Missus dominicus
http://dbpedia.org/resource/Missus_dominicus an entity of type: Thing
Missus dominicus (jamak missi dominici), Latin untuk "duta kepala [penguasa]" atau inspektur istana, yang juga dikenal dalam bahasa Belanda sebagai Zendgraaf (Jerman: Sendgraf), artinya "mengirim Graf", adalah seorang pejabat yang ditugaskan oleh raja Frank atau Kaisar Romawi Suci untuk mengurusi pemerintahan, terutama peradilan, di bagian-bagian dominionnya yang terlalu pinggiran untuk kunjungan pribadi. Empat poin yang membuat missi menjadi efektif sebagai alat monarki tersentralisasi: karakter personal missus, diganti setiap tahun, isolasi dari kepentingan lokal dan pilihan bebas raja.
rdf:langString
国王巡察使（こくおうじゅんさつし、ラテン語: Missus Dominicus ミッシ・ドミニ、またはMissus Regis、独: Königsbote）は、ヨーロッパ初期中世の官職名。 フランク王の代理人として地方に派遣され、地方行政の査察・監督にあたった。
rdf:langString
순찰사 또는 왕국 순찰사, 국왕 순찰사(라틴어: Missi Dominici)는 프랑크 왕국의 관직 명칭이다. 거대한 영토에 이질적인 문화로 구성된 프랑크 왕국을 다스리기 위해 샤를 마르탱과 피핀 3세가 효율적인 통치를 꾀하고자 왕의 권한을 대행하고 영지를 감시하기 위해 속인 1인, 성직자 1인으로 구성된 순찰사를 만들었다.
rdf:langString
Els missi dominici, (llatí) o enviats del príncep (rei), eren comissaris reials de l'Imperi Carolingi encarregats en general de mantenir en l'obediència a les autoritats locals (i als nobles de vegades) en un territori determinat.
rdf:langString
Der lateinische Begriff missus bezeichnete im Mittelalter allgemein einen Bevollmächtigten eines Großen im eigenen Bereich; dabei stellen die missi dominici (auch missi fiscales, missi regales, missi regis), deutsch Königsboten, die wichtigste Gruppe dar. Schon unter den frühen Karolingern beginnt eine regelmäßige Aussendung von missi dominici. Sie wurden aus den königlichen Vasallen gewählt. Ihre Hauptaufgabe war die Kontrolle des Königsguts. Daneben hatten sie noch mehrere andere Aufgaben:
rdf:langString
Los missi dominici (singular: missus dominicus) fueron una institución de carácter compensatorio entre el poder central y el territorial. Había sido empleado alguna vez por los merovingios, pero quien le dio uso real fue Carlomagno, siendo mencionados expresamente en el año 805. Estaban compuestos por oficiales comisionados por el rey franco o emperador del Sacro Imperio Romano Germánico para supervisar la administración, principalmente de justicia, en partes de sus dominios demasiado remotos, como para realizar frecuentes visitas personales.
rdf:langString
A missus dominicus (plural missi dominici), Latin for "envoy[s] of the lord [ruler]" or palace inspector, also known in Dutch as Zendgraaf (German: Sendgraf), meaning "sent Graf", was an official commissioned by the Frankish king or Holy Roman Emperor to supervise the administration, mainly of justice, in parts of his dominions too remote for frequent personal visits. As such, the missus performed important intermediary functions between royal and local administrations. There are superficial points of comparison with the original Roman corrector, except that the missus was sent out on a regular basis. Four points made the missi effective as instruments of the centralized monarchy: the personal character of the missus, yearly change, isolation from local interests and the free choice of the
rdf:langString
Nell'Impero carolingio e nel Sacro Romano Impero i missi dominici (sing. missus dominicus) erano funzionari che l'imperatore inviava come suoi rappresentanti nelle varie parti dell'impero. Erano sempre nominati in coppia, un ecclesiastico (vescovo o abate) e un laico (conte o duca), scelti di solito tra gli appartenenti alla corte imperiale (Palatium), e venivano inviati in una circoscrizione dell'impero (missiaticum) che dovevano visitare. Le circoscrizioni da loro presidiate, i missatica, costituiti all'interno delle province ecclesiastiche (i metropoliti rivestirono un ruolo importante in questo sistema), vennero limitati dall'802 ai tria regna (la Neustria, l'Austrasia e Borgogna), mentre gli altri regni ebbero una specie di missaticum a parte, in cui ebbero nuovamente un ruolo importa
rdf:langString
Les missi dominici (du latin, en français : envoyés seigneuriaux), sont un organe et une charge institués en 789 et renouvelés en 802 par le pouvoir carolingien. Les missi sont des envoyés spéciaux des souverains carolingiens qui contrôlent les représentants du pouvoir royal au niveau local. Ils permettent au souverain de hiérarchiser son administration, de centraliser le pouvoir et sont l'expression d'une idéologie proprement impériale. Ils sont parfois appelés, au singulier, missus dominicus. Ils peuvent aussi être désignés par le terme allemand Sendgraf.
rdf:langString
Een zendgraaf (Duits: Sendgraf) of missus dominicus (meervoud missi dominici; "afgevaardigden/gezanten van de heer/koning"), ook wel koningsbode (missi regales en missi regis; missi fiscales) genoemd, was een ambtsdrager aangesteld door een Frankische koning (later ook door de Roomse keizer) om de administratie, vooral die van justitie, te overzien in die uithoeken van zijn rijk die de vorst niet zelf regelmatig met een bezoek kon vereren. Als zodanig oefende de zendgraaf belangrijke intermediaire functies tussen de koninklijke en lokale administraties uit. Er zijn oppervlakkige punten van vergelijking met het oorspronkelijke Romeinse ambt van , met dit verschil dat de zendgraaf op regelmatige basis werd uitgezonden. Er waren vier zaken waardoor de zendgraven een effectief instrument waren
rdf:langString
Missus dominicus (łac. posłaniec panującego, czasem zwany nuntius, l. mng. missi dominici) - urzędnik w państwie cesarstwie Franków, kontrolujący administrację prowincjonalną. Swą władzę sprawował w tzw. "okręgu inspekcyjnym" (łac. missaticum lub advocatio). Instytucja ta ustanowiona została przez Karola Wielkiego. Do ich zadań należało:
* kontrola innych urzędników:
* hrabiów,
* margrabiów,
* biskupów,
* przyjmowanie skarg i zażaleń na działanie urzędników w okręgach,
* wymierzanie sprawiedliwości w imieniu władcy
rdf:langString
Um missus dominicus (plural: missi dominici), termo latim para "enviado do senhor governante", também conhecido em holandês por Zendgraav (alemão: Sendgraf; lit. "enviado Graf) eram os comissários reais responsáveis por supervisionar a administração local, enquanto os representantes do poder real exerciam funções governativas nos diversos estados da Europa. Está função permitia ao soberano hierarquizar a sua administração e centralizar o poder, sendo este produto de uma ideologia verdadeiramente imperialista. Existem semelhanças superficiais entre o missus dominicus e o original romano corrector, com a diferença que os missi eram enviados regularmente à mesma região. Os missi dominici eram sempre nomeados a pares, um clérigo (bispo ou abade) e um leigo (conde ou duque), geralmente escolhid
rdf:langString
Missi dominici (medeltidslat. "kungliga sändebud", singular missus dominicus) var ämbetsman som skickades ut av det karolingiska rikets härskare för att kontrollera de grevar som skötte den lokala administrationen. Till skillnad från en i det antika Rom reste ämbetsmännen enligt ett på förväg fastställt schema och enligt en fast resplan.
rdf:langString
Миссы (лат. missi dominici — государевы посланцы) — чиновники, уполномоченные франкскими королями и императорами контролировать местную администрацию Франкской империи. Их учреждение восходит к Карлу Мартеллю и Пипину Короткому, которые отправили чиновников, чтобы увидеть, как выполняются их законы. Когда Пипин стал королем, в 754 году, он рассылал миссов беспорядочно. Карл Великий сделал миссов регулярной частью своей администрации.
rdf:langString
rdf:langString
Missi dominici
rdf:langString
Königsbote
rdf:langString
Missi dominici
rdf:langString
Missus dominicus
rdf:langString
Missi dominici
rdf:langString
Missi dominici
rdf:langString
Missus dominicus
rdf:langString
왕국 순찰사
rdf:langString
国王巡察使
rdf:langString
Missus dominicus
rdf:langString
Zendgraaf
rdf:langString
Missi dominici
rdf:langString
Миссы
rdf:langString
Missi dominici
xsd:integer
254638
xsd:integer
1088509013
rdf:langString
Els missi dominici, (llatí) o enviats del príncep (rei), eren comissaris reials de l'Imperi Carolingi encarregats en general de mantenir en l'obediència a les autoritats locals (i als nobles de vegades) en un territori determinat. Podien ser seglars o eclesiàstics i eren escollits pel rei en l'assemblea general del regne que es feia tots els anys, enviant-los tot seguit a les províncies. Les seves funcions consistien a reformar, segons les instruccions rebudes abans de sortir, els abusos comesos en l'administració de justícia, castigar la negligència de jutges eclesiàstics o seglars, suplir les seves mancances, jutjar els procediments inacabats, rebre queixes dels particulars, visitar els monestirs, defensar als pobres contra l'opressió dels grans, defensar els drets reials, i impartir justícia en les assemblees generals o conventus que ells mateixos havien de convocar o almenys presidir. Els missi dominici eren escollits generalment entre els bisbes, els abats, els comtes palatins, els comtes, i els vassalls immediats i generalment eren dos: un eclesiàstic i un secular; a vegades se'n nomenaven més però sempre es mantenia un equilibri entre seculars i eclesiàstics. Recorrien els diferents comtats de les regions a les que eren enviats i el territori sota la seva jurisdicció s'anomenava missaticum que podia incloure una o diverses províncies eclesiàstiques o a vegades menys d'una província, però sempre alguns comtats i/o diòcesis. Els pagava el fisc però els que tenien alguna terra en feu del rei estaven obligats a allotjar-los de franc. Havien de fer les assemblees al gener, a l'abril, al juliol i a l'octubre, i en llocs diferents, deixant als comtes la llibertat de fer les seves en la resta de l'any. No es podia fer l'assemblea en un comtat on el comte era un missi dominici del rei en un altre lloc. Els comtes i bisbes es podien excusar per malaltia (o per dispensa reial) i enviar delegats. Es podien promulgar ordenances i normes i al final de l'assemblea s'enregistraven. L'assemblea havia de cobrir també les places vacants de jutge, advocat i notari, i destituir als funcionaris que havien actuat malament. El missi dominici podien tractar afers criminals. Les decisions dels missi dominici i de l'assemblea, com les dels comtes, no podien ser apel·lades ni tan sols al rei però com que el bisbes, comtes i vassalls immediats estaven subjectes a la justícia del rei, els missi dominici només podien tractar afers que afectaven a aquests personatges quan era de manera amigable
rdf:langString
Der lateinische Begriff missus bezeichnete im Mittelalter allgemein einen Bevollmächtigten eines Großen im eigenen Bereich; dabei stellen die missi dominici (auch missi fiscales, missi regales, missi regis), deutsch Königsboten, die wichtigste Gruppe dar. Schon unter den frühen Karolingern beginnt eine regelmäßige Aussendung von missi dominici. Sie wurden aus den königlichen Vasallen gewählt. Ihre Hauptaufgabe war die Kontrolle des Königsguts. Daneben hatten sie noch mehrere andere Aufgaben:
* Funktion als Verbindungsglieder zwischen den geistlichen und weltlichen Großen
* Überwachung und Durchführung von königlichen Anordnungen
* Beseitigung von Mängeln
* Meldung bei Verstößen Im Jahr 802 kam es unter Karl dem Großen zu einer Neuordnung der Institution der Königsboten. Dabei handelte es sich nicht um einen sozialen Wechsel, also die Verdrängung ärmerer Vasallen durch die mächtigeren Getreuen Karls, denn die Beauftragten des Königs hatten schon immer der Elite des Reiches angehört (vgl. Forschungsbeitrag von J. Hannig). Die Reform Karls bezog sich vielmehr auf die Einrichtung von Missatsbezirken in den Kernzonen fränkischer Macht, die mit bereits vorhandenen Verwaltungsbezirken wie Grafschaften oder Metropolen verknüpft wurden. Die dort eingesetzten Amtsinhaber erhielten vom Herrscher besondere Machtbefugnisse. Das System bewährte sich gut unter Karl dem Großen. Bald aber traten durch immer größere Eigeninteressen des Adels Schwierigkeiten auf. Dadurch kam es schon im 9. Jahrhundert zum Verfall des Systems, im 10. Jahrhundert ist es verschwunden.
rdf:langString
Les missi dominici (du latin, en français : envoyés seigneuriaux), sont un organe et une charge institués en 789 et renouvelés en 802 par le pouvoir carolingien. Les missi sont des envoyés spéciaux des souverains carolingiens qui contrôlent les représentants du pouvoir royal au niveau local. Ils permettent au souverain de hiérarchiser son administration, de centraliser le pouvoir et sont l'expression d'une idéologie proprement impériale. Envoyés en collège de deux ou trois — et souvent plus —, comptant en général au moins un comte et un évêque, ils sont dans un premier temps étrangers au district — missatica — qu'ils administrent. Des missi extraordinaires représentent l'empereur dans des circonstances spéciales et, éventuellement, en dehors de leur région d'exercice habituel. Les missi dominici portent une sorte de toge de couleur ou blanche. Ils sont parfois appelés, au singulier, missus dominicus. Ils peuvent aussi être désignés par le terme allemand Sendgraf.
rdf:langString
Los missi dominici (singular: missus dominicus) fueron una institución de carácter compensatorio entre el poder central y el territorial. Había sido empleado alguna vez por los merovingios, pero quien le dio uso real fue Carlomagno, siendo mencionados expresamente en el año 805. Estaban compuestos por oficiales comisionados por el rey franco o emperador del Sacro Imperio Romano Germánico para supervisar la administración, principalmente de justicia, en partes de sus dominios demasiado remotos, como para realizar frecuentes visitas personales. Como tales, los missi realizaban importantes funciones de intermediación entre las administraciones reales y locales. Existen puntos superficiales de comparación con el romano, excepto que los missi eran enviados regularmente. Cuatro puntos hicieron efectivos a los missi como instrumentos de la monarquía centralizada: el carácter personal del missu, el cambio anual, el aislamiento de los intereses locales y la libre elección del rey. Los condes, al entrar en el vasallaje real, quedaron más estrechamente ligados al soberano. Por ello, quedaron sujetos a la vigilancia de los mensajeros del rey, que intervenían también en su nombramiento. Los missi dominici eran una pareja de inspectores, un laico y un eclesiástico, que recorrían los condados recordando a sus señores sus obligaciones. Además de la inspección del derecho y la administración, se ocupaban de la publicación de las capitulares, que eran textos de política interna. Estos eran llamados así por estar divididos en capítulos, y sustituían a los antiguos decretos y edictos, refiriéndose a leyes, disposiciones administrativas y reglamentos, tanto de derecho penal, derecho administrativo, como derecho canónico, pero no, antes del año 800, de derecho civil. El nombramiento de los missi dominici se hacía entre los miembros del alto clero (abades, obispos, capellanes), por la parte eclesiástica, y entre los condes y vasallos no asentados en el territorio a inspeccionar, por la parte laica. Carlomagno dividió el reino en missatica, o territorios de inspección.
rdf:langString
A missus dominicus (plural missi dominici), Latin for "envoy[s] of the lord [ruler]" or palace inspector, also known in Dutch as Zendgraaf (German: Sendgraf), meaning "sent Graf", was an official commissioned by the Frankish king or Holy Roman Emperor to supervise the administration, mainly of justice, in parts of his dominions too remote for frequent personal visits. As such, the missus performed important intermediary functions between royal and local administrations. There are superficial points of comparison with the original Roman corrector, except that the missus was sent out on a regular basis. Four points made the missi effective as instruments of the centralized monarchy: the personal character of the missus, yearly change, isolation from local interests and the free choice of the king.
rdf:langString
Missus dominicus (jamak missi dominici), Latin untuk "duta kepala [penguasa]" atau inspektur istana, yang juga dikenal dalam bahasa Belanda sebagai Zendgraaf (Jerman: Sendgraf), artinya "mengirim Graf", adalah seorang pejabat yang ditugaskan oleh raja Frank atau Kaisar Romawi Suci untuk mengurusi pemerintahan, terutama peradilan, di bagian-bagian dominionnya yang terlalu pinggiran untuk kunjungan pribadi. Empat poin yang membuat missi menjadi efektif sebagai alat monarki tersentralisasi: karakter personal missus, diganti setiap tahun, isolasi dari kepentingan lokal dan pilihan bebas raja.
rdf:langString
国王巡察使（こくおうじゅんさつし、ラテン語: Missus Dominicus ミッシ・ドミニ、またはMissus Regis、独: Königsbote）は、ヨーロッパ初期中世の官職名。 フランク王の代理人として地方に派遣され、地方行政の査察・監督にあたった。
rdf:langString
순찰사 또는 왕국 순찰사, 국왕 순찰사(라틴어: Missi Dominici)는 프랑크 왕국의 관직 명칭이다. 거대한 영토에 이질적인 문화로 구성된 프랑크 왕국을 다스리기 위해 샤를 마르탱과 피핀 3세가 효율적인 통치를 꾀하고자 왕의 권한을 대행하고 영지를 감시하기 위해 속인 1인, 성직자 1인으로 구성된 순찰사를 만들었다.
rdf:langString
Missus dominicus (łac. posłaniec panującego, czasem zwany nuntius, l. mng. missi dominici) - urzędnik w państwie cesarstwie Franków, kontrolujący administrację prowincjonalną. Swą władzę sprawował w tzw. "okręgu inspekcyjnym" (łac. missaticum lub advocatio). Instytucja ta ustanowiona została przez Karola Wielkiego. Dla zapobiegania nadużyciom i równowagi władzy państwowej i kościelnej, inspekcje przeprowadzało zawsze dwóch missi dominici (świecki i duchowny). Najpierw urzędnicy ci ogłaszali instrukcje królewskie - tzw. Capitulariorum missorum (instrukcje posłańców) na wiecu (zwanym mallus) w danej jednostce administracyjnej. Następnie zbierali przyrzeczenia ich stosowania (tzw. interrogare de capitulo), po czym kontrolowali ich wykonywanie. Do ich zadań należało:
* kontrola innych urzędników:
* hrabiów,
* margrabiów,
* biskupów,
* przyjmowanie skarg i zażaleń na działanie urzędników w okręgach,
* wymierzanie sprawiedliwości w imieniu władcy Wprowadzenie missi dominici było jednym z elementów reformy administracyjnej Karola Wielkiego, której celem było podniesienie znajomości prawa wśród ludności prowincji, równocześnie kontrolując jego wykonanie.
rdf:langString
Een zendgraaf (Duits: Sendgraf) of missus dominicus (meervoud missi dominici; "afgevaardigden/gezanten van de heer/koning"), ook wel koningsbode (missi regales en missi regis; missi fiscales) genoemd, was een ambtsdrager aangesteld door een Frankische koning (later ook door de Roomse keizer) om de administratie, vooral die van justitie, te overzien in die uithoeken van zijn rijk die de vorst niet zelf regelmatig met een bezoek kon vereren. Als zodanig oefende de zendgraaf belangrijke intermediaire functies tussen de koninklijke en lokale administraties uit. Er zijn oppervlakkige punten van vergelijking met het oorspronkelijke Romeinse ambt van , met dit verschil dat de zendgraaf op regelmatige basis werd uitgezonden. Er waren vier zaken waardoor de zendgraven een effectief instrument waren van de gecentraliseerde monarchie: het persoonlijke karakter van de zendgraaf, de jaarlijkse afwisseling van zendgraven, de ontstentenis van lokale interesses in het gebied waarnaar men werd gestuurd en de vrije keuze van de vorst in de aanstelling van een zendgraaf (het ambt was niet erfelijk).
rdf:langString
Nell'Impero carolingio e nel Sacro Romano Impero i missi dominici (sing. missus dominicus) erano funzionari che l'imperatore inviava come suoi rappresentanti nelle varie parti dell'impero. Erano sempre nominati in coppia, un ecclesiastico (vescovo o abate) e un laico (conte o duca), scelti di solito tra gli appartenenti alla corte imperiale (Palatium), e venivano inviati in una circoscrizione dell'impero (missiaticum) che dovevano visitare. Le circoscrizioni da loro presidiate, i missatica, costituiti all'interno delle province ecclesiastiche (i metropoliti rivestirono un ruolo importante in questo sistema), vennero limitati dall'802 ai tria regna (la Neustria, l'Austrasia e Borgogna), mentre gli altri regni ebbero una specie di missaticum a parte, in cui ebbero nuovamente un ruolo importate i metropoliti, come quello di Salisburgo (non a caso un arcivescovado fondato da Carlo Magno). In ogni località i missi dovevano tenere un'assemblea di tutti gli uomini liberi, nel corso della quale veniva solennemente giurata fedeltà all'imperatore, venivano pubblicati i capitolari e venivano raccolte le lamentele sull'operato dei funzionari imperiali. I missi, inoltre, espletavano una serie di importanti attività:
* presiedevano i processi per i fatti più gravi;
* nominavano gli scabini;
* svolgevano indagini sulla riscossione delle imposte, sulla moneta falsa, sulla manutenzione delle strade, sulla conservazione delle proprietà imperiali e sulla gestione delle chiese;
* vigilavano sull'operato dei funzionari imperiali (tra i quali erano ancora compresi i conti e i duchi), con la facoltà di poterli revocare;
* vigilavano sul clero e sull'osservanza dei precetti religiosi (anche da parte dei laici);
* raccoglievano le suppliche delle vedove e degli orfani;
* potevano emanare ordini a privati, funzionari pubblici e al clero (compresi i vescovi) la cui inosservanza, in virtù del banno regio, comportava l'applicazione di sanzioni pecuniarie. Istituiti in modo permanente con un capitolare di Carlo Magno dell'802, ma già sporadicamente utilizzati dai suoi predecessori, i missi avevano lo scopo di assicurare un efficace controllo dell'autorità centrale su tutto l'impero. Tuttavia, con la decadenza dell'impero, la loro azione si mostrò sempre meno efficace anche perché, a partire dal regno di Ludovico il Pio, finirono per essere scelti nell'ambito della stessa circoscrizione, in cui avrebbero dovuto svolgere le loro funzioni, e questo li rese molto più vicini agli interessi della nobiltà locale che a quelli dell'autorità centrale. Sparirono definitivamente verso la fine del IX secolo in Francia e Germania e nel corso del X secolo in Italia.
rdf:langString
Missi dominici (medeltidslat. "kungliga sändebud", singular missus dominicus) var ämbetsman som skickades ut av det karolingiska rikets härskare för att kontrollera de grevar som skötte den lokala administrationen. Till skillnad från en i det antika Rom reste ämbetsmännen enligt ett på förväg fastställt schema och enligt en fast resplan. Den här typen av sändebud förekom redan på merovingernas tid, men inspektionerna gjordes då mera tillfälligt eftersom grevarna stod under uppsikt av hertigar. Karl den store avskaffade systemet med hertigar och gjorde missi dominici till en fast del i statsförvaltningen. Sändebuden reste årligen till ett missaticum (ett område bestående av flera grevskap) och var oftast två till antalet: en präst (biskop eller abbot) och en lekman. Under Ludvig den fromme bildade varje ärkestift ett "missaticum". Sändebudens uppgift var att på kejsarens eller kungens vägnar stävja missbruk och korruption i den andliga och världsliga förvaltningen, och i synnerhet att kontrollera rättskipningen. Sändebuden hade själva rätt att fälla domar och tillsätta skabiner (se ), samt att kungöra kungliga förordningar. De hade även i uppgift att bevaka kronans rättigheter, avkräva befolkningen trohetsed och organisera krigstjänstskyldigheten. Inom sina missatica skulle sändebuden hålla ett eller flera ting där de gjorde en undersökning (inquisitio) om förhållandena inom området. De utsåg ett antal personer ur befolkningen som svor ed att svara sanningsenligt på sändebudens frågor, till exempel om rättskipning, tvister, om det fanns grova brottslingar i området, och så vidare. Seden med dessa "inkvisitioner" spred sig från Normandie till England efter frankerrikets fall, och kan ha medverkat till jurysystemets uppkomst i den anglosaxiska rätten. Efter fullgjord inspektionsresa skulle sändebuden avlägga rapport för regenten. I och med att länsherrarna blev mer självständiga från kejsaren upphörde successivt centralmaktens kontroll över förvaltningen.
rdf:langString
Um missus dominicus (plural: missi dominici), termo latim para "enviado do senhor governante", também conhecido em holandês por Zendgraav (alemão: Sendgraf; lit. "enviado Graf) eram os comissários reais responsáveis por supervisionar a administração local, enquanto os representantes do poder real exerciam funções governativas nos diversos estados da Europa. Está função permitia ao soberano hierarquizar a sua administração e centralizar o poder, sendo este produto de uma ideologia verdadeiramente imperialista. Existem semelhanças superficiais entre o missus dominicus e o original romano corrector, com a diferença que os missi eram enviados regularmente à mesma região. Os missi dominici eram sempre nomeados a pares, um clérigo (bispo ou abade) e um leigo (conde ou duque), geralmente escolhidos entre os membros da corte imperial (Platium), e distribuídos pelas circuncrizione (unidades administrativas) do império (missiaticum) que tinham de visitar. A avaliação dos missi dominici era feita por parte dos membros eclesiásticos, os condes e os vassalos que se instalavam no território a ser inspeccionado pelo secular.
rdf:langString
Миссы (лат. missi dominici — государевы посланцы) — чиновники, уполномоченные франкскими королями и императорами контролировать местную администрацию Франкской империи. Их учреждение восходит к Карлу Мартеллю и Пипину Короткому, которые отправили чиновников, чтобы увидеть, как выполняются их законы. Когда Пипин стал королем, в 754 году, он рассылал миссов беспорядочно. Карл Великий сделал миссов регулярной частью своей администрации. В 802 году Карл Великий издал капитулярий, в котором изложил подробно обязанности миссов. Миссы должны были осуществлять правосудие, обеспечивать соблюдение королевских прав, контролировать графов, принимать присягу на верность и контролировать поведение и работу духовенства. Они должны были созывать чиновников округа и объяснить им свои обязанности, а также напомнить людям об их гражданских и религиозных обязательствах. Миссы были прямыми представителями короля или императора. Жители района, которым они управляли, должны были обеспечивать их пропитание, миссы периодически становились полководцами во время войн. Кроме того, специальные инструкции были даны различным миссам, и многие из них сохранились. Районы, назначенные для миссов, они были обязаны посещать четыре раза в год. Такие районы назывались missatici или legationes. Миссы не были постоянными должностными лицами, но обычно выбирались из числа лиц при дворе, и во время правления Карла Великого эти должности занимали высокопоставленные лица. При вступлении в должность миссы обращались за советами к своему предшественнику, или к самому императору, или же к народному собранию. По истечении определенного срока миссы должны представить императору отчет о своих путешествиях. Ежегодно Карл назначал двух миссов (духовного и светского), которые должны были непосредственно от населения узнавать о состоянии области и о злоупотреблениях местной власти, принимать жалобы и осуществлять правосудие от имени императора. Но на местах миссы нередко сами, пользуясь положением королевских чиновников, начинали обирать народ и превращались в орудие децентрализации власти. После смерти Карла Великого, в 814 году, злоупотребления миссов значительно увеличились. При императоре Людовике I Благочестивом дворяне вмешивались в назначение миссов. Благодаря этим вмешательствам, миссы стали отстаивать интересы дворян, а не центральной власти. Обязанности миссов слились с обычными обязанностями епископов и графов, и при императоре Карле II Лысом миссы взяли под контроль ассоциации по сохранению мира. Примерно в конце IX века миссы исчезли из Франции и Германии, а в X веке из Италии. Возможно, что странствующие судьи английских королей Генриха I и Генриха II, а также странствующие бальи французского короля Филиппа II Августа, или следователи (фр. enquéteurs) французского короля Людовика IX возникли благодаря миссам. Как исторические источники важны издававшиеся для миссов инструкции (лат. capitularia missatica) и составлявшиеся ими описания своих поездок (например, епископа Орлеанского Теодульфа).
xsd:nonNegativeInteger
16428