Nocturnes (Debussy)

http://dbpedia.org/resource/Nocturnes_(Debussy) an entity of type: Thing

Die Trois Nocturnes (1900), auch Les Nocturnes, sind ein Orchesterwerk des französischen Komponisten Claude Debussy. Sie gelten als wichtiges Werk des musikalischen Impressionismus und bilden so den Übergang zwischen der Musik der Romantik und der Moderne. rdf:langString
Nocturnes, L 98 (also known as Trois Nocturnes or Three Nocturnes) is an impressionist orchestral composition in three movements by the French composer Claude Debussy, who wrote it between 1892 and 1899. It is based on poems from Poèmes anciens et romanesques (Henri de Régnier, 1890). rdf:langString
Les Nocturnes de Claude Debussy est un triptyque symphonique avec chœur de femmes. Le projet initial est né de la vision de tableaux du peintre américain James Whistler, que Debussy appréciait. Cette version originelle s'intitulait Trois scènes au crépuscule et comportait une partie de violon principal destinée à Eugène Ysaye. Composés entre 1897 et 1899, les trois nocturnes sont Nuages, Fêtes et Sirènes. Les deux premiers nocturnes furent créés le 9 décembre 1900 à Paris aux Concerts Lamoureux, l'œuvre entière le 27 octobre 1901. L'œuvre est dédiée à Georges Hartmann. À noter que Maurice Ravel fit une réduction de l'œuvre pour deux pianos (1902-1909). rdf:langString
Nocturnes, L. 91, CD.98, a volte Trois Nocturnes o Tre Notturni, è una composizione impressionista, in tre movimenti, per coro femminile e orchestra di Claude Debussy, scritta tra il 1897 e il 1899. Si basa su poesie tratte dai Poèmes anciens et romanesques di Henri de Régnier del 1890 rdf:langString
『夜想曲』(やそうきょく、Nocturnes)は、クロード・ドビュッシーが、1897年から1899年にかけて作した管弦楽曲。「雲」・「祭」・「シレーヌ」の3曲からなる一種の組曲となっている。フランス語のまま『ノクチュルヌ』と呼ばれることもある。初稿と改訂稿の2稿があり、どちらの楽譜も手に入る。 rdf:langString
야상곡들(L. 91), 때로는 세 개의 야상곡(프랑스어: Trois Nocturnes 또는 영어: Three Nocturnes)은 프랑스 작곡가 클로드 드뷔시가 작곡한 3악장으로 구성된 관현악곡으로 1899년 12월 15일에 완성되었다. rdf:langString
Nocturns és un tríptic simfònic per a orquestra i cor del compositor francès Claude Debussy. Aquesta obra va ser composta entre els anys 1897 i 1899, i està inspirada en una sèrie d'obres impressionistes també anomenades Nocturns del pintor James McNeill Whistler per qui Debussy tenia gran admiració. rdf:langString
Nocturnos (Nocturnes) es un tríptico sinfónico para orquesta y coro del compositor francés Claude Debussy. Esta obra fue compuesta entre los años 1897 y 1899, y está inspirada en una serie de obras impresionistas también llamadas Nocturnos del pintor James McNeill Whistler. Está integrada por tres movimientos: Nuages, Fêtes y Sirènes. Los primeros dos fueron estrenados por Camille Chevillard con la Lamoureux Orchestra el 9 de diciembre de 1900 en París. La suite completa se escuchó por primera vez el 27 de octubre de 1901 con los mismos intérpretes. rdf:langString
Ноктюрни (фр. Nocturnes) — симфонічний цикл Клода Дебюссі, який складається з трьох частин. Написаний у 1897—1899 роках.В цьому творі композитор звертається до романтичного жанру ноктюрн, але у Дебюссі він має дещо інше наповнення. Жанр ноктюрну вперше з'являєтья у Д. Фільда, а отримує розвиток та стверджується у Ф. Шопена. Цей жанр виходить з серенад (нічних любовних пісень). За часів Шопена ноктюрн стає ліричним одкровенням автора. Йому притаманний особливий ліричний стан. "Ноктюрни" Клода Дебюссі - це перш за все картини-настрої, картини-враження.Симфонічна творчість Дебюссі – особливе самостійне відгалуження у західноєвпропейскій музиці. Дебюссі не засновується на принципах симфонізму Бетховена, але деякий вплив на нього мали симфонізм Ліста і Берліоза (програмність, прийоми гармонізац rdf:langString
rdf:langString Nocturns (Debussy)
rdf:langString Trois Nocturnes
rdf:langString Nocturnos (Debussy)
rdf:langString Nocturnes (Debussy)
rdf:langString Nocturnes (Debussy)
rdf:langString 夜想曲 (ドビュッシー)
rdf:langString 야상곡 (드뷔시)
rdf:langString Nocturnes (Debussy)
rdf:langString Ноктюрни (Клод Дебюссі)
rdf:langString Nocturnes
xsd:integer 2297500
xsd:integer 1123400098
xsd:date 1900-12-09
xsd:date 1901-10-27
rdf:langString
rdf:langString
rdf:langString Nocturnes by James McNeill Whistler
rdf:langString Poèmes anciens et romanesques by Henri de Régnier
rdf:langString Original manuscript of the orchestral arrangement
rdf:langString L 98
rdf:langString Nocturnes
rdf:langString –1899
rdf:langString A computer-generated soundfile of the first movement
<second> 1500.0
rdf:langString Debussy Nocturnes1Nuages VPO.ogg
xsd:double 1.2
rdf:langString
rdf:langString I. Nuages
rdf:langString II. Fêtes
rdf:langString III. Sirènes
xsd:integer 1900
xsd:integer 1930
rdf:langString
rdf:langString
rdf:langString Orchestra
rdf:langString women's chorus
rdf:langString I. Nuages
rdf:langString Nocturnes
rdf:langString Nocturns és un tríptic simfònic per a orquestra i cor del compositor francès Claude Debussy. Aquesta obra va ser composta entre els anys 1897 i 1899, i està inspirada en una sèrie d'obres impressionistes també anomenades Nocturns del pintor James McNeill Whistler per qui Debussy tenia gran admiració. El 1892, Debussy compon els esbossos d'una obra titulada , que després abandona per un temps, per reprendre-ho de nou i convertir-la en Tres nocturns per a violí principal i orquestra dedicada al violinista . No obstant això, posteriorment torna a modificar-lo amb la seva forma definitiva anomenant-se Tríptic simfònic per a orquestra i cor femení.
rdf:langString Die Trois Nocturnes (1900), auch Les Nocturnes, sind ein Orchesterwerk des französischen Komponisten Claude Debussy. Sie gelten als wichtiges Werk des musikalischen Impressionismus und bilden so den Übergang zwischen der Musik der Romantik und der Moderne.
rdf:langString Nocturnos (Nocturnes) es un tríptico sinfónico para orquesta y coro del compositor francés Claude Debussy. Esta obra fue compuesta entre los años 1897 y 1899, y está inspirada en una serie de obras impresionistas también llamadas Nocturnos del pintor James McNeill Whistler. En 1892, Debussy compone los esbozos de una obra titulada “Tres escenas al crepúsculo”, que luego abandona por un tiempo, para retomarla nuevamente y convertirla en “Tres nocturnos para violín principal y orquesta” dedicada al violinista Ysaye. Sin embargo, posteriormente vuelve a modificarla dándole su forma definitiva como un “Tríptico sinfónico para orquesta y coro femenino”. Está integrada por tres movimientos: Nuages, Fêtes y Sirènes. Los primeros dos fueron estrenados por Camille Chevillard con la Lamoureux Orchestra el 9 de diciembre de 1900 en París. La suite completa se escuchó por primera vez el 27 de octubre de 1901 con los mismos intérpretes. Debussy escribió una nota introductoria a los nocturnos, donde indicaba que "el título Nocturnos debe interpretarse en un sentido decorativo. No ha de entenderse que hace referencia a la habitual forma de nocturno, sino más bien a todas las diversas impresiones y a los efectos especiales de luz que sugiere el término. Nuages (nubes) refleja el aspecto inmutable del cielo, con la marcha lenta y melancólica de las nubes, terminando en una agonía gris, dulcemente teñida de blanco. “Fetes” (fiestas) ofrece una atmósfera vibrante, con repentinos fogonazos de luz. Tiene lugar también un episodio en que una procesión, una visión fantástica, se entremezcla con esa escena festiva. Pero el trasfondo se mantiene persistentemente: el festival, con su mezcla de música y polvo luminoso, participando del ritmo cósmico. Sirenes (sirenas) representa el mar y su inextinguible movimiento; sobre las olas, en las que centellea la luz de la luna, se escucha el misterioso canto de las sirenas, riendo a su paso".​
rdf:langString Nocturnes, L 98 (also known as Trois Nocturnes or Three Nocturnes) is an impressionist orchestral composition in three movements by the French composer Claude Debussy, who wrote it between 1892 and 1899. It is based on poems from Poèmes anciens et romanesques (Henri de Régnier, 1890).
rdf:langString Les Nocturnes de Claude Debussy est un triptyque symphonique avec chœur de femmes. Le projet initial est né de la vision de tableaux du peintre américain James Whistler, que Debussy appréciait. Cette version originelle s'intitulait Trois scènes au crépuscule et comportait une partie de violon principal destinée à Eugène Ysaye. Composés entre 1897 et 1899, les trois nocturnes sont Nuages, Fêtes et Sirènes. Les deux premiers nocturnes furent créés le 9 décembre 1900 à Paris aux Concerts Lamoureux, l'œuvre entière le 27 octobre 1901. L'œuvre est dédiée à Georges Hartmann. À noter que Maurice Ravel fit une réduction de l'œuvre pour deux pianos (1902-1909).
rdf:langString Nocturnes, L. 91, CD.98, a volte Trois Nocturnes o Tre Notturni, è una composizione impressionista, in tre movimenti, per coro femminile e orchestra di Claude Debussy, scritta tra il 1897 e il 1899. Si basa su poesie tratte dai Poèmes anciens et romanesques di Henri de Régnier del 1890
rdf:langString 『夜想曲』(やそうきょく、Nocturnes)は、クロード・ドビュッシーが、1897年から1899年にかけて作した管弦楽曲。「雲」・「祭」・「シレーヌ」の3曲からなる一種の組曲となっている。フランス語のまま『ノクチュルヌ』と呼ばれることもある。初稿と改訂稿の2稿があり、どちらの楽譜も手に入る。
rdf:langString 야상곡들(L. 91), 때로는 세 개의 야상곡(프랑스어: Trois Nocturnes 또는 영어: Three Nocturnes)은 프랑스 작곡가 클로드 드뷔시가 작곡한 3악장으로 구성된 관현악곡으로 1899년 12월 15일에 완성되었다.
rdf:langString Ноктюрни (фр. Nocturnes) — симфонічний цикл Клода Дебюссі, який складається з трьох частин. Написаний у 1897—1899 роках.В цьому творі композитор звертається до романтичного жанру ноктюрн, але у Дебюссі він має дещо інше наповнення. Жанр ноктюрну вперше з'являєтья у Д. Фільда, а отримує розвиток та стверджується у Ф. Шопена. Цей жанр виходить з серенад (нічних любовних пісень). За часів Шопена ноктюрн стає ліричним одкровенням автора. Йому притаманний особливий ліричний стан. "Ноктюрни" Клода Дебюссі - це перш за все картини-настрої, картини-враження.Симфонічна творчість Дебюссі – особливе самостійне відгалуження у західноєвпропейскій музиці. Дебюссі не засновується на принципах симфонізму Бетховена, але деякий вплив на нього мали симфонізм Ліста і Берліоза (програмність, прийоми гармонізації та оркестровки). Також на Дебюссі мала вплив російська симфонічна музика, особливо композитор був вражений відвідуванням «Російських концертів» в Парижі на Всесвітній виставці 1889 року. У своїй музиці Дебюссі прагнув досягти картинних прийомів, притаманних стилю художників-імпресіоністів. На такі експерименти його надихнув композитор і друг Е. Саті, який звернув особливу увагу Дебюссі на роботи К. Моне і подав ідею виразити прийоми з живопису музичними засобами. * Клод Моне, Прогулянка скелями Сент-Андрес, 1967 р.
xsd:nonNegativeInteger 29741

data from the linked data cloud