Nabataeans

rdf:langString Nabateus

rdf:langString Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia. Els kedarites probablement foren absorbits pels nabateus. La tradició bíblica els fa descendents de Nabayot ben Ismail. Les fons assíries i babilònies els esmenten com a Nabatu. Al segle iii aC, van reaparèixer i dominaven el comerç de la mar Roja, amb uns territoris al nord, a la costa del golf d'Aqaba. Van establir un regne que finalment fou annexionat per Trajà l'any 106. El primer que donà informació dels nabateus fou Diodor de Sicília. El 312 aC, Antígon, després de recuperar Síria i Palestina dels Ptolemeus, va organitzar una expedició contra els nabateus sota el comandament del general Ateneos, amb 4.000 infants i 600 cavallers. Llavors, els nabateus vivien en una terra desèrtica sense fonts ni rius. Els costums del poble són esmentats durant l'expedició: no bevien vi, no construïen cases, no tenien vinyes ni camps, ni llavors, i vivien en tendes; l'alteració d'aquests costums era un crim capital; es dedicaven a la ramaderia i alguns tenien camells i d'altres cabres, més que altres tribus àrabs; eren portadors d'espècies i plantes aromàtiques del sud d'Aràbia, que arribaven a Petra, la seva capital; quan eren atacats per un enemic més fort, es retiraven als paratges dessolats on no els podien seguir per manca d'aigua, on tenien preparades reserves d'aigua amagades secretament, excavades a terra o a la roca; menjaven carn i llet i productes naturals com la mel, que bevien barrejada amb aigua; cada any, feien una fira i, aprofitant que eren en aquesta fira, el general Ateneos va atacar Petra, la capital, en una marxa de tres dies i tres nits; la va ocupar i en feu un gran botí, però en la retirada fou sorprès pels nabateus i el seu exèrcit fou destruït, i en restaren vius només 50 homes. Antígon va enviar una altra expedició sota comandament de Demetri, però com que els nabateus estaven preparats, es va haver de retirar. Estrabó els esmenta també i diu que eren prudents i estalviadors, i els que perdien la seva propietat eren castigats i els que la incrementaven, premiats; tenien alguns esclaus, però pocs, i amb el temps els més nobles s'havien tornat refinats; adoraven el foc i feien sacrificis diaris al sol; el poder del rei era limitat; les ciutats no tenien muralles. Conquerit el regne el 105 per Trajà, es va crear la província d'Aràbia i, progressivament, els seus habitants es van romanitzar.