Nicola Fago

rdf:langString Nicola Fago

rdf:langString Francesco Nicola Fago (Tàrent, 26 de febrer de 1677 – Nàpols, 18 de febrer de 1745) fou un compositor italià. Els seus pares foren Cataldo i Giustina Tursi. Començà els estudis musicals en la seva ciutat nadiua. Fou deixeble d'Alessandro Scarlatti al , i després de Francesco Provenzale al dei Turchini, on suplí al seu mestre i més tard el succeí. Entre els seus millors deixebles, cal mencionar a Leonardo Leo, , Antonio Duni, Niccolò Jommelli, Giuseppe Farinelli, Giuseppe de Majo, i Francesco Feo. Va compondre diverses òperes, entre elles, , però on més es distingí fou en la música religiosa. Posseïa un estil elegant i pur però mancat d'originalitat. El 23 de novembre de 1701 es casà amb germana de la famosa soprano . D'aquest matrimoni en naixeren 11 fills; Lorenzo (1704), Francesco (1705), Christofer (1707) Teresa (1708), Gennaro (1709), Caterina (1710), Federico (1712), Giuseppe (1714), Domenico (1718), Carlo (1719), i Xavier (¿). 5 d'ells moriren molt infants. D'onze fills només un Lorenzo, seguí els passos del pare, també va ser compositor i professor en el Conservatori de la Pietà dei Turchini, on Francesco tingué molts alumnes, entre ells el napolità Francesco Feo. El 1709, Francesco fou elegit mestre de capella del on va romandre fins al 1731. Des de 1736 va ser mestre de capella de . A banda de l'oratori , és autor d'alguns Credos, a 4 i 5 veus; tres Magnificats, de 5 a 10 veus; un Stabat Mater, a 4; un Te Deum, a 10; tres Misses, a veus diferents; motets, lletanies, responsos.,etc.