Mu'nis al-Muzaffar

http://dbpedia.org/resource/Mu'nis_al-Muzaffar an entity of type: Thing

Abū'l-Ḥasan Mu'nis (bahasa Arab: ابوالحسن مؤنس‎; 845/6–933), juga disebut dengan marga al-Muẓaffar (المظفر; "sang Pemenang") dan al-Khadim (ﺍﻟﺨﺎﺩﻡ; "sang Kasim"), adalah ketua komandan angkatan bersenjata Abbasiyah dari 908 sampai ia meninggal pada 933 M, dan diktator terselubung dan dari Kekhalifahan tersebut dari tahun 928. Seorang veteran dari kampanye-kampanye di bawah Khalifah al-Mu'tadid, ia berjasa telah menyelamatkan Khalifah muda al-Muqtadir dari kudeta istana pada 908. rdf:langString
Abu-l-Hàssan Munis al-Khàdim al-Mudhàffar al-Quixurí (àrab: ابوالحسن مؤنس ﺍﻟﺨﺎﺩﻡ المظفر, Abū l-Ḥasan Muʾnis al-Ḫādim al-Muẓaffar), més conegut simplement com a Munis al-Khàdim (‘Munis l'Eunuc’) o Munis al-Mudhàffar (‘Munis el Victoriós’) (vers 844-933) fou un eunuc i general abbàssida durant el califat d'al-Múqtadir (908 -932) i home fort del règim en la part final. Hauria tingut el grau d'emir durant 60 anys. No s'ha de confondre amb un altre general eunuc del seu temps, que fou conegut com a Munis al-Fahl o al-Khazin i va morir el 914. rdf:langString
Mu'nis al-Muzaffar (arabisch مؤنس المظفر, DMG Muʾnis al-Muẓaffar; † 933) war der bedeutendste Regent unter den Kalifen al-Muktadir und al-Qahir. Mu'nis al-Muzaffar, der Siegreiche, wurde wegen seiner frühen Verstümmelung auch als al-Chadim, der Eunuch, bezeichnet. Sein Aufstieg begann, als er Kalif al-Muktadir während des Putsches des Abbasidenprinzen Abdallah al-Mutazz unterstützte und dessen Herrschaft rettete. Nachdem schon das Verhältnis zu al-Muktadir gespannt war, wurde Mu'nis al-Muzaffar unter dessen Nachfolger al-Qahir infolge von Intrigen gestürzt und hingerichtet. rdf:langString
Abū'l-Ḥasan Mu'nis al-Qushuri (Arabic: ابوالحسن مؤنس ابوالحسن; 845/6–933), also commonly known by the surnames al-Muẓaffar (المظفر; lit. 'the Victorious') and al-Khadim (ﺍﻟﺨﺎﺩﻡ; 'the Eunuch'), was the commander-in-chief of the Abbasid army from 908 to his death in 933 CE, and virtual dictator and king-maker of the Caliphate from 928 on. rdf:langString
Abou'l-Hasan Mou'nis (en arabe : ابوالحسن مؤنس, vers 845/846-933), aussi connu par ses surnoms d’Al-Muzaffar (« Le Victorieux ») et d’Al-Kadim (« L'Eunuque ») est le général en chef de l'armée du califat abbasside de 908 à sa mort en 933. À partir de 928, il agit en tant qu'autocrate et « faiseur de roi » au sein du califat. rdf:langString
Muʾnis al-Khādim - in arabo: مؤنس ﺍﻟﺨﺎﺩﻡ‎, ovvero al-Muzaffar in arabo: مؤنس المظفر‎ - (m. 933/934) fu il comandante delle forze militari abbasidi durante il califfato di al-Muqtadir. I suoi numerosi successi sul campo lo aiutarono a frenare un declino ormai irreversibile del Califfato durante l'intera sua vita. La particolare incompetenza del Califfo, tuttavia, causò infine la rovina di Mu'nis e ne determinarono la violenta fine. rdf:langString
Alboácem Munis (em árabe: ابوالحسن مؤنس; romaniz.: Abū'l-Ḥasan Mu'nis; ca. 845/846-933), também comumente conhecido pelos cognomes de Almuzafar (em árabe: المظفر; romaniz.: al-Muẓaffar , lit. "o Vitorioso") e Alcadim (em árabe: ﺍﻟﺨﺎﺩﻡ; romaniz.: al-Khadim , lit. "o Eunuco"), foi um comandante-em-chefe do exército abássida de 908 até sua morte em 933 e virtual ditador e fazedor de reis do Califado Abássida de 928 em diante. Um veterano das campanhas sob o califa Almutadide (r. 892–902), distinguiu-se por salvar o jovem califa Almoctadir (r. 908–932) do golpe palaciano de 908. Com o apoio califal, tornou-se comandante-em-chefe do exército, no qual serviu em várias expedições contra o Império Bizantino, derrotou as invasões fatímidas do Egito em 915 e 920 e salvou Baguedade dos carmatas em 92 rdf:langString
rdf:langString Munis al-Mudhàffar
rdf:langString Mu'nis al-Muzaffar
rdf:langString Mu'nis al-Muzaffar
rdf:langString Mou'nis al-Muzaffar
rdf:langString Mu'nis
rdf:langString Mu'nis al-Muzaffar
rdf:langString Munis Almuzafar
rdf:langString Mu'nis al-Muzaffar
rdf:langString مؤنس المظفر
rdf:langString Mu'nis al-Muzaffar
rdf:langString مؤنس المظفر
rdf:langString Baghdad, Abbasid Empire
rdf:langString Abbasid Empire
xsd:integer 7909808
xsd:integer 1123666748
rdf:langString – 933
rdf:langString Wilferd Madelung
rdf:langString Michael Bonner
rdf:langString Clifford Edmund Bosworth
rdf:langString Marius Canard
rdf:langString
rdf:langString Revolt of Yusuf ibn Abi'l-Saj
rdf:langString Wars with the Qarmatians
rdf:langString Abbasid army
rdf:langString The Minor Dynasties of Northern Iran
rdf:langString The waning of empire, 861–945
rdf:langString The Ṭāhirids and Ṣaffārids
rdf:langString Autonomous Egypt from Ibn Ṭūlūn to Kāfūr, 868–969
rdf:langString Michael
rdf:langString W.
rdf:langString H.
rdf:langString Thierry
rdf:langString Marius
rdf:langString C.E.
rdf:langString Bosworth
rdf:langString Canard
rdf:langString Madelung
rdf:langString Bonner
rdf:langString Bowen
rdf:langString Bianquis
rdf:langString Abu'l-Hasan Mu'nis al-Qushuri
rdf:langString ابوالحسن مؤنس ابوالحسن
xsd:integer 575
xsd:integer 86 90 126 198 305
rdf:langString Muʾnis al-Muẓaffar
rdf:langString Ḥamdānids
xsd:integer 1
xsd:integer 3
xsd:integer 4
xsd:integer 7
rdf:langString online
rdf:langString Abu-l-Hàssan Munis al-Khàdim al-Mudhàffar al-Quixurí (àrab: ابوالحسن مؤنس ﺍﻟﺨﺎﺩﻡ المظفر, Abū l-Ḥasan Muʾnis al-Ḫādim al-Muẓaffar), més conegut simplement com a Munis al-Khàdim (‘Munis l'Eunuc’) o Munis al-Mudhàffar (‘Munis el Victoriós’) (vers 844-933) fou un eunuc i general abbàssida durant el califat d'al-Múqtadir (908 -932) i home fort del règim en la part final. Hauria tingut el grau d'emir durant 60 anys. No s'ha de confondre amb un altre general eunuc del seu temps, que fou conegut com a Munis al-Fahl o al-Khazin i va morir el 914. Se l'esmenta per primer cop el 880 a la campanya contra els zandj; es diu després que fou cap de la policia al campament del califa el 900. Al-Mútadid l'hauria desterrat a la Meca però fou cridat a la pujada al tron d'al-Múqtadir (908) i podria ser exacte, ja que no se l'esmenta durant el regnat d'al-Múqtafí excepte dues vegades que serien errors per Munis al-Khazin (en lloc d'al-Khadim), o sigui el seu homònim i contemporani. Des de llavors va anar consolidant la seva posició i el 913 va poder imposar a Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah com a visir al lloc d'Abu Ali Muhammad ibn Ubayd Allah al-Khakani. El 914/915 el fatimita Ubayd -Al·lah al-Mahdí, que dominava Ifríqiya, va iniciar el seu primer intent de conquerir Egipte enviant al seu fill i hereu Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí que va arribar amb èxit fins a Alexandria però després fou rebutjat prop d'al-Fustat i sense poder enfrontar amb èxit l'exèrcit del general Munis, es va haver de retirar. El 919-921 va enviar altre cop al seu fill a Egipte en una segona expedició, que va seguir el mateix guió fins a Alexandria i va ocupar el Faium, però la derrota de la flota fatimita a Rosetta (Egipte) i els combats d'al-Fustat més aviat favorables a Munis, van imposar altre cop la retirada. Sembla que aquestes van ser les seves úniques grans operacions militars (especialment la segona per la qual va aconseguir el lakab d'al-Muzaffar). Abu-Muhammad Hàmid ibn al-Abbàs fou revocat com a visir el 923 i fou cridat al visirat per tercera vegada Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat (agost del 923) al qual Munis s'oposava obertament. El 924 el càrmata Abu Tahir Sulayman al-Djannabi va atacar a la caravana de pelegrins que venia de la Meca i després va atacar Kufa, retornant els atacants a Bahrayn sense problemes; això va costar el càrrec al visir (juny) que fou destituït sota pressió de Munis, i executat (juliol del 924). El califa va enviar un exèrcit manat pel cada cop més "home fort", general Munis al-Khadim (Munis al-Muzaffar), però quan va arribar, els càrmates ja se'n havien anat. Des de llavors Munis havia de ser consultat sobre el nomenament de visir, cosa que va provocar l'odi cada vegada major del califa. El 927 el califa va tramar un complot per assassinar al general, que va fracassar. El mateix 927 el califa va haver de cridar en ajut contra els càrmates al governador de l'Azerbaidjan (abans rebel·lat però ara reconciliat amb el califa) Yússuf ibn Abi-s-Saj, però aquest fou derrotat per Abu Tahir Sulayman al-Djannabi el desembre del 927 i el va fer presoner (febrer del 928) prop de Kufa. Les forces califals no van gosar a lliurar batalla i Abu Tahir Sulayman va poder amenaçar Bagdad que fou defensada per Munis i pel visir Alí ibn Issa. Va aconseguir allunyar-los i així es va revenjar en certa manera dels càrmates que el 918 li havien causat l'única derrota de la seva carrera militar, tot i que poc transcendent. Encara que va donar implícit suport a la deposició d'al-Múqtadir pel seu germà al-Qàhir el 929, portada a terme pel prefecte de la policia Nazuk, va garantir la seguretat del califa mentre els soldats saquejaven el palau, i després el va restaurar, esdevenint encara més poderós. El 932, aprofitant l'absència de Munis al-Muzaffar, que era a Mossul, alguns cortesans van convèncer el califa que el general el volia destronar i va cridar a l'exprefecte de policia Muhàmmad ibn Yaqut a qui Munis havia fet destituir el juny del 931 i havia estat enviat desterrat a Sistan el juliol del 931, que va retornar el gener del 932 a Bagdad. El califa li va donar un exèrcit i el va enviar a la regió de Takrit, a al-Mashuk, però Munis va sortir de Mossul i les tropes de Muhàmmad ibn Yaqut (amb Sad ibn Hamdan com a lloctinent) van retornar a Bagdad sense lluitar. Prop de la capital es va produir finalment el xoc en el qual va participar el mateix califa. Munis va aconseguir la victòria i al-Múqtadir va morir en combat (31 d'octubre del 932). El general va posar al tron a al-Qàhir, però aviat es va enfrontar amb aquest que va quedar sota arrest al palau, i va planejar la seva deposició. Però al-Qàhir va conspirar i va aconseguir reunir al mateix temps a Munis i als seus principals col·laboradors al palau, i allí els va fer matar (agost de 1933)
rdf:langString Mu'nis al-Muzaffar (arabisch مؤنس المظفر, DMG Muʾnis al-Muẓaffar; † 933) war der bedeutendste Regent unter den Kalifen al-Muktadir und al-Qahir. Mu'nis al-Muzaffar, der Siegreiche, wurde wegen seiner frühen Verstümmelung auch als al-Chadim, der Eunuch, bezeichnet. Sein Aufstieg begann, als er Kalif al-Muktadir während des Putsches des Abbasidenprinzen Abdallah al-Mutazz unterstützte und dessen Herrschaft rettete. Als Heerführer stellte er bald die eigentliche Macht im Kalifat dar. So konnte er durch seine Feldzüge gegen die Hamdaniden von Mossul und Aleppo, die Byzantiner, die Fatimiden in Ägypten sowie den Westiran, die Grenzen des Kalifats weitgehend behaupten. Auch bei inneren Unruhen gelang ihm immer wieder die Ruhe herzustellen. So befriedete er 929 die rebellischen Truppen in und um Bagdad, nachdem diese mit ihren Soldforderungen die Staatskasse erschöpft und die Kalifenpaläste geplündert hatten. Nachdem schon das Verhältnis zu al-Muktadir gespannt war, wurde Mu'nis al-Muzaffar unter dessen Nachfolger al-Qahir infolge von Intrigen gestürzt und hingerichtet.
rdf:langString Abou'l-Hasan Mou'nis (en arabe : ابوالحسن مؤنس, vers 845/846-933), aussi connu par ses surnoms d’Al-Muzaffar (« Le Victorieux ») et d’Al-Kadim (« L'Eunuque ») est le général en chef de l'armée du califat abbasside de 908 à sa mort en 933. À partir de 928, il agit en tant qu'autocrate et « faiseur de roi » au sein du califat. En tant que vétéran des campagnes conduites sous Al-Mutadid, il se distingue en sauvant le jeune Al-Muqtadir lors d'un coup d'état palatin en 908. Avec le soutien du calife, il devient général en chef de l'armée califale et conduit plusieurs expéditions contre l'Empire byzantin, préserve Bagdad des Qarmates en 927 et vainc deux invasions des Fatimides en 915 et 920. En 924, il participe à la déposition et à l'exécution du vizir . Après cet événement, son influence politique progresse fortement, au point qu'il dépose brièvement Al-Muqtadir en 928. Sa rivalité avec le calife et l'administration civile de Bagdad débouche sur une confrontation ouverte en 931-932, qui se termine par le succès de Mou'nis et la mort au combat du calife. Mou'nis fait d'Al-Qahir le nouveau calife qui, en août 933, le fait exécuter avec ses principaux officiers. La prise du pouvoir de Mou'nis, tout comme sa fin brutale, marquent le début d'une nouvelle période de troubles dans le califat abbasside déclinant, qui se termine par sa chute en 946 et la prise de Bagdad par les Bouyides.
rdf:langString Abū'l-Ḥasan Mu'nis al-Qushuri (Arabic: ابوالحسن مؤنس ابوالحسن; 845/6–933), also commonly known by the surnames al-Muẓaffar (المظفر; lit. 'the Victorious') and al-Khadim (ﺍﻟﺨﺎﺩﻡ; 'the Eunuch'), was the commander-in-chief of the Abbasid army from 908 to his death in 933 CE, and virtual dictator and king-maker of the Caliphate from 928 on. A Byzantine Greek eunuch slave, he entered military service under the future caliph al-Mu'tadid in the 880s. He rose to high rank before his abrupt disgrace, likely the result of his participation court intrigues, in 901. He spent the next seven years in virtual exile as governor of Mecca, before being recalled by Caliph al-Muqtadir in 908. He quickly distinguished himself by saving al-Muqtadir from a palace coup in December 908. With the support of the caliph and the powerful queen-mother, Shaghab, he became commander-in-chief of the caliphal army, in which role he served in several expeditions against the Byzantine Empire, saved Baghdad from the Qarmatians in 927 and defeated two Fatimid invasions of Egypt, in 915 and 920. In 924 he helped secure the dismissal and execution of his long-time rival, the vizier Ibn al-Furat, after which his political influence grew enormously, to the point that he briefly deposed al-Muqtadir in 928. His rivalry with the caliph and with the civilian bureaucracy of the court finally resulted in an open confrontation in 931–932, that ended with Mu'nis's victory and al-Muqtadir's death in battle. Mu'nis installed a new caliph, al-Qahir, but in August 933 the latter had Mu'nis and his senior officers executed. Mu'nis's usurpation of power, just as his violent end, marked the beginning of a new period of turmoil for the declining Abbasid Caliphate, culminating in its takeover by the Buyids in 946.
rdf:langString Abū'l-Ḥasan Mu'nis (bahasa Arab: ابوالحسن مؤنس‎; 845/6–933), juga disebut dengan marga al-Muẓaffar (المظفر; "sang Pemenang") dan al-Khadim (ﺍﻟﺨﺎﺩﻡ; "sang Kasim"), adalah ketua komandan angkatan bersenjata Abbasiyah dari 908 sampai ia meninggal pada 933 M, dan diktator terselubung dan dari Kekhalifahan tersebut dari tahun 928. Seorang veteran dari kampanye-kampanye di bawah Khalifah al-Mu'tadid, ia berjasa telah menyelamatkan Khalifah muda al-Muqtadir dari kudeta istana pada 908.
rdf:langString Muʾnis al-Khādim - in arabo: مؤنس ﺍﻟﺨﺎﺩﻡ‎, ovvero al-Muzaffar in arabo: مؤنس المظفر‎ - (m. 933/934) fu il comandante delle forze militari abbasidi durante il califfato di al-Muqtadir. I suoi numerosi successi sul campo lo aiutarono a frenare un declino ormai irreversibile del Califfato durante l'intera sua vita. La particolare incompetenza del Califfo, tuttavia, causò infine la rovina di Mu'nis e ne determinarono la violenta fine. L'ascesa di Muʾnis avvenne sotto al-Muwaffaq, il reggente-fratello del califfo al-Muʿtamid. Durante il regno di al-Muqtadir egli evitò che si concludesse con successo un colpo di mano contro il Califfo nel 909. Guidò un esercito nel Fars in 910, che si concluse con la cattura dell'Emiro saffaride e riuscì a reincorporare il Fars nei domini califfali. Salvò l'Egitto da una prima invasione fatimide nel 915, grazie a cui si guadagnò il laqab di al-Muzaffar (il Trionfatore). Nel 918 e nel 919 Muʾnis fu in Azerbaigian. Infine sconfisse e imprigionò il suo comandante ribelle, il Sayyid , malgrado non riuscisse a ripristinare nell'Azerbaigian il potere diretto del Califfo. Nel 920 bloccò ancora una volta l'invasione di un nuovo esercito fatimide, inviato a conquistare l'Egitto. Le relazioni tra Muʾnis e al-Muqtadir non furono sempre cordiali; a un certo momento, anche al-Muqtadir ordì un complotto mirante ad assassinare l'anziano suo generale. Nel 932 Muʾnis, avendo intuito una trama ai suoi danni del Califfo al-Muqtadir, marciò su Baghdad. Al-Muqtadir si scontrò con lui con le forze a lui fedeli ma fu sconfitto e ucciso. Il suo successore al Califfato, al-Qahir, per sfortuna di Muʾnis, si mostrò ben peggiore del suo predecessore. Imprigionò Muʾnis, malgrado dovesse proprio a lui la carica califfale, e infine lo fece giustiziare.
rdf:langString Alboácem Munis (em árabe: ابوالحسن مؤنس; romaniz.: Abū'l-Ḥasan Mu'nis; ca. 845/846-933), também comumente conhecido pelos cognomes de Almuzafar (em árabe: المظفر; romaniz.: al-Muẓaffar , lit. "o Vitorioso") e Alcadim (em árabe: ﺍﻟﺨﺎﺩﻡ; romaniz.: al-Khadim , lit. "o Eunuco"), foi um comandante-em-chefe do exército abássida de 908 até sua morte em 933 e virtual ditador e fazedor de reis do Califado Abássida de 928 em diante. Um veterano das campanhas sob o califa Almutadide (r. 892–902), distinguiu-se por salvar o jovem califa Almoctadir (r. 908–932) do golpe palaciano de 908. Com o apoio califal, tornou-se comandante-em-chefe do exército, no qual serviu em várias expedições contra o Império Bizantino, derrotou as invasões fatímidas do Egito em 915 e 920 e salvou Baguedade dos carmatas em 927. Em 924, ajudou a assegurar a demissão e execução do vizir ibne Alfurate, após o que sua influência política cresceu enormemente, ao ponto que brevemente depôs o califa Almoctadir em 928. Sua rivalidade com o califa e com a burocracia civil da corte finalmente resultou em um confronto aberto em 931–932 que terminou com a vitória de Munis e a morte do califa em batalha. Munis instalou um novo califa, Alcair (r. 932–934), mas em agosto de 933 Munis e seus oficiais seniores foram executados. A carreira de Munis marchou o começo de um novo período de tumulto no declinante Califado Abássida, levando-o à sua aquisição pelos buídas em 946.
rdf:langString Thierry Bianquis
xsd:string Abbasid Empire
xsd:gYear 0933
xsd:gYear 0880
xsd:nonNegativeInteger 18389

data from the linked data cloud