ai missionari ismailiti. Venuto a conoscenza del complotto, Nūḥ partecipò al banchetto nel quale si doveva organizzare l'assassinio, e, dopo essersi alzato in segno di apparente omaggio, uccise il capo della cospirazione. Per porre fine al malcontento promise tuttavia di mettere fine alle attività degli ismailiti e convinse il padre ad abdicare in suo favore
rdf:langString
rdf:langString
نوح الأول
rdf:langString
Nuh I ibn Nasr
rdf:langString
Nouh Ier
rdf:langString
Nuh ibn Nasr
rdf:langString
Nuh I
rdf:langString
Нух I
rdf:langString
Нух I Самані
rdf:langString
Nuh I
rdf:langString
Nuh I
xsd:integer
2678879
xsd:integer
1124840627
rdf:langString
Unknown
rdf:langString
Coin of Nuh I
rdf:langString
The Sāmānids
rdf:langString
August 954
rdf:langString
R. N.
xsd:integer
0
rdf:langString
Frye
xsd:integer
136
xsd:gMonthDay
--04-14
rdf:langString
Amir of the Samanids
xsd:integer
4
xsd:integer
943
rdf:langString
Nuh I ibn Nasr ibn Àhmad, pòstumament anomenat al-Amir aix-Xahid (‘l'emir digne d'elogi’), fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (943-954). Nuh va avortar el 943 una conspiració contra el seu pare Nasr II ibn Àhmad; aquest havia donat suport a uns missioners ismaïlites provocant l'hostilitat d'alguns militars que van planejar assassinar-lo en un banquet, però allí foren fets presoners per Nuh, que s'havia assabentat dels seus plans i que va fer matar el cap dels conspiradors; no obstant va prometre que aturaria l'activitat missionera dels ismaïlites per aturar el descontentament. El seu pare va abdicar en favor de Nuh i va morir poc després. Els inicis del seu regnat van estar marcats per l'activitat del seu visir, el fakih sunnita Abu l-Fadl Muhammad Sulami. Aviat es va revoltar el principat tributari de Khwarizm (la revolta fou sufocada) i també el governador del Khurasan (des de 939), i príncep local del Caghaniyan; aquest fou deposat (945) i substituït pel cap turc Ibrahim ibn Simdjur. El 947 Abu Ali Čaghani aliat a Ibrahim ibn Àhmad, oncle de Nuh, va ocupar Bukharà i va proclamar Ibrahim com a emir, mentre Nuh fugia a Samarcanda. Però Ibrahim fou molt impopular i Nuh va contraatacar i va capturar l'usurpador al que va cegar. Abu Ali va fugir al Caghaniyan i Mansur ibn Karategin va rebre el govern de Khurasan. El 952 va morir Mansur ibn Karategin, i Nuh va nomenar Abu Ali Čaghani, al que no va trigar a deposar per segona vegada després de rebre la protesta de Wushmgir, emir ziyàrida del Tabaristan, antic aliat de Nuh, mercès a l'ajut del qual s'havia apoderat de Gurgan i Tabaristan el 947, però que portava anys lluitant contra els buwàyhides, amb els quals Abu Ali va signar la pau; Wumshgir va acusar a Abu Ali de conspirar amb els buwàyhides i Nuh el va deposar; el governador va fugir a Rayy i mercès al suport buwàyhida va aconseguir del califa la investidura del Khurasan. La guerra contra els buwàyhides al nord de Pèrsia va causar una greu crisi financera. Nuh va morir poc després (agost del 954). El va succeir el seu fill Abd-al-Màlik I ibn Nuh.
rdf:langString
نوح بن نصر ، أو نوح الأول (ت 954) ، كان أمير السامانيين في 943-954. كان نجل نصر الثاني . يشاع أنه تزوج أميرة صينية.
rdf:langString
Hamid Nouh ou Nouh Ier, mort en 954, était un émir des Samanides (943-954). Il était le fils de Nasr II. Nouh vient au pouvoir après avoir évité une révolte contre son père en 943. Plusieurs officiers de l'armée, mécontent du support de Nasr aux missionnaires Ismaélien, planifie de l'assassiner. Nouh, qui eut vent du complot, arrive au banquet destiné à l'organisation de l’assassinat, il saisit et tue les chefs de la conspiration. Pour calmer les autres, il promet de mettre un terme aux activités des Ismaéliens, et convainc son père d'abdiquer en sa faveur. Peu de temps après son ascension au trône, il est forcé de réprimer une révolte au Khwarezm. Une autre révolte, lancée par , se trouve être plus sérieuse. Abu 'Ali, est le dirigeant d'un État vassal aux Samanides : le , et le gouverneur du Khorassan depuis 939. En 945, Nouh le démet de ce poste et envisage de le remplacer par un turc nommé Ibrahim ibn Simjur. Abu 'Ali joint alors ses forces avec l'oncle de Nouh, Ibrahim ibn Ahmad, et se rebelle. En 947 Ibrahim gagne le contrôle de Boukhara, forçant Nouh à fuir à Samarcande. Ibrahim, cependant, se trouve être impopulaire dans la ville. Cela permet à Nouh de capturer et rendre aveugle son oncle ainsi que deux de ses frères. La capitale de Abu 'Ali au Chaghaniyan est pillée, mais en 948 une paix est conclue entre les deux hommes. Abu 'Ali est confirmé en tant que dirigeant du Chaghaniyan. À la suite de la mort du gouverneur du Khorassan, Mansur ibn Qara-Tegin, en 952, Abu 'Ali regagne aussi ce poste. Nouh démet de nouveau Abu 'Ali de son poste de gouverneur du Khorassan après avoir reçu une plainte de , le dirigeant ziyaride du Tabaristan. Nouh a précédemment supporté Vushmgir qui a pris possession du Gorgan avec l'aide des Samanides. Peu de temps après il le perd au profit des Bouyides. En 947, il se sert de l'armée Samanide pour reprendre le Gorgan et le Tabaristan. Les Ziyarides, avec les Samanides, et les Bouyides par la suite se battent dans la région pendant les années suivantes. Chaque camp gagne temporairement et à plusieurs reprises le contrôle d'une même région. Vushmgir, un allié des Samanides, a été content quand Abu 'Ali est parti en guerre contre les Bouyides, mais il est en colère quand Abu 'Ali fait la paix avec les Bouyides de Ray. Vushmgir se plaint, il accuse Abu 'Ali de conspiration avec les Bouyides. Nouh prend alors la décision remplacer Abu 'Ali. Celui-ci fuit chez les Bouyides, et reçoit en présent du Calife Al-Muti le contrôle du Khorassan. Nouh décède en 954 sans avoir eu le temps de trouver une solution à ce problème. Son fils Abdul al-Malik lui succède alors.
rdf:langString
Nuh ibn Nasr, or Nuh I (died 954), was the Amir of the Samanids in 943–954. He was the son of Nasr II. It is rumoured that he married a Chinese princess.
rdf:langString
Nūḥ ibn Naṣr, o Nūḥ I (906 – 954), è stato un emiro persiano della dinastia dei Samanidi a Bukhara. Era figlio dell'emiro Naṣr II. Salì al potere dopo aver sventato nel 943 una congiura contro suo padre da parte degli ufficiali dell'esercito, che disapprovavano il sostegno assicurato dall'emiro ai missionari ismailiti. Venuto a conoscenza del complotto, Nūḥ partecipò al banchetto nel quale si doveva organizzare l'assassinio, e, dopo essersi alzato in segno di apparente omaggio, uccise il capo della cospirazione. Per porre fine al malcontento promise tuttavia di mettere fine alle attività degli ismailiti e convinse il padre ad abdicare in suo favore Poco tempo dopo la sua ascesa al trono, dovette reprimere una rivolta nel Khwārezm. Nel 945 rimosse dalla sua carica di governatore del Khorasan, che deteneva dal 930, , dinasta del , uno Stato vassallo dei Samanidi. Era intenzione di Nūḥ sostituirlo con della famiglia turca dei . Abū ʿAlī, appoggiato dal governatore di Tūṣ, il dehqan , unì le forze con lo zio di Nūḥ, e si ribellò. Nel 947 Ibrāhīm ottenne il controllo della capitale Bukhara e si proclamò Emiro dello Stato samanide, obbligando Nūḥ a rifugiarsi a Samarcanda. Era però impopolare nella capitale e Nūḥ riuscì a catturarlo e accecarlo insieme a due suoi fratelli. La capitale di Abū ʿAlī fu saccheggiata e nel 948 fu stipulata la pace, che permetteva ad Abū ʿAlī di mantenere il possesso del Chaghaniya. Alla morte nel 952 del governatore del Khurasan succeduto a Ibrāhīm, , Abū ʿAlī riottenne anche questa carica e combatté al confine orientale contro i Buwayhidi, che nel 945 avevano preso l'effettivo potere a Baghdad, pur mantenendo sul trono il califfo abbaside al-Muti'. , della dinastia degli Ziyaridi che reggevano il Tabaristan come vassalli dei Samanidi, era in lotta contro i Buwayhidi e si era irritato per la pace che Abū ʿAlī aveva concluso con i Buwayhidi di Rayy e lo accusò di cospirare con i nemici. Nūḥ dunque lo rimosse nuovamente dalla sua carica di governatore e Abū ʿAlī si rifugiò presso i Buwayhidi e il califfo al-Muti' gli conferì il governo del Khurasan. Nūḥ morì nel 954 senza aver risolto il problema e gli succedette il figlio, 'Abd al-Malik I. Abū ʿAlī morì l'anno seguente e il controllo samanide sul Khurasan fu ristabilito.
rdf:langString
Нух ибн Наср, или Нух I (перс. نوح یکم سامانی; умер в 954 г.) — эмир династии Саманидов (943—954). Сын эмира Насра II (914—943) и внук Ахмада ибн Исмаила (907—914).
rdf:langString
Нух I Самані (*نوح یکم سامانی, д/н — 954) — володар (емір) Саманідської держави у 943–954 роках. Повне ім'я Абу Мухаммед Нух ібн Наср. Також звався Амір Хамід.
rdf:langString
Richard N. Frye
xsd:nonNegativeInteger
4857
xsd:gYear
0954
xsd:gYear
0943
rdf:langString
Shahanshah
rdf:langString
Amirof theSamanids