Never Let Me Down Again

rdf:langString Never Let Me Down Again

rdf:langString «Never Let Me Down Again» és el dinovè senzill de Depeche Mode i el segon de l'àlbum Music for the Masses. Fou publicat el 24 d'agost de 1987 amb la producció de i . La cançó esdevingué molt popular, una de les favorites pels seus seguidors especialment en els concerts. Durant la gira de presentació de Music for the Masses, Depeche Mode solia tancar els concerts aquesta cançó. En el darrer concert de la gira Tour for the Masses realitzat a Pasadena el 18 de juny de 1988, en la part final de la cançó, Dave Gahan va aixecar els braços i els va començar a moure d'un costat a l'altre. El públic el va començar a imitar i aquesta escena va esdevenir una tradició repetint-se en tots els concerts quan interpreten «Never Let Me Down Again». La seva popularitat és tal en els seguidors que ha esdevingut el primer senzill de Depeche Mode que la banda ha inclòs en tots els concerts des del seu llançament, de manera que és la cançó que més cops han interpretat en directe. La remescla inclosa en l'edició de 12", anomenada Split Mix, és més llarga que la versió original perquè conté una introducció i un final addicionals amb arranjaments d'estil techno. Aquests arranjaments es van allargar en la remescla Aggro Mix, cara-B de l'edició de 12" i disponible com a cançó extra del CD i del casset. La remescla Split Mix fou inclosa posteriorment en la compilació de remescles Remixes 81-04. La banda alemanya va crear una altra resmescla l'any 2006 que fou inclosa com a cançó extra en els recopilatoris The Best Of, Volume 1 i Remixes 2: 81–11. El DJ suec Eric Prydz també va crear una remescla per aquest darrer recopilatori. La portada del senzill presenta fragments d'un mapa soviètic de Rússia i Europa, amb fragments diferents per cada edició del senzill. Del senzill s'editaren dos videoclips, per la versió original es va utilitzar la versió Split Mix i fou inclosa en l'àlbum de vídeos Strange, mentre que per la versió del senzill s'edità un videoclip més curt i que fou inclòs en The Videos 86>98. El videoclip fou dirigit per Anton Corbijn i, com a curiositat, la història del vídeo està continuada amb la del senzill "Behind the Wheel" del mateix àlbum. Es van incloure dues cançons cara-B en el senzill: "Pleasure, Little Treasure" i "To Have and To Hold (Spanish Taster)". La primera és una cançó curta de ball, de la qual existeix una versió ampliada titulada Glitter Mix que aparegué com a cançó extra en les edicions de casset i CD de Music for the Masses i en la remasterització de 2006. La segona és una raresa que també apareix com a cançó extra en les edicions de casset i CD de l'àlbum. La banda estatunidenca The Smashing Pumpkins va enregistrar una versió cover de la cançó i la va llançar com a cara-B del seu senzill "Rocket" (1994). En un concert a Los Angeles de 1998, Depeche Mode va convidar Billy Corgan, líder de la banda, a l'escenari per interpretar la cançó amb ells. Aquesta versió de la cançó fou inclosa en la banda sonora de la pel·lícula No és una altra estúpida pel·lícula americana (Not Another Teen Movie) (2001) junt a la versió d'una altra cançó de Depeche Mode, "But Not Tonight", en aquest cas realitzada per Scott Weiland de .