More Irish than the Irish themselves
http://dbpedia.org/resource/More_Irish_than_the_Irish_themselves an entity of type: Person
"More Irish than the Irish themselves" (Irish: Níos Gaelaí ná na Gaeil féin, Latin: Hiberniores Hibernis ipsis) is a phrase used in Irish historiography to describe a phenomenon of cultural assimilation in late medieval Norman Ireland.
rdf:langString
Pobal measctha de shliocht Gaelach agus Lochlannach ba ea na Gall-Ghaeil (Gàidhlig : Gall-Ghàidhil). Bhí siad i réim ar fud réigiún Mhuir Éireann sa chéad chuid de na meánaoiseanna agus d’fhág siad a rian ar an Íoslainn agus ar Oileáin Fharó (na Scigirí).
rdf:langString
« Plus Irlandais que les Irlandais eux-mêmes » (en irlandais : Níos Gaelaí ná na Gaeil iad féin, et en latin : Hiberniores Hibernis ipsis) était une phrase concernant le Moyen Âge mais inventée au XIXe siècle pour décrire le phénomène par lequel les étrangers venus en Irlande, en tant que forces d'invasion, tendaient à s'intégrer dans la société irlandaise, et à y adopter la langue, la culture, le style d'habillement et tout ce qui était propre aux Irlandais.
rdf:langString
«Més irlandesos que els mateixos irlandesos» (en gaèlic irlandès: «Níos Gaelaí ná na Gaeil iad féin»; en llatí: «Hibernis ipsis Hiberniores») era una frase usada en l' per descriure el fenomen pel qual els forasters que van arribar a Irlanda al costat de les forces invasores de 1169 van tendir a incloure's en la cultura i la societat irlandeses, adoptant la llengua irlandesa, la seva cultura, la , les vestimentes i la completa identificació amb tot el típic dels nadius de l'illa d'Irlanda.
rdf:langString
«Más irlandeses que los mismos irlandeses» (en irlandés: «Níos Gaelaí ná na Gaeil iad féin»; en latín: «Hibernis ipsis Hiberniores») era una frase usada en la Edad Media irlandesa para describir el fenómeno por el cual los forasteros que llegaron a Irlanda junto a las fuerzas invasoras de 1169, tendieron a incluirse en la cultura y la sociedad irlandesa, adoptando la lengua irlandesa, su cultura, la música irlandesa, las vestimentas y la completa identificación con todo lo típico de los nativos de la isla de Irlanda.
rdf:langString
Irlandarrak baina irlandarragoak (irlanderaz Níos Gaelaí ná na Gaeil iad féin; latinez: Hibernis ipsis Hiberniores, euskarazko Euskaldun peto-petoak esaldiaren baliokidea litzateke) 1169ko normandiar inbasioaren ondoren ezarri ziren kanpotarren gaeleratze fenomenoa deskribatzeko erabili ohi zen esaldia da, izan ere, normandiar kanpotar horiek irlandar kultura eta gizartean integratzeko joera izan baitzuten, irlandar hizkuntza, kultura, musika, jazkera eta ohiturak bereganatuz..
rdf:langString
«Mais irlandeses que os mesmos irlandeses» (em irlandês: «Níos Gaelaí ná na Gaeil iad féin»; em latim: «Hibernis ipsis Hiberniores») era uma frase usada na Idade Média irlandesa para descrever o fenômeno pelo qual os forasteiros que chegaram a Irlanda junto às forças invasoras de 1169, tenderam a incluir na cultura e a sociedade irlandesa, adotando a língua irlandesa, sua cultura, a música irlandesa, as vestimentas e a completa identificação com todo o típico dos nativos da ilha de Irlanda.
rdf:langString
rdf:langString
Més irlandesos que els mateixos irlandesos
rdf:langString
Más irlandeses que los mismos irlandeses
rdf:langString
Irlandarrak baina irlandarragoak
rdf:langString
Gall-Ghaeil
rdf:langString
Plus irlandais que les Irlandais eux-mêmes
rdf:langString
More Irish than the Irish themselves
rdf:langString
Mais irlandeses que os irlandeses
xsd:integer
244230
xsd:integer
1114069066
rdf:langString
«Més irlandesos que els mateixos irlandesos» (en gaèlic irlandès: «Níos Gaelaí ná na Gaeil iad féin»; en llatí: «Hibernis ipsis Hiberniores») era una frase usada en l' per descriure el fenomen pel qual els forasters que van arribar a Irlanda al costat de les forces invasores de 1169 van tendir a incloure's en la cultura i la societat irlandeses, adoptant la llengua irlandesa, la seva cultura, la , les vestimentes i la completa identificació amb tot el típic dels nadius de l'illa d'Irlanda. Aquestes forces, que eren l'exèrcit cambro-normand, estaven associades amb el senyor Richard de Clare (Strongbow), en qualitat de comandant i, el senyor terratinent , al costat de , un dels seus cavallers. La primera família que així va ser reconeguda va ser la d'Angulo, conegut com a Mac Coisdeala (Gilbert fill de Jocelyn) el nom que se li va donar als seus descendents a Connacht. Es va anglicitzar com a MacCostello, que amb el temps va arribar a ser Costello. Mentre que aquest fenomen estava associat amb els primers invasors, particularment amb els colons anglesos i normands posteriors al segle xii que van arribar a ser coneguts com els vells anglesos, no és tan sovint associat amb les posteriors arribades del segle xvii d'ara endavant.
rdf:langString
Irlandarrak baina irlandarragoak (irlanderaz Níos Gaelaí ná na Gaeil iad féin; latinez: Hibernis ipsis Hiberniores, euskarazko Euskaldun peto-petoak esaldiaren baliokidea litzateke) 1169ko normandiar inbasioaren ondoren ezarri ziren kanpotarren gaeleratze fenomenoa deskribatzeko erabili ohi zen esaldia da, izan ere, normandiar kanpotar horiek irlandar kultura eta gizartean integratzeko joera izan baitzuten, irlandar hizkuntza, kultura, musika, jazkera eta ohiturak bereganatuz.. Kanpotarren okupazio indar horiek Galesko Pembrokeshire konderritik itsasoz etorritako kanbriar-normandiar jauntxoak ziren, haien buruak , lurjabea eta haren zaldun zen zirelarik. Irlandar bilakatu zen lehenbiziko normandiar familia Angulotarrena izan zen, irlanderaz Coisdeala (Gilbert, Jocelyn-en semea) abizena jaso eta haien ondorengoak Connacht eskualdean bizi direlarik. Abizen hori ingelesera MacCostello gisa igaro, eta gerora gaur egun aski irlandarra den Costello abizena bilakatu zen. Fenomeno hau lehenbiziko kanpotarren artean jazotzen zen bitartean, bereziki XII. mendea ondorengo ingeles eta normandiar kolonien artean, izena jaso zuten, baina XVII. mendetik aurrera ez zen horrelako kasu gehiegirik eman. Halere, bai eguneroko hizkeran nahiz hedabideetan maiz erabili ohi den esaldia da, bai garai hartako anglo-normandiar etorkinak aipatzeko nahiz gerora munduan barna zabaldu zen Irlandar Diaspora aipatzeko ere.
rdf:langString
«Más irlandeses que los mismos irlandeses» (en irlandés: «Níos Gaelaí ná na Gaeil iad féin»; en latín: «Hibernis ipsis Hiberniores») era una frase usada en la Edad Media irlandesa para describir el fenómeno por el cual los forasteros que llegaron a Irlanda junto a las fuerzas invasoras de 1169, tendieron a incluirse en la cultura y la sociedad irlandesa, adoptando la lengua irlandesa, su cultura, la música irlandesa, las vestimentas y la completa identificación con todo lo típico de los nativos de la isla de Irlanda. Estas fuerzas, que eran el ejército cambro-normando, estaban asociadas con el señor Ricardo de Clare (Strongbow), en calidad de comandante y, el señor terrateniente Hugo de Lacy, junto a Gilbert de Angulo, uno de sus caballeros. La primera familia que así fue reconocida fue la de Angulo, conocido como Mac Coisdeala (Gilbert hijo de Jocelyn) el nombre que se le dio a sus descendientes en Connacht. Se anglificó como MacCostello, el cual con el tiempo llegó a ser Costello. Mientras que este fenómeno estaba asociado con los primeros invasores, particularmente con los colonos ingleses y normandos posteriores al siglo XII, que llegaron a ser conocidos como los viejos ingleses, no es tan a menudo asociado con las posteriores llegadas del siglo XVII en adelante. Todavía se sigue usando la frase comúnmente, sin embargo, tanto en los medios como coloquialmente, en referencia a la inmigración y asimilación en la isla y en algún grado sobre la diáspora irlandesa (por ejemplo en The Irish Times, Jim Walsh, Dr. Liam Twomey TD, o el Irish Emigrant) o en conversaciones discutiendo la relación entre herencia cultural de la diáspora y de los irlandeses en Irlanda. Mientras que todavía se usa con su significado original, el uso contemporáneo de la frase a menudo se interpreta con una asimilación abierta o en el caso de la diáspora, con el mantenimiento de la herencia irlandesa. Se han llevado a cabo debates en el Oireachtas que demuestran la antigüedad y el alcance de las aplicaciones contemporáneas de la expresión.
rdf:langString
"More Irish than the Irish themselves" (Irish: Níos Gaelaí ná na Gaeil féin, Latin: Hiberniores Hibernis ipsis) is a phrase used in Irish historiography to describe a phenomenon of cultural assimilation in late medieval Norman Ireland.
rdf:langString
Pobal measctha de shliocht Gaelach agus Lochlannach ba ea na Gall-Ghaeil (Gàidhlig : Gall-Ghàidhil). Bhí siad i réim ar fud réigiún Mhuir Éireann sa chéad chuid de na meánaoiseanna agus d’fhág siad a rian ar an Íoslainn agus ar Oileáin Fharó (na Scigirí).
rdf:langString
« Plus Irlandais que les Irlandais eux-mêmes » (en irlandais : Níos Gaelaí ná na Gaeil iad féin, et en latin : Hiberniores Hibernis ipsis) était une phrase concernant le Moyen Âge mais inventée au XIXe siècle pour décrire le phénomène par lequel les étrangers venus en Irlande, en tant que forces d'invasion, tendaient à s'intégrer dans la société irlandaise, et à y adopter la langue, la culture, le style d'habillement et tout ce qui était propre aux Irlandais.
rdf:langString
«Mais irlandeses que os mesmos irlandeses» (em irlandês: «Níos Gaelaí ná na Gaeil iad féin»; em latim: «Hibernis ipsis Hiberniores») era uma frase usada na Idade Média irlandesa para descrever o fenômeno pelo qual os forasteiros que chegaram a Irlanda junto às forças invasoras de 1169, tenderam a incluir na cultura e a sociedade irlandesa, adotando a língua irlandesa, sua cultura, a música irlandesa, as vestimentas e a completa identificação com todo o típico dos nativos da ilha de Irlanda. Estas forças, que eram o exército cambro-normando, estavam associadas com o senhor Ricardo de Clare (Strongbow), em qualidade de comandante e, o senhor terratenente Hugo de Lacy, junto a Gilbert de Ângulo, um de seus cavaleiros. A primeira família que assim foi reconhecida foi a de Ângulo, conhecido como Mac Coisdeala (Gilbert filho de Jocelyn) o nome que se lhe deu a seus descendentes em Connacht. Se anglicizou como MacCostello, o qual com o tempo chegou a ser Costello. Enquanto este fenômeno estava associado com os primeiros invasores, particularmente com os colonos ingleses e normandos posteriores ao século XII, que chegaram a ser conhecidos como os "velhos ingleses", não é tão com frequência associado com as posteriores chegadas do século XVII em adiante. Ainda se segue usando a frase comumente, no entanto, tanto nos meios de comunicação como coloquialmente, em referência à imigração e assimilação na ilha e em algum grau sobre a diáspora irlandesa (por exemplo em The Irish Times, Jim Walsh, Dr. Liam Twomey TD, ou o Irish Emigrant) ou em conversas discutindo a relação entre herança cultural da diáspora e dos irlandeses em Irlanda. Enquanto ainda se usa com seu significado original, o uso contemporâneo da frase com frequência se interpreta com uma assimilação aberta ou no caso da diáspora, com a manutenção da herança irlandesa. Levaram-se a cabo debates sobre os Oireachtas que demonstram a era e a faixa de seus aplicativos contemporâneos.
xsd:nonNegativeInteger
10821
