Mon (emblem)

rdf:langString Mon (emblema)

rdf:langString Mon (紋 Mon?) (plural mon), també monsho (?? monsho?), mondokoro (?? mondokoro?), o kamon són emblemes familiars japonesos. El mot mon s'aplica a qualsevol emblema, en canvi kamon i mondokoro s'apliquen només a emblemes familiars. Mon sovint en català es tradueix com a "placa", "escut" o "escut de família". Un mon consisteix en un dibuix dins un cercle (per exemple plomes, flors, o algun objecte). Els mon corresponen als escuts d'armes europeus perquè o bé estan relacionats amb un llinatge o família determinada, o amb una persona que ha assolit alguna mena de reconeixement públic o que simplement a adoptar armes per representar-se. Els dibuixos solen ser versions simplificades de temes tradicionals japonesos, com el del bambú. Els artistes poden triar quelcom que representi llur art; un dibuix en forma de ventall podria triar-lo una geisha. Comparats amb els escuts d'armes europeus, els mon poden tenir un disseny més elaborat, mentre que en els escuts europeus s'hi combinen més elements (peces, figures i mobles), situats en un camper que pot ser partit o repartit i estar envoltat de diferents elements (timbre, , , mot. etc.), seguint unes normes i amb una terminologia pròpia inexistents en l'heràldica japonesa, on també manquen els heralds. Com a Europa, la transmissió de l'ús del mon va del pare al primer fill, però els altres fills poden emprar el mateix o fer-hi alguna modificació per tal de distingir-se'n, com les brisures de l'heràldica. Una dona també pot portar el seu mon de fadrina, si vol, i transmetre'l a les seves filles o emprar el del seu marit, però més petit. El mon més antic és de l'any 1100. Aleshores els membres de la noblesa, o Kuge, que servien l'emperador del Japó n'adoptaren, però no tots. Al segle xii els senyors territorials augmentaren el seu poder i començà una etapa de guerres entre ells que impulsà l'ús dels mon per a distingir els contrincants, al mateix temps que a Europa. Cada senyor tingué, doncs, el seu mon. Quan al principi del segle xvii arribà un període de pau, anomenat Edo, l'ús del mon es difongué a les altres classes socials i paral·lelament la tradició fixà les normes de l'. Actualment, teòricament totes les famílies japoneses tenen un mon, però actualment es fa servir més poc que abans. El mon encara es porta sobretot al kimono i li dona un to de seriositat. Un kimono pot dur-ne un, tres o cinc. Els mon poden ser més o menys formals. Com més destaqui el mon, més formal serà. Això pot ajudar a donar més o menys formalitat al kimono, depenent del gust de qui el porti. En els vestits de la classe alta, els mon es podien veure col·locats a cada banda del pit del kimono, a cada mànega, i al mig de l'esquena. A l'armadura, es podia dur en el (elm), al do (cuirassa), a les banderes i penons i a diversos llocs més. El mon també es podia posar en els cofres, pavellons de campanya, ventalls i en molts més objectes importants. Actualment les persones individualment encara empren un inkan en usos oficials i en els negocis. El mon encara es pot veure molt en les botigues d'artesania tradicional i en les especialitzades. Alguns restaurants de sushi han afegit un mon a la seva marca comercial i se'n poden veure de dibuixats a les teules d'argila de les cases antigues. Els dibuixos de mon també es posen sovint en els paquets de , sake, tofu per donar-los un to d'elegància i distinció. El mon de paulownia es troba en el revers de les monedes de 500 iens. * Segell nacional i imperial del Japó. Segell imperial del crisantem. * Aquest dibuix de la flor paulownia (go-shichi-no-kiri) és el símbol del Despatx del Primer Ministre del Japó. * El mon del shogunat Tokugawa en un fanal a